Entrevista a Gina Pol, regidora de comunicació - 1/3/2018

Faltar un minut per un quart de 12 del migdia tornem a ser en directe al Justa de la Fusta i aquesta hora parlem amb la regidora de comunicació de l'Ajuntament de Sant Justa d'Esvern, la Ginnapol. Hola, bon dia. Molt bon dia. Per parlar d'un parell de temes, referents a l'àmbit de comunicació, començant per la nova marca de l'Ajuntament de Sant Just, naturalment, Collserola. Vam saber la setmana passada que s'han justat a tenir aquesta nova marca. El vulletí també s'ha fet ressò. Una nova marca que suposo que el que vol és posar en relleu o destacar la relació que tenim amb Collserola, oi? Volem que tothom sigui conscient que respirem Collserola per tots els racons del nostre cos i del nostre poble. Som el municipi del parc que té més hectàries vinculades amb ell, i considerem que qualsevol cosa que passi al poble ja sigui activitats vinculades per la jugateca que es farà el milenari, la nova, qualsevol activitat o nou parc que es faci, que respiri, que estem al costat d'un entorn natural que anem de perdre. El futur de la ciutat es va ser molt més responsables amb el medi i avançar en l'àmbit tecnològic, i en aquest cas, la marca on fa l'incís en la natura, en l'entorn, en la respiració, amb l'aire, en què la cura del medi sigui molt més intensa del que l'hem tingut fins ara i que respectem i acollim Collserola com una permés del nostre terme municipal i de la nostra realitat. Aquesta, diríem, que és el marc teòric pel qual s'ha anat cap a aquesta nova marca, a la pràctica en què ho veurem reflectit? Doncs tots us ho estem començant a presentar la marca internament. Avui s'ha presentat l'equip directiu de la casa i es presenta també el conjunt dels treballadors i treballadores de la plantilla, i la idea és que qualsevol iniciativa que hi anem desenvolupant a respiri aquesta marca. Per exemple, hi ha nous vehicles que s'hauran de rotular vinculats amb serveis municipals que portaran rotulada en aquestes furgonetes o vehicles que correspongui aquesta marca dins el seu logotip. Després també treballarem per altres iniciatives quan anem avançant en la construcció dels meus parcs, com el part de l'esona de Can Segreira o el part de la Rambla en Major. Allà també buscarem alguna mena d'identificació visual que vinculi que tots aquests parcs són com una petita part de desplaçament de Collserola. Inclus buscarem treballar més la fusta amb l'identificació del municipi. Per tant, a nivell urbanístic, a nivell d'activitats, a nivell de biblioteca, qualsevol cosa que fem hem de buscar com trobar-li aquesta sinèrgia amb la marca. I també treballar abans ho comentàvem, material nou de merchandising municipal. Si hem de fer benvingut Nadó, que es fan unes cartes, s'envia un obsequi, un petit que acaba de néixer al poble, inscriures, doncs el regalar una samarreta que porti ja aquest emblema. Per tant, anirem avançant en tot allò que ja es vagi fent, com tercietes de visita, signatures de mail, tot allò que anem fent, ja anirà respirant i desaparèixerà aquest poble i ciutat que hem vist fa molts i molts anys i que ja començarà a desaparèixer de qualsevol tipus d'identificatiu de l'Ajuntament i aparèixerà aquest vinclar amb Collserola. Per tant, com deies, aquest naturalment Collserola no és gratuït, sinó que vindrà acompanyat d'accions. De fet, també hem vist ja que s'han iniciat obres en camins que porten cap a Collserola. El passeig de la muntanya també volem que respiri aquesta proximitat amb la Serra, no? També, apagades d'aquí us han vingut responsables polítics en parat del corredor verd, que en llacerà des del Consell Comarcal, passarà pel polígon i n'hi ha la porta d'entrada a Collserola. Aquest corredor ve a la llarga que avi sent com el gran passeig de Collserola que ens porti des d'una part més urbana fins a l'entrada de la muntanya. Això sí, sempre respectant, que és una muntanya, una Serra, que està molt massificada, que hi ha molta gent, i per això l'hem d'estimar per reservar i que l'accés amb ella l'hem de fer endreçat, ordenat i amb cura, perquè encara tenim molts problemes amb tots els temes de motos, bicicletes, accés de corredors... Tots estem molt contents de viure al costat d'un pulmo obert, com sempre ha dit la Collserola, però com a part natural, està molt massificat, també. I és feble, els ecosistemes del parc pateixen una sobrepresència de l'ésser humà, no? Per tant, hem de respectar-la, l'hem de mimar i hem de fer com fa les seies, no? Hi va, però quan hi vas, la cura, es vigila, es castigui bé, cal mantenir els camins que estiguin bé, que si pugui accedir d'una manera endreçada i sense fer-la malbé, perquè a vegades són molt bruscos, les bicicletes, a vegades, juguen amb les estructures pròpies de la Serra i la fan malbé, els camins no respecten, no s'han de respectar. Per tant, hem de tenir aquest doble sentit, fer-la nostra i mimar-la a la vegada. I com fa al·nos, també, que aquí tenim l'arbre Gulló, que és d'alnos, que periódicament duen a termes accions de neteja, dels camins de replantació d'arbres, que, mira, que ens estigui escoltant i vulgui col·laborar, segur que estaran en cantats. Exacte, després li podem demanar col·laboració, perquè també volem recuperar una festa que es feia molts anys, que era la festa de l'