Entrevista a Òscar Cadiach, alpinista - 28/2/2018

Seguim al Just a la Fusta i aquesta hora parlem d'un acte que tindrà lloc de males a les 8 del vespre, a la sala de 50 a Nari de la Taneu, on es projectarà el documental Sempre Amunt d'Òscar Cadíac i serà present també la pinista Òscar Cadíac. Aquí aquesta hora tenim el telèfon. Hola, Òscar, què tal? Bon dia. Que tal, bon dia, com esteu? La Neu, el Fret? Sí, una mica enferinat s'enjust, però vaja, és una de les parts del país que encara ha quedat, s'ha salvat de la neva, d'entre cometes. És una alegria, no? Jo diria que és una alegria, de tant en tant que tinguem això, no? Sí, si més no, no hi estem acostumats i ens agrada veure-ho. Demà es projectarà aquest documental, què sí podrà veure en aquest documental, Sempre Amunt? Sempre Amunt és el meu leit motiu, la meva lema de re, perquè la vida i la muntanya es demostra que si tenim una ensupa gada sempre ens hem de superar, no? Sí, i al llarg de tota aquesta trajectòria de tants anys de muntanya, sí, síms, i d'haver tancat aquest cercle dels 14 avui nils, penso que fer referència també a les vegades que s'ha tingut un error o que s'ha fracassat, doncs és el que t'ensenya i dona a conèixer com amb la vida, i que sempre s'ha de superar. Tinguem el que tinguem, un càncer, una al·legió, o tinguem el tant anar de la vida, per estar a poder, el dia a dia poder continuar. El mes de juliol passat vas aconseguir el 14.800, que era el Broad Peak, convertir-te en la persona més veterana que aconseguia fer els 14.800. Com va anar aquesta expedició? Va anar bé, va anar bé, perquè la clau és que demà... Bueno, avui estic a Galícia, demà és per aquí, i la clau és que he pogut tornar, i em sento feliç d'haver pogut tornar, perquè han sigut ja, bueno, aquella va ser la 67 expedició, ara n'he fet ja una mes, ja està a Sud-Amèrica, fa poc, i bueno, 68, llavors, com et deia abans, és la clau que he pogut tornar i poder explicar aquestes experiències. Va ser tancar un cercle que jo havia començat de bastant més jove, i que tampoc m'havia proposat jo fer tots els 8.000, simplement que el meu somni era fer una muntanya a 8.000 metres, jo pensava sempre que estaria capacitat per fer-la, i aquesta va ser el manga Parbat, fa moltíssims anys, i una de les parets més llargues del món, obrint, a més, una variant nova, per la basant del Rupal, en aquesta muntanya, que és col·leguda com de Killer Mountain, però bueno, en aquell moment va sortir a la primera, després va vindre l'Everest, i va ser tot molt seguit, va ser el primer català, va pujar, i també el primer occidental, de fer el segon esdevant viure, per la basant del Tidet, tot això va fer que naixés aquesta passió per les altres muntanyes, després van vindre obertures de noves vies, a 8.000, que penso que ha sigut la millor aportació que he fet, doncs la Fritibet, el Xoyu, i la Femterraona, el Brotpik Central, que és un 8.000 de les 3 puntes que té aquest Brotpik. Aleshores, el Brotpik per mi ha sigut una muntanya que he explorat per totes les seves basants, i jo ara estic treballant amb aquesta... Un documental no podem dir pel·lícules, perquè no hem tingut aquests pressupostes per poder anar a fer grans pel·lícules a l'Imalaya, en profenya ens podíem pagar les expedicions, però, clar, aquest Brotpik, doncs sí, que hem acostat a anar-hi diverses vegades, però per mi no és que mai he costat, o sigui, ha sigut la satisfacció de poder-hi anar i poder-hi gaudir i poder-hi disfrutar. I la darrera expedició, doncs sí que els dos anys abans vaig tenir unes previsions molt dolentes de meteorologia, i l'estància va ser més aviat curta, i aquest any, doncs, m'ho vaig plantejar d'una altra manera, amb una estància més llarga, vaig, dins de la mateixa expedició d'aquest any, vaig tenir dos intents, i el tercer intent és quan vaig aconseguir el cinc. Evidentment, la vida no saps mai el que et depara. Amb un d'aquests intents, doncs vaig caure amb una esquerda, i després puc acabar tot, però no va ser així, vaig tenir sort, i l'esquerda estava inundada d'aigua, i em vaig quedar allà flotant i tot té aigua i glas, i, bueno, com un granitzat de llimona que digui jo, no? Però, bueno, me'n vaig poder en sortir, em vaig ajudar a un