Entrevista a Sergi Seguí, regidor de Cultura - 08/2/2018

Doncs ara sí tenim el Sergi Seguí a l'estudi de Radio Esvern. Hola Sergi, què tal? Bon dia. Com estem? Bé. Semana de Carnes Toltes. Semana de Carnes Toltes, sí. I de diversos altres actes, aquest que de setmana el tenim bastant mogudet, de Sant Just. Però, parlant de Carnes Toltes, què ens espera? Doncs ens espera una rua amb molts participants, sobretot de centres escolars. Sí, s'han apuntat comparses del Canigó, del Montserrat i del Montseny. Cosa que fins faia un parell d'anys el Canigó no hi havia participat als últims anys, aquest any s'ha apuntat, per tant tindrem molta gent de molts centres educatius. I per contra, tenim menys participació de grups i de comparses que no són de centres escolars, però fins a entre avui demanen que ara sí pot apuntar a la gent, i el mateix dia, el mateix dia s'hi sap encara si poden apuntar als individuals i els que es vulguin apuntar a la categoria de més marxosos. Què deia de fer la gent per apuntar-se? Doncs, a través del web o el més fàcil potser és dissabte allà mateix abans de la rua. Tot comença a les 5 de la tarda, per tant també intentem dir-li la gent que, com més tard arribi, més tard començarà tot. Entre les 5 i 2 quarts de set, el que intentarem fer és la valoració de tothom que s'ha apuntat al concurs. I a partir de dos quarts de set el que volem és que la rua es posi en marxa. Una rua que en guany també té una petita novetat, que és que això ja ho vam fer l'any passat, i crec que ens ho aprovem, que és una rua circular, que comença la plaça Maragall i acaba la plaça Maragall. L'any passat vam passar pel carrer Teneu, recordo també que des del balcó de la Teneu, vam poder fer una mica de Gresca i Xerrinola. En guany, com hi ha obres, el que farem serà baixar pel carrer Creu, entrar pel carrer Montserrat i tornar a pujar pel carrer Majó fins a la plaça Maragall. D'acord, sí, una mica un canvi de recorregut. Sí, petitonet, perquè és el carrer de baix, però sí, un canvi de recorregut. Quin és el recorregut complet de la rua, per on comença i on acaba? Sortim de la plaça Maragall, anem a agafar el carrer Berge del Pilar, després agafem Creu fins al carrer Montserrat, allà entrem al carrer Montserrat fins al carrer Majó i després pugem al carrer Majó fins a la plaça Maragall. Veurem com funciona i després una altra, evidentment, un cop arriben a la plaça Maragall, més festa i repartiment dels premis, etcètera. Quines categories hi ha com funciona? Quines categories tenim? Premi a la millor comparsa escolar, que és de 30 o més membres, el premi són 600 euros, perquè se'ls puguin gastar, normalment, amb un espectacle o amb alguna cosa que tingui un retorn cap a l'escola. Si no, no parles de sopar. Exacte! També hi ha un segon premi, la millor comparsa escolar, que no és de 600, que és de 400 euros. Tenim un primer premi a millor comparsa que no sigui escolar, que és un grup de 10 o més membres, que són 500 euros, i un segon premi a la mateixa categoria, que són 300 euros. Aquests són premis promocionats des de l'Ajuntament. L'Associació de Comerciants d'Esvern Comerci Empresa també participa en guany del Carnes Toltes, com ha vingut fent tradicionalment, des que ha agafat el relleu de la associació de botigueres, ja fa uns anys, cada any han vingut col·laborant amb el Carnes Toltes, i en guany patrocinen els premis a millor grup, que és entre 3 i 9 membres. És un premi de 7 vals de compra per valor de 140 euros, per gastar en comerç local. També patrocinen el primer premi al millor individual, que és un o dos membres, que són 4 vals de compra per valor de 80 euros. També el segon premi d'aquesta categoria, que són 3 vals de compra per valor de 60 euros. I després tenim una categoria que vam iniciar l'any passat, que era per intentar donar-li una mica de marxa i de gresca durant la rua, que són 4 premis, el que diem, marxosos, que són gent que dinamitzi, que animi, que engresqui, durant el recorregut de la rua. Sí, per exemple, si l'Albert Macias surta al balcó de la Taneu, anima una mica... Hola, Albert, què tal? Ho tinc una mica difícil, perquè aquest any no passa per les obres. Poder sortir pot sortir al balcó. Ara ho puc