Entrevista a Ot Burgaya, de DocsBarcelona - 21/2/2018

Un quart i un minut de 12 parlem ara del documental del mes que arriba, aquest divendres a la sala del 50 anari de la Teneu. Aquest mes el documental de mes es titula l'Hora dels Deures i per parlar-ne tenim nosaltres el telèfon a l'op burgaia d'Ox Barcelona. Hola, hola, bon dia. Hola, molt bon dia, què tal? Aquest documental que d'alguna manera qüestiona el model educatiu francès, oi? Sí, de fet és un documental que qüestiona el model educatiu francès i qüestiona el model educatiu que també tenim aquí a Catalunya, Espanya, no? I això ho fa, diguéssim, el director, que és el protagonista o co-protagonista de la pel·lícula, que és el Ludovic. Això ho fa durant quatre anys, que posa la càmera al menjador de casa seva i es grava ell mateix amb el seu fill intentant fer els deures i poc a poc veu com es va donant, com el seu fill no encaixa en aquest motlle educatiu i com directament el sistema educatiu acaba escopint a ell i a tants nanos, prop d'un 10% de nanos frances, fracassaran en la seva etapa escolar. Això són no el voltant de 100.000 joves cada any i els números aquí a Espanya són, si fa no fa, similars amb la qual cosa. Pretent, des d'un cas particular, que ens replantegem, diguéssim, si el model educatiu que està en vigor és el millor per a tothom, no? És que el documental, el propi director és la protagonista del documental, es grava la seva vida amb el seu fill fent deures. És una tècnica molt habitual, aquesten els documentals? No, de documentals hi ha tants gèneres com la ficció, aquest és un documental especial, perquè és una forma de fer molt observacional, hi ha aquest punt de cinema verité francès, de la calma i deixar que les accions ens parlin de com són els personatges, crea una atmosfera, crea un gust, però només d'allà d'això, a partir de com et deia, d'un cas particular, d'un documental tan simple, com és una càmera que grava un pare i un fill fent els deures com aquí se'n deriva i es fa una reflexió sobre la responsabilitat col·lectiva o no, que els nanos en la seva etapa escolar, en molts casos, no se'n surti ni a més posa sobre la taula un altre tema que últimament també ha tornat el focus mediàtic, que és la qüestió de si els deures serveixen o no els nanos, o si o deures no per la etapa de primària i secundària, i si en cas que sí, quin tipus de deures, perquè a vegades els nanos no acaben d'acollar en aquesta forma de fer, perquè no entenen el sentit que té a prendre segons quines fórmules matemàtiques o llegir segons quins autors. Dem que el documental està gravat amb un estil de càmera que està allà col·locada i que no es toca, és a dir, és com si d'alguna manera la persona que està veient el documental estigués allà davant veient què és el que passa. Però el que proposa el director és entrar a casa meva i sigues partícep del que està passant. A partir d'aquí, tu treu les teves pròpies conclusions. Evidentment el director ja explica i et va guiant una mica a través dels anys que d'oferme aquest experiment amb el seu fill, però tothom n'acaba trayent, és un punt de vista, perquè evidentment una càmera és un encuadrament, i un encuadrament exclou moltes coses, tot el que no està del quadre s'exclou, per tant és un punt de vista. Però a partir d'aquí, diguéssim, que cadascú faci la seva reflexió i et dic, no pretén elevar el cas particular, ara norma, perquè tampoc és això i ens són conscients, però únicament posa sobre la taula un tema que preocupa de tant a mestres, com a pares, com a col·lectius pedagògics, etc. I a més a més crec que parla una altra cosa, hi ha un regrafons molt important, de fet el mateix director ho havia explicat en alguna entrevista que li van fer a partir de tres regrafons dies, que l'escola, i això en certa mesura tots ens anem a donar una mica, ja no està pensada perquè els nens progressin, no perquè s'intencifiquin, diguéssim, les humanitats, sinó perquè en un futur aquests nanos siguin productius, en una