Entrevista a Just Fosalva, 2n tinent d'Alcaldia - 23/2/2018

11 i 13 minuts d'aquesta hora tenim programada una entrevista amb el segon tinent d'alcalde, el just Fossalva, per parlar del ple d'ahir, el ple corresponent el mes de febrer. Sembla que he hagut un malentès amb el Departament de Comunicació de l'Ajuntament de Sant Just. No sé si han comunicat o no el just que havia de venir, en qualsevol cas no ha arribat. Per tant, posem una mica de música, tot esperant que arribi el just del segon tinent d'alcalde, i de seguida, tan bon punt el tinguem aquí, tornarem a ser en directe al just de la fusta. Fins ara! Per fi esborrava el mapa aquelles coses que menys prèmiens fan sentir mesquins. En la distància està assegut, allà t'ho culpacien discret. Per demà ja, baixem com l'aigua, i acabo estable. Però fem com si res al camí, construïn a mida el destí, a contracurre, de cara al vent, al mar de fons i onades. Cobernam per baixar i que no tens res a perdre res, a perdre res, res a perdre. El món és boig, és nostre i és el millor d'entals possibles, que a boig el món em fan amunt i avall, i és tard quan veig que m'opitjo a estic jo, que a boig el món on podem creure més d'un veu, i això ens obre les ales de la vanitat. Podem ser injustos i malvats, però el pitjo és no saber mai qui mou els fills al teu terrat. Per demà ja, baixem com l'aigua, i acabo estable. Però fem com si res al camí, construïn a mida el destí, construïn a mida el destí, a contracurre, de cara al vent, al mar de fons i onades. Cobernam per baixar i que no tens res a perdre res, a perdre res, res a perdre. El món és boig, és nostre i és el millor d'entals possibles. Compte corrent de cara al vent, al mar de fons i onades, No vol baixar i que no té res A perdre res A perdre res A perdre res Pots el món és pots Res nostre I és el millor d'entre els possibles R heures Tres dies Just a l'apusta Sanc Jus en directa Pasen 4 minuts d'un quart de 12 d'alt mkam ja teníem nosaltres el Jus for Silva Davant el cap d'ajuntament de Sant Jus que hem vist que s'ha fet amic de la nostra mascota, del gat aquest que tenim aquí a la ràdio. Sí, sí, és molt bonic i, a més, molt manso, vull dir, que es deixa tocar el meu problema. Sí, que problema. Per cert, quan he dit que el just no arribava, just en aquell moment, he vist que arribava, per tant, pràcticament ens hem creuat en aquest moment. Bé, a qualsevol cas, entrem a Matèria, repassem el ple ordinari, ho respondent al mes de febrer que es va celebrar ahir. Bé, diversos temes, alguns d'ells més farragosos que comentarem, després també hi va haver emocions que van donar lloc a la discussió. Si et semblen, anem per ordre punt per punt i, així, no ens en deixem cap. Fantàstic. Per començar, m'agradaria comentar un punt, que és la solicitud de la Teneu de Sant Just, de creació d'espai d'interès municipal de l'activitat que desenvolupa, per tal de solicitar una bonificació a l'impost sobre la plusvalua. Expliquem-nos una mica d'aquest tema. L'impost increïble de dos valors de terrenys en naturalesa urbana, més creu com a plusvalua, és un impost que es paga quan hi ha una transsecció de vens immobles de sol o de terreny o d'edificis entre dues persones, entre dues persones. Nosaltres el que fem és bonificar aquest impost amb un 95% de bonificació, perquè a la Teneu... És principalment per al tema de la sala, ja sabeu que la sala nosaltres des de l'Ajuntament comprem la sala a la Teneu, i per tal que la Teneu pugui beneficiar-se, i no hagi de pagar el cos de la plusvalua, apliquem aquesta operació d'una bonificació del 95% del cos. Per tant, per a la Teneu és molt beneficiós, ja que no li costarà tant pagar aquesta plusvalua. Que la plusvalua és una quantitat pagada per l'incramment de valor d'aquest... Exacte, és un càlcul que es fa, entenent que tu has tingut aquell terreny, aquell pis, aquella casa, durant un temps, a la teva propietat, han parlat uns anys que allò s'ha revaloritzat perquè el preu del sol ha pujat, i per tal, quan tu fas el canvi de vens a aquella casa, tu has de pagar una taxa equivalent a aquesta plusvalua, aquest increment del valor del sol. M'imagino que en el cas de la sa gran de la Teneu, hauríem de pagar pràcticament el màxim. No tinc ni idea quina era el valor exacte perquè tampoc seran els metes quadrats, ni el valor cadastral de la pròpia sala, però en tot cas, diré que per la Teneu no ets