Entrevista a Josep Perpinyà, alcalde de Sant Just - 14/2/2018

Un quart de 12 del migdia seguim al just a la fusta en directe. Aquesta hora tenim amb nosaltres, com és habitual, a mitjans de mes a l'alcalde de Sant Justos de Perpinyà. Hola, bon dia. Bon dia, què tal? Com estem? Amb una mica de fred, avui. Sí. Menys que ahir, però... Sí, és veritat. Però Déu n'hi do, la Jaló, que t'agafa. Que, per cert, finalment no van arribar les navades a Sant Justos, de forma molt lleu, però ens vam haver de preparar. Ens vam haver de preparar, teníem el dispositiu preparat. De fet, es va tirar sal a l'una de la matinada. I bé, els que tenim responsabilitats, doncs, estaven pendents i... doncs, preparats per actuar, no? Això és molt maco, no? Hi havia molta gent que deia... Ah, sí, que nevi, que nevi, no? Però els que treballen en aquells moments pateixen. I, de fet, es va activar una part, diguem, de dispositius. I es va esperar que parés de ploure, perquè, per tirar la sal, és bo, que no plogui. I a l'una de la matinada es va llançar sal en els carrers alts del municipi, principalment a Vell Solets. Finalment no va acollar, com tu dius, i va passar de la nit amb tranquil·litat, no? És molt complicat, aquest dispositiu, quan anava? No, de fet, el dispositiu no es va activar. O sigui, el pla, diguem, de dispositiu com a tal, que l'activa l'alcalde i que hi ha tot un comitè de persones que es posen a treballar immediatament amb les seves responsabilitats i saben les seves funcions. Això no va passar. Vaig creure que no era necessari amb les converses que estaven fent. Però tot i així, evidentment, el que era una unitat de ràpida d'acció i també a la policia, vam creure convenients sobre les 10 de la nit, doncs, tenir aquest dispositiu de tirar la sal, el teníem als parts meteorològics, teníem bastant d'informació que la Generalitat et dona en detall, i la única cosa, a veure si baixaven per sota dels 0 graus, i ens vam mantenir sobre aquest U2, i vam passar de la nit amb tranquil·litat, tot així el dia següent, hi havia vehicles, o per terra es veia una miqueta, no? De neu i algun geladeta, també. Final va ser poca cosa, s'enjust, crec que va ser un dels pocs municis. Els pocs que ens vam lliurar. Que ens vam salvar de la nevada. Parlem ara d'altres temes de obres que hi ha al municipi. Avui volem parlar de nous aparcaments que es construirà. Efectivament. Nosaltres hem reactivat el pla d'aparcaments, i l'equip de govern de la senada passada ha posat en marxa quatre iniciatives, que són de... a curt i a mig termini, però que ens sembla que s'han d'activar. Una és un aparcaments soterrani, el parc del Parador, l'actual parc del Parador, amb una capacitat entre 40 o 50 places soterrades, i amb una nova urbanització sobre. Per tant, el que faríem és un parc a nivell, i el parc hi n'és sota. Dos seria el parc de Campadroseta, que és el parc, la zona d'aparcaments en superfície que està als equipaments de Ganyinastà, també un aparcaments soterrani, entre també entre 40 o 50 places d'aparcaments. Després, avui mateix, aprovem per junta de govern el projecte ejecutiu de 20 places d'aparcaments al carrer Freixes, que és l'inici del que ha de ser l'obertura dels jardins a Camp Freixes, i 4 és la implantació de la zona verda en el centre del poble. Aquestes 4 mesures necessiten anàlisis, diguem, concrets, i l'equip de Huerta el que va fer és, primer, la del parc del Parador, li encarregarà promunse el seu estudi, el que és l'aparcament de Campadroseta ho farem a través de l'àrea metropolitana, la implantació de la zona verda és de la regidoria de mobilitat nostra, i avui, des de la regidoria de política territorial, s'encarrega aquest projecte d'aquestes 20 places en superfície de zona blanca al carrer Freixes. Per tant, són unes mesures importants, perquè són inversions significatives, però que demostren com l'equip de Huerta pensa en el futur, perquè és evident que el pla d'inversions