sortir, però hauria de cridar molt perquè em sentissin... Per l'altra banda potser ho hauríem. Segurament. Si més en mirant, a costat i costat... A l'escala d'emergència segurament sí, que... Bé, doncs Albert Macias postula com ha candidat aquest premi. Bueno, l'Albert Macias ha fet de jurat més d'una vegada el Carles Tolte. No, més d'una vegada no. Una vegada només. Jo ara tenia entès que era més d'una, però ell pot dir el difícil que és valorar tot això. I ara, com a partidista de la vida, precisament deu fer mitja hora i he vist la fotografia, perquè estava fent una classificació de fotografia cimeta, i l'he tingut a les mans. Com funciona, Albert, això de valorar les disfresses? Com ho feu? Quanta gent hi ha participant en el jurat? No m'ha recordat exactament com ho vam fer, eren quatre, i el jurat eren quatre, això sí que me'n recordo. Qui eren els companys de jurat, si us pugui? M'havia la Júlia. Intentem? Al portar el vestit de jutge, ja no... Vís la fotografia d'això, de Júlia, sí, que era perquè hi havia... No, la Júlia Durant. No, la Júlia Durant, que era la... que suposo que estava com a organització, gairebé. Sí, de l'Auropació de Votíguer. Ah, d'acord. Jo sé que era difícil, que haver de jutjar entre algunes vegades, algun sí que dirà que aquests ja no, o alguna vegada pots veure algun que se t'encengui la llum, digues, aquest perdescomptat, perquè sobresorten molt per dalt o per baix, però en general és difícil. És molt difícil. Home, no és senzill, jo entenc que quan els proposem els membres del jurat, també els estem posant en un compromís. Però és clar, també té gràcia, que cada any anem canviant, les persones que formen part d'aquest jurat, en guany, per exemple, ho seran la Kirsten Andrés, de Desben Comerci Empresa, en Santi Solano, que és, bueno, Santi, pastonets, tambonets, etcètera, que també li va a la marxa, diguem-ne. La Joan Arriba, de Tutuguri, també ens unen com demà. Maria Quintana, del centre d'estudi. Sí, ja ho he dit aquí. Ja ho he dit, està bé. I la Marta Mossac, del servei local de Català, em sembla que la Marta sí que repeteix, que no és el primer cop que ho fa. Intentem anar canviant, recordo que alguna vegada ho havíem fet en Carlos González, quan estava als dimonis, i bé, intentem, l'Ei Tor també ho ha fet alguna vegada, l'Ei Tor López, intentem això anar combinant, que exigen una mica de tots els amics. Que tothom hi passi, diguem-ne. Doncs Maria Quintana ja fa molts dies, que ho va dir que seria jurat, no sé si es pot dir. Doncs sí, i tant, i tant. Home, també té gràcia veure la gent que fa de jurat disfressada, com si fos un jutge del segle XVII. Això està bé, és divertit. Això està bé, és divertit. Diu també que durant tota la setmana també s'han anat fent diferents activitats, que malauradament algunes, amb aquests dies de pluja, no han lluit prou, com per exemple un animador que ha anat a diferents centres escolars per animar els nanos a casa, apuntessin algun tall de disfresses perquè aquesta setmana ve... intentem també donar una mica de difusió a tot plegat, tot i que tothom sap que aquell dia és el dia de carnalts d'altes. I que és un dia difícil, perquè dilluns és un dia festiu en els centres escolars aquí són just, i per tant ve, potser, que amb les últimes navades i tot plegat, hi ha gent que aprofiti una setmana per sortir, i aquestes coses. Però vaja, carnalts d'altes és una festa que està funcionant molt bé, s'està apuntant molta gent, i sobretot funciona molt bé perquè els centres escolars s'hi impliquen, i veure les... les rues, és que estem parlant de 300, 400 persones de cada centre escolar que s'hi apunten, i per tant fa prou gotx, diguem-ne. Ara, segurament ens obligarà aquest any a fer una revisió de la resta de categories si realment no hi tenim prou gent apuntada, no? I caldrà veure si fem un replantejament i si ho centrem només en l'àmbit escolar i el posem per això ben fort o mantenim aquestes categories i fem un repàs de com ha funcionat. Abans comentàvem que fa anys el Ricard Nostoltes es cremava. Això ja no es fa, oi? Això ho vam fer l'any passat. L'any passat sí que vam fer el dimecres de cendra i vam cremar el Ricard Nostoltes a la plaça de la Pau amb unes activitats