Entrevista a Joan Basagañas, portaveu del PSC a Sant Just - 19/2/2018

Passant 11 minuts de les 11, on anem al principi del programa, avui ens visita el Joan Vaseganyes, portaveu del partit socialista de Catalunya. Hola, Joan, què tal? Bon dia. Bon dia. Per repassar diversos temes de l'actualitat política i també local, m'hauria de començar pel nou sistema de recollida de residus que es va presentar dijous a l'Ajuntament. Va passar també la setmana passada per aquí el Lluís Montfort i ell va dir que la opció prioritària de movem era la recollida porta a porta. Finalment s'ha optat per un sistema amb tarjetes magnètiques que obriran als contenidors. Quina era la opció preferida del partit socialista i si esteu satisfets amb l'acord del que s'ha arribat? L'opció preferida del partit socialista era un sistema que suposés una millora dels percentatges de reciclatge que estàvem tenint fins ara, que tot i ser als comparativament amb altres municipis és veritat que en els últims anys ens havíem quedat una mica estancats. Tots els experts consultats ens han confirmat que per pujar sostancialment aquests percentatges havíem d'anar a un canvi de model de recollida i aquest, a part d'aquest canvi, s'havia de fer un incís constant i permanent en les qüestions vinculades a la sensibilització per fer un bon... perquè el sistema de recollida funcionés correctament. Els dos sistemes que ens van posar sobre la taula per fer aquest sal qualitatiu eren per un costat el porta a porta i ha parlat del sistema de recollida en contenidors xipats, o contenidors intel·ligents. Nosaltres coneixíem com funcionava el sistema porta a porta perquè molts municipis catalans ja l'han experimentat i veiem dificultats en la seva implementació s'han just. Especialment en un individat concret, que és el Walden, que per la índium cicràcia de l'edifici aquest sistema de recollida sospitàvem que generaria moltes dificultats. I per aquest motiu vam anar a mirar com funcionava a Gipúsqua, el país basc, un sistema que s'estava implementant des de... es va començar a implementar fa 4 o 5 anys, que consistia en els contenidors xipats. I vam visitar diferents municipis i aquest sistema ens va semblar que no només garantia una millora en el sistema de... en els resultats, en el sistema de recollida, sinó que, a més a més, el veiem més fàcil de dur a terme en el nostre municipi. I per aquest motiu vam optar per aquest segon sistema. Quins són els principals escolls que ofereix el sistema porta a porta? Quina és la dificultat d'aquest sistema? El sistema porta a porta, les problemàtiques que genera són dues. La primera és que en barris, en molta densitat, on la gent viu en pocs pisos, especialment en el Walden, obliga't a veure gran quantitat de cobeis al carrer i a vegades és difícil de gestionar tot aquest seguit de cobeis. Llavors generen conseqüències de vegades negatives, com que hi ha o bé brètols o bé animals, com els gats, o inclús en alguns casos es pot passar els sanglars, que tiren aquests cobeis i generen molta brutícia en l'espai urbà. Aquest és un primer problema. El segon problema és que és un sistema que entenem que no acaba de conciliar molt bé el que és el funcionament del sistema amb la realitat que viuen les famílies. És un sistema pensat per un sistema de família en el qual la gent, debat i adorant el... se'n va de cas al matí, torna al vespre a sopen i de ben sopat poden anar a atreure el cobeia amb les escombraries. El que passa és que, com saps molt bé, avui en dia les famílies tenen uns juraris o algunes formes de vida, les unitats familiars, molt diferents a les convencions. Hi ha gent, per exemple, que treballa a la tarda i arriba a casa a la nit, quan a la matinada, molta gent així. Per aquesta gent és complicat deixar el cobeia en les hores que per toca, i llavors ens trobaríem en què ho ve tindríem cobeis tot el dia pel carrer amb el risc que genera en què la gent ho pugui tirar a terra i que hi generi brutícia, i llavors que no acabin fent bé aquestes famílies, que els juraris no s'os hi adecuen el reciclatge. Per tant, aquests són els dos inconvenients que veiem en el sistema porta a porta. Això