d'aquest mandat està ejecutant amb un ritme molt elevat, però nosaltres, en aquests moments, hem d'encarregar projectes pensant en el futur i l'aparcament del municipi comença a ser un problema. I, aleshores, creiem que aquest pàrquing soterrat al Parador pot donar servei a la densitat i les necessitats del centre del poble, aquest aparcament de Campadroseta donaria o cobririen necessitats, principalment, usuaris de Can Ginestar i d'Ajuntament, que hi ha molta gent que va a l'Ajuntament i a Can Ginestar, i també pot adquirir en règim de lloguer algun veí que necessita una plaça de parc a vent en aquest pàrquing. I, per l'altra banda, les 20 places del carrer Freixes creiem que donaran servei a l'entorn del mercat i del carrer Bonavista, que també hi han necessitats. La zona verda que s'ha d'acabar d'estudiar però ho tenim molt avançat, molt avançat, doncs permetria, d'una forma més fàcil, l'aparcament dels veïns. És a dir, el que farem és una taxa mensual molt, molt, molt baixa, simbòlica, un pagament simbòlic, perquè aquells cotxes que no són dels veïns i estan aparcats aquí mirin de parc en altres llocs, perquè el centre del poble, l'entorn de l'Ajuntament, diguem-ne, és una zona que l'estudi que hem fet i ens hem presentat, doncs és el més complicat de aparcar en aquests moments. Per tant, la implantació de la zona verda ha de tenir un calendari, aviat el presentarem, però aquestes quatre iniciatives, doncs pensem o penso que poden ser molt positives algunes de fàcil implantació i d'altres que necessiten, evidentment, del projecte ejecutiu i del finançament. Però ja hem posat en màquina aquests dos grans aparcaments soterrats. Hi ha un altre aspecte, també, d'urbanisme important a destacar, que és diversos parcs que s'obriran, com per exemple el de Can Freixes, que ha comentat, o el de la Rambla, que és un parc també molt esperat. Bé, el de Can Freixes, la setmana passada, vaig i vam reunir els veïns, els vam explicar la idea que portàvem, els vam explicar el calendari, els vam explicar crear una comissió amb veïns per acabar de dissenyar uns espais centrals que estan en aquest parc, que nosaltres ens ésim diferent fer-ho d'una manera o d'una altra, és a dir, si posem un joc, si no posem un jocs, o si destinem aquest espai a posar un arbolet o una altra cosa, el que sigui, coincidíem que ha de ser un espai molt natural, no urbanitzat, molt natural, i que es van engrescar molt. La sala de plens estava de gom a gom, feia temps que no la veia, quan criem els veïns per fer una proposta o un carrer nou, no era tan habitual, no és tan habitual, i l'altre dia estava la sala a tope, de gom a gom. Per tant, és molt bon cínc per dir que hi ha una gran necessitat i una gran il·lusió. A mi, personalment, aquest projecte, igual que els companys de la casa, ens fa molta il·lusió, perquè és una peça molt significativa i molt gran en el centre del poble, tancada, i que ara la ciutadania la podrà fer seva, un espai privat que ha passat a ser públic, o que passarà a ser públic. I per tant, ocuparem, la ciutadania, ocuparem aquest espai que ha estat tants anys i tants anys tancat. El calendari existeix i el finançament existeix, per tant, això és una obra que es farà aquest any. Ara, amb aquesta comissió de veïns, acabarem de definir aquests espais, i, per tant, ja posar-li el ritme que es mereix, però aquesta obra serà aquesta any. Quina era la situació d'aquests terrenys de Can Freixas fins ara? Era privat? No, era públic. Això venia d'una permuta en el seu moment. Té una llarga història que no te l'explicaré, perquè estaré 20 minuts aquí. Però l'Ajuntament fa... Sí, l'Ajuntament fa molts anys va intentar adquirir aquests terrenys, la masia Can Freixas i el parc, i també l'esplanada del Can Higó. Era propietat d'una família, de la família Modulell. Demà està negociant moltíssim temps, i aquesta persona, al final, va morir sense signar l'acord amb l'Ajuntament. Et parlo fa més de 15 