amb colles, amb entitats però tampoc ens va funcionar gaire bé. Per tant són proves i resultats que anem fent d'uns anys de no fer-ho perquè vam tenir poca assistència perquè aquest tipus de coses com que no tenim la tradició de fer-ho és difícil instaurar-la de cop. Per tant, crec que hem d'anar fent prou error i anar jugant amb els resultats que anem tenint. L'any passat va funcionar gaire bé. El Ricard Nostoltes era un rei viu. Altres anys, per exemple, la figura del Ricard Nostoltes es feia des del taller de Carraublau i era el que presidia la Rua. Altres anys s'havia fet des dels tallers d'ars plàstiques. I l'any passat vam fer un rei que es mogui, un rei de veritat. I aquest no es podia cremar. Però sí que... Hem anat fent assajos de laboratori i podria cremar una foto del rei. De Ricard Nostoltes. Ah! L'altre no serà per ganes, però a vegades ens hem de contenir una mica els que tenim alguna mena d'obligació pública. Però... Vaja, no ho fem perquè no ho vulguem fer o perquè no ens acaba de funcionar. Hem de pensar també que les escoles també celebren el Car Nostoltes i també fan les seves activitats i, per tant, anar-les duplicant tampoc s'acaba d'entendre gaire. I llavors hem d'acabar de trobar la fórmula precisament per acabar de trobar l'encaix del Car Nostoltes. Recordem que el Car Nostoltes, aquí s'enjust, es va rebifar, parlar de memòria, d'uns 10 anys, aproximadament, quan des de la rejuaduria de comerç es va apostar per fer-ho. Recordeu que fa anys es passava del mercat precisament, perquè havia començat allà i se li volia donar també una visió des d'aquesta perspectiva. I poc a poc ho hem anat canviant, perquè poc a poc hem anat canviant els hàbits de la gent. Per tant, es tracta d'això, de poquet a poquet, millorant una miqueta sense deixar de fer-lo bàsic, però anar incorporant petites millores que ens vagin fent que la festa sigui més completa. Sí que és estrany fer un Car Nostoltes i no fer la cremada, i fer un Terament del Serdina, aquestes coses. Poc a poquet. Gràcies per venir, a vosaltres, i per donar el retard. Però, que problema, si vols quedar, t'està una mica de vi. Fari Gola, que el tenim per aquí fora, si vol anar a passar-hi, i mentre estan, amb l'Albert, podem parlar de activitats que es fan a la Taneu Deu n'hi do. Comencem divendres amb la Conferència als paisatges fluvials, que d'en Xavier Martínez Gil, dins del cicle dels paisatges de Catalunya de les Seas, això serà a les 8 del vespre, la Sala Piquet. Disapta i diumenge, tenim teatre, tenim l'Arsena Equipuntes de Coixí, que és una obra de Josef Kesselring, que dirigeix la Maica i actua a tota la gent de Justeatre, i es fan dues representacions, una el Disapta a les 9 del vespre i una diumenge a les 7 de la tarda, a la sala al 50 nari. Això, perdona, Albert, això és que va ser teleèxit la primera vegada fa uns mesos que han hagut de repetir? Sí, van haver de dir gent que no podia entrar a la sala. La Maica és col·laboradora del programa, s'havia quedat gent fora i van dir que la repetirem i repeteixen aquests dos dies. Molt bé, doncs... Si et repetim, disapta les 9 del vespre i diumenge a les 7 de la tarda. Doncs felicitats a Justeatre, això és un èxit. L'obra és molt entretinguda, realment, és per passar una bona estona i aconsellable. El que no tingui res a fer disapta, diumenge, no cal que baixi a Barcelona, se'n va la teneu i veurà... A més a més, crec que per un accident desafortunat hi haurà un paper en què hi ha un canvi d'actriu. Hi ha un petit canvi, sí, perquè... Per tant, els que ja ho han vist, ho han de tornar a veure. Poden tornar-ho a veure així. Sí, és una bona... una bona definició. Una bona excusa per tornar-lo a veure. Totes maneres, l'obra és divertida, a vegades hi ha obres que dius, ja l'he vist, si no cal tornar-la a veure, aquesta, si la tornes a veure, tornes a riure, perquè l'obra té la seva gràcia. I riure allarga la vida, sí. I bastant, bastant, la gent optimista i que riu, acostuma a ser la que arriba a més edat. I finalment, diumenge, també tenim una excursió de les seves, del cicle paisatges de Catalunya, que venirà de Resquera, Beniferiet, és a dir, recorren les terres a l'Ebre. Eh, són molt sempre la gent s'ha de...