evidentment posar en aquesta avantatge, que és pràcticament no pagar una facilitat important per la Teneu. Un altre tema que es va comentar al ple, que es va aprovar, és la de una plaça per a un tècnic de mobilitat, que fins ara era una tasca que estava repartida. Correcte, era una tasca que es duia des de diferents àmbits de l'Ajuntament, hi havia un tècnic de mobilitat urbanisme, també des d'alcaldia, policia, hi havia persones que se n'ocupaven, el que volem és centralitzar en una sola persona tot aquestes tasques de mobilitat. Estem apostant molt fort com podeu veure aquesta legislatura per la mobilitat, per aquest canvi de mobilitat més sostenible, intentant canviar una mica, invertir l'ordre de prioritat de cotxe a bicicleta persona, havien anat a girar-la, havien anat bicicleta a cotxe, i bé, caiem que aquesta plaça ens és necessària per seguir desenvolupant les polítiques de mobilitat sostenibles, més amables, més segures i millors per a la ciutadania Sant Just. Sí, de fet, els ciutadans suposo que hi haurà notat canvis en aquest sentit, nous carrers bicicleta, per exemple, el càrrer Onze de Setembre. Sí, s'han fet també canvis amb carrers, carrers en plataforma única, on les obres són més amples, on es col·la que un arbrat que és més amable i acompira més a passejar i estar-s'hi. També hem fet millores de circulació, estem treballant amb altres millores també, per anar a nou aparcament soterrani per Sant Just, perquè és veritat que el cotxe ha poder-se aparcar a algun lloc, tot i que també creiem que el cotxe ha de sortir una mica de l'espai públic, donar-li altres espais, espais alternatius perquè el cotxe pugui també tenir el seu espai, però prioritzant sempre que la bicicleta o el caminant sigui prioritari i tingui més possibilitats que el cotxe. Per cert, també hem vist que han començat les obres al camí de la muntanya, en el tram que va cap a Can Carbonell, que tot això ha estat també vinculat amb la nova marca de l'Ajuntament de Sant Just. Expliqui'ns una mica què tracta. Aquesta nova marca es presentarà... és molt poc a l'equip de govern, és una marca que s'ha estat treballant durant temps des de comunicació, és una marca que vol reaccionar Sant Just amb algo que és molt evident, que és Coi Solola. Cal que hi ha molta gent que potser no ho sap, però el terme municipal de Sant Just, un 51% del terme, per tant més de la meitat del terme, és Coi Solola. És per natural. Per tant, creiem que calia fer una mirada cap a Coi Solola, una mirada ben reflexionada en el sentit de no ocupar Coi Solola, sinó respectar-la, deixar que Coi Solola entri a Sant Just, infiltri i mimatitzar Sant Just amb l'essència de Coi Solola, per tant, totes les accions de Sant Just, ja siguin urbanístiques, ja siguin d'aquella cultural, d'aquella social, a relació i tingui més relació amb Coi Solola, des del projecte educatiu de ciutat, podem planificar activitats i accions que es desenvolupin, tenint en compte Coi Solola, com la guia d'activitats educatives, que podem incloure Coi Solola, com accions en els parts, en els espais públics, que connectin Sant Just amb Coi Solola. És un projecte transversal a totes les arelles? Sí, és un projecte transversal. No és només crear una marca, sinó que és un projecte que vol fer que Coi Solola entri a Sant Just. El Sant Just natural... Naturalment de Coi Solola. Sí, naturalment de Coi Solola. És una marca que cal que hi hagi unes accions darrere, i ja n'estem fent, i no en farem més, perquè volem que Sant Just i Coi Solola estiguin connectats. No volem un poble que miri d'esquena Coi Solola, sinó que el miri de cara, i si entengui, el respecti, medi ambientalment, i... amb tota la problemàtica que té Coi Solola a nivell d'ocupació, perquè és real, Coi Solola està molt ocupada, però volem una relació sana, en aquest sentit, entre la població de Sant Just i Coi Solola. Per cert, aquesta nova marca, naturalment de Coi Solola, és la mort definitiva del poble i ciutat. Sí, és una substitució d'una marca per l'altra. Una marca molt mítica de Sant Just. Sí, poble i ciutat, que també havia tingut la seva polèmica en el seu moment. Jo, en aquell moment de ciutadania, me'n recordo de com va treure la marca. Vam ser uns quants que també... bueno, ens va sorprendre que hi ha una marca, no? L'hem estat portant durant molts anys, i ara creiem que era bo renovar aquesta marca, apostar per un altre tipus de