anys, eh? Aquesta senyora, aquesta família Modulell, ho va deixar a dos ordres eclesiàstiques, aquest bé, i va estar negociant amb les ordres eclesiàstiques molt de temps, també. Perquè no eren conscients aquestes ordres eclesiàstiques de que tenien aquesta propietat. Teres, ser calcuta i cotolengo. I quan ja van estar a punt de fer-ho amb l'Ajuntament, s'ho van vendre. Però s'ha de tenir que parlar amb aquesta empresa... O ha d'anar perseguint propietaris. Finalment es va signar un acord que va permetre que els jardins de Can Freixes i la Masia, i l'esplanada del Can Higó, que després es va fer immediatament i urgentment el parc del Can Higó, doncs ha estat unes millores molt significatives, no? Dic que la Masia no serà rehabilitada amb aquesta inversió, perquè la Masia necessita una inversió d'un milió d'euros o més, i en aquests moments han fet rehabilitacions de la coberta i alguna part de estructura, però que serà una fase molt més tardana, i el que farem és aïar-la d'alguna manera, no té perill, que és de cacaigui, però el que farem és aïar-la, i la inversió de 700.000 euros més o menys és pels jardins. D'acord. També hi ha altres equipaments que estan... Sí, en dibuix. S'estan millorant, com, per exemple, el camp de futbol, o el nou centre cívic del Mas Lluís. Fixa't. La il·lusió que ens fa explicar això, perquè si m'entrevista es fa dos anys o tres o quatre, parlar amb aquests termes... Doncs el nostre objectiu era mantenir el trasatlàntic. Deixem-ho dir-te d'aquesta manera. Mantenir el trasatlàntic no s'enfonsés, que era l'Ajuntament, no? I clar, era impossible fer coses. Parlar d'un centre cívic, parlar de camp freixes, doncs eren il·lusions, però eren il·lusions, perquè el que era va passar de 37 milions a 20, i per tant era molt difícil, i el que el nostre objectiu era mantenir els serveis públics i poca cosa més, i potser parlar d'il·lusions, però no veníem mai. Efectivament, estem amb tres grans equipaments en marxa. Un és el dibuix o el projecte allà del nou centre cívic, el Mas Lluís, que també ho estem fent, explicant amb els veïns, com ha de ser aquest centre cívic. Que té calendari i finançament. Dos, una deixaria nova, absolutament del segle XXI. Per tant, una deixaria proactiva, on talla el component educatiu ambiental, i que hi hagi un coneixement molt més profund de la necessitat de fer aquest reciclatge i de la gestió dels residus. Amb calendari, també, i amb finançament. I tres, també, precisament, de rèquip de govern, hem posat en marxa i ja tenim l'encarrec fet a l'àrea metropolitana de la reconversió o pista nova del complex de la bona aigua. Aquest també ens fa moltíssima il·lusió, perquè va ser un dels pretes que el 2008-2009, fins a tu, fa 10 anys, com aquell que diu, es van tenir que quedar damunt de la taula, i que fins i tot ja havien començat a explicar les entitats esportives de la bona aigua, que veiem la necessitat, com ells, de tenir una remodelació de la pista exterior o fer-ne una altra. Per tant, ara tenim data per parlar amb les entitats i veure si els sembla més idoni que la pista exterior es converteixi en un pack 3 o un pack 2, o bé fem una pista nova al costat, entre la pista actual i el Moliferine. Nosaltres estem oberts a veure què, diguem, n'opinen, i conjuntament arribar al convenciment mutu d'aquest programa funcional i per tant l'encarregat. Però ja estan carregats a l'area metropolitana, que això és la notícia. És important també millorar aquest equipament, perquè la bona aigua està força saturada, oi? Bé, la bona aigua és víctima, diguem-ne, de la política esportiva i de les entitats que ho fan molt bé, i que la gent de Sant Juslo el fer molt esport. És a dir, som víctima de tot això en positiu. A dir, allà hi ha 3.000 persones fent esport. Nosaltres, com a poble de 17.000 habitants, pràcticament tenim totes les modalitats esportives, les tenim, transformades en entitats i, per tant, en clubs, i allà hi ha moltíssima