dels companys que van formar aquí, que va ser en Yousuf, que era com un àngel de la Guarda, i jo penso que, al final, són les persones les que es balluguen, que són més importants que les muntanyes, no? Jo penso que es va aconseguir, perquè també vaig formar part en un gran equip, com va ser en Tunc Fíndic, en Yousuf, i en Elisa et para, que en aquest moment estava a l'Everès, i crec que he sentit dir que s'han retirat d'aquests nens tan forts que feia aquí a l'Everès, no? Per les persones que ens ho veiem des de la distància, segurament una de les característiques que més crida l'atenció d'aquestes grans expedicions és el fet de que, realment, t'hi jugues la vida. Això, pels alpinistes, també és un repte, suposo. Això sempre crida l'atenció tothom, però és que jugant a la vida ens ho juguem continuament. I ara em direu que estic boig, però és que ens la juguem continuament. Per arribar al final de mes, ens hem d'esforçar molt. Per tenir un salari ens hem d'esforçar molt. Per atreveçar una carretera, també ens juguem la vida. I sense jugar-se a la gaire, ens agafa quan se veuen farmatats i ens morim. Ara ja no puc dir això, que ens jugueu la vida, perquè tinc 65 anys, i si me l'he jugat moltes vegades, i en canvi estic viu. Jo penso que les coses les hem fet a consciència, les hem fet segures, sinó que si jo t'ho expliqués amb el ritme que tinc 20 i pico d'anys i que aquests bojos van a les muntanyes, doncs això és el que ha de pensar, però en canvi, la gent segueix pensant que ens juguem la vida. Llavors, la vida, sense jugar-te-la, et mores. Això és el que et volia donar a entendre. D'una banda, sembla que la gent que va a la muntanya a aquestes expedicions es juga la vida, però també de l'altra s'està popularitzant molt, per exemple, a posar a l'Everest, i cada vegada hi ha més expedicions de gent que potser menys preparada que hi va. Creus que potser hi ha gent que està arribant al límit? Això és veritat en part, però cada vegada hi va més gent. En tot cas, deu ser americans que hi van més gent, o chinos que tenen molts diners, i més gent poderosa, perquè l'Everest està amb unes xifres molt altes. Puc anar a l'Everest per una persona que representa que ha de tenir al mínim 60.000 dòlars, i si, a més a més, aquest Everest el vol fer amb oxigen i amb xerpes i tot això, doncs estarà al 100.000 dòlars. Això parlen pel Nepal. Si vas per China, doncs és la meitat de moment, i a vegades els chinos tancen i no hi pots anar, encara que hagis pagat. Llavors és un acte de diners. Un acte de diners que amb diners te posen de tot. Codes, oxigen, xerpes, i et faciliten tot el que tu vulguis tenir, la sauna, el wi-fi, tot tipus de mercadeig en el camp base, pot tenir de tot, però, clar, al final, a dalt de tot que hi ha una ètica. Llavors, aquesta ètica, ja sigui, el senyor Reino Mesner, que va ser el primer de pujar sense oxigen a l'Everest, i que va demostrar que aquesta muntanya es pot fer sense oxigen, jo penso en aquesta ètica i en aquesta filosofia, no? O ja sigui, el senyor Kilian Jornet, el qual admiro un gran esportista. Tothom, avui en dia, té que climatar per pujar a una muntanya. I aclimatar vol dir un mes, que està treballant sobre 8 mil metres, i després queda molt bé el titular, s'ha pujat dos vegades a l'Everest i s'ha pujat en una setmana, però s'ha tingut per climatar. I aquesta climatació també compta, si no, no puja a l'Everest, i aquesta climatació t'ha costat un mes, ja sigui el xoll, ja sigui el mateix d'Everest, i al final, aquesta expedició, afortunadament, durarà dos mesos, o més, cinc l'ús, o tres mesos, fins que no faci aquests cims de 8 mil metres. Jo penso que això és el bonic, o potser el romàntic d'aquestes muntanyes, per molt que ens esforcem, i que ara s'apuja en una setmana, dos vegades, i que l'evites, i que no toques ni una corda, ni tal, vull dir, de vegades són com s'expliquen les coses, no? D'ahir és que a molta d'aquesta gent que puja menys preparada, són gent que tenen molts diners, clar, sempre havíem tingut la sensació que els diners poden comprar moltes coses, però semblava que això encara no ho podien comprar. Creus que cada vegada més és així? És a dir, que els diners poden comprar una experiència com