Entrevista a Josep Maria Cortès, regidor del PDeCAT a Sant Just - 26/2/2018

Seguim al Just a la Fusta, aquesta hora parlem del ple de 10 hores passat i ho fem a la principal grup a la posició, al PDeCAT, i per fer-ho tenim nosaltres el Josep Maria Cortés, hola Josep Maria, bon dia. Hola, bon dia, Sergi. Hi ha el Pere Bosch, hola, bon dia Pere. Hola, bon dia. Tots dos regidors del PDeCAT a l'Ajuntament. Volia parlar de diversos temes, alguns referents al ple, però alguns també referents a nous projectes, noves obres que han començat a Sant Just, en primer lloc, nous projectes d'aparcament que va anunciar l'alcalde aquí a la ràdio, el parador, el carrer Campadroset, el centre i a Camp Freixas. Com veieu el tema de l'aparcament a Sant Just, i si esteu d'acord amb aquests nous projectes d'aparcament. Bueno, jo crec que els projectes d'aparcament sempre van bé a Sant Just, sobretot a la part centre, perquè hi ha un déficit important. Jo el que sí m'agradaria dir sobretot és que a Camp Freixas seria important que fossin amb més de 20, si poguéssim ser el doble, seria molt millor de cara a esponjar una mica al centre. Per tant, creieu, esteu d'acord amb aquests fàcils més aparcaments, però creieu que encara en fan falta més, no? Exacte. És que es dona sempre a Sant Just des que governen ells, aquest tripartit que hi ha a Sant Just, que es fa tot tard i malament. Aquí el problema és que fa molt de temps que hi ha problemes d'aparcament, el gran monstre, el Raval, el pare és una sort que encara no estigui ocupat, perquè si no el conflicte d'aparcament seria increïble, sí que tenen pàrquing en aquell edifici, però sempre hi ha persones que tenen més d'un cotxe per família o gent que els va visitar i seria tot impossible, però és que, a més a més, totes les actuacions que s'han anat fent últimament han estat per eliminar petites places de pàrquing, i quan s'en eliminen tres, el carrer Monistrol i després dos, el carrer Bona Vista, arriba un moment doncs això de que el problema ja és molt greu, i ara, tard i malament, estan plantejant solucions. Algunes solucions, un pelit tòpics, perquè si parquin soterrats i així, però no sé quan de temps tardaran a fer-ho, però primer s'hauria d'haver plantejat com solucionar el problema del pàrquing i després fer aquestes actuacions que han fet. També hi haurà, de fet, ja s'estan donant a terme altres actuacions de remodelació de carrers, com, per exemple, el carrer Pon o el camí de la muntanya, com veieu aquestes actuacions? Bé, per exemple, el camí de la muntanya és el camí que anem anant arreglant i arreglant i arreglant. I si algun dia contéssim quants diners s'han llançat arreglant, potser ens n'enferíem creus. El problema és que en lloc de frontar projectes seriosos a vegades, i amb més visió de futur, a vegades s'ha van anant fent un dia un amic moder, és el municipi dels Conus, perquè són aquestes señalitzacions que continuament això, hi ha coses que estan malament i es van señalitzant i s'ha ficat un pedàs, al lloc de fer la reforma que cal. Però a part d'aquests que m'acabes de comentar, un que sempre, per exemple, la parlem, hi ha trams del carrer Bonavista, que fa 60 anys que no es fan. Avui que he vingut també amb la meva filla Rosé per venir aquí amb el cotxet, arribar aquí a la ràdio, és una bona gincama que convido a tothom, i ja no m'imagino amb algú que pugui anar en cadira de rodes. Hi ha un greu problema de mobilitat en aquest municipi per als vianants, per a les voreres, i sempre tard. Passem ara a comentar temes del ple. Vaig començar amb una curiositat, que és que en un punt que es va declarar d'espai d'interès municipal, la Teneu, per tal de fer una rebaixa en la plusvalua, la Montse Molinero va haver de sortir de la sala i el Josep Maria Cortés, que era allà, va comentar que fins a quin punt algú es pot considerar com a part