empresa, no s'intenta que ells augmentin la seva capacitat de raciocini i de crítica, sinó que siguin especialistes, acabin sent especialistes en algun tema passat a puntetes per les humanitats i acabar-ho aquí. Per tant, jo crec que també s'entreu una lectura en aquest àmbit que pot ser molt, molt interessant. El sol fet de posar el tema sobre la taula, evidentment ja és, diríem, posicionar-se, però després el documental també dona una opinió o simplement es limita plasmar una realitat? No, com en digués, és el punt de vista del director, és veure que el seu fill no encaixava, diguéssim, en els molles escolars standards, i va dir, doncs mira, vaig a gravar-ho per si algú, diguéssim, es troba en la mateixa situació. Ja et dic, no se le va a norma aquest cas particular, és a dir, entenc que hi ha nanos que, vull dir, que entren a dins, se'n surten, diguéssim, en la seva etapa escolar i no el suposa cap problema, i en nanos, diguéssim, que no, amb la qual cosa, però clar, els nanos que no són molts, i llavors què s'ha de fer? És a dir, els diem que no serveixen, això els acaba invalt la moral, no? Les seves expectatives de vida, doncs, es veuen reduïdes, els creuen que són uns fraguessats, i és aquí on hi ha el punt de crítica, no? Bé, tothom serveix per alguna cosa en aquest món, i no pot ser que perquè una persona no entri les dinàmiques dels deures, i no entengui segons com s'explica un tamari, el sistema educatiu l'expulsi completament, no? Ara, mentre parlàvem i explicaves el documental, i també abans, quan buscava informació, he recordat d'un altre documental francès, també, que es diu Etra y Abouard, si l'has vist? No, no, no el tinc ben aquest. De fet, també parla d'educació, i d'alguna manera, també enfoca, diríem que aposa dintre d'una aula, perquè vegis com treballen els alumnes. Tu creus que aquest tipus de documentals són interessants, també, perquè els vegin els nens, els alumnes? Sí, de fet, aquest documental està tenint molt èxit. Ens ja ens l'han demanat a diverses escoles, diguéssim, arreu de Catalunya i associacions de mestres, perquè ho vegin, és a dir, perquè crec, per una banda, crec que és interessant, per pares i mestres, per posar-se cofant cada dia, no? Ara no, tampoc estic infravalorant, diguéssim, la seva feina, però perquè entenguin el punt de vista d'un nano que s'enfronta en una llibreta, plena de guixades i de gargots, diguéssim, i que li costa molt parar atenció. Però, per altra banda, també crec que és molt interessant, perquè ho puguin veure nens i nenes d'aquesta edat, d'entre 8 i 12 anys, diguéssim, que és just a la preadolescència en què, diguéssim, l'escola és on gira la seva vida diària i es poden veure reflectits, diguéssim, en el caràcter d'aquell nano. I això crec que és bo, perquè no se sentin sols, veure que el que els fa molta mandra fer els deures, o que no se'n surten amb segons quins exercicis, o que els costa molt parar atenció a classe, doncs, en el fons, és una cosa normal. Doncs el documental del més l'hora dels deures, a les 8 a la sàfie de la Teneu, aquest més recomanat o recomanable per a públic habitual, però també per a fills onets que estiguin en edat escolar i que, doncs, vulguin veure aquest documental, que el preu serà de 5 euros per als no socis de la Teneu, a 3 euros per als socis. Moltes gràcies al Borgaia per atendre'ns i parlem el proper mes per al proper documental. Ah, correctament, allà estarem. Adéu, bon dia. Bon dia. Hem parlat amb l'op Borgaia del documental del més d'Ox Barcelona per parlar de l'hora dels deures del documental que arriba, aquest divendres a la sala del cinquantanari de la Teneu. Fem ara una pausa per a la publicitat i de seguida tornem amb la tertúlia esportiva i amb la reflexió sobre el Chelsea Barça d'ahir al vespre. Fins ara! O la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de quatre a cinc de la tarda. Com vols, mare? Smooth Jazz Club, i esperant. Cada tarda de cinc a set. Escolta'ns, explica'ns, participa, proposa. La plaça Mireia, amb Mireia Redondo. Cada tarda de cinc a set. Ens veiem a la plaça. Veus de la parròquia? Compartirem experiències, espiritualitat, notícies d'actuantat i parlarem sobre la visió ecològica del Visbo de Roma Francesc. Els dimecres a dos quarts d'avui del vespre i en diferit els dissabtes a dos quarts d'uns del matí. Veus de la parròquia? 