missatge, un missatge que compartim l'equip de govern. Jo crec que potser genera més consens, no? Potser ampliament compartit amb tota la ciutadania, i que creiem que té un valor afegit de natura, de medi ambient, que cal posar en valor. Tornem als punts del plaer. En el punt 2, punt 2 de planificació territorial a l'habitatge i medi ambient, es va aprovar la modificació puntual del pla general metropolità al sector del Mas Lluís, per la reordenació dels sistemes de vialitat, espais lliures, equipaments i serveis tècnics. Bé, sí, molt farragós. Sí, hem modificat els paules internals. Hem modificat el planejament, el PGM del 76, per tal de baixar part del sol d'equipament que hi havia a dalt del Mas Lluís, que estava en una zona amb un talus molt pronunciat, per tant, dir de difícil construcció, que era complicat construir-hi. I el baixem a baix, a la zona de davant de l'ITV, on està el camí que porta cap a Mas Lluís, per dir-ho sí, la carretera que porta cap a Mas Lluís, i és per col·locar-hi la nova de sèrie. Jo crec que el regidor de regidors ja ha vingut aquí a explicar alguna vegada. Perdó, perdó, eh? Aquesta passa de tots que... Estic una mica... És una nova de sèrie que volem impulsar, més connectada amb el poble, que també ofereixin noves activitats i recursos, no només com una de sèrie on deixar els nostres regidors i separar-los correctament, sinó que hi passin activitats on la ciutadana ja pugui anar, rebre un taller sobre conscienciació amb el tema de la recollida selectiva, una mica que s'anirien més activitats i més... més experiències i més vivències per les persones que puguin fer el gust de la de sèrie. Aquesta de sèrie substituiria l'actual? L'actual, sí. L'altre jo parlava amb el Lluís Montfort també, que ara mateix, jo no sé quanta gent de Sant Just fa servir la de sèrie de Sant Just, o quanta gent se'n va a les pluges, per exemple. Aquesta entre les pluges i Sant Joan, no... No tinc dades, tampoc, de quin és l'ús de la sèrie. Això li hauries de preguntar al regidor de... Li hauria de preguntar al Lluís el dia que vingui. Passem a les mocions. Aquí sí que m'agradaria invertir l'ordre per començar amb una que segurament sí que et toca més de ple en la teva regidoria, que és l'emoció dels grups municipals de partits socialistes que era Movem i PDeCAT per la sessió gratuïta de la Generalitat d'uns solars per construir espais educatius. És a dir, l'Ajuntament se diria un espai del barri de Mas Lluís, perquè s'hi pugui construir un equipament educatiu. Quin equipament? M'agradaria primer posar una mica en context l'emoció. Com sabeu, el desenvolupament de Mas Lluís es va produir l'any 2, començament des del 2000, és un planejament que fa la Generalitat. Aquest moment l'Ajuntament no veu amb bons ulls la creació de la barri de Mas Lluís, perquè és un barri que li costarà molt la connexió. És un barri que està fet des de la idea del planul, i que s'ha demostrat al llarg del temps que no es van tenir cort en compte les connexions físiques de mobilitat, sinó les connexions socials, crear barris i que s'integri al barri de Mas Lluís. No és només un tema de mobilitat, sinó un tema de serveis, de les deveniments que passin allà, de relació entre els altres barris, d'interconnexió. Des del planul hi havia certes coses que no es poden veure, i que amb el temps ens n'hem adonat que no es van tenir contra aquell moment i que estan passant. Però ja hem fet feina per revertir aquesta jutgació d'un barri entre cometes, aïllat, per dir-ho així. Aïllat també és propers en Feliu. És un barri que es va desenvolupar en uns moments de crisi, d'incertesa, va pagar molt fort la crisi econòmica, l'Ajuntament tenia incerteses, la Generalitat tampoc podia espectar ni planificar infraestructures, però s'ha de dir que en el moment del planejament s'ha de dir que va fer un pla d'equipaments i sí que va comptar un sector d'equipaments, que anem parlant fa molt poc, que hem vingut una part d'aquest sector, i en aquest sector anaven tres coses, principalment esports, cultura, servei centracívic, per dir-ho així, i educació. Eren tres elements d'equipament que volia, un equipament esportiu, un equipament social en el sentit de centracívic i un equipament educatiu. Nosaltres, ara mateix, l'equipament esportiu ja està desenvolupat, i el Padel, l'equipament de centracívic s'està desenvolupant, ja tenim el projecte encaminat, l'estem