activitat. I, aleshores, malgrat, tu podries dir, amb 3 pistes, amb un poble de 17.000 habitants, és més que suficient, de fet, és molt. És a dir, un poble de 17.000 habitants normalment té una pista, o com a molt, com a molt, com a molt, dos. Nosaltres en tenim 3 i, fins i tot, anem a parlar de 5. Per tant, jo crec que les coses han fet molt bé, i la gent de Sant Jus i una part de l'entorn que ve aquí, més petit, però també venen, doncs volen fer esport, i això és molt bo. Per tant, nosaltres hem de respondre que ja ho haguessin fet sense aquesta mala ida crisi, ja ho haguessin fet fa temps. Però bé, tot arriba. I, aleshores, també és un projecte que ens fa molta il·lusió, perquè, com tu dius, està col·lapsat i es necessiten aquests espais, principalment pels entrenaments, principalment, però també servirà per fer partits als dissatressadamentges. Després hi ha un altre projecte, segurament més petit, però no per sobre, és important, que és la reconstrucció d'una barraca de vinya, que és una iniciativa de la SES i el centre d'estudis. Sí, vull remarcar-ho, perquè en el vulletí municipal no ho hem posat, i demanar escosses tan a la SES i el centre d'estudis, que no s'hi haguessin, aquesta notícia, i si la pengeu que quedi clar, perquè fa uns mesos, concretament la SES i el centre d'estudis, ens van dir, escolteu, ajuntament, per què no inicieu converses amb el propietari d'en Ristol, el fet que es pugui recuperar aquesta cabana de vinya, aquesta terra, pràcticament, hi ha dos fileres de pedra. Bé, així ho vam fer-ho. Ens vam posar a treballar amb la família Ristol, ben tard de molt, perquè hi havia negociacions d'altre tipus d'amunt de la taula, i, finalment, vam signar, fa un mes, aproximadament, aquest acord, que és l'ajuntament qui financia la reconstrucció amb un cos entre 10 i 12.000 euros a aquesta cabana, el terreny d'on tastar aquesta cabana continua sent del senyor Ristol, i també aquest camí passaria a ser públic. Per tant, diguem-ne, l'ajuntament, o tots plegats, serem propietaris de les pedres, però del solar continua sent a la família. Aleshores, això que sembla molt fàcil, a l'hora de redactar-ho, necessites un temps, un temps des del punt de vista de fer-ho bé jurídicament. Jo vull agrair a la SEA, si el centre d'estudis, que em van proposar, personalment, aquesta iniciativa, i també retornar el fet que ho fem. És a dir, content que s'hagi proposat, i també dils i amb ells, i a la població que tindrem, finalment, aquest any, aquesta reconstrucció de la cabana de Vinya, que recorda els orígens, o part dels orígens, que tenim lligat a l'agricultura, que, efectivament, en aquest cas, el vi, el fet de que pràcticament ha desaparegut històricament. Hi ha altres cabanes. Per tant, serà la primera de tota una línia de cabanes que volem recuperar. Per tant, el fet de que canvila, que pràcticament no existeixi, i també li proposarem a la família que canvila, el fet que ens permet i ens deixi, recuperar aquesta cabana. Passem a la tema de construccions, rehabilitacions... Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do. Hem estat 15 minuts llargs, parlant només d'això. I parlem d'habitatge, perquè s'han aprovat noves bases per incentivar el lloguer d'habitatge. Tant... Diríem que hi ha habitatge públic... Sí, de lloguer. I també l'Ajuntament empendrà accions en el mercat privat. A veure, nosaltres estem en un debat, si no ja l'hem fet, amb buscar disposar de més habitatge o de més contractes de lloguer que siguin, diguem-ne, no elevats, o que siguin assumibles, perquè els contractes de lloguer en aquests moments es tornen a pujar d'una manera molt significativa. I, malgrat no tenir la competència, ni ser l'administració que ha de resoldre això, perquè jo sempre ho remarco que quan em pregunten sobre l'habitatge públic que nosaltres som un complement, que l'Ajuntament és un mes que fa tot el que pot, però no pot resoldre la gravetat d'aquesta situació. Per