60 i més. El Magasín fet per gent gran per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les vuit del vespre i, en segona audició, els dissabtes a les onze en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Ara ve un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610-777-015. Ràdio d'Esvern. Cada dia, més a prop teu. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. 4 de cada 10 vehicles són més respectuosos amb l'aire que respirem. Si el teu nés un, la direcció general de trànsit enviarà una etiqueta ambiental adhesiva, perquè tothom ho sàpiga, enganxa-la al vidre. Canviar d'àvids és tan necessari com l'aire que respirem. AMB, metròpolis Barcelona. El meu nit Jordi fent els seus primers passets. El primer dia de part en Jordi. En Jordi prenent les seves farinetes. El segon dia de part en Jordi. Ara que ho compartim tot, podem compartir molt més. En mans unides, compartim un objectiu. Acabem la fam al món. I això desenvolupem projectes de 60 països. Amb el teu suport, podem aconseguir-ho. Truca el 911-888 i comparteix el que importa. Sabies que una gran part de les urgències mèdiques es poden resoldre sense haver d'anar a l'hospital? Si no et trobes bé o si et fa mal res, el millor és trucar al 061. El 061 sempre tens un metge o una infermera a prop per atendre-te, orientar-te o indicar-te a quins centres sanitàrites d'adreçar en cas que cargui. Per una salut millor, 061 CatSalutRespon. Generalitat de Catalunya. Passant 3 minuts de dos quarts de 12 del migdia, segon hora del just a la fusta aquesta hora, parlem d'esports amb la tertúria esportiva habitual dels dimecres, amb el Carles Hernández i Rius, o la Carles. Bon dia. L'Emilio Escasoqui, o la Mírio, què tal? Hola, bon dia. Hi ha l'Enric Ribau, o l'Enric, què tal? Bon dia, bona hora. No et senties bé, Carles? Sí, sí, sí. Ah, d'acord. Com que estaves tocando, pensaves que estaves tocando. Estic tocando perquè jo surtejo. I doncs el que ha vingut abans està millor que jo. Que sigui jo. Sí. El Carles del passat està millor que el Carles del present. Però pitjor que el Carles del futur. Quasi d'hores en quedo sort. Doncs no sé si va veure el partit d'ahir del Barça o va veure el cara aquí, em comentava l'Enric. Vaig veure el partit. Sí, sí. Què us va semblar aquest Barça? Us va convence? Bueno, jo crec que està a la línia dels últims partits. A d'altra manera, jo penso que... Amb un equip que... Més potent, amb més qualitat, amb millor sortida... I que es defensa. I que saps defensar-se molt bé. T'he posat 10 hores abans, no sé si ho vas fer, però que sembla més petit que qualsevol altre. Jo diria que sí que és més petit. O són molt grossosos del Chelsea, que també, perquè vaig veure el capital com es diu, el Lizeguirre, el... El Piricüeta. El Piricüeta. Tu veus les cames d'aquell paio? L'esquena del Moisés, aquell, del Moses. Brutals. Són uns atletes. Són uns... És un camp molt estret. De fet, fa dos metres més que el camp de l'Eiber, només. És un camp molt estret, sí. Jo em pensava que seria aquí per a això. Voscaré les dimensions, aquest camp. Bueno, potser que... Sí, en uns mínims, uns màxims. Sí, en uns mínims, uns màxims. Com si imaginau el bàsquet, que cada pista fos diferent. L'altre dia, en Montfíven, n'ha jugat a la Torrasse, a l'Hospitalet, allà, sota de la Torrasse, a l'Hospitalet, era un teòric camp de futbolset. Allò era un camp de futbolsala amb moquet enganxat. Amb moquet, ja. Ja. Bueno, potser que sí, Marc, un gol, sí. Quan s'inauguri el camp, aquest, de Sant Joan d'Espil, Joan Cruyff, serà més petit, i a les altres, quan segons on vagis a jugar al Barça, es poden entrenar