Entrevista a Jordi Celma, pilot de camions - 6/2/2018

Un quart de 12 del migdia tornem a ser en directe al Justa de la Fusta i aquesta hora parlem del Dakar i és que aquesta edició del Dakar, l'edició número 2.018, l'edició de l'any 2018 ha comptat amb participació Sant Justen, que es tracta del Jordi Serma, que ha estat copilot en la categoria de camions i aquí tenim aquestes hores el telèfon. Hola Jordi, bon dia. Hola, bon dia. Com deien, vas a participar en la categoria de camions, si no estic equivocat en l'equip Palíbex. Sí, l'equip Palíbex amb uns 6 per 6 i que estàvem a la categoria que fèiem assistència en carrera, teníem el 7 minis i la Cristina Gutiérrez, que és la pilota de Burgos, i teníem aquests 8 cotxes per ajudar-los a tirar la cara endavant. És a dir, estàveu ajudant gent de la categoria de cotxes, oi? Sí, dintre de la que competíem, dintre de la nostra categoria havíem d'estar ajudant els cotxes endavant, llavors tenies la doble feina, he intentat-ho fer el mínim temps possible i a sobre trocaven clients per estar ajudant-los. Aquest any va ser un decàrmel complicat, el mínim va tenir molts accidents i ens va donar molta feina. És a dir, tens clar, la funció principal és aquesta, està col·laborant, dius, parles de clients, ells paguen perquè els es veu. Sí, els camions poden portar pes, llavors ells van pagar els diners a la nostra equip i nosaltres ens hem anat a treballar per el nostre equip i a fer el nostre decàrmel, però és a dir, tens la doble feina que et surt més barat, perquè hi ha hagut gent externa que ha fet diners, però que ha donat molta feina a l'hora de fer el decàrmel. No tens suposo la llibertat per anar al teu aire, no? Bueno, no, però has passat tots els webpoints i has fet tot el trajecte i tot i per tu pot tenir una bona posició de categoria. I, per clar, et truquen, t'avisen per via satèl·lit que hi ha un mini, per exemple, el kilometro 202 i tu encara no has arribat a aquell kilometro i potser hi ha un tram molt dificultat i que per tu és més dificultós perquè portes més pes que els altres camions. Per això és una categoria que es diu T43, que és una categoria diferent de la T42, que són els camions que estan en punta de carrera. D'acord, que són els que van més lleugers de pes. Que són, van molt lleugers, són camions prototypes molt amb un pressupost molt gran, amb gent de molts diners i llavors nosaltres, el nostre equip, fem assistència en carrera que es diu, que estaves dintre de la pista, però, clar, pateixes, jo aconseguiria que pateixes, està més que els altres i tot. Aquest era el teu primer Dakar, com has viscut l'experiència, és el que t'esperaves? Bueno, sí, la veritat és que tothom et diu que les sensacions són molt magnificades, que és molt bèstia, que pateixes molt, que passes molta son, m'ho esperava tot això, però encara ha sigut més de lo que m'esperava, ha sigut molt duet, són moltes hores sobre el vehicle, moltes hores de la mateixa posició sentat, pistes molt destrossades, molts fora pistes, unes dunes molt, molt grans, molt gegants, que el nostre hàndic era que el nostre camió no portava pes, perquè portava molt recàmbit dels nostres clients, la dificultat es multiplica per cent, perquè el pes fa que el camió encara s'encrimeix a la sorra, m'ho esperava du, però tant no, encara ha sigut més de lo que m'esperava. Quin era el teu bagre, on diríem, al món del motor, què havies fet fins ara? Fins ara necessàriam un camió de carrera i jo soc pilot, l'únic que em va sortir l'acusació de poder fer un Dakar del copilot, que considero que ha sigut una molt bona idea per poder valorar i apreciar que és un Dakar, i fins ara havíem corregut amb vehicles d'autocross, o amb el nostre pròpi camió, que portem 3 anys fent la Baja de Gón, i anant a Tunícia, a Marroc, és el que ens hem mogut amb el nostre camió. Però fer el Dakar d'aquesta any ha sigut una experiència bona per poder veure què és el que necessitem quan hi puguem anar amb el nostre camió, que esperem que sigui l'encaveu, quines necessitats veus perquè la gent, per molt que t'expliqui, no és el mateix que ho puguis apreciar tu amb el teu cos. És a dir, l'objectiu ara és fer Dakar com a pilot. Sí, ara ja hem començat, just arribant al Dakar 2018, amb la gent de la nostra equip, ja hem començat a moure fitxes i fer números, i que estem ja tocant el nostre camió per fer les modificacions que jo he cregut convenients d'aquesta experiència per poder fer el Dakar 2019 si podem completar el pressupost. Val molts diners són Dakar, i està clar que han d'haver responsos pel mig, ja tenim un responsor maco al darrere, però falta trobar-me ara un altre. Ens queden 10 mesos o 9 mesos per prendre la decisió, per si ens apuntem a fer el Dakar 2019. Ojalà puguem aconseguir-ho, la idea és lluitarem per aconseguir-ho. A veure si realment es pot complir i pots anar al Dakar com a pilot. En