Entrevista a Oriol Rigat, membre del Grup d’Astronomia Desvern - 22/2/2018

Un quart de 12 del migdia parlem d'una xerrada d'introducció d'astronomia amb el grup astrodesvern que tindrà lloc a les 7. I per fer-ho, tenim amb nosaltres el telèfon Oriol Rigat. Hola, Oriol. Bon dia. Què parlareu en aquesta xerrada sobre l'introducció de l'astronomia? Aquesta xerrada, en principi, va dir que el que volem fer és conèixer qui s'acosti a volguer saber una mica més l'astronomia i fer una introducció segons els seus coneixements. No et diria que és molt personalitat, perquè no hi ha molt de gent que s'acosti, però sí que el que volem veure primer és conèixer què és el que saben de l'astronomia o quins són les coses que en volen conèixer. I a partir d'aquí, puc explicar tot el ventall de possibilitats que té el món de l'astronomia, que no només és una, sinó que, com que t'hi va explicant, hi ha especialitzacions, que això sí que comporta tenir un telescopi o un altre, un tipus d'observacions o unes altres. Això serà demà divendres a la seta del Casal de Joves. Quin tipus de públic està dirigit? Mira, nosaltres, en principi, no tenim cap problema que vinguin tot tipus de gent. Podríem dir, des de 3 o 4 anys, fins als 120. Dic 120 perquè podria dir 100, però si hi ha gent que té més de 100 i li agrada l'astronomia, fins que puguin saber-ne. Ara, com a recomanació, recomanació, està molt bé a nens de partir d'entre 8 o 10 anys. Home, si són més petits i els interessa molt, també poden venir, no tenim cap problema en què se costin. I després, doncs, hi ha gent gran que fins i tot no tingui cap tipus de coneixement amb el que seria físic i química. Vull dir, per exemple, nosaltres no en tenim cap, i en canvi som aficionats a l'astronomia, i a partir d'aquí, doncs, és a dir, sense por, és un lloc per conèixer una mica més l'astronomia, que no ens quedi com aquella cosa màgica i increïble, que només doncs, que li tinguem una mica de misticisme, sinó que és una cosa tangible que tenim a prop, i que nosaltres mateixos la podem observar, vull dir, que no només està reservada la NASA i els observatoris, sinó que des de casa podem fer l'astronomia tranquil·lament. Ja haurà una observació del cel en aquesta xerrada? No, en aquesta xerrada, no, en aquesta xerrada, bàsicament, és per conèixer. Tenim una mica, doncs, d'unes diapositives per anar ensenyant per fer una mica més gràfic tots els camps de l'astronomia, però sí que ho hem fet coincidint amb que, a l'endemà, el 17 de la tarda, tenim observació des del milenari, on tenim el nostre observatori amb el telescopi, doncs és un bon moment, perquè si algú li ha acabat d'agradar, que s'acosti l'endemà, no fem-ho dilatant el temps, sinó l'endemà mateix, doncs podríem anar a veure, sobretot, la lluna, que estarà en quart crescent, i a partir d'allà, doncs, bueno, anar a explicar una mica més el que és l'astronomia. Ja ho sé, que si algú s'enganxa, es podrà atreure el cuquet ben ràpidament, eh? Sí, sí, perquè hem anat paient nosaltres. Altres altres, hem tingut un grup que hem fet una observació un cop al mes, bàsicament perquè els hem coincidit amb el quart crescent, sempre allò en divendres de 17, en aquest cas, sempre ara, per exemple, en les observacions dels dissabtes. Quart crescent per què? Perquè és el moment que la lluna té un terminador, és a dir, té la part clara i foscada, que es pot veure una a la tarda. Després, la lluna plena, i es veu a prop de la mitjanit, i després, doncs, els quarts minvans, les tenim a la matinada. Per tant, fa difícil poder-lo observar, sinó fer-ho molt especialment. I ara, per ser més assequible, doncs, a tothom, tothom, tothom, té un quart crescent, per tant, observació tardespre, nit, en aquest cas. I llavors, si coincideix en algun planeta, cosa que últimament ara aquests dies no ho teníem, o sigui, serà cap a la primavera estiu quan comencem a tenir jupiter i Saturn més en bona posició, ara tenim orà, però orà és poc vistós, diguéssim, podem veure un petit punt de color blau fosc, i que clarament es veu que no emeteix la llum, no que rebotes, una llum una mica pagada, però, clar, això ja és tenir una mica de... no de vista, sinó acostumar-te a veure diferències entre estrelles i planetes. Tot això el que anem ensenyant, normalment, quan fem observacions, bàsicament