Entrevista a Lluís Monfort, portaveu de Movem Sant Just - 7/2/2018

Faltan dos minuts per un quart de 12 del migdia i aquesta hora tenim amb nosaltres a l'estudi de Ràdio d'Esvern. El Lluís Montfort porta veu de Móvem. Hola, Lluís, bon dia. Molt bon dia, que tal. Avui, com a portaveu de Móvem. Sí. Residor també de medi ambient, però fem sempre aquesta distinció d'avui ve com a portaveu del grup municipal de Móvem. Exacte. Fem un tema diversos que toquen també altres àrees de l'Ajuntament. Molt bé. Per començar, m'agradaria parlar d'un tema que hem provogat cert a polèmica i del que n'han parlat també als altres grups de govern i també a l'oposició, que és aquesta pancarta a l'Ajuntament, que el grup del PDeCAT va demanar que es penjés en que posés llibertat presos polítics, finalment s'ha penjat una en què hi posa llibertat. Quina va ser la postura de Móvem, en aquest sentit? De fet, cal recordar que abans de la perió electoral, l'Ajuntament des de l'equip de govern, hem d'acordar penjar un llas perquè compartíem la sensació que hi havia un empresonament preventiu absurdament injust en relació a la situació dels Jordis i de l'Oriol Junqueras i de l'OMS. En aquell moment recordem que hi havia més gent empresonada, i llavors vam regalar una notificació de l'Ajuntament Electoral per retirar aquest llas. Demanant la situació que continuàvem en aquesta situació, en paral·lel també el PDeCAT presenta aquesta emoció i en aquell hi havia diversos debats. Un primer debat era veure si es compartia la injusta situació de la gent que està empresonada, en aquest cas es compartia el 100%. Per altra banda era veure si es compartia el fet de posar una pancarta en el balcó de l'Ajuntament. El balcó de l'Ajuntament sempre s'havia deixat bastant en blanc, si us recordeu, no fa gaire que no hi havia ni banderes. I s'havia traït el balcó de Can Ginestar com un element en el qual és el punt d'explicar certes coses. Vam recordar que l'excepcionalitat de la situació calia que hi hagués algun símbol, una imatge en la façana de l'Ajuntament, però en aquesta façana de l'Ajuntament sí que era veritat que s'havien de complir, creiem, una sèrie de requisits. Des de Movem, en alguna manera vam intentar articular un acord que passava per mostrar el desacord de l'Ajuntament, i volíem buscar quin era aquell relectat, amb el qual un nombre de persones més grans, de retarragidors més grans, per tant de representativitat de municipi més gran, ja estaria a favor. Com que hi havia alguns elements que podien arribar a fer adoptar la consideració de presos polítics, en el sentit més canònic del terme de la gent que està empresonada, creiem que posant llibertat i un llars, quedava perfectament reflectit quin era el sentiment de l'Ajuntament de Sant Just, i el cas era una pancarta a més inclusiva possible, ja que havia d'estar en una institució que, en el fons, representava tota la ciutadania de Sant Just. En alguns metres van a treballar, van a proposar aquest tractat alternatiu, també s'ha de reconèixer que a Esquerra es va mostrar molt comprensiva i molt disposada a cercar aquests camins que poguéssim complir aquest objectiu, que tothom volia, però de manera més inclusiva possible, també el partit socialista va fer un esforç molt important a la seva assemblea, i en aquest cas creiem que aquesta era la manera més lògica d'actuar. És veritat que a Convergència el que buscava era més la diferència, però creiem que tot allò que permeti visualitzar una superació d'aquesta política de blocs polaritzada en relació a un tema que ens uneix i que és una injustícia flagrant, que és aquesta si n'estigui avui a la presó, doncs també era un missatge de cara a la ciutadania que valia la pena posar. Com m'has dit, dins dels grups de govern hi ha tres blocs, evidentment tres partits, amb opinions molt diferents pel que fa el procés sobiranista, i diríem que m'ho veiem com a mig camí, entre la posició independentista d'esquerra i del partit socialista a l'altra banda. Traiu la sensació de fer una mica de mediadors a vegades en temes d'aquests? Sí que és