allà. Clar. Però per fer un camp més petit sempre està de temps, eh? Sí. Si vols entrenar un camp més petit. De fet, durant molts anys, el Barça va entrenar en un camp que no era ni quadrat, que era la Masia. O sí. I això, quan va arribar... Que era quadrat, vols dir? No, no, no, no, no. Tenia una forma estranya, perquè era un espai reprofitat. No tenia ni la forma d'un camp de futbol. Allò era molt cutre. Sempre vaig pensar que era molt cutre. Sí, sí, sí. Però era molt tendre, home. Era molt maco. No sé si va ser guardiola o que va ser quan... Bueno, quan vam fer la setra desportiva van canviar. Doncs mira, us diré les dimensions del camp nou, i estem forbrits, i jo crec que us sorprendran. El camp no hi ha tanta diferència. Sí, jo crec que sí. Estan forbrits, són 103 per 67 metres, i el camp nou són 105 per 68. Veus? És que jo l'altre dia ho mirava. La diferència és que hi havia dos metres de llarg i un d'ample. Segons la Wikipedia. Però llavors són molt grossos. No ho sé. Són molt grossos. Bueno, també el fet de ser més curt et dona una sensació de... No ho sé, no ho sé. Ah, bé, més un metre. A veure, ho busc més de una... Sí, busc una segona font, perquè jo l'altre dia vaig llegir un article que parlava, precisament, de que era molt estret, i fer un article per un metre. Poca feina, també, eh? Sí, trobo que és poc. Amb el Jordi Albo va anotant, no va estar igual. No, en absolut. És un metre que li faltava aquell cantor. En absolut. De tota manera, jo crec que el que es va jugar va ser fruit del que ens va passar l'any passat, a vuit anys, hi ha quarts. Jo crec que sí. És a dir, sortir com a bojos, pensant que no hi ha demà, i amb el repàs que ens van fer tant a París, com a Turí, i crec que hi van sortir amb la lliçó a presa, de dir, senyors, deixem-nos estar destils. Ens va assegurar el resultat d'aquí. A partir de les setmanes, ens va posar dins del que cap defensivament l'equip encara que no t'equitant. I ja tindrem la tornada. Que passa que la manera de defensar el Barca va arribar un moment que la posició era 70... 70 i 20. La manera de defensar el Barca és posició de pilota. Que no vam tenir gens de profunditat. No, no, no, no. 協itats de gol, crec que... Estaves a sobre, estàvem sortint dos líniers brutals, Ja hi ha el xut aquell del Suárez que treu a un porter que jo no sé si anava dins, però a dins, dins, dins, dins. Sí, perquè va venir a rematar a Paulinho i la piquet, però... Paulinho va tenir un cap de setmana sense poder rematar, ja no sé on fotre el cap, pobres. Va, vine, pilota, que vaig a rematar. Acaba a rematar fora. Sí, jo no sé si jo li comentàvem un fill i estava malalt aneu allà en tu, i dic, no sé si estava ja preparant el cap per fer un... Perquè tal com poso el cap, és com voler-li deixar la pilota al cor. Deixar la pilota, sí. Però va picar fort, jo crec que anava a portar-te. Sí, però el Suárez, que va passar del Suárez, Suixa-te l'altre, va al defensa. O sigui, el tio posa la posició, és que està... O no va mirar portaria, perquè és que està col·locat a final, estàs mirant cap una... En aquestes jugades, si hi ha un moment de dubte entre passar-la o rematar... La fonsa, ja. Malament. No, la fonsa no va fotre. No té 10 minuts per pensar-se, a veure què és el cap. És que va tardamul, eh? Pensa que el Paulinho està ja sol així, és com els dels Williams. Hauria estat sol allà, dir per no la foto aquesta. Sí, sí. Molt bé, Williams, eh? Golas, eh? Sí, Golas i... I dos pals pobres. Dos iguals. Pots intentar la dreta o intentar l'esquerra, i al final hi va entrar. Pau que l'han deixat xutar una mica, no? Sí, però és el que et deia. No, que van fer una pantalla, però... Bueno, sí, però va una mica pel que deies tu, eh? O sigui, jo defensivament es veia com una mica de... Corre, corre, corre, tots aquí al darrere. I jo crec que quan hi ha el corner és... Estava sol. Ja, ja, però és que estan en dos línies. O sigui, estan al raquetit, estan al busquet, estan al defensa, està tot deu allà dintre, està