pel que fa el sistema recollida de residus. Hi ha un altre tema del que també s'ha parlat d'arrerament, pel que fa mobilitat. La Unió del Trembàs per la Diagonal es va reclamar amb una manifestació fa unes quantes setmanes. També s'han just ampliat la sarsa de carrils bici. Des del partit socialista, quina creu que ha de ser l'aposta de mobilitat? Doncs aquesta que passa pels d'envia i pel carril bici, és a dir, la mobilitat sostenible. Sent conscients com som que aquest canvi genera algunes incomoditats. Que el col·loca el mes de maig, signicinant les obres del carril bici, de la carretera real, que unirà la plaça Santa Magdalena des Plugues a la rambla de Sant Just i suposarà la pèrdua d'un carril de circulació de vehicles. Evidentment, aquest canvi generarà incomoditats en molts usuaris d'aquesta via. Però entenem que un cop sobri el famós carril bici que unirà el Parc Firmantes de Barcelona amb la plaça Santa Magdalena des Plugues, que és un carril bici que porta en execució un any i mig. S'havia de inaugurar el setembre. S'havia de inaugurar el setembre, exacte. I les últimes dates, en matí i el febrer. Però veig que el febrer encara no s'ha inaugurat, que serà el mes de març d'abril, perquè ara sí que les obres estan molt avançades. I entenem que l'obertura d'aquest carril bici suposarà una revolució en quant a la mobilitat de la connexió de Sant Just en Barcelona. Si aconseguim que a court termini aquest canvi que suposarà l'entran en funcionament del carril bici hagi acompanyat també de l'arribada o del pas del carrer de l'envia per Laureà Miró i Carretera Raial, que és un canvi del qual s'ha compromès la tema, que es durarà a terme l'any 2023-2024, suposarà que la comunicació de Sant Just esvern en Barcelona podrà ser de forma molt ràpida i segura a través de mitjans de transport altament sostenibles, com són la bicicleta i el d'envia. I per aquest motiu ens agradaria també que l'Ajuntament de Barcelona fes una aposta decidida per la connexió dels dos d'envies, del costat llobregat i del costat basós, perquè d'aquesta manera la gent de Sant Just, Sant Feliu, etcètera que obtés per l'envia per anar a Barcelona realment tindria una millora substancial de la seva connexió en Barcelona. M'agradaria parlar ara del partit socialista, que per cert fa un parell de setmanes va deixar la so del carrer Nicaragua, i ahir se'n va inaugurar una de nova, oi? Exacte, el carrer Pallàs, el poble nou, sí. Ahir escoltàvem Serestino Corbacho, que és alcalde de l'Hospitalet, que va dir que el discurs del partit socialista genera confusió i és ambigo. I estàs d'acord amb aquesta declaració? Quan estàs al mig, acabes rebent per tots costats. Tens i tot dels propis... Bueno, el Corbacho s'ha donat de baixa del partit socialista, i no sé on acabarà, però sospito on acabarà. I quan és el que et deia, quan estàs al mig, els líders independentistes ens consideren que som molt espanyolistes, i des del costat espanyolista ens diuen que som molt nacionalistes catalans. Jo crec que és una bona senyal que et vagin criticant d'un costat i d'un altre, perquè jo sempre entés la política com la síntesis de posicions molt enfrentades. Els consensus es generen al centre, i crec que és l'espai que en aquests moments estem ocupant en aquest debat, el debat nacional, tant el partit socialista com els comuns. I és veritat que és un espai que ara mateix no és rendible electoralment, com s'ha vist en les últimes eleccions, però estic convençut que quan les aigües es vagin rebaixant i l'atenció baixa una mica, la gent tornarà a posar l'interès i votar, espero, aquestes opcions que el que aposten és per evitar la confrontació descarnada, i també que volen donar solucions que siguin realistes i aplicables a problemes que són complicats. Un altre aspecte que el partit socialista ha viscut en aquesta roba crítica en les últimes hores, és en la immersió lingüística, perquè els presidents d'Aragó que estan a mància extrema dura, per exemple, defensen que els pares puguin escollir que està allà com a llengua vehicular, de l'altre banda, 17, ha defensat el model d'immersió lingüística, hi ha discrepàncies entre el