aquest cas, com deies, has estat copilot. Abans de trucar-te, he estat mirant informació sobre la categoria de camions del Dakar, i he vist que hi van 3 persones en un camió, el conductor, el pilot, i llavors dues persones més, una que va com una mena d'ordinador, pràcticament. No menys el copilot, i el copilot i el pilot són els que tallen el bacallà dintre del camió. Llavors el tercer tripulant normalment és un mecànic, normalment. D'acord. Allò és un altre, en aquest cas, aquest any, portàvem un mecànic de mini. Portàvem el Pau Lofius, un senyor portogès, que ens han fet molt amics. Després d'estar 15 dies, 20 hores que dintre del camió, o acabes de pals, ets molt amic. Llavors és un senyor que era mecànic i copilot de mini, i l'únic que l'Esben, que és l'amo de mini, el va posar, li va fotre el número i el va posar a la nostra camió. Cada cop que ens surtava amb un mini, ell era el que coneixia com reparar els mini. Llavors és el tercer tripulant que portàvem nosaltres, però en els altres vehicles, normalment, sempre el tercer tripulant és un mecànic. És a dir, que el tercer tripulant, en el cas del vostre camió, diríem que pel vostre camió particularment no tenia una funció, no? No, perquè tenim la sort que el pilot i jo tenim una mica de notions de mecànica, juntament amb el mecànic de mini, que sobretot té notions de mecànica, i bueno, si n'és que tinguis una varia d'electrònica, una varia molt, molt orosa que no puguis reparar, tot el que se't pugui trencar al mig del desert, tot és cosa de fer-ho, perquè sens que som un nou material. I sí, no, llavors si tu ets melodies d'ocatechi i facilitate...? No ets thi eggs? En aquest cas hem marxat-hi el theoretical, i sou dels cas que estic barata. L'experiència es va dir després d'apartament. Vam ser a l'aire del carrer de J Messenger, el bent selves amb el monuments dels МУЗЫКА immercius. I alresent el fodot que teníem és millor. que quan és una varia de ferro, en general, se repara ràpid. Sí, doncs suposo que moltes paripècies, pel que ha passat. El resum és tenir l'ament molt oberta, o sigui, tenir ganes d'assumar. Si ets un tio que tot és negatiu i tot tan fonsa, no cal anar al decar, perquè et voldries fotre un tiro. Però és tenir la perspectiva de si hi ha un problema, bueno, hi ha un problema, però ja se solucionarà, on tens? Aquest dia que se'ns va trencar a l'Eix, era les 3 del matí, estava en el desert de Siam Valar, que no hi havia ni Déu allà al mig, i vam estar a 5 hores parant a l'Eix. Bueno, aquell dia que s'havia pogut quedar a foc de carrera, vam poder, amb molta paciència, amb ganes de fer, portàvem a bora 40 hores sense dormir, que aquell dia no vam dormir, perquè vam estar tot el dia abans de respirant a la Cristina, i, en canvi, vam solucionar el tema i vam arribar a la següent etapa, perquè no es descalifiquessin, o sigui, ganes d'assumar, ganes de fer. El que veiem per la televisió, normalment, són els primers classificats, que van amb helicòpters que el segueixen. Suposo que si no ets d'aquests que estan al davant, et pots trobar això totalment sol, no? Hi ha dos tipus de decar, un és la casa oficial, un tema de cotxes, pues, mini, es BMW, Peujot, marques d'aquestes, i després hi ha el segon decar, que és el que jo estic enfadat amb els serveis públics, amb l'organització, que és el que menys es valora i el que menys mediàtica fa, que és el dels amaters, que és el pitjor decar que hi ha. Veus a cotxes amaters de gent que s'ha deixat diners, que no són professionals, que tenen pocs recursos, que estan fent un decar que els hi és el doble i el triple de complicat, perquè quan han passat ells que van a la posició 100, han passat 100 cotxes per davant, que vol dir que el terreny està fet una merda, es vol dir que està destrossat, que les pistes ja no és un camí, que ja tots són trinxeres de forats. Llavors veus que a la part mediàtica és la que a menys s'està promocionant i són els que més pateixen i els que els fa més dur, perquè no m'entén de campanya, si plou a Bolívia que fot diluvis, es mullen, perquè la no tenen un motor home. Llavors, bueno, és cosa de diners. Es pot resumir. I hi ha acompanyarisme de mentre els professionals i els amaters recolzen? O no, o van a la seva vola? No, no, entre amaters hi ha molt de bon rotllo, entre camions, hi ha molt bona relació, però entre professionals és que són lligues molt diferents. És el que et dic, un pilot punter de cotxes arriba sis hores i un pilot que pot ser molt bo o pot ser molt menys nivell, pot trigar-me a 18 o 20. Hi ha una diferència de 10 i 12 i 14 hores de diferència. Clar, quan ha arribat el pilot amateur, el pilot primer s'està allavant per començar-se l'esquí, per desmosar com Déu mana, per començar a sortir. El pilot amateur dorm una hora i torna a sortir. I cada dia, com que perds més temps, cada dia estàs més cansat, cada dia estàs més desanimat i