treballant, l'hem compartit amb la ciutadania, que és un projecte molt xulo, de centracívic, on hi caben activitats culturals, però també activitats educatives del tipus no formal, i l'equipament educatiu és un equipament que no pot decidir només l'ajuntament, la planificació educativa s'ha de treballar amb el Departament d'Educació, ho estem fent, estem treballant, estem posant sobre la taula els creixements urbanístics que hi ha en aquella zona, quines necessitats hi ha, perquè els necessitats de començament de la crisi, quan es plantegava, fer una escola a braçol, han canviat, perquè la configuració del barri canvia, hi ha més gent, els nens també es fan grans, per tant, estem treballant intensament en saber, i tenir clar, què és el que li convé al barri de present i de futur, perquè hem d'entendre que no només planificar, no només és atendre el futur, hi ha d'atendre el present, sinó l'atendre el futur, i estem treballant, estem treballant això, per intentar, consultament amb la sanitat, com no pot ser d'una altra manera, planificar quins són els millors equipaments que caldrien, a veure, hi ha certes coses que ja puc avançar, la idea d'una escola a braçol a Sant Just, no té per què ser el barri de màjor i concretament, però sí de Sant Just, creiem que és necessari, tenim una taxa de cobertura de escola a braçol municipal, una mica baixa, caldria aconseguir més places d'escola a braçol, des del meu punt de vista, sobretot, i compartim amb l'equip de govern aquest punt de vista, ho hem parlat també d'una ocasió, i després tenim una... Bueno, ja estem treballant amb l'ampliació de l'escola Montserrat, que cobreix un present. Si seguim creixent com es preveu, creiem que sobretot a primària i sobretot a secundària, neguitarem més línies, també estem treballant amb secundària, si l'institut pot encabir una línia més, i si no la pot encabir, què hem de fer? Hem de construir una altra institut, hem de construir una institut d'escola per encabir primària i secundària, i que potser podria anar més llui en aquestes zones d'equivament, una institut d'escola d'una línia, en què és dels 3 anys fins als 16 o fins als 18. Bé, és una línia que jo cal que cal, i es planifica molt bé, tenim el que tenim, les necessitats que tenim, i a partir d'aquí, amb cap i amb perspectiva de futur, poder dissenyar quins equipaments municipals, quins equipaments educatius, perdó, necessitem. De fet, l'escola Montserrat, ara mateix, està creixent en nombre de línies. Què el diries que les escoles, instituts, l'escola Bressol, els equipaments educatius de Sant Just, estan arribant al seu límit d'ocupació, o encara tenim marge? Sant Just, curiosament, comparat amb la resta de municipis de l'Alba Juregat, la resta de municipis de l'Alba Jureg, per dir-ho clar, han tancat línies de Petres. Porten dos anys amb tancant línies de Petres. Sant Just creix. Això vol dir que segurament el que hauríem de fer és una lectura. I per què creus? Perquè segurament hem fet una aposta amb evitatge, evitatge de protecció oficial, que condiciona que la gent de Sant Just pugui venir a viure aquí amb uns preus raonablement assequibles, i que, per tant, no tinguem aquesta deballada de natalitat, com la tenen altres municipis. A partir d'aquí, crec que ara mateix, amb l'ampliació del Montserrat, que és una cosa que, precisament avui, el Departament ens ha convocat a una reunió per ensenyar-nos el projecte executiu d'ampliació. Per tant, ja tenim el projecte executiu sobre la taula. Aquest estiu es faran obres d'ampliació al Montserrat. Creiem que donarem cobertura suficient i necessària pels propers anys per les línies de primària. Creiem. També és veritat que Sant Just continua a creixer. Això ho hem de tenir clar. S'està creixent. De moment, el present el tenim cobert i el futur més immediat també. Però és veritat que el planificant és només cobrir els propers 3 anys, els primers 2 anys, és més a llarg termini. Aquí tenim diverses cartes sobre la taula. Tenim ara mateix dues escoles de primària amb dues línies. Futurable, segona línia del Montserrat, que és ja pràcticament... Estan quedant dos cursos. És pràcticament la realitat, un que n'hi ha com dues línies. Un Montseny amb una línia. Un espai pensat per si calia ampliar. No sé si sóc gaire partidari d'ampliar. L'escola Montseny ha de ser amb una línia. Posa sobre la taula aquest espai d'equipament, que és el