involucrada o interessada. Com va anar això? Sí, ja l'Ajuntament de Portaveu se'ns va plantejada que amb aquesta votació ell s'abstindria. Clar, aquí és al final per una determinologia legal, no? Si ell creu que s'ha d'abstenir i que ha d'abandonar la sala, és perquè hi té un interès legítim. Si té un interès legítim, sí que és la dona, està casada amb el president de la Teneu, però hi ha separació de vents, en vis últimament, que fins i tot gent de la realesa, la seva parella fan coses i ells ho signen, i aquí no passa res. Però la separació de vents és real i legal, per tant, que el teu marit sigui el president de la Teneu o del Barça o de l'Espanyol o del que sigui, no t'afecta a tu, perquè hi ha aquesta separació. El que sí que pot afectar és el fet que sigui soci, perquè, clar, com a soci ets, pertany amb aquella entitat i pots tenir un interès legítim, mai, perquè, clar, també estem parlant de la Teneu. En cas que haguessin de marxar tots els socis de la Teneu, potser el plaer s'ha quedat avui amb dos o tres regidors. Doncs quan van plantejar aquella marxaria, perquè no hi hagués un problema de legitimitat, és quan jo vaig fer la consulta al secretari i deia, bé, i els socis, què? No? A veure si després això es pot revocar. I el secretari va dir que el seu criteri ni ell havia de marxar, per tant, era un numaret, i que nosaltres no feia falta. Bé, som més detall de la anècdota, però finalment tampoc hauria canviat la votació. Va ser unanimitat, per tant, i que només que deies un regidor hagués estat el mateix resultat. Farem de diverses motions que es van presentar, el grup de govern va presentar una emoció per secundar les aturades del 8 de març, hi haurà una aturada a l'Ajuntament en què, si no estic equivocat, hi haurà una projecció d'una pel·lícula, diríem, que parla temes feministes. Ja està d'acord des del PDeCAT? Sí, sí, evidentment, o sigui, nosaltres sempre hem donat suport a tots els actes del 8 de març, sempre hem participat en els actes del 8 de març, nosaltres entenem que l'organització no l'afegia a l'equip de govern, però nosaltres ens hi sumem, qualsevol remidicació i el temet dels trets de les igualtats de les dones. Amb aquest ajuntament, altos, per exemple, vam denunciar l'actual secretari després de veri diferent de secretàries a l'Ajuntament, i secretari ens referim a la màxima responsabilitat jurídica de l'Ajuntament. Després de veri diferents dones, els hi veu un home i justament li pugen el sou, naltros noms diòstres, és que èticament i estèticament el que acabeu de fer és molt lletx, perquè aquestes les igualtats passen, passen i ha passat aquí mateix, fa res, fa mig any, i per això nosaltres donem plàssic suport a tots els actes que es puguin fer. Seguint amb les moccions, també el grup de govern va presentar una segona moció per reclamar la recuperació al poder exitiu del sistema de pensions. També hi vau votar a favor des del PDeCAT. Sí, dono una sensació, els religiosos ho van comentant, de si un que té un brindis al sol, el dir és que creiem que s'ha de fer això allò, allò, allò, allò, doncs bé, al final, doncs quan el partit socialista està governant a Espanya no ho ha fet, tampoc. Llavors, clar, és d'aquelles coses que qui pot estar en contra? Qui pot estar en contra que els nostres avis, els nostres pares, si estan jubilats, no tinguin una pensió digna, tots els drets que comentaven, que és evident, el nostre vot. Tercera emoció, aquesta hi va votar en contra, els ulls ens veuen per què, perquè hi va ser una emoció del grup municipal de Ciutadans demanant que es col·loqués una fotografia de la magistrada del rei a la sala de plens, i dic, evidentment, perquè el PDeCAT, bé, sembla evident que no votarà a favor d'aquesta emoció. A més, que una fotografia era un bust, que hagi vist el que votava a favor o en contra. Sí, el regidor de