aquesta? Sí, poden comprar una experiència com aquesta, però no t'he dit que siguin millors alpinistes. A mi no són més poderosos, econòmicament. Per això et dic que més expedicions, sí, però totes són poques d'aquí, poques d'aquí, perquè aquí a Europa s'estan pogut, en tots els aspectes. I en canvi, s'està potenciant. Altres, on està el mercat econòmic mundial? Està més cap a l'Orient, més cap a Singapur, cap a Corea, cap a Xina. Ja a Xina només que es veu veient que hi hagi un milió de persones que es pot permetre aquest luxe. És un milió de persones que se'n va a l'Imalaya. Quan vaig començar a anar a l'Imalaya, que pels anys 80 i pico, no em veia de xinos. Com ha canviat tot això, des que vas començar a fer expedicions a l'Imalaya? Jo no veig europeus i veig gent oriental de Singapur, de Corea, Japó, poquets. La gent que no hi hagi la llengua, no hi hagi la llengua. Potser els americans tampoc. Segons quins països la nautació del terrorisme, de l'afrenar molt. Però tornen a anar americans, poden anar. Països rics, noruega, finlàndia... Tot això ha desaparegut. França i, a més a més, expedicions nacionals. O del poble de... Sí, o lot, organitzava. I ja anaven a l'Imalaya. Tot això s'ha acabat totes d'incorporar. Amb 40 persones, com he fet jo, he estat a la napurna. Tots eren estrangers. Slobacs, hindús, chinesos, un canadenc, dos magicans, un chileno, un peruano... Bueno, gent d'aquí, d'allà, d'allà, d'Hongria, de diferents països, no? I, clar, s'ha transformat molt. Llavors, no... Has perdut qualitat de... de humana, diguéssim. Perquè, clar, tu, quan organitzes una cosa amb els teus companys, els teus amics, de tota la vida, ja no ho pots fer. La vida està complicada per governar expedicions. I, a més a més, molts d'aquests reptes ja s'han fet, fer rutes normals, ja no té tant de sentit, perquè hi ha hagut un gran canvi dels 2.000 que per aquí ha aparegut a l'internet. I tu està fent una fotografia del segon esgraó, quan abans només teníem una referència al cap de 5 anys, d'haver-s'hi ha acostat un xinès, que, primer, s'ha fet un xinès. Després es van dir que no havia pujat, però sí que havia pujat. I, bueno, les informacions... I avui en dia, en un moment, pots tenir una fotografia aquí. Com és, allò? Mira, aquí tens la fotografia. Aquest ha sigut el gran canvi. Els materials han evolucionat, s'han tornat més geogès, i ara duren menys. Però s'han tornat més geogès. Si, llavors, tot ha anat a favor, d'aquesta evolució... de la tecnologia, i també de la eficàcia, i les noves tecnologies, afortunadament es manté a la climatació. El cos humà ha fet de patir alguna al·lucinació en certes alçades, que també ens estan fent estudis d'això. Té que fer aquesta aclimatació, perquè aquesta manca d'urgis, aquesta hipòxia, que pateix el cos i el soroll, d'aquestes alçades, pateix el cos i el soroll, allà sigui nínvil o millor possible, i tu puguis adaptar les dures condicions del límiter de la mort, que és contestat al 7.500 metres per munt. En els últims mesos, el 2017, molts alpinistes catalans van aconseguir fites remarcables. Tu mateix, el Ferran Latorre, ho comentaves fa una estona, el Kilian Jornet. Creus que el tractament que se'n fa des dels mitjans a vegades no dona el valor o la sensació del que realment és aconseguir tot això? Bueno, no, jo penso que sí, que donen el valor, s'han parlat, s'han parlat, van ser inimaginables que parléssim tant d'això. Més aviat transcendia entre la família i els amics o els clubs de muntanya. De cada vegada, s'aprenen més, i aquests valors són els que ara, potser en aquest tràtito de la conferència, sempre munt, que en anglès és all, també et serveixen com a valors fonamentals per la vida, i cada vegada s'utilitzen més, i el mateix estic donant més d'una conferència que he fet a la universitat, i també estic amb un programa de ràdio, que és l'únic programa de ràdio que jo sabia que hi ha a l'Estat, que parlen de muntanya, encara que és Quinsenal, ja anem pel Senipico Programes. Llavors, què et diria? Que abans això no existia i se'n parla, i aquest sempre munt, i espero que pugui continuar durant molt de temps, perquè és una referència de vida. Anem parlades del Pond de Màoma, aquest programa en el que col·labores