tant, qui ha de fer la política d'habitatge és el govern de l'Estat espanyol i el govern de la Generalitat. No ens equivoquem. Nosaltres ajudem i complementem. Però no podem resoldre això, perquè tenim la capacitat que tenim, i perquè no ens part toca. Ara ens trobem sempre al costat, i ho hem demostrat, som el quart municipi de tot Catalunya fent habitatge públic. El quart municipi vol dir Barcelona, Terrassa, Sabadell i Sant Just. Hi ha poblacions com Hospitalet, Tarragona, Iei de, Girona, Sancogat, etcètera, que són immenses en població, i que estan per darrere nostre. Per tant, vol dir que ja hem apostat sempre per això. Què estem fent? Estem treballant un programa, que les comencem a explicar-lo. L'hem explicat ja a Montbari, l'explicarem amb una altra, i amb aquests inputs el que veurem de confeccionar i aprovar. Nosaltres pensem que, a tès que la política d'habitatge a Lloguer no es pot fer només amb solars públics, construint, doncs la podem fer on tallar està construït, que és en el sector privat. Per tant, oferirem rehabilitacions de l'habitatge significatives, és a dir, subvencions per la rehabilitació d'una habitatge que ja està construït, que si el propietari té un llogater, que és una cosa normal, doncs aquestes subvencions que li donarem, que poden arribar als 12.000 euros, 10 o 12.000 euros, per rehabilitar el seu habitatge interior, li demanarem que divideixi aquest import amb 5 anys, i que l'import que surti li mantingui o li baixi el llogater actual. Per tant, li farem tot. És a dir, li farem les obres, li demanem la licència, etcètera. El que necessitem només és que la gent s'apunti. És a dir, ara el que estem fent és, insisteixo, unes reunions concretes, o vostè li sona bé, vostè això li podria interessar, i el que estem veient és que sí. Per tant, quan tinguem una massa crítica, ajustarem el programa, que s'haurà de provar abans d'estiu, si o si, perquè en aquests moments tenim una subvenció amb l'àrea metropolitana reservada de fins a 6.000 euros per propietari, per tant, aquesta subvenció està reservada, amb unes xifres molt significatives, perquè l'àrea ha apostat fort per la rehabilitació, i el que estem fent ara és explicar, de forma personalitzada, i un cop veiem qui són els inputs, aprovaríem les bases aquestes per Junta General de Promúncia, perquè ho faria les obres promúncia. Per tant, tu t'aniries a apuntar, com a propietari, a dir, escolta, jo et vull apuntar amb aquest programa. Que té doble basant. Una que només es pot apuntar o que vulgui el propietari que viu, que vulgui, escolta, jo vull una part d'aquesta subvenció, que en rehabilito el bany, o faig més accessible, o que les finestres són sostenibles, etcètera, o vam apuntar aquest del lloguer, que és el doble de subvenció. Jo soc propietari, tinc un lloguer té, no puc fer una rehabilitació de 10.000 euros o 12.000 euros, però, si me la fa vostè, sóc encantat de la vida. Jo tinc un lloguer té, i si ara paga 800, miri, pagarà 700. Això és el que... És una mena d'ajuda al lloguer... És una ajuda al lloguer i és una ajuda a la rehabilitació, perquè... Ull, perquè la rehabilitació per si sola és també un moviment significatiu econòmic. La rehabilitació comporta moviment de l'economia. I això ens interessa. És a dir, són 3 elements que, lligats, a l'àrea metropolitana, ens ha dit que mai ningú ha fet això. O sigui, són pioners, per si ens ajuden tant. Escolta, vostè fa una rehabilitació, estimula una rehabilitació, això vol dir moviment de l'economia. Una rehabilitació de rehabilitació de l'economia. I això vol dir que el seu parc d'habitatges serà més modern. I, finalment, se'n beneficiarà als llogaters, que, en ves de pagar un x, pagarà un x menys una part. Per tant, aquesta fórmula no està experimentada. Barcelona ha intentat fer algunes coses similars, no? Però, fins i tot, què parlo, eh? De Sant Llús a Barcelona, un poble batit a la gran ciutat. I l'àrea metropolitana ho