Entrevista a Joan Noves, poeta i president de la Fundació Palau - 13/2/2018

Un quart d'una del migdia comencem la tercera hora del Justa de la Fusta i aquesta hora parlem sobre una conferència que tractarà sobre la figura de Josep Palau i Fabra i la llibertat amb Joan Noves que és poeta i president de la Fundació Palau i aquí tenim aquesta hora el telèfon. Hola Joan, què tal? Bon dia. Aquest vespre a la seta Can Ginestàs parlarà sobre la figura de Josep Palau, poeta i també artista polifacètic, oi? Sí, sí, es tracta una mica de veure una llibertat d'una figura de Palau i Fabra que és una persona molt complexa a part de ser escritor, poeta, dematòria sagista, col·leccionista i també el seu assaig. És un aspecte de l'apartament importantíssim de sexe sobre Picasso, que és el que li dona més la llibertat internacional, i fer-ho a través d'una visió de tota la vida, a partir de la seva etapa, el seu exili, el seu retorn. Això relaciona una mica amb tota la seva obra poèstica. Com deies, una de les facetes més conegudes de Josep Palau és la seva basant biogràfica de la figura de Picasso, oi? Sí, sí, tant que sí. Fabra va conèixer Picasso a París, al seu exili voluntari, al final dels anys 40, i a partir d'aquí es converteix amb el seu i amb el seu diògraf més important. Però més que biògraf, més que critic d'art, el que faig a Palau i faig una incorporació poètica de la figura i de l'obra de Picasso, com potser no ho ha fet ningú més. De fet, aquí el segurant relleu. Des que Josep Palau va viure a l'exili, a París, quina relació diríem que va tenir amb la dictadura franquista? D'ell, de fet, també eren d'altres coses que m'he dit, i molt important, era activista, era un actiu més important. A Palau i faig una pista cultural important. Quant a 27 anys, els anys 44 i 45, sortint de la guerra civil i en plena dictadura, fins a Palau i faig l'obra, és el que publica ell sol, efectivament, la primera revista literària, en català, a Polesia, se la fa practicant ells sols, a l'Estiolèsia, ell sol ell mateix, a molta gent del país, és un activisme extrem que, en aquest moment, lògicament, era molt arriscat, perquè estava prohibit publicar en català, i per tant és la primera revista. Aquesta és el contacte que té, diríem, més directe amb l'amor i feura franquista, i a partir d'aquí hi ha una sèrie de coses, finalment, sexualitat, el que és el que està al costat més complex, però, i finalment, s'ha d'exiliar a París, i està en marxa una dècada al govern francès per dos anys, i estarà 15 anys fins que no tornarà fins a l'any 60 o aproximadament. Per tant, és important, crec, que ens ho ha d'invitar a la figura com a activista, com a persona va llançadora, i s'ho ha d'anar aquests moments de jutge, també, amb el veïn de Maix. L'any 36, si no estic equivocat, havia recollit signatures, també amb un cercle intelectual del català favor de l'indult d'un poeta falangista. És això fins a cert punt, diríem, contradictori? No, no, no, perquè precisament és d'una... és la seva manera de ser, no? No tenia per què ser assassinat un falangista, i per tant, a part d'això, el que va ser el primer dia, per part de pare, era molt a dretes, i per tant havia tingut contactes amb falangistes. Això li va portar molts problemes, en general, aquells activistes, i si estigués perdent en contra de la dintadura, doncs també li porten problemes per un altre cantor, perquè el parís el veuen com un possible col·laborador, ha hagut l'ascendent i familiar, i ha hagut alguns articles que va publicar, doncs, a la Soli molt pocs, quan era joanet, però a partir d'aquí, doncs això li hauria creat problemes amb tota l'exploitat espanyola, pel catalàna, catalana a l'exili. També teníem saps problemes amb això, ha hagut aquest fet de que intenta salvar un falangista, i que ha tingut una part de la seva família, doncs serà molt a dretes, i ha hagut alguns contactes amb el falangisme. Per tant, en quin punt, diríem, polítiques trobava ell? Clarament, no, clarament, en defensa l'opressió catalana, clarament. Hi ha altres temes de Franco, o sigui, ell explica en els nostres