Ciutadans demostra que és molt llest que després de tres anys d'entrar en aquella sala, se n'ha donat compte que no hi ha l'imatge del rei, per tant, té una gran capacitat d'observació, ho hem pogut comprovar tot el rest de membres, una de dos, o Vada, i no se n'havia donat compte d'una cosa per ell tan important com ens va dir, perquè, a més a més, en paraules gruixudes o la mateixa emoció, recollia que tenim responsabilitat penal als regidors, com si per no penjar un quadre ens haguessin de tancar la presó. Últimament, amb l'equi està caient, que veiem que per cantar te'n poden ficar la presó, ell, doncs, es va animar i es va... d'hauria de dir, doncs, a veure si tenim la sort, o no, i m'atancen tot el consistori, i llavors jo seré l'única força, perquè al final és això, només batint del seu vot a favor. Però a part d'aquesta tonteria que ell, per un quadre es va veure en cor demanaçar-nos, fins i tot amb això, amb temes penals, hi ha el que no té sentit, hi ha un conflicte normatiu, o sigui, aquí hi ha hagut moltes sentències, que clar, si el reglament orgànic et diu que no hi té... perquè sèrio, o sigui, o no mena, no tens obligació. Tot i que hi hagi un real decret que digui que sí. A part del conflicte normatiu, ja l'ètic, si ell creu que hi ha de ser, que faci una instància a l'Ajuntament, per què ho porta el plaer, perquè ho debatem, doncs ho debatem, nosaltres som independentistes i som republicans, la Constitució del PDeCAT es va emdefinir així. Per tant, clar, que rei no... no... no... no... no... no... no... no... no... no... I el que també sap greu és que al final de tota l'exposició que fa a ciutadans, després demani un certificat de la votació, que no calia demanar-lo, perquè ja s'ha sap, però doncs és una simple amenaça, també. Sí, suposo que ja li vam comentar, fer com fan aquests polítics professionals de Madrid, de dir el senyor Torrent, president del Parlament, sap que té dos filles i ja sap el que ha de fer, doncs ell ho ha volgut fer, però amb un nivell local, amb un nivell local, fins i tot el del PP li va retreure que... que hem de conviure, que anem pel carrer i que som veïns, però aquí es veu una vegada més l'obsessió de ciutadans és trencar, trencar la societat, que la gent no es parli i a vegades dones tensió que es poden barallar millor i és molt trist. I passem a la darrera emoció, aquesta sí que tenia un caire més municipal, segurament la vam presentar als subs de govern i al PDeCAT també, una emoció per a l'estació gratuïta a la generalitat dels solars, d'uns solars de Mas Lluís, per construir equipaments educatius. Què creu que s'hauria de construir en aquests solars del Mas Lluís? El tema Mas Lluís és molt complexa, eh? És molt, molt, molt complexa. Clar, aquí va lligat amb un primer punt que es feia un canvi de recalificació de terrenys pel fet de poder fer la deixelleria que fins ara, no? És de molt difícil accés. Doncs, exacte, ficar-la Mas Lluís. El que passa és que el que es feia és que s'agafava una zona que hi havia d'equipaments pels veïns de Mas Lluís, si els diuen doncs els equipaments serà la deixelleria. Quan repetidament se'ls havia promès que hi aniria una escola a Bressol o hi aniria una escola o hi aniria un casal municipal per ells, llavors això ve de fa molt de temps. Fa molt de temps, per exemple, amb aquesta emoció es parla del pont, un pont que l'alcalde va anomenar. Aquest pont, quan la Generalitat va permetre edificar tocant a Mas Lluís, que ja era molt estrany, era molt estrany per urbanísticament, hi havia una continuïtat, i aquí la continuïtat es va justificar enganxant a Sant Feliu. Una de les requisits és que hi havia una connexió directa amb el municipi. Es va forçar tant com es va poder la llei en aquell moment i són les mateixes forces polítiques que hi ha ara, i una de les coses que es va deixar de fer va ser aquest pont. Un pont, que per exemple l'alcalde va dir, és una monstruositat que demanaven 9 milions. 