és la lluna, mirem els seus càters, el seu valorografia... Hi ha alguns petits canyons, són petitets, i un dia, doncs, si tenim bona visibilitat, es poden veure. I llavors, això, quan venen els nens planetes, i un jupiter, Saturn o Mart, doncs són les estrelles, això sí. Quines constalacions es poden veure, aquesta època de l'any? Bueno, ara tenim plàstiques constalacions de tardor i verd, diguéssim, ja es van movent, però la més vistosa sempre és orió i taura. Orió, més que res, perquè té una part, el cinturó, on tenia una petita enlavolosa, que no és tan espectacular quan es mira amb telescop, i això també ho avisem quan fem la xerrada, bàsicament, i ara estem acostumats a veure fotografies de moscolors i molt vives, i les nevolors són al revés, són molt apagades i amb blanqui negre, quan les veiem amb ull no, perquè el nostre ull no està preparat per anar captant tant de llum, i el que fa és captar detalls. Seríem com una visió nocturna, i per tant ho veiem tot amb blanqui negre, i per tant les nevolors de colors i galàxies, això està fet amb fotografies, amb moltes exposicions. Això també va bé en aquest tall de... de l'indroducció explicar-ho, perquè moltes vegades la gent té... té un espècie... ve prefixat un tipus d'observació de l'astronomia que no és del tot real, una cosa és l'observació que es fa en plan professional o estètica, i l'altra és la que realment és el que podem veure, que potser no és tan espectacular. A veure, també intentem treure una mica de perjudicis, d'aquests que la gent, tot el que és astronomia sempre ha de ser tot molt espectacular, i l'última vegada que veurem aquest planeta fent no sé què, i realment no és així, és senzillament com anar a veure un bosc, un bosc pot ser clar que bé que tots els arbres no hi siguin, o hagi passat qualsevol altra cosa, tot és variable, el cel també, el cel ens varia cada dia, i el que volem és fer-ho que sigui una mica més relatiu, que no sigui... que sigui més proper, o sigui que no ho tinguem tant com el cel que fos un territori de deus i de màgia, i això és el que tenim, és una part de la natura. Per cert, una col·laboradora del programa, la Joan Algarra, em preguntava una cosa, em transmetia una pregunta cap a tu, no sé si ens podràs treure l'aigua clara, però Plutó és un planeta o no? Oficialment no, però això és tot el que volem, nosaltres els volguem donar el nom. En aquest cas, Plutó va ser un planeta fins a l'any 2006, on li van canviar, diguéssim, la categoria, la categoria va ser planeta nan. Bueno, és un planeta també, voldríem ser, però és un planeta nan, i això passava un altre tipus d'aquesta categoria, com el gran esteroide que tenim al cinturó, com és Ceres, i tota una sèrie de cosos que hi ha més enllà de naptur. Això es pot explicar perquè hi ha... A l'any 1801, quan es va descobrir el primer esteroide, doncs també se li va voler donar la categoria de planeta. Però al cap d'un parell d'anys, es va descobrir un altre d'aquests petits planetes, diguéssim. I de cop i volta van anar creixent, van anar creixent molt ràpid. I, clar, de seguida van veure que allò no podien ser els planetes, i van veure que si donaríem el nom d'esteroide, vol dir que és una cosa estelar, però que no arriba a ser planeta. En Plutó es va descobrir l'any 32, sinó que ho parlàvem l'any 30, i, clar, fins al 1992, no va aparèixer cap altre cos més enllà de l'hòrbita de naptur. I, per tant, et va tenir molts anys per ser considerat un planeta tranquil·lament. El que passa és que a partir de l'any 92, quan els telescopis i les càmeres van ser acabades més... Teníem més sensibilitat, es van anar captant molts més cosos, i ara tenim tota una corrua de comer, eris, esetna, noms d'aquestes. Hi ha uns quants que són més o menys iguals que Plutó, i que fan voltes més o menys per la mateixa zona, fins que va sortir eris, que es van dir que era més gran que Plutó. Doncs, clar, si era més gran que Plutó també havia de ser planeta. Però van veure que d'aquests cosos n'hi havia molts, podria ser que en pocs anys tinguéssim no 8 planetes dels sistemes solars, sinó 15, 16, 20, 25. Doncs això jo tampoc no és... És més bona la definició que hi ha ara, diguéssim que seria com un... És ascendiu al cintur de Quipper, que seria com un segon lloc on tallen tota una sèrie de grans