partit socialista en aquest sentit? Jo no he escoltat les declaracions dels senyors Lambant, Vara i Paje, no les he escoltat. No sé si estaven en contra o no de la immersió lingüística. Ho desconec, sé que en aquest comitè federal aquest tema va sortir i no tothom ho veia igual. En tot cas, a mi em tranquil·litza que el partit socialista de Catalunya estigui a favor de la immersió lingüística, i el secretari General del Partit Socialista per Espanyol també la defensi. Jo crec que ara estem patint les conseqüències del que ha provocat, malauradament, aquest xoc d'adents que hi ha hagut entre la Generalitat de Catalunya i l'Estat. L'Estat crec que ha guanyat. S'ha de reconèixer, vull dir, ha guanyat. I ara algunes forces polítiques més centralistes la senten molt fortes i qüestionen consensos que hi havia hagut en el model de estructuració territorial de l'Estat espanyol. I nosaltres ho hem advertit, que obrir aquesta caixa era perillós, perquè si no tenies unes garanties de que et podien haver, el que podíem patir és una reculada. I ara el que hi hauran és intents, insisteixo, que hi hagi un ratzucés en matèria d'autogovern i de defensa de la identitat pròpia, no només de Catalunya, sinó també de les altres comunitats autònomes amb llengua i cultura pròpies, com pot ser Euskadi o inclús les Balears o el mateix país valencià. I la sort que tenim és que PP i ciutadans no som en majoria absoluta. Si arriben a somar majoria absoluta patirem. Patirem. Ja per acabar, amb una pinzallada repassem una mica quines són les obres que ja s'han just, perquè el Joan Massanyes, a banda del partit socialista, també és regidor de via pública, vista en les darreres setmanes que s'han aixecat diversos carrers per fer obres. Quines són les principals actuacions? Ara mateix tenim en marxa dues obres, que són importants, que són la del carrer Pony i la del carrer Taneu, entre Creu i Major. Aleshores, properament, al mes de març, abril, començaran tres obres més. La del carrer Carles Mercader Estudisbeis, la del solar Ramla Major, i la del solar Ramla Major, i la de l'entorn de Mat de Sacramento. El carrer Electricitat i aquesta zona. Correcte, carrer Electricitat i a Taneu. És la primera fase del pla de millora de l'entorn d'aquesta escola, que, com ve molt bé saps, té uns carrers amb bastantes barreres arquitectòniques. El mes de març, juny, començarem els carrers al carrer Ulbici, de connexió amb esplugues. Farem també el carrer Anselm-Claver i la segona fase del carrer Pony. Per tant, efectivament, veurem bastantes obres a Sant Just, en via pública i també en equipaments. Perdoni, em descuidava la corba del Maix Juí, que s'ha de canviar el tessat de la corba del Maix Juí, i aquesta obra, en principi, també començarà el mes de maig. El carrer Anselm-Claver, o de la sala, també havia previst obres. No començaran aviat. T'ho ha dit, eh? T'he dit que seria el mes de maig, juny. Aquesta obra, com ve saps, es fa a través de l'Àrea Metropolitana. L'Àrea Metropolitana té un ritme de licitació de les obres més lents que el de l'Ajuntament, i tot i que ja està tot a punt des de fa setmanes, inclús diria mesos, perquè ells tenen un procediment de licitació molt lent i garantista. Fins el mes de juny, difícilment, començaran les obres. Seran amb pipalores pels veïns algunes d'aquestes obres? Sí, especialment la del carrer Anselm-Claver, perquè una de les principals actuacions que s'hi faran serà canviar el col·lector, que és un col·lector que està molt malament, que no està connectat. No totes les cases del carrer Anselm-Claver estan connectades amb el col·lector, quan es fa un canvi de col·lector vol dir que el carrer s'ha de foradar a una fundària important, i evidentment el tall de veïcles durant bastant temps no es pot encircular amb veïcles, intentarem minimitzar-ho... Hi haurà alguna alternativa per arribar al centre? Sí, hi haurà alternatives que passaran... No, es pot passar per... Per entrar a la plaça compressió? Es pot passar per pèrgia dels dolors, i el que farem és un cop a plaça barraguer que es pugui girar amb atleta. D'acord. I d'aquesta manera es pot l'accedir al... A través del carrer Badó, es pot l'accedir al centre. Aquest és el canvi que farem. Ja està estudiat, i per part de la policia local, i un cop comencen les obres, ja s'informarà novament als veïns. D'acord. Moltes gràcies, Joan Bassaganyes, per haver vingut al Justa de Fusta Radio Esvern, i ens veiem a la propera. Adéu, bon dia. El funk, el sol, o la música electrònica més suave. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres, i de quatre a cinc de la tarda. Smooth Jazz Club. I esperem. Cada tarda de 5 a 7... Escolta'ns, explica'ns, participa, proposa. La plaça Mireia, amb Mireia Redondo. Cada tarda de 5 a 7... Ens veiem a la plaça. Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardanes? I n'hi ha uns quants milers enregistrades? Volen conèixer quan hi ha on van ser estrenades o aquí van estar dedicades? Si us agrada les sardanes i teniu curiositat tot això i més, ho trobareu al programa a l'audició que se met tots els dilluns de 8 a 9 del vespre o a les seves repeticions. Us hi esperem. Fins ara. Cada dilluns de 9 a 10 del vespre tenim una cita amb Ramobineu, si us plau. Una mirada al passat sense nostàlgia amb la millor música dels anys 20 o 50. O, si ho preferiu, podeu descarregar el programa a la carta a ràdio d'Esvern. Lo antic es millor y más divertido. Fins ara. 015. Ràdio d'Esvern. Cada dia més a prop teu. Tens entre 6 i 18 anys d'agrada escriure? Què prefereixes? Poesia o narrativa? Convida tots els alumnes del Centres de Primària, Secundària i Vatxillerat a participar en el Premi Pisiganya de Poesia i al Premi Sambori de Narrativa. T'hi atraveixes? Consulta a les bases ja 3 ve dobles, p'un om ni un puncat. 05. Just a la fusta, el Magasín del Matí. 05. Passen 3 minuts de 12 quarts de 12 del migdia i ja tenim els torturians habituals de Dilluns. La Carme Amador o la Carme, què tal? Bon dia. Bona tarda. Avui l'hem recuperat. Porteu un parell de setmanes. Han estat dues setmanes amb mogudetes. Entre fred, pluja, gairebé neu. No sé si va arribar a caure neu. Va veure neu a Sant Just? No, jo tampoc. El Tibidàus, sí. El Tibidàus, sí. Poca cosa. La neu que cau aquí quan neva, que és allò de riure. Alguna vegada no ha fet riure. Però poques. El Tibidàus és molt puntual. No sé quant, però amb els anys que porto a Sant Just, un any sí que m'ha llibert el neu. 2010 hi va haver una navada... Bastant forta. Important. I després creu que aquí hi va haver un altre fa 40 o 50 anys. La vots 63. Aquesta va ser històrica. Va ser Barcelona. Quanta? Quants centímetres? 70. La gent esquiant. A la meva mare em va enviar una foto de la venguàrnia. Perquè jo no estava aquí. I la gent esquiant pel carrer muntanera. I aquí imagino el carrer vador com anava. El carrer vador d'havia és una pista negra. Perquè allò fa força baixada. És una pista negra, normalment. Ostres, rellisca bastant el carrer vador. És molt incòmodo de baixar, i de pujar ja no t'he dit. Però de baixar és molt incòmodo. Es d'anar assegurant molt les passes. Sí, no està ben resolt. Rellisca per relliscar qualsevol. No està ben resolt. No està ben resolt, és veritat. Potser hauria d'haver-hi un terra amb un material més adequat. És veritat. És un carrer incòmodo. A més, tinc que dir que sóc tan tonta, que no m'han d'en comptar i estic al carrer vador. Si per aquell dia ets viscut i potser... Dona la volta. Sí, però és que no m'ha de dir... I el pujar igual, mira que és difícil. Sí, però a veure... O on no trobes pujades? Sí, en Just és tot el que passa a pujar. Especialment el tram que passa per davant d'on estan les monges, de la residència, aquella és el que més rellisca. Sí, exacte. Perquè està entornat, sí. M'agrada de baixar de la mala idea, que el cas no és el meu pitgràpies, que el porto per allà. Vaig a baixar una burgheria que hi havia baix. I vaig pujar al carrer vador. I em va fer pèl, perquè... Havia quedat ben lluny. No sé si es moria o se'n posava. Sí, sí, sí, és un carrer. I el carrer Miguel Rever... Com es diu el que diu el final? Monistral. Bé, bé, bé. Crec que són els dos carrers pujades. És el que va de la Rambla a bona vista. Sí, i el que va de bona vista a Raval també fa pujada, eh? Aquell tros. Aquell també. Jo