veritat que segurament nosaltres tenim una posició que ens permet una aproximació menys frontista, i això a vegades ens permet intentar acercar aquesta posició de solucions, però també és veritat que, sense les voluntats iguals o superiors de la nostra d'esquerra i del partit socialista, no haguéssim pogut avançar absolutament res. La nostra posició s'interpreta sempre com a qui estan, no és a qui estan, hi ha una sèrie de partits polítics, que aposten per una dinàmica de confrontació entre projectes molt clar, i nosaltres fem una mica de superació d'aquesta dinàmica de blocs i pensar que cal buscar espais transitables per a tothom en solució política. A l'Erejón, fent conya sobre això, deia que era com si hi hagués un barcelarit i no tots anàvem amb barbitre. A vegades hi ha aquesta sensació que es juga un partit, que només volen jugar amb unes regles, i quan hi ha algú que impugna aquesta manera de funcionar acabem semblant una miqueta outsiders. Però en realitat d'hora que s'acabarà veient que la manera que nosaltres estem veient les coses, que és impugnant aquesta dinàmica de blocs i apostant per un camí superadors de tot plegat, sense que hi hagi una manera de venir amb conya de dos n'hi ha vensuts, sinó uns camins que són menys èpics i més allà termini, segurament ho veurem, que és el que s'acaba impugnant en aquest país. Creus que en un ajuntament en què no hi hagués movem, és a dir, només a Esquerra i el Partit Socialista, es podrien superar aquestes diferències? Jo crec molt amb les persones, ja molt tenim la de les persones, que són justes, les persones tenen un tant anar dialogant, ja que hem arribat en aquest punt que hi ha molt de conflicte, i en aquest punt doncs sí que és veritat que no ens hem anat capaixant el temporal, nosaltres hem intentat jugar totes les cartes possibles i totes les capacitats que tenim per fer veure que el govern que estem actualment governant és important, que no n'hi ha cap sentit trencar-lo per causes externes, que tots sabíem que hi havia coses a guanyar i coses a perdre, però jo crec que si agafes un compromís hem d'anar fins al final de mandat, i amb això no ha sigut només una aposta de movem, ha sigut una aposta de molta gent del govern, amb pressions que hem arribat a ser molt fortes per part de tothom, i de grups organitzats a les xarxes, que s'ho haurem anat apretant, i recorden coses que són bastant injustes moltes vegades. També se'n just van veure les pintades a les façanes, s'estan tapant progressivament sempre amb el permís dels veïns, que és un tema que també comentava l'alcalde. Creus que hi ha una mica de crispació? S'enjust o veus que està tranquil el tema? Jo crec que en general està tranquil. Jo crec que les pintades són una reacció i una expressió de grups que volen traslladar en l'espai públic, la seva manera de pensar per fer-lo hegemònic. Això ho hem vist en molts llocs del món. Les pintades al carrer són el reflex de quan hi ha alguna tensió o alguna cosa que ha de sortir. Quan creiem que hem estat educadora, el que hem d'intentar és fer entendre que els espais públics són espais en què no pots només posar la marca de la teva opinió per fer-la hegemònica, sinó que també has de veure que el espai públic és la dialèctica de totes les persones que hi viuen i que hi ha coses que no es poden tolerar. Jo crec que d'això l'hagin pogut sortir un aprenentatge. Segurament no s'han just. No havíem viscut això amb tanta intensitat durant molts anys. També és una oportunitat per reflexionar i per aprendre'n. Passem pàgina a aquest tema. Volia preguntar també sobre la posada de Libi, que van aprovar els grups de govern. Què ho sembla aquest increment de Libi? No recordo malament, el final va ser del 2,5%. Sí, vam rebaixar a mig punt. Què ho sembla des d'un moment que s'hagi pres aquesta decisió? Amb nosaltres partim de la prèvia, que és que creiem que els assentaments estan molt mal finançats. Les reformes fiscals que es van fer, especialment en els dents del Partit Popular, van eliminar ingressos que venien de l'activitat econòmica de les empreses