al Suárez... No hi ha gent rematant. Els dos gols van ser errades. El gol d'Axelsi va ser una rada més col·lectiva. Bueno, col·lectiva... La rada col·lectiva és la Christian. No dic que el gol d'Axelsi va ser una rada col·lectiva. Ah, sí? El gol d'Axelsi va ser una rada individual d'Axelsi. Pots ser una jugada assajada, eh? No és una pantalla, sinó que ens arrosseguem tots el primer pal, que van entre tots com a borregos i a l'altre. I l'altre va quedar sol, sí. No sé qui marcava aquest tio, eh? Ningú. Qui li tocava, Mercat? Qui li tocava, eh? Si que surten caganòsties, el requitigi, el bosquet, surten allà disparats a la frontal. Potser tu, Carles. Estava a la teneu, el tio. Però que ho dic perquè és que ahir, els comentaris que sentia el voltant de la teneu, eren molt crítics amb en Messi, però molt... A veure, posen noms i com... No cal, no cal. En Messi... El problema de Messi va marcar el gol, en lo qual demostra que en qualsevol moment et pot arreglar un partit, però no va ser la seva millor... Tenia 5 tios al costat, tota l'estona. La història és que tenint 5 tios al costat, n'hi ha d'haver algun que ha estat lliure. Però hi ha algun que ha estat... Aquest és el tema. No sé, ben bé. Hi ha alguna jugadeta que és cert que... que va esturvar una mica, eh? Sí. Hi ha jugades que estava per allà al mig, que aparta't perquè estan buscant pilotes a banda, tu estàs al mig, et arriba tu. De fet, la línia estava a adoptar si passar-li a Messi o a Suarez, perquè estaven tots dos. Brutal, un altre dels temes, eh? Estaven els dos en posició de rematar. Com ho sabeu, això, si l'ha adoptat o no? També portava perquè estava amb el seu cap. Sí, clar. El tertulià esportiu pot dir el que vulgui. Com passa't la jugada a càmera lenta? Jo crec que quan... És brutal la decisió que pren. Si tens Messi apostat, perquè dius... Ningú fot el pas enrere a Messi. Si veus que està en un tio al primer pal, tens la pressa, has entrat dins l'àrea, estàs a l'àrea petita. Això s'està forbrit, és el final del partit, has de marcar. I va, i el tio decideix, saps què? Tots van cap aquí i la passaré enrere. I també sabem que estan forbrits, s'ha de donar bé. Sí. Si tens Messi al costat... Si arriba a ser pel càcer, xuta, jo crec. Sí, no? O no? No ho sé. I si arriba a ser Arnai... No, li passa a Suarez. Li passa. No, és igual. El que és cert és que el resultat és molt bo. I més després del primer gol que dius, mare de Déu, mare de Déu. El resultat és molt bo, perquè a un o a un, el Barça ha passat en sembla que 11 de 13 vegades. El Chelsea ha de venir el que no ha fet un gol. No, no, jo crec que no. Un mig metro més gran per banda, que això. Jo crec que el Chelsea jugarà exactament igual. Evidentment que jugarà igual, però han de buscar el gol. Han de fer un gol tardor, amb 0-0-1 no passen. No, no, clar, amb 0-0-1 no passen, però buscaran el gol de la mateixa manera que el van buscar. Si no arriba a marcar ahir al Barça amb un gol, n'has de fer 3. I fer-li 3 goals a curto al Chelsea... No, ja, ja. És complicat. I jo no sé per què s'empenyen en tirar-li, perquè les poques vegades quedaven amb els corners i tal, tirar-li parar a un senyor que com quants metres fa, aquest 2, no? 2-14. És un trastor portet. Tampoc li vam demanar massa, massa, massa, curto. No, però la poca cosa que se li va enxotar, sobretot, només li va enxotar una i no la va parar. Exacte. Era imperable. Era imperable, crec jo. Per mi sí, col·locat, fort, i des de 4 metres. Sí, l'únic que va fer és posar el genoll a terra. No pot fer res. És com el gol del Chelsea, per mi. Jo no ho para ningú. De poc pot fer res. La pilota va cap avall, caos seca, forta... I a més, amb pocs de cames... No pot fer res. En cap dels 3 xuts, eh? En cap dels 3, exactament. És bena, però és així. Però bé, en tot cas, jo insisteixo que per mi el millor és el resultat. I és veritat que el que deia, que hi ha certa tendència a pensar, o, com a mínim, crec jo, penso jo, calvar-se a portar 3, 4 partits que no...