9 milions és el que ha pagat l'Ajuntament entre l'any 2010 i 2014 pel pont reixat. Un tros de terreny que també van fer una espècie, jo diria, especulació urbanística, perquè van comprar uns terrenys que tenien una calificació i una capacitat, i la van modificar al cap d'uns mesos d'haver-los comprat. Evidentment el propietari va dir, eh, doncs pagàvem el que toca i després d'uns anys anava pagant no, quasi 9 milions d'euros. Doncs seguís pujant integrament aquest pont, i el pont que diu que és la monstruositat i que ara s'ha de redimensionar, per tant serà més econòmic. A part hi havia uns diners que havien ficat els propietaris, propietaris grans constructores que tenien els terrenys de Masluí, havien ficat la seva part que els hi tocava de pagar aquest pont, i se'ls va tornar a canvi de poder edificar. O sigui, s'han fet moltes coses i malament i tard, com sempre. És el que sempre demindiquem. I ara que es torna a fer una cosa malament, doncs es proposa això, no? Hem de prioritzar l'escola, l'escola Bressol, l'escola Mixte, el que sigui. Hem de prioritzar, clar, nosaltres ens sumem, perquè en altres ho reclamem, reclamem fa temps, jo heu ficat amb el programa electoral que havia d'haver-hi el pont, jo heu ficat amb qui havia d'haver-hi l'escola. Fa molt de temps que ho estem reclamant per ells, i jo s'està plantejant ara i tard, i s'està plantejant dient que ho faci la Generalitat. Tot sabem que la Generalitat va sobrar de diners, però al final com que el partit socialista va votar a favor del 155, que és que governa ara la Generalitat, doncs potser saben o van estar a favor d'intervindre el nostre govern legítim a canvi de que potser facin aquest pont a aquestes escoles. No sé, potser, però evidentment que hi estem a favor, perquè creiem que és una prioritat. Són uns veïns de Sant Just, que estan desconnectats del poble i els hem de connectar i, com de ràpid, millor. I per acabar amb temes del ple, es va aprovar també la modificació de la relació dels llocs de treball per poder contractar un tècnic de mobilitat que us sembla aquest punt. Jo mateix, espera. Tu mateix, tu mateix. Bé, ens va estranyar una mica, o sigui, ens va estranyar una mica, perquè estem parlant d'un municipi de 7.000 persones, que diuen que potser arribarà a les 20.000, però realment fa falta que hi hagi un tècnic de mobilitat les 24 hores, bueno, les 24 hores de la jornada, 37 hores i mitja de la setmana. Nosaltres no veiem que potser sigui necessària aquesta necessitat. Se'ns comenta que el regidor és que estava fent moltes feines, que tocarien el tècnic, però els regidors de govern, els de l'oposició, no tenim un sou, però els de govern sí que tenen un sou de dedicació. Llavors ens hem de dedicar dos, tres dies a les setmanes, segons les hores que tenen pactades i que cobren, a canvi. Llavors, què passa? Que s'hi ha de dedicar més hores, però si ja s'hi dedicava dos hores, dos dies a la setmana, crec que més o menys hi haurà una cosa així. Ara més, ho vam trobar estrany, estem parlant d'una figura de cobrar 60.000, 61.000 euros de cost. 62.000 euros de cost. 62.000 euros de cost, és una... 62.000 euros de cost, per 10 mesos, mira. Sí, sí, ho trobem un pèl excessiu, tenint en compte la dimensió del municipi i tenint en compte les necessitats del municipi. Al final, les grans obres, com és el carril bici que ara es farà a la carretera real, eliminant un carril de circulació, que també esperem que ens ho expliquin bé per poder-ho analitzar bé, estan fetes. No sé quines altres grans obres estan pendents o grans canvis o millores al municipi que necessitin aquesta figura. M'agradaria comentar abans d'acabar un parell de temes més un referent a la nova marca, que es va presentar la setmana passada als regidors, que és Sant Just naturalment de Collserola, que ho sembla aquesta nova marca que substituirà el poble i ciutat famós que hem tingut durant tants anys. Nosaltres, el nostre programa electoral ja plantejàvem que Sant Just havia sent la porta d'entrada a Collserola. Plantajàvem a utilitzar alguna de les masies o l'entrada de les masies per fer uns terrenys acondicionats, per aparcament, per haver-hi una caseta d'informació de l'entrada del parc. Un altre creiem i creiem que la gran entrada de Collserola i una entrada que si pot arribar en transport públic, ja veu pla, pràcticament, és a Sant Just. I nosaltres, és una aposta que ja la teníem fa quasi tres anys. Per tant, celebrem que Taro Dora és com una de la ciutat florida i nosaltres ja ho portàvem al nostre programa electoral, que al final ells vagin a anar fent coses que nosaltres hem d'anar a l'idea. Ens n'alegrem i ho celebrem. I per acabar, volia també fer una pinzallada sobre l'acte del PDeCAT que es va fer, ara ja farà unes tres setmanes, amb Jordi Turull, que veus que encara no havíem tingut l'oportunitat de parlar-ne com va anar aquell acte amb Jordi Turull. Bé, va ser un èxit, no sé què havia. Allà, per exemple, aquell mateix recinte, el 2011, si va fer la Constitució de l'Ajuntament. Jo me'n recordo que hi vaig anar i pràcticament totes les cadires estaven plenes. O sigui, per constituir l'Ajuntament de Sant Just es van omplir les cadires per rebre i escoltar el conseller Turull, es va quedar pedit. O sigui, està topla gent al darrere i gent a fora. Llavors, a nivell d'èxit de gent increïble, estem molt contents i estem molt contents, perquè per el que ha passat i estan passant els quatre presos i els exiliats, és molt gros, és molt gros. És molt gros que amb una pseudo-democràcia que ens estan venent que és o que després de la dictadura van intentar fer creure que era, doncs això, hi ha gent que entra a la presó, però a part, amb aquest muntatge, que apliquen el 155, recordo, el senyor Parpinyà va anar a la llista Socialista, és número 21, que són el partit que dona un suport al 155. El 155 va ser el detonant perquè fer-los fora del govern, això passava un divendres al vespre, el dissabte el cessaven i el dilluns es presentava la denúncia a la Mela perquè és això. Amb aquell moment era una denúncia de sedició i un munt de coses que semblen inventades perquè quan ho llegeixes no acabes d'entendre, no veus la violència per enlloc, els qui som juristes de debò que no ho podem explicar, no s'entén, i això va ser el justificant per poder-los tancar a la presó i que encara ara hi ha el Quim, el conseller interior, el vicepresident i els dos Jordis, el Cuixart i el Sánchez, és molt gros, i ell va venir i va explicar alguna cosa, al final va explicar alguna cosa de dins de la presó i jo crec que tots els quirem allà fer amb el cor fort, perquè realment el que ens explicava, hòsties, hi ha anècdotes que són molt fortes, és molt gros, i els Jordis sobretot, quan ens va explicar, extremament han tingut el detall de ficar junts a la mateixa cella, el Quim Forni i el vicepresident Junqueras, clar, es coneixen, és el que diu que amb una cella no hi ha intimitat, allà a la dutxa hi ha la tasa del vàter, els altres dos Jordis es tenen amb pavallons separats perquè no es puguin veure, i evidentment amb companys de celles que els van en canviant, delinqüents que han fet de tot, i per tant estàs allà compartint a part de les condicions, que no hi hagi que l'afecció, etcètera, és un tracte realment inomai vexatori, i quan tenen tasament des d'aquest detall dius, és per tots els presos que hi ha allà, és molt gros, quan estan parlant de les presons que hi ha a Catalunya són anys llum una miqueta de les que estan comentant allà, però és que a sobre quan estan parlant d'aquesta gent, que el que van fer va ser permetre'ns amb l'ajuda