del municipi, i van deixar els municipis depenent d'un impost que és fixe i podem comptar-hi, que és a Libi, altres com el veig que els atracció mecànica, etcètera, però van abocar els ajuntaments a finançar-se a través de les dinàmiques del territori, és a dir, de la política del totxo. Amb la qual cosa, l'Ajuntament té necessitat d'uns ingressos fixes que el facin dependre menys del totxo. També hem comentat que a Libi és un d'aquests impostos, i que, per tant, si la vida puja amb l'IPC, creiem que aquest impost hauria d'anar pujant amb l'IPC, de manera que sempre fos un element que ajudés a assegurar la realització de les polítiques públiques d'un municipi. Però realment això crec que n'hi hauria d'haver d'haver. Els atracions s'haurien de finançar amb un percentatge de l'IRPF, també s'hauria de finançar a través d'un percentatge de l'IBA, i també s'hauria de finançar a través d'un percentatge d'impostos que es poden recollir a nivell provincial o sobre el local, que ajudessin que els ajuntaments tinguessin aquesta estabilitat. Avui en dia les traïtats ens adonen a Libi. Per tant, a nosaltres, l'any anterior, vam congelar a Libi, que vol dir que teníem una previsió que l'IPC fos zero, i, per tant, vam posar a Libi a zero. Finalment, aquestes previsions vam fallar, va ser aquella pròpia, el dos, i, per tant, tots els nostres contractes van pujar a l'8,1% i a Libi no va pujar gens. Per tant, teníem un diferencial que nosaltres havíem de superar. Per tant, aquest dos i mig no va ser més que, aproximadament, una mica menys de Libi de l'any passat, que no va anar a ajustar bé, i les previsions de Libi d'aquest any. En el qual cosa sempre intentem ajustar que a Libi pugui, aproximadament, el cos de la vida, perquè és l'impost que dona més traïtat en l'Ajuntament. Per tant, ens sembla bé. És veritat que reconeixem que és un esforç, que haurà de fer algun esforç petit. Per això hem incrementat les bonificacions en a Libi, i som segurament un dels municipis que més bonifica i més progressiu és aquest impost, i que per tant... Creiem que tenim l'obligació de fer-ho, i que no és ser més d'esquerres a baixar impostos, al contrari. Jo crec que els impostos han de ser com han de ser, i han de servir pel que han de servir. Libi és essencial pel funcionament de l'Ajuntament, i en moments com aquest, l'Ajuntament no pot deixar de funcionar. En relació amb aquest tema també, Sergi Seguí i l'alcalde que van passar per aquí, tots dos van comentar que s'enjust està propè als 20.000 habitants, però que creieu que de fet ja se supera aquesta cifra. I al fet de no arribar oficialment als 20.000 habitants, això reduït el finançament, és així, això? Sí, és així. Això que li passa s'enjust li passa amb molts municipis, que no coincideix l'empadronament amb els habitants. Però per què creu que passa això? Això passa per molts motius. Hi ha motius sentimentals. Hi ha gent que ha nascut jo que sé com jo, a Figueres, i que vol seguir empadronant-se a Figueres per un motiu sentimental. Estàs empadronat a Figueres? No, jo em vaig empadronar aquell primer dia que vaig venir a viure, perquè jo soc dels que creuen que estàs empadronant ja on vivos, perquè forma part d'aquella comunitat, a tots els efectes. També hi ha gent que pot tenir dues altres residències, i estan empadronat amb una, i aquesta una no és enjust, i fa vida d'aquí d'una manera habitual. O pot haver-hi gent que ha de fer motius de fiscalitat, perquè té un benefici fiscal X amb una altra banda, però no amb una altra banda. No vull dir un paradís fiscal, sinó jo què sé. Un municipi que tingui l'impost de vehicle més baix que s'enjust, per exemple. I això passa a Sant Juli i passa a molts altres jocs. Altres jocs passen al revés, segurament, sinó a pobles petits de la Cerdanya, i més gent empadronada de la que realment n'he quedat fent vida. Algú en poble ha de passar al revés. Exactament, si no, els números no surten. I és probable que d'altres estem a 17, 700, en sembla aquest, 17, 800... Aquestes són les cifres oficials. I seria molt més que probable que