a Tarragona Ràdio, oi que vau poder estar en contacte quan vas anar a fer el Broad Peak en directe? Sí, aquest va ser una de les grans diferències amb altres expedicions, portar un telèfon satèl·lit, i el telèfon satèl·lit va permetre trucar. Això és el que veurem demà, aquí a la Teneu Sant Josep, desvern, i espero que pugui acostar una miqueta aquests moments, aquesta emoció que vam sentir tots i tot aquella dalt. És molt greu, perquè la gent no t'ha arribat tan clar com estem ara aquí, xerrant tu i jo, per telèfon, com des d'allà dalt, la fluïdesa, les paraules, ho han de tenir una miqueta, en xeixant el que vols dir. A dalt, en realitat, no pots dir gaire res, perquè no pots parlar ràpid, és que necessites respirar entre paraula i paraula. Això és molt greu. És molt greu. També viurem com es va viure a Tarragona ràdio. Hi havia una expectació després dels altres intents en aquesta muntanya, molt especial i molt sentida, amb molta curatge, amb molta afició i amistat, perquè els companys li van donar aquest plus i aquesta part humana a l'aventura. Tothom que ens estigui escoltant i vulgui saber més sobre la història de l'Òscar Cadíac i aquest últim 8.000 que va aconseguir el Braupic a partir de les 8 de la véspera de la sada de 50 Nari. Aquest documental sempre munt amb la presència d'Òscar Cadíac. Moltes gràcies, Òscar, per atendre'ns i que vagi molt bé el documental de dama. Gràcies a vosaltres just a la fusta sempre munt i que també podreu tenir el llibre a les vostres mans perquè el portaré, perquè ens motivem tots en front d'aquestes aventures. D'acord. Moltes gràcies, Òscar. Adeu, bon dia. Gràcies, Òscar. Som molt feliços. És una història de mort molt meca. Indudablement la presència d'aficionats d'un culte de l'altre era impressionant. Clar, què vols fer, no? És el temps. No es pot fer res, no ho podem canviar. Justa la fusta. Vivim senyust en directe. Cada matí, de 10 a una. Smooth. De 11 divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, la smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de 10 a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. I esperant. Justa la fusta. El Magasín del Matí. Passem 5 minuts de dos quarts de 12. Comencem la tertúlia esportiva amb l'Emilios Casocchi. Hola, emilios, què tal? Hola, bon dia. I l'Enric Riva i el Carles Hernández Trius, que estan a punt d'entrar. Com vas viure la derrota ahir del Madrid, el camp espanyol? El Carles sí que la va viure. Hola Carles, què tal, bon dia. Vas anar a corallar? No, estava a casa mirant la terra. Estàvem fent diverses coses. Hola, Enric, bon dia. Digues, digues. El fet és que estava a casa veient la terra i anava fent zàping. Jo estic minut 70 i pico. La primera part era un trosset. Com que no jugaven a re, ho vaig treure. Vaig treure el tàrdic en minut 75. Vaig desconectar i em vaig tornar a connectar al minut 80. I és aquella subconsciència que et va dir que no siguis burro, que et fotràs a veure els últims 10 minuts. I és quan marcarà el Madrid. Però aquesta història s'ha acabat, tu. Sembla que la cosa s'ha anat a norris. Aquells últims minuts del Madrid, genials, ahir penseu que faltaven 5 minuts i en Benzema va dir Sergio Ramos, en punta, juntament amb Benzema, estava de punta fixa, i només tenien el Baran i els dos laterals en defensa. I amb una jugada, el Madrid les va tenir. Em sembla que van xutar 8 corners i l'Espanyol em va xutar un. L'oportunitat sí que anava diverses, però el Madrid en va tenir moltes més, però l'Espanyol estava ben col·locat en defensa. Crec que a la meitat de l'estadi hi havia fotut el camp, però hi havia un fred espectacular. Això costuma passar. Això sí que deu emprenyar moltíssim. Ja no només l'Espanyol. Qualsevol aficionat que aguantes tot el partit allà passant un fred espectacular. També passar molt a la Lliga Espanyola, que estàs al minut 80. Mira, saps què? Em vaig calor en cotxe, ja no aguanto més. I quan estiguis caminant per les escales... 19.805 valents. 