i col·laboració i l'empoderament de tot el poble, que poguessin votar l'1 d'octubre, que per això estiguin allà, és increïble. Doncs amb aquest tema tanquem l'entrevista d'avui, ens entenem l'oportunitat de parlar-ne més a fons un altre dia, moltes gràcies Josep Maria i Pere Bosch per haver vingut al just de la fusta, i ens veiem al més vinent, per el proper plaer. Gràcies a vosaltres. Adéu bon dia. Adéu bon dia. Adéu bon dia. Bon dia, according to. Bon dia a tots. Buen dia a tots. Bon dia. També tenim un viuen Nosaltres també tenim un piuet aquí per posar-ho a baixar. Doncs... Bé, suposo que ja haureu vist els diaris a la televisió que el rei ens ha visitat aquests dies. Quins diaris? L'heu pogut saludar? Quins diaris? Tots els diaris. A veure, és que es veu que els diaris d'aquí no diuen el mateix que els d'allà. Tots diuen que ha vingut després... D'allà diuen que se'l va ser rebut i viturejat amb caçolades. La benvinguda se'l va donar amb caçolades. Una diferència? Sí. I que allà és groc de guardioles pel càncer. Però hi va haver caçolades. Sí, però no de benvinguda. No de benvinguda, eh? Ah, no, però ells no diuen això, eh? Sí, sí. A mi era el fil del... el Carles tu pot ensenyar, per l'ordinador, a la premsa de Madrid. Aquest matí em repassarà la premsa i, si voleu, tornem a veure. Aquí parlen del país per la buicota del rei. El Fris! Com, perdó? El Fris! Quin diari és el que porta el teu fill, el mòbil? De quin diari? No ho sé, però ja es ensenyarà després. També diuen que els CDRs, els comeders de defensa de la República, van agitar l'independentisme a l'arribar del rei. Aquí el diari ABC diu que el rei insta la Unió Institucional i que Colau i Torrent el van deixar tirat, en altres paraules. Tanció als carrers també diuen que es va saldar amb 19 persones amb contusions i han detingut d'això per la ABC. Sí. I bé, els altres diaris, més o menys, van per la mateixa línia. Enportada. Parla de tensió, de tensió. Sí, a veure. Això va junt amb la paga que té el més, aquest senyor. Això mateix. No li passes només aquí, eh? El que passa ara potser és més vistós tot el que passa aquí, però el rei sempre, tot arreu on va, sempre hi ha algú que protesta. Això ja li passava a son pare. Per tant, és el que diu que va molt sou, això. Això va en principi. I jo crec que amb ell no l'importa. Perquè fa cara de res. No és expressiu, aquest noi. Sí. Potser també amb el càrrec. Amb el càrrec, també. El seu pare, que podria ser tothom que vulguis, tenia un carisma que... Li deien el campitxano. I amb ell li diuen el preparau. Preparau? Que jo ho poso en dubte. En costiu, això del preparau. No és que la defensa hi ha un i l'altre, però li deia vendre més bé la imatge. Home, no ha tingut res més a fer. Per preparar-se. Qui és el nen aquest? Això no vol dir que... Ja pot estar preparat. Sí, preferat, sí. Per fotre'ns. Per fotre'ns. Això mateix. Però el carisma ho té o no ho té? Això és... No, tenia més carisma el Juan Carlos, perquè en deixava anar alguna i se saltava algun protocol de tant en tant. I no es costeu? Al Pradi, petit de la fitarra... Sí, sí. Sí i tant. I tant. I tant, i tant. I tant i tant. I tant i tant. I tant, i tant. Allà on van sempre hi ha algú que protesta. I ja estan acostumats. Però és que això li passa, que el rei li passa al president i li passa a l'alcalde i a tothom. Sí, ja va amb el paquet. Que passa que sembla que hi hagi gent intocable i parlant de gent intocable, m'agradaria parlar de l'altre dia l'exposició que va fer el Torrent sobre els presos polítics, que quan el va deixar anar, els que se senten intocables i per sobre de tot es van ofendre, es van deixar que hi van marxar. Perquè aquestes gent es creuen que per sobre d'ells no hi ha ningú. I no saben que d'abans seu hi havia la màxima autoritat que tenim en aquest moment. Però són qui són, i és molt...