estiguessin avoltant dels 19, 8 picos i 20. Per què ens preocupa tant, això? Perquè realment hi ha un diferencial, quan ja ets un municipi de més de 20.000 habitants, entres ja a passar un tram en les transferències d'administracions supermunicipals, són més altes, perquè s'entén que tu has de donar un nivell de serveis més alt, i per tant necessitaràs més diners. S'enjust, estan molt mal situats, perquè estem a la banda molt alta dels municipis petits, amb no qual cosa radem com un municipi petit, però, de facto, estem donant serveis de municipi gran. Llavors, jo crec que així, en el Mas Lluita també s'estan fent una següent de pisos, aquí en la carretera, també a Corp, que aquí també s'estan avançant, per tant, és plopet que aquesta situació tan desafortunada que té s'enjust per a diversos factors... Això del poble ciutat, eh? Aquella esloga sembla que està jugant en contra. Exactament. Ara, poble ciutat és bol i dol, no? O sigui, d'alguna manera estem en una franja complicada, però és això, que en tres, quatre, cinc anys, estarem ja amb un municipi de 20.000 habitants. Volem iniciar campanyes també, perquè la gent entengui l'important que és empadronar-se en aquest municipi, perquè no pots estar amb una altra, i, en canvi, tots els serveis venen d'aquí. Ens ajudaria molt, tant a nivell de calcular quins són els serveis que el prestem, com tot. Hi ha elements que són imprescindibles, que estiguessin empadronats, per exemple, accedir a una escola, per exemple. Tens punts, per tant, amb tota aquesta gent que tenen fills, ja considerem que ja estan, pràcticament, tots empadronats, però sí que hi ha gent que més passa volant, que no li dona cap importància de l'empadronament. I, sorollament, no en el bulletin, anireu veient campanyes, sinó que aquest bulletin avui ja en parla. Ja se'n parla, sí. Però anirem veient com serà comunicativament una demanda. És lògic per a la demanda. També relacionat amb això, el creçament del poble, de les obres en diferents carrers. Què us sembla el fet de que hi hagi obres, per exemple, el carrer Taneu o el carrer Pon? Creu que era necessari? Sí, jo crec que... que venim d'una situació en el qual nosaltres vàrem deixar de fer manteniment, de via pública. Totes aquestes obres que em diuen, de les obres que tu em comentes de molts carrers, són més que obres noves, són obres endarrerides, són obres que obren un període que ens ha deixat de tenir bastants ingressos. Torno a dir, provenients de territori, provenients de transferències d'administracions que ens van caure, doncs vam decidir replegar-nos i fer el manteniment absolutament mínim. Però clar, un bon manteniment d'un municipi vol dir que constantment ens està fent coses. Ara ens som fent quasi del doble, perquè estem fent les que et toquen i les endarrerides. Per tant, estem recuperant les obres que tenim ara que tenim més ingressos i que estem en aquests sanejats en tots els sentits, per fer aquelles obres que hem deixat endarrerides. Per això esteu veient obres en carrers, obres amb clavegarams, que és un dels grans problemes d'aquest municipi, obres en equipaments. ¿En serà que els units equipaments que realment van mantenir com mai van ser les escoles? Vam privatitzar les escoles. Vam fer el camp de futbol, veure obres de la bona aigua, veure obres de equipaments que ens han anat fent malbé. Finalment abordem també la compra de la sala de la Taneu. Són coses que estaven en cartera i ja s'estan executant. Algún tema més abans d'acabar l'entrevista, un és... Volia preguntar per un parell de coses que visc al teu article del bulletí. Sí. Un d'ells és la connexió del tram per la Diagonal. Una plataforma va reclamar que sonessi des de Francesc Macià fins a les lòries. Creu que per s'enjust seria una aposta estratègica important? Jo crec que és una revolució. Mm-hm. Una revolució en mirant cap a Barcelona, eh? Tenim una revolució pendent que és mirant cap a la comarca. Que aquesta... que aquesta no s'ha abordat satisfactoriamente i hem d'abordar. Però si en mirem a Barcelona, imagineu-vos un tram dia que a més a més