diria que el carrer vador s'endurà la palma. El carrer vador és un més fort. Però ja ho sabem. I ara que els que viuen el carrer Sant Josep també tenen una bona tirada, eh? Sí, ara estan pensant més en els carrers del centre, però el carrer Sant Josep, que és el que passa... No, perdó, el carrer Sant Josep... Sí, és aquest d'aquí. És el que passa per darrere, que va cap al canigó, però com per darrere. No. Ah, no, la que ens hi n'està. Aquest que hi ha per entrar aquí a la ràdio, aquest és el carrer Sant Josep. I després hi ha el carrer Freixes, que també de unidor. I el que estava pensant ara era el carrer Sant Ferran. També. Tots van fins al canigó. Sí, però bueno... El carrer Freixes, de unidor també, eh? La Constitució s'ha de agafar una mica del tranquil·lo. Sabe per on has de passar. No hi havia els autobusos, però abans no hi havia autobusos. I la gent no tenia cotxe, i les dones havien de pujar amb els cabalsos. No hi havia ni carrets de la compra, ni cotxes... Havies de pujar amb el cabals. Tampoc hi havia tanta gent. Però la poca gent que hi vivia va haver de patir, eh? Sí. I n'hi havia cap bravo que t'ho portaven a casa. I això mateix. Ho feu servir, això? Jo, com provocaven jo cada dia. Si entren a robar algú, se'n portarà un jasco. A mi, alguna vegada, a mi, em porten la compra, alguna vegada. Però tampoc no necessito... Grans coses. Jo no. Jo compro que ho necessito cada dia, i ja està. Per cert, parlant de pujades, el que també sembla que fa pujada és el tema del català de les escoles. No és si ho visc... L'aviam a Carles, que diu... D'aclaracions que han fet, per exemple, barons del PSOE, presidents d'Aragó, Extremadura i Castellà a la Mancha, que els agradaria que els pares puguin escollir l'idioma en què els seus fills escol·laritzen. Ja es va intentar, eh? I això no ho podríem fer tot arreu? No ho sé, és una bona pregunta. Per què? A veure, aquesta gent que tan defensa la Constitució, la Constitució té un article que diu que s'han de potenciar, o s'han de valorar, o s'han de tenir en compte totes les llengües del país. Doncs això, mira, els que viuen a Madrid que ho demanin, també. A veure que els hi diran. Creu que el procés independentista, si acaba fracassant, pot suposar després una amenaça, diríem, pel que s'havia aconseguit fins ara? No, no acabarà fracassant. Que passarem amb ells de l'optimia. Si això fracassa, la situació final serà una optimia encara reduïda. Reduïda. Això vol dir que hi haurà més independentistes. Això és una altra qüestió, per un altre dia. Jo, com que en tinc 95, això ja ho vaig lluitar problemàtic. Però, de totes les maneres, això serà per un futur, per una nova etapa. Tenia a casa dos cinc meus. Aquest, no, aquest no. Però dos, dos cincs. I un deia... Em preguntava si jo havia discutit l'intenta independència dels tixentos del 34. Dicia, sí, és que hi podria viure. Però no era molt diferent. No tenia un punt de comprensió. En aquell moment era un senyor i els teus corrupcionaris que van procrevar la independència de Catalunya sense la gent del carrer. Aquesta vegada és el revés. I la gent del carrer... La campanya. És molt diferent. És molt diferent aquesta vegada, i tant que sí. Doncs veurem com acaba tot plegat. Jo trobo una qüestió. Endavant, endavant. Jo tinc l'impressió. Aquestes enderades de Madrid, en contra del català, tenen una curta... Una tributònia curta, però tenen només enocionar la situació. I desviar. I desviar l'atenció. Exactament, coses d'aquest tipus. Va passar fa anys. Sí, però no va passar res. Perquè resulta que... El meu deu... que sempre ha tingut Catalunya d'inversió linguística, ha estat elevat per tot arreu. El Canadà... Està greu, s'ha considerat, que era un model que no trocava res, que construia molt. Ara, quan et pareixen, volen com canvinistes de cultura. Que deia que és espanyol i tard. Els catalanes, però això són més com una altra. És que no crec que... Igual que pateixen, desapareixen. Això de aquesta manera, mentre ens enfadem amb això, no es parla de la Gurtel. Jo crec que... Emaguen altres temes. Perquè el tema català és el tema estrella. El ciba bé. Tinc un ciba bé per tu, suspecte.