que estem posant al Departament. Està a la disposició del Departament, conjuntament amb l'Ajuntament, per creixer en les línies i els espais educatius que nosaltres creiem convenients. És una primària i una secundària. És una primària. És un repte que hem d'assumir. Tornem a altres mocions del ple d'ahir. La primera moció presentada per el Partit Socialista Esquerra i Movem-se en Just per secundar l'aturada convocada per als sindicats Comissions Obrers i UGT previstes pel 8 de març. ¿Es va aprovar aquesta emoció? Es va aprovar. Em sembla que només es va abstenir els ciutadans i PP i es va aprovar per la resta de grups. És una emoció que dona suport a la vaga del 8 de març, una vaga que posa de manifest, que ara està molt de la bretxa salarial, la diferència de sous entre homes i dones i la defensa de repartició del treball, que a la reivindicació va també en altres termes. En termes d'espais de cures, de consum, de vida estudiantil, de vida exigentiva, hem de trencar aquesta mirada endro-cèntrica i heteronormativa del món que no respona a realitat i que t'impacta nocius en la vida de milions de persones i no només de les dones. Aquí des del món local podem fer feina i generar aquestes aliances entre dones en diferents camps, camp cultural, camp juvenil, la economia, la cura, la política, per tal d'empolar i seguir lluitant contra aquesta discriminació i contra aquestes diferències que el patriarcat oprimeix i crea en les dones entre homes i dones. En què consisteirà aquesta aturada? És una aturada dues hores, si no vaig malament, es proposo als treballadors que es faci un cineforum i un petit debat relacionat amb el tema de la diferència salarial i de la diferència de treball entre homes i dones. La segona emoció presentada pels grups de govern demanava la recuperació del poder exigitiu del sistema públics de pensions. És una emoció que també has aprovat, però també ha portat cert debat amb un partit de l'oposició. Bé, es va presentar des de l'equip de govern, ho has dit bé, i és una emoció que el que vol és posar a manifest que l'increment del 0,25% de les pensions que vol aplicar el PP, que és el mínim que perill ella aplica, és completament insuficient veient el ritme de pujada no de vida sinó de la nostra economia. Per tant, posar a manifest una mica aquesta necessitat de seguir tenint millors pensions, donar suport també a les vagues multitudinàries que van haver-hi a Bilbao, Barcelona, Madrid, o milers de pensionistes van sortir al carrer a reclamar les seves pensions, perquè la uxa de les pensions serà buidant d'on aquests anys de mandat del PP i recuperar aquest present és necessari que és indigna que hi hagi pensionistes que cobrin menys del 60% de la seva retribució i hi hagi de sobreviure, perquè ja no es viuen espècdicament sobreviure amb aquestes pensions. I finalment, una altra emoció presentada pel grup de ciutadans, segurament és una d'aquelles emocions que menys afecta als ciutadans directament, però que si haguéssim d'escriure un titular per un diari sensacionalista del ple d'ahir podria sortir d'aquesta emoció, en la que es demanava que es col·loqui una fotografia de la Majestad del Rei a l'Ajuntament, a la sala de plens de l'Ajuntament. Una emoció que de fet van rebutjar tots els grups i accepta el PP que s'hi va extendre, fins i tot, i el PP va donar suport a aquesta emoció. Quina opinió tens com a... Bé, nosaltres... Varies coses. L'emoció es presentava en base a una legalitat, a unes lleis, i a una... Això és una llei estatal, diríem. Sí. Que es basa en la idea que si l'Ajuntament no té un rom, preval el que diu la llei. El que es va portar al ple i, precisament, el jurisme enfort, company de l'equip de govern, va posar sobre... va posar de manifest, és que, precisament, amb un rom, com el que nosaltres tenim, és el ple al que es sobirà a l'hora de triar quines... Simbologia. Simbologia, ja, en el ple. Hi ha sigles banderes, hi ha sigui la Físia del Rei, o hi ha sigui posar fotos de Sant Just Tengs, de mosos i històrics al llarg de Sant Just, perquè ho podríem fer. Si el ple vulgués, podíem omplir les plens de fotos de personatges històrics rellevants per Sant Just. Una mica. El que que es va veure i va posar sobre la taula és que, en aquest sentit xuterans, el que volia era treure patròlic d'una situació complexa, complicada, cancionada, i, des del meu punt de vista, es veu un altre mettem.