cada dia pots menys. És un bucle que mentalment està molt d'espera, sinó tan fons a la misèria. I abans has comentat també que amb els teus companys de camió, dius, o acabes a Bufatades o aquells molt amics, la relació és, suposo que viu moments de tot, no? De tot, de tot. Tens moments de que maleixes el pilot perquè l'ha liat, el pilot et maleja tu perquè no li has cantat una curva, però està clar que tu ja vas amb una mentalitat de... del que té abans, de sumar i de fer les coses com Déu mana, tots som humans i t'has de passar moltes hores dintre d'un recinte molt petit i passant sensacions molt llexes i molt bones i t'has de portar bé. No potser mai seràs el millor amic del món, però a tu t'has de portar... Moralment has de mirar de portar-te bé amb tothom. Has de sumar per l'equip, clar. Sí, és que si no seria un problema. El nostre pilot aquest any, que jo el vaig conèixer aquest any, m'explicava que ell va fer un decar que el segon dia ja no es parlava amb els dos francesos que anaven a la cabina i es va passar 13 dies sense parlar-se amb els francesos. Ostres, gràcies. Jo el passé mal, ells el passen mal i acabem amb els apalos, clar. Arribar aquests límits va passar algú molt greu, que es van discurs dintre d'ell, però has d'intentar... Has d'intentar portar-te el millor possible i treballar. Si tu treballes molt, el teu company treballa molt i és una cadena. Us vau haver de retirar a l'etapa número 12, que no vau prendre la sortida. No, no, no. Vam acabar l'únic que el nostre dorsal, com que és el T43, que és assistència, a la pàgina web no et mimenten tant. No, no solts tant. Però no, no, vam arribar al final de... Com és que us donen per abandonats? Perquè va ser el dia que vam trencar les del darrere, vam arribar molt tard al matí, i quan vam tornar a sortir havien tancat ja la sortida, però el dorsal rosa, que és l'assistència en carrera, tens una de les etapes, una de totes 14, que et permeten fer això. I nosaltres vam agafar el comodin aquell. Ah, d'acord. Que portàvem 52 hores sense dormir, ha hagut de fer assistència als nostres clients, era contra la nostra seguretat seguir aquell dia, llavors vam poder dormir dues hores al matí, i poder fer allà, que eren 900 quilòmetres, per poder seguir per enllaçar la següent etapa. I això només ho vam fer amb el dorsal rosa, que nosaltres portàvem, i una vegada en tot el dacar. D'acord. I al comodin sempre ens el guardàvem, que sempre dius, ojalà mai l'hagi d'utilitzar, i mira, va coincidir que després de tantes hores sense dormir, que és inhumà, o sigui, també és que sembla mentida que el cos podria aguantar, però aguanta. Per la nostra seguretat ens hem posat a rendre una carretera, i sense temps de campanyar, ens hem posat a llaterra, i vam dormir llaterra amb per ells 3 hores, perquè era impossible poder aguantar. No aguanta la mes als nostres costos, ja. Dius que va dormir dues hores, aquella nit. Dues hores. Era aquesta la tònica. La nit que dormíem cada dia era una mitja, entre 3 i 4 hores, de mitja cada dia. Però aquell dia, perquè no ens panolaïtessin més, vam dormir només un parell d'hores, després de les 52 hores sense dormir, vam conduir 900 quilòmetres, que ens anàvem tornant amb el pilot, i jo ens anàvem canviant, que així no estan pesats, i per les carreteres de Sud-Amèrica, que no són les europees, que ens podem imaginar com són, però ara no sé quines etapes eren, de xilecito a salta, van haver-hi un enllas molt llarg, però que forma part del necar, i la neta lina pot, la neta lina pot amb tot això, és química puresa. Doncs Déu n'hi do, quina experiència, l'Alzordi Sermal de Car, esperem que es pugui repetir l'NKB, però en aquest cas, com a pilot. Intentarem poder anar amb la nostra màquina, que així... una màquina feta amb gent catalana, fabricada aquí a casa, i la veritat és que amb moltes ganes de poder-la estrenar, l'hem estrenat molt aquí a la Bàjar-Aon, aquí a l'Espanya, i va molt bé, ara falta polir-li quatre coses que hem vist, que crec que s'han de polir, per fer-la encara no més competitiva, perquè no guanyarem res, no guanyarem mai res, això està segur, perquè és impossible, però suposo, però sí per poder acabar un decàrdic, d'ignament, que és el que ens interessa. Doncs a veure si pudo trobar també aquest esponsor, que en dius que us faltava un esponsor més. Estem millor, aviat. I l'any que ve, si podem trucar, ja com a pilot, també, de la cara. Moltes gràcies, Jordi, i gràcies per explicar-nos la teva experiència a la CART. Perfecte. Adeu, bon dia. Vinga, adeu. Hem parlat amb el Jordi Selma, copilot a la CART, i esperem que sigui també futur pilot del RALI de CART. Ens ha explicat la seva experiència a les dunes al desert de Sud-Amèrica. Nosaltres fem ara una breu pausa musical, i de seguida tornem aquí a programa amb la tertúlia dels dimarts. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara.