Entrevista a Pau Fuster, conferenciant - 27/2/2018

Un quart de 12 del migdia, aquesta hora parlem d'una xerrada que tindrà lloc de mà. Dimecres, a partir de la seta que ens hi n'estàs, sobre el jazz, titula la música negra que canvia al món. I per fer-ho tenim nosaltres, el Pau Fuster. Hola, Pau, bon dia. Hola, bon dia. Que és qui oferirà aquesta xerrada sobre el jazz. Quin és l'origen d'aquest estil musical? Bé, de fet, això el parlarem, sobretot, a la xerrada de demà. L'origen d'aquest general musical, el de l'origen, podríem dir que és àfrica, que és l'àfrica sub-sahariana, i també podria ser l'origen, podria ser el carip, l'origen podria ser el rectaim i podria ser fins i tot la música europea. Imagina't si té origen a aquesta música. És a dir, tots aquests són orígens del jazz o no estan molt clar tampoc quin és l'origen real? No, l'origen del jazz és la barreja de moltes coses que passen, sobretot el sud dels Estats Units, a finals del segle XIX, i aleshores hi ha molta gent d'Europa, d'Europa que marxen a viure als Estats Units, i al sud dels Estats Units també hi ha molts esclaus provenits a l'Àfrica que des del segle XVIII estan allà, i bé, aleshores hi passen tantes coses i a tanta barreja, que d'aquesta barreja és on surt una cosa nova, que serà el jazz. El jazz es defineix també com un dels estits de música més influents i creatius. Per què creus que el jazz és tan creatiu? Bé, perquè es basa en la improvisació, és a dir, basa que una part intrínseca d'aquesta música demana que s'improvisi, per tant l'artista o el músic ha de crear música espontàniament, aleshores no totes les músiques demanen d'aquesta capacitat creativa, perquè moltes vegades la música que fem la fem tocant d'una perditura o sempre la toquem igual, o més o menys igual. En aquest cas no només hi ha l'interpret que interpreta, sinó que també crea instantàniament. Això suposo que contribueix a que sigui un estil de música molt canviant i que evoluciona molt. Exacte, perquè doncs que és molt personal, no cada músic busca tenir el seu propi sol, la seva manera de fer, dins del món de la música, aleshores, clar, hi ha moltes evolucions, i doncs el jazz amb 100 anys evoluciona moltíssim, com poques altres músiques al món. Segurament una de les meques del jazz del que parlaves, del jazz dels esclaus dels Estats Units, és Nova Orleans, quin és l'estil de jazz més típic d'allà? Bé, a Nova Orleans la gent identifica el Dixilan, com el jazz més típic i més conegut. Jo el diferencio al Dixilan de la música de Nova Orleans, jo de mala xerrada ho explicaré, però jo anomeno el Dixilan a la música que feien els blancs de Nova Orleans, però la música que feien els negres se li diu música de Nova Orleans. Diguessim que el Dixilan seria els blancs intentant fer aquella música tan xula que feien els negres a Nova Orleans, però per tant podríem dir que sí, que el Dixilan és la música típica tòpica dels anys 20. I després el jazz també s'ha associat ja més endavant amb grans ciutats dels Estats Units, que han estat una mica com el Caldo de Cultiu, del jazz? Sí, tindríem... Doncs això cap als anys 20 seria Nova Orleans, els anys 30 ja tindríem Chicago, i tindríem Nova York, i als anys 40 ja Nova York comença a capitalitzar el jazz. Bueno, sense oblidar, Kansas City, diguessim, sobretot podríem dir que Nova York a partir dels anys 40 es transforma en el capital mundial del jazz. I també perquè no dir-ho després de la Segona Guerra Mundial, París ho va ser força també. Avui en dia, suposo que està molt més internacionalitzat, no ja el mapa del jazz, no ens centravem tant als Estats Units o continua sent la referència? Sí, continua sent la referència. Vull dir, és cert, hi ha músics de gran nivell arreu de molt, molt nivell, no? Però, per exemple, aquell músic que està estudiant jazz i que ja és un molt bon intèrpret, però que vol millorar i vol deixar moltes vegades, no dic que tots et donin moltes vegades, per exemple, van a fer cursos amb professors als Estats Units o van a universitats com la Júliard o allà, a especialitzar-se amb el seu instrument encara coneixer més músics i millor, és a dir, si ets músic de jazz segurament en algun moment, com hem fet tots, vas a Nova York i intentes tocar allà. I quin és el panorama que tenim a casa nostra? Vols agafar el jazz? Jo crec que és un bon panorama. Hi ha diversitat en tenir un panorama en el qual el jazz tradicional, és a dir, el jazz, el que molta gent n'anomena el swing, i l'anterior, que és el jazz enogorleans, doncs tenen un circuit, i també tenim un circuit on el jazz modern també té els seus espais. El que passa és que potser es troben poc en el nostre cas, tenim sales que ofereixen una cosa i sales que ofereixen una altra. De vegades costa una mica que es barregi tot, però jo diria que no està malament, tampoc som tanta gent aquí a Catalunya, per tant, no està prou malament. En aquesta serrada, per cert, que se'n farà un altre el 14 de març, també, si no tinc mateix, es parlarà sobre una mica l'evolució d'aquest estit musical i també anècdotes d'alguns dels seus màxims exponents, oi? Exacte, sí. La idea per això, com que farem això, potser no sap ningú, això ho sabreu avui ara mateix, es faran dues xerrades més al proper trimestre. Aleshores el que farem serà que jo la xerrada demà parlaré sobre els precursors del jazz, és a dir, els principis, els claus, les cremçons del treball, els espirituals negres, el rectaing, tot això, i a la propera parlarem ja de no-barueans. I així, en el proper trimestre, passarem al swing, etcètera, etcètera. El que intentarem és que, com que sembla que la cosa tira per allà, per allà, una mica, poder seguir-ho d'una manera cronològica, perquè si es pugui entendre millor, de fet. És com un cicle de xerrades. És a dir, la gent que vingui avui, que sàpiga que el 14 de març es parlarà d'un altre tema. Exacte. No exclou, és a dir, si no has vingut a la primera pots anar a la segona i no et perdràs, és a dir, no vol dir que no entendràs res. D'acord. Però si hi vas a totes, et podràs fer una idea total i general de tota l'evolució de l'història d'aquesta música. D'acord, doncs, anirem a tothom que ens estigui escoltant, que vagi a partir... Bé, demà dimetre és la primera, a la set, a Can Ginestar, i n'hi haurà més el 14 de març, i de cara ja el segon trimestre de l'any. Moltes gràcies, Paul Fuster, per atendre'ns al Justa de la Fusta de Ràdio d'Esvern, i que vagi molt bé aquesta xerrada de demà. A vosaltres, moltes gràcies, una abraçada. Adéu, bon dia. Bon dia, bon dia. Hem parlat amb el Paul Fuster, que demà a partir de set serà a Can Ginestar, en aquesta xerrada titulada Jazz, la música negra que canvia el món. N'hi haurà més el 14 de març, i a partir del segon trimestre de l'any 2018, per seguir parlant i aprofundint en aquest estil musical que és el Jazz. Nosaltres fem ara una pausa musical, i de seguida tornem al programa, fins ara. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Avui, a les 9 del vespre, Emma de Música, un programa realitzat i presentat per Maria Quintana. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Aquest hi març, a les 10 del vespre, la música coral, més de mil anys d'història. La reserva s'esgoten, la sang segueixen necessària. Una donació pot salvar fins a tres vides. Si tens més de 18 anys, vine a donar sang. No saps si alguna vegada seràs tu que la necessiti. Dona sang, salva vides. Ràdio d'Esvern. Cada dia més aprov-teu. Ràdio d'Esvern. Tens entre 16 i 18 anys de grada escriure? Què prefereixes? Poesia o narrativa? Home neu cultural convida tots els alumnes del Centres de Primària, Secundària i Vatxillerat a participar en el Premi Pisiganya de Poesia i el Premi Sambori de Narrativa. T'hi atraveixes? Consulta les bases ja 3, bé dobles, un home neu un puncat. Foto de la Laura Roma. Moltes emoticones, un equip graciós, un acudit de la Laura, la Laura menjant pizza a Roma. Ara que ho compartim tot, podem compartir molt més. Amb mans unides compartim un objectiu. Acabem la fam al món. I per això desenvolupem projectes a 60 països. Planta-li cara a la fam. Entre mans unides.org i comparta el que importa. No et trobes bé? Creus que has d'anar urgències? Abans de sortir de casa, truca el 061. El 061, el nostre personal sanitari, t'oferirà ajud a les 24 hores del dia per resoldre la teva situació i t'indicarà a quin centres millor que t'adrecis en cas que calgui. Així podrà rebre l'atenció que necessites més ràpidament. Per una salut millor, 061-4-salut-respon. Generalitat de Catalunya. 