s'ho està agafant com una prova pilot. L'augment del preu dels lloguers és un tema que se n'està parlant molt, sobretot a Barcelona. No para de sortir televisió, estan fent reportatges, parlant sobre l'augment del preu del lloguer, sobretot pel turisme. Però això està tenint també un efecte a les poblacions de l'entorn, com Sant Llús. Sí, els preus s'estan pujant. És a dir, les últimes dades que teníem ja fa uns mesos, com vam fer el pla de l'habitatge presentat a la vacuneta al juny, ja Sant Llús en els últims darrers 6 mesos d'aquells, diguem-ne, ja havia pujat un 14%. Ara no tinc dades, però segurament l'augment seria molt significatiu. Per tant, preocupadíssims per l'augment del lloguer, no? I això vol dir que s'ha de fer molt esforç amb polítiques de lloguer. Però insisteixo i torno a dir-ho, eh? És a dir, per exemple, en aquests moments la Generalitat de Catalunya no posa ni un euro per les subvencions del lloguer, que històricament sempre els ha posat. Ara no posa re, zero. Les anteats bancàries no t'ho faciliten. El recurs, el crèdit, això és a construir, si és que vols construir. Si no, les defeccions, com les que dèiem abans. No t'ho estan facilitant, et demanen molta exigència, no? Perquè no es creuen que això pot ser rendible, es pensen que pot haver-hi molta morositat, i, per tant, et collen molt per deixar-te aquests diners que necessites per construir, no? I el ministeri de foment d'aquests moments, doncs el pacte amb la Generalitat no està assignat. Per tant, qui vol fer habitatge de lloguer, com és l'ajuntament de Sant Jus, es troba en un desert. Tot i així vam presentar aquest pla al mes de juny, i tot i així ja estem, com tu deies abans, aprovant bases, d'operacions, pensant en aquests programes lligats a la rehabilitació, el cap no para mai, no? Però nosaltres, si insisteixo, els ajuntaments han de ser un complement. Les competències. I és normal que baixis pel carrer i escolti l'alcalde. Jo també tinc aquest problema. L'ajuntament pot fer un X, no? És impossible. Estaries hipotecant tot el teu pressupost, i les necessitats són molt grans en tots els camps. Ara nosaltres estem posant el coll de que ajudar el màxim possible. Però deixareu clar, la Generalitat de Catalunya avui ja fa 3 o 4 anys la subvenció per fer una promoció de construcció del lloguer zero. Zero euros, quan abans era una part significativa i t'ajudava. I l'Estat també està mirant cap a una altra banda. Això és pel que fa a Vitatge, però també s'ha assignat un conveni per a les juts de la ciutadania en tema de salut i benestar. Jo crec que això és un gran què. La notícia ha sorprès, la notícia, posidiuament. Hi ha hagut molta gent que et para pel carrer, que t'envia correus, que et truca l'Ajuntament. La gent que li costa en aquesta societat, el nostre poble, li costa pagar el dentista. Li costa pagar les ulleres. I el que hem fet és un acord amb aquests sectors, amb aquestes empreses que estan ubicades a Sant Just, perquè aquelles persones que reuneixin unes condicions socioeconòmiques determinades puguin beneficiar-se de l'Ajuntament de Sant Just, que li financia una part significativa de la necessitat que pot tenir aquest veí. Jo vull agrair els dentistes, els metòlegs, que han signat aquest conveni, que hem compartit el fet que hi ha necessitats, que, malauradament, són famílies que no hi arriben, al final de mes, i això es troben en una situació difícil. I ho hem signat i els vull agrair, i els hi vaig anar l'altre dia, en aquest document, i ja et dic, això fa una setmana, pràcticament, que hem signat i ha estat, doncs, de les trucades per l'Ajuntament, als correus, i gent que et para, les xarxes ho hem publicat, i, per tant, ha tingut un resò molt significatiu, i jo crec que hem encertat. Doncs moltes gràcies, Josep, per pinjar per haver vingut avui. Hem repassat temes molt diversos. He encantat d'estar aquí, perquè, precisament, el que dèiem abans, ara que tens projecte...