passarà per l'Eurea Miró. Per tant, ens estalviem uns 5 minuts de volta. Que, a més a més, tendra per la Diagonal i amb 20 minuts se't planta a l'altra punta a Sant Adrià de Besòs. Això voldria dir que no només tindríem una connexió per la Diagonal, sinó que, a més a més, enllaçadíem amb numeroses línies de metro que ens permetríem enllaçar de manera molt més eficient la marista de Barcelona. Tenint en compte que gran part de la mobilitat laboral de Sant Jos mira a Barcelona, podríem fer que realment poguessin treure usuaris al cotxe i posar-los en el transport públic. Ens lligaries amb les línies verdes, amb la línia blava, amb la línia vermella, amb els frocadius de la Generalitat de Catalunya, la gent que més l'autònoma s'han enllaçat ràpidament amb els frocadius de Provença i tenir un enllaç. És una veritable revolució en la mobilitat de Sant Jos mirant a Barcelona. També el tranví és un transport molt còmode que, si en mirem ara, és molt i molt apreciat per les franges més joves i més grans de la població de Sant Jos. Un tranví amb superfície, un tranví agradable, ampla. I la gent jove i els grans, concretament. Sí, perquè... A la franja del mig no tant. Sí, no, no s'agrada, però els fans... La gent gran li agradarà molt perquè entres a peuplar i surts a peuplar. No vas ni de pujar ni de baixar. És còmode, diríem-hi. És còmode, és ampla. I la gent jove, també, als més petits, ens pugem en un vehicle que et tenc, ple de gent, a vegades molt apretat. Molt, de fet, molta gent de propietat per anar a l'ella. Són de les primeres sorties que fan així... ...joves, no? Sí. Però per altra banda, també és veritat que... que... que elimina molts autobusos de la diagonal. Un tranvia té com a cap a capacitat de 3 a 4 autobusos. Una qual cosa millor la qualitat de l'aire, millor la solunitat, etcètera, etcètera. Una qual cosa, ja que és una habitable revolució, hem d'apostar. I, de fet, els residors i residors del equip de govern, en un manifest, demanant la connexió als envies per la Diagonal, que avui mateix, primícia, i que el farem arribar a l'Àlima Metropolitana i a l'Ajuntament de Barcelona per fer pressió, perquè els motifs metropolitans també necessitem aquesta connexió. Tot és una qüestió de bloqueig polític, en el mateix. Sí, podien haver-hi dubtes tècnics. Aquests dubtes tècnics que eren lícits es van esveir amb l'informe que has de presentar al juliol, en què es veia que l'alternativa de la Diagonal era la més viable tècnicament i econòmicament. Penseu que els 4-5 quilòmetres de connexió que queda pendent valen el mateix que una estació de metro. Són 200 milions d'euros, si no m'equivoquen, 200 i altres. Hi ha uns temps d'execució molt assumibles. Per tant, podien haver-hi cert bloqueig polític, però que cal és fer una crida de tranquil·litat d'una altra manera. Per tant, s'ha d'aconseguir un altre tema. Una altra tema que també ha aparegut a l'article és sobre el finançament de les escoles Bressol. La Generalitat ha incomplert els seus compromisos de finançament de les escoles Bressol? Sí, clarament. La Generalitat va per guai, a més a més, va comprometre's el cofinançament de la Generalitat perquè creien que les polítiques d'infància eren importants, que l'escola Bressol era un element essencial en l'educació dels infants i més enllà de la conciliació de la vida familiar i laboral. I es farien uns acords. Aquestes coses es van revisar perquè eren conscients de les filtres econòmiques, per tant, van rebaixar 2.800 o 1.300 euros. I de cop i volta, la Generalitat va deixar de pagar les qüestions de l'escola Bressol i, a partir d'aquí, van augmentar les transferències enòmines de l'escola concertada. A més a més, això s'ha vist, clarament, amb uns informes que han apregut amb la demanda que van presentar diversos municipis. Em sembla molt bé que la gent ha de pagar les nòmines de la concertada, que també estan fent el seu servei, però s'ha de garantir que l'escola Bressol sigui una altra. Nosaltres, com que és un incumpliment d'un contracte, que hi ha aquests diners que els ha cobert, recordem, una