buseries, que, incluso, li ha intentat pensar en un sistema, una manera per sessionar el dictador, per ser una Franco. De fet, ell ha explicat sempre aquests pocs articles que va escriure la Sòlica en aquest moment de penya, doncs, lògicament, de la dictadura, eren uns articles que havia estat provocats pel seu intent d'infiltració amb les franquistes. Quines són algunes de les seves obres més destacades? Perquè havies dit poesia, però també narració de breu, teatre, crítica, literària? Sí, sí, de fet, a veure, els obres més destacades són poemes de l'alfinista. Poesia que s'acaba estrictament l'any 52, de l'any 52, de escriure poesia, escripten, encara que els hagués escrivint el seu teatre i el seu assaig, pròximament com a versos, o 52, de si veig que s'ha acabat la seva poesia estricta. I també ha escrivint moltes altres obres i llenres. Per exemple, teatre, el Teatre de Bons a París, fa una gran inclusió en el teatre, que a alguns teatres, el cicle de Don Joan, després seguirà amb el Telectre, una trobació important a la jornada, i també escriure contes. Les obres venen tard, venen ja cap als anys, i tant, també escriu una sèrie de contes, que tenen una certa importància a la seva obra. Però també cal, sobretot, que hi ha la seva figura de seguista, perquè ella ha sigut seguista de la vida amb articles i amb una quantitat de textos que surten totes les seves obres completes que aconsegueu, els aconsegueu els seus obres completes, i també una visita a la Fundació Palau, la Fundació de Calmes d'Estrac, que es va fundar l'any 2003, i les dones es pot veure molt bé tota la figura de Palau de Fabra. A més, en aquesta condició, si algú t'interessa venir, en aquesta condició ens veureu que hi ha la pintura catalana del segle XX, que ha el seu pare, perquè també ha sigut col·leccionista de Palau de Fabra, doncs, el seu pare ja va acollir a obres de pintors canvis seus, i, amb allò, per exemple, a Gargallo, per exercir, i de poble febrer va continuar aquesta col·lecció amb pintura posterior, i, per exemple, es trobareu en Barcelona, en Pere Jaume, doncs, actuals, es pot veure que aquesta col·lecció de pintura, a part de la col·lecció de Picasso, que va obtenir, a partir del seu contacte molt amb el pintor. Ja, fixant-nos en la conferència d'aquest vespre a la seta canjina està, com m'enfocarà aquesta conferència? Bé, en definitiva, estaria parlada a l'obra poètica de Palau de Fabra, i de la seva vida, relacionar-les entre ells, i dividint-les en quatre capes importants. La tapa, en la qual ell és molt jove, i diu Barcelona, que ja va a la Guerra Civil, sobretot que del seu coneixement coneix l'Orca, fa una entrevista a l'Orca, amb ell és molt jove, fa una entrevista per fer-hi recuperació a l'Orca, i en el que veuen és aquí, perquè s'està representant una obra seva, i el represent de la manera que exigeixi-lo. Doncs aquesta tapa seria la primera tapa, la tapa del poeta que viu Barcelona de la Guerra Civil. Després, el gran trencament amb els intelectuals catalans d'un moment, perquè podríeu conegir la càncer, que és un escàndol per a molts intelectuals, el seu exili a París s'ha entratat amb tothom, amb els intelectuals i amb el vegi. Després d'aquesta tapa d'exili, en el qual escribo també una sèrie de poemes importants, i finalment el seu coneixement de Picasso, i la llibertat, la llibertat d'aquest sentit, que és que, sobretot a la seva vida, buscar la llibertat, i la va trobar amb Picasso. Doncs aquesta conferència que tindrà lloc a la set del vespre a Can Ginestar, que tractarà sobre la figura de Josep Palau i Fabre. Moltes gràcies, Joan Noves, poeta i president de la Fundació Palau, per atendre'ns al Justa de la Fusta, i esperem que la conferència aquest vespre vagi molt bé i sigui un èxit. Segon el que diguis així. Gràcies. Passen 25 minuts de les 12. Hem parlat amb Josep Noves, president de la Fundació Palau, que aquest vespre serà a Can Ginestar, en una conferència titulada Josep Palau i Fabre, i la llibertat. Nosaltres semblarà una pausa per la publicitat, i de seguida tornem aquí al Justa de la Fusta en directe. Gràcies, Josep.