061-4-salut-respon. I erase against the time There's always one wall until left to climb Dany days and months Watch the stars We can all See so far someday You'll know where you are Remember days and numbers Count the stars We can all Go so far one day You'll know where you are Traveller awaits the morning tide He doesn't know what's on the other side But something deep inside of him Keeps telling him to go He hasn't found a reason to say no Traveller is only passing through You cannot understand your point of view Abandoning reality I'm sure of what he'll find Traveller at me is most behind Dany days and numbers Watch the stars We can all See so far someday You'll know where you are Remember days and numbers Count the stars We can all Go so far one day You'll know where you are Remember days and numbers Watch the stars We can all See so far someday You'll know where you are Danyes Bona nit, kadın Avui véiem a plaer Germà latent de la vacuna La setmana que ve, tornarà a Colòmbia, no va dir? No ho sé, no ho sé, jo no ho sé. Segur que a Colòmbia no fa el fred que està fent aquí, ara m'ha d'anar d'el·líquies, que el Jordi deia que va veure a Navar. Home, ja ho vas veure a Navar, Jordi. I al vespre, les volvetes que que hi encomen vaig sortir de casa, era neu, passant, era una neu granolada, devien ser per allà, a les 9 i pico, un momentet, que va fer una miqueta, però res... No ha quedat, no, perquè... Bueno, aquesta tarda ha esperat. Aquesta tarda anirem a la penya del Mòrguer... Que sí, jo esquiar. Era una neu incipient, la que va caure, i no la que hem volvetes, així... No, era molt... Va ser un moment, i per allà les 10 o així, que es veien també unes cosetes, depèn d'on t'estigués, i si hi havia llum no veies res, però si et trobes en un lloc, els furs que s'hi veien... Veies a passar, veies a passar, però a l'endallums, també et devies veure passar a la vola, totes maneres, contra allum. És molt, i és refrescat, i la gent que s'ha quedat a dormir amb els camions d'aquests que van tant així, que es van quedar clavats a la carretera, que avui ja, per cert, ja estan adeta, però estan esperant, ja estan dient que no, la gent... Que no es moguin, per què? Que si pot ser, no es moguin. I si no, amb totes les condicions, o amb la gravant del caput. Pràcticament tots els camions que de gran tornatge tots ja van preparats, i per dormir ja tot el temps de tot ja hi van així, el que no sé que les cadenes com ho tenen, perquè no... Jo me'n recordo que quan... No sé molt difícil, amb 10 rodes, per exemple, o tot... Sí, sí, és difícil. Ser un cotxe, ja és una llauna, ve de posar les cadenes... Sí, les cadenes, però jo no sé com s'ho... Però jo no sé com s'ho deuen fer, a Alemanya i a Holanda, i tots aquests llocs que venen d'aquests transportistes, aquests no paren, eh? I ja estan a Pleiberna, a Pleiberna, estan fent transports. Jo me'n recordo que... que ens venia a parlar amb uns que ens portaven... Nosaltres portaven flors des d'Holanda, i ells deien, dius que quan ens veiem aquí a Espanya, ens queden tallats. I ells veien que fan la ruta des d'Holanda, Alemanya, i tot aquestes coses que sentien... I que trobaven dificultats per preveure... Trobaven dificultats perquè ara aquí no estem preparats per com ells. Hi havia una navada, vols dir? Sí, hi ha navades, així. Vaig allà, com que és el seu. Però no tenen la fecció a totes les autobistes. Sí, però jo ho sé com s'ho deuen fer. Que passera, aquests dies estem dient que aquí fa molt fred, però és generalitat a tot Europa. I aquí ens ha arribat una mica...