19.000. Sí, no, però vull dir que hi qualca de ben deu. No, no, no. Aquest... Carles, aquest que de setmana al Camp Nou vaig anar a veure el Barça i un senyor em va explicar que el partit del Barça PSG va marxar, em sembla, que amb el... Sí, va marxar molta gent. Correcte, sí, a mi també em van explicar aquesta història. Algú que va marxar quan quedaven 5 minuts perquè acabés el PSG. Sí, es va perdre el gol de Falta, el gol de Penal i el gol... Sí, el gol del Sergi. Va marxar 3-1, cap a casa tranquil·lament. I a la moto, anava veient que la gent pitava. Ah, fotre-ho, fotre-ho, fotre-ho molta ràbia. Pel que has passat, eh, dius, aviam, si has d'anar a passar fàcils fatal. I clar, jo m'imagino el típic perico, que des del 2007 que no guanyaven els del Madrid, en setmana aquella estadi no l'havien guanyat mai, a l'estadi nou. I que tu estiguis caminant per davant de l'esplau que ha buscat el cotxe i et sabés molt cricó. M'acanem una manera que us va, no? Una bona notícia, pels colers. I pels perigos, també, perquè estaven en una dinàmica bastant complicada, darrerament, l'ambient superenrereit amb Quique, que la gent no acaba d'estar contenta. No, i els colers també els va contentar, perquè... Perdona que et talli, però hi ha un amic meu... Avui l'Espanyol torna a ser de Barcelona, i s'ha anat malparits. Mala yet, també. Doncs jo vaig veure no seguit, però, bueno, més o menys el Girona. Està bé, està bé. Ah, molt bé, ja veus, no sé ni com han quedat. Una zero. Un partit de la màxima contra el Celta. Molt bé. Bé, diguem que el Girona ja no mira cap avall. No, no, ja mira cap amunt. No, i després de rebre el calbot que van rebre la setmana anterior, doncs està molt bé aquesta reacció davant del Celta. Sí, sí, sí. Crec que en funció del resultat del Sevilla d'avui es pot posar... Avui està a 7, però si el que dius tu els resultats no l'acompanyen, pot baixar. Bueno, és que el Sevilla està espectacular, perquè el del cap de setmana va ser de traca i pendre. Ah, perdona, Sevilla 6-7 de tota manera, eh? El Sevilla 6-7, però... El Betis el podria avançar. Ah, el Sevilla que havia avançat. El Betis té un partit menys, i el podria avançar, i l'Eiber, que té 35, també el podria avançar, si guanyés, perquè també té un partit menys. Podria baixar dos... No jugarà amb Betis Eiber, perquè... T'ho busco. Ja, ja... Eiber, i la real. Eiber, i la real. El Betis no em surt. També és un partit guapo, eh? Sí. Hi ha una colla d'equipets, que no estan jugant generalment. Tenim els habituals, que fan coses rares com el Sevilla, tenim els que juguen bé, com és el cas del... i altres que m'han sorprès, realment, recordo la reial sociàtica del Sevilla. Per cert, ens han trucat, ens han trucat un oient... Amic de la casa. Hola, Ignasi. Hola, Ignasi. Hola, bon dia. Què et va semblar a partir d'aquí? No, fatal. Fatal, pitjor no podem jugar. Jo... No ho entenc. Sembla color, aquest. No, no, no, dic la veritat. Sí. Ahir teníem el Madrid, que estava una niqueta plotanat, i sense les grans figures, però el jugador que té tampoc no són de Picharrí. No, no, són figures. I aleshores vam estar jugant fatal, fins a última hora, el gol del Gerard, però el fatal, fatal. El gol aquell anulat, després vaig veure per televisió, que estava en línia, que no el teníem que ben anulat. El final, el dia que li reclamen el jugador nostre, tampoc ho és segons la normativa, la normativa ara... Aquesta sí que la vaig veure. Sí. Si ara hi ha una normativa que diu que si tu tens completament arrepenjat la mà a terra... Si la mà no va a la celota, no esperàu. Si tu tens la mà a terra, allò és cos. T'estàs recolzant. Si ja vols fer amb aquella mà, treure-la i fotre-la a una morrada o què? Jo crec que l'evolució del futbol d'aquí un segle serà jugar sense mans. Serà gent enputada. Que tota manera el resultat pot donar una mica de moral, no? Jo crec que tampoc sí. Jo vaig ser dels quatre que vam quedar fins a l'última hora al camp. Érem més de 10, però va passar molt fred. I, bueno, almenys vam guanyar. Hem guanyat el Barça, hem guanyat l'Equip de Madrid, i hem guanyat els primers del Real Madrid, que són els primers clasificats de la Liga. Però amb això no tenim prou, perquè, si sap tu diuen que no sé quan et juguem al Marialand, no hi haurà una repassadeta. Vull dir que no ens la fèiem gaire. Si una cosa és que l'Espanya l'estigui fent mal joc, que també hi ha molts altres equips que també ho fan, que no jugui res. Després la unitat de l'Espanya ho fa,