part la diputació per tant el món local i els ajuntaments, el món local, aquests diners han de retornar i, a més, s'ha de garantir un sistema de continuïtat de tot plegat. També, doncs, és que no només necessitem sostenir-les i no necessitem ampliar els serveis de la petita infància i les seves famílies. L'esforç de la crisi ha estat brutal per part de l'Ajuntament. I això creiem que s'ha de retornar, però sense posar-hi més paca formatge. És el que ha de ser, ja està. A principi de l'entrevist, hem dit que avui el Lluís venia com a portaveu de movem, que és un sistema de recullida que va ser bàrea de medi ambient i recullida de residus. La setmana vinent hi ha el Consell Municipal de medi ambient i sostenibilitat on es presentarà un sistema de recullida. Explica'ns una mica més de què tracta això. El Consell de medi ambient ens explicarem quin és la situació actual. No és un sistema tancat, estem treballant amb definir-lo amb definir-lo poc a poc. És una problemàtica de recullida sel·lectiva i necessitem fer un sal per al mesos d'anys arribar a nivells del 60-70% de recullida sel·lectiva en el municipi. Actualment en el contenidor només recullo el recullim, el 36% dels quilos de manera sel·lectiva. Per tant, vol dir que el contenidor brís se'ns menja el 64% dels quilos que produïm és en just una manera domèstica. Això ho hem d'acabar. Hem estat investigant sistemes de porta a porta. Hem estat investigant sistemes d'innovadores de darrereu del món i hem anat també a visitar si us en recordeu en el país basc com feien els contenidors tancats i amb accés amb tarjeta. El que farem és hem decidit que segurament aquesta és l'opció més viable actualment i que genera més consens polítiques s'enjust i començarem amb el nou plec que estem redactant, perquè s'haurà d'adjudicar la implantació progressiva de contenidors amb tarjeta. Quina és l'avantatge de la tarjeta? La tarjeta jo en l'avantatge és que t'has d'identificar per aviançar el residu gris i per tant deixes de ser anònim. Evidentment, totes les dades es tracten de la màxima confidencialitat on n'hi havia de protecció de les comes de benestar social les mateixes però nosaltres podrem saber qui fa bonus dels contenidors i qui... Podria haver multes, per exemple. Ja hi pot haver multes. S'han justat una ordenança des del 2014 que es multa per no recollir de manera selectiva. Es posen multes realment per això? S'han posat. Sí, sí. El que farem més que posar multes, és veure com estan els contenidors veure si els contenidors realment els grisos hi va el que hi ha d'anar en el cas que no hi hagi d'anar els usuaris que tindran assignat un contenidor concret o un parell de bateries de contenidors podrem enviar els cartes explicant com es pot fer serà un sistema molt d'acompanyament molt d'estar a sobre i fer que la gent ens ajudi a separar els residus de manera correcta. Si no volem advocadors i no volem incineradores el que hem de fer és separar correctament els residus ja no és qüestió de civisme és qüestió de medi ambient i de recuperar. Per tant, nosaltres el que farem serà el contenidor gris i el contenidor d'orgànica estaran amb accés. De manera que podrem tenir un control qui els fa servir i com els fa servir. De manera que individualitzarem a recollir que és una de les recomanacions que ens fa que s'hagi de pensar en aquest sentit. I per altra banda, hi haurà un canvi en la recollida comercial. La recollida comercial tot aquells restaurants, botigues, etc. que fan servir els contenidors habituals els farem una recollida segregada particular per ells amb dos objectius per una banda donar-los un bon servei i per altra banda que ens recollin de manera selectiva tot plegat. De manera que que segurament farem un sal important perquè només la recollida comercial suposem que són 20 o 25% dels quilos totals del municipi. Per tant, si amb un bar, amb un restaurant els hi venim a buscar el vidre, que els hi ha un contenidor de vidre perquè el tinguin per ells, els hi venim a buscar el cartró. Sí, sí, sí. Per tant, per tant, per tant, per tant, per tant.