cosos, d'allà també ens ho tenen alguns cometes de curt període. Però, bueno, són cosos bastant grans, vull dir, en general són molt més grans que el que tenim al cintur d'estiroïdes, que tenim un que fa mil quilòmetres, tots els altres són més petits, en canvi aquí tenim baris que tenen més de 2.000 quilòmetres de diàmetre. Per tant, són bastant grans, hi ha molts d'ells tenen llunes. Per tant, doncs sí, la denominació, jo crec que seria correcta. Ara, després de que la sonda Niborais passés per sobrevoler el sistema solador Plutó-Caronte, perquè realment no és un planeta, si no és un planeta doble, quan una lluna està tan a prop del seu planeta, com aquest cascarón, el punt de gravetat no està dins del planeta, sinó fora, i per tant, tots dos volten en un centre comú, per tant, seria quasi com un planeta doble. Allò no era un planeta com ens esperàvem, va dir que la gent esperava que seria un planeta tipo lluna, una lluna, doncs això, un cost mort, ple de clàters, i que eren originats, però que no tingués cap tipus de vida. En canvi, vam veure que tenia una atmosfera molt tenua, tenia una mica d'atmosfera, tenia tots uns glaciars que anaven baixant, hi havia moviment, hi havia... O sigui, aquell planeta entre cometes, diguéssim, que geològicament estava una mica viu. Per tant, era molt més espectacular que una lluna. És a dir, quasi es mereixeria, que continués sent planeta. Jo no tinc cap, diguéssim, que els americans això els hi va sentar molt malament, perquè és l'únic planeta descobert des d'estats Units, tots els altres eren ja des de l'antiguitat, o descobert des d'Europa, per tant, això els va afectar una mica l'amor propi, però jo crec que per si mateixa Plutó és interessant, ara segurament s'invia una sonda a eris o a... o a tots aquests altres petites roques que hi ha, potser podrien tenir un mateix tipus de vida geològica, i per tant, doncs, se són atractius, però clar, fins que no els observem, no... És difícil posar-se d'acord amb això. Deiem que dir vendres, demà a la set hi ha aquesta cerrada d'introducció a l'astronomia, però feu activitats de forma regular, i qui vulgui, qui estigui interessat en astronomia, pot afegir-s'hi, no? Sí, sí, sí. Són gratuïtes, obertes a tothom, i, bueno, qui vulgui disfrutar-ho. Clar, tenim un problema. Fem, sempre allò, primer divendres, dissabte de mes, primer, no ho fem. Fem coincidir amb el quart creixent, així també veiem una mica, doncs, a quins són els cicles l'onars, i per tant, doncs, bueno, tenim un petit bloc que es diu Astrodesvern, si la gent busca Astrodesvern, li sortirà, i allà tenim doncs programades, en aquest cas tenim aquest 24 de febrer, 24 de març, 21 d'abril, 26 de maig, i 30 de juny. D'acord. Les hores també van canviant, perquè la nit es fa més tard. Vull dir que alguna vegada hem tingut algun problema, perquè l'estiu no cada més d'hora, doncs perquè no es fa fos més d'hora. No veus res, no? No, vull dir, amb els anys ens hem adonat que ho hem d'explicar tot, bàsicament, des del principi. O sigui, coses que podríem donar per fetes, gent que ha fet EGB bupico, ara veig cil·legat, o com es diguin, hi ha un ritme un moment que la gent s'anoblida, i només veu aquestes superllunes i llunes blaves, i coses d'aquestes maufes, i les realitats les barregen. Per tant, està bé, doncs, n'explicant, perquè queden més tards, perquè es fa fosc, perquè no veiem la lluna avui, com la vam veure la setmana passada, perquè es va movent, perquè no hi ha els planetes que hi havien l'any passat, perquè els planetes es mouen, coses així, i li perdem una mica la por, i doncs la gent no pugui, en certa manera, guanyar una mica amb esperit crítics, i tampoc caigui amb aquestes notícies sensacionalistes, que només són, això, maufades, que queden molt bé, però que li perd tot l'encana d'astronomia. Doncs, mira, demà és una bona oportunitat, pels qui no sàpiguen d'astronomia i vulguin aprendre, en aquesta sarrada d'introducció d'astronomia amb el grup Astro d'Esvern. Moltes gràcies, Oriol, per haver-nos atès, i que vagi molt bé la sarrada, demà. Molt bé, moltes gràcies. Adéu, bon dia. Adéu, adéu, adéu. Hem parlat amb l'Oriol Rigat d'Astro d'Esvern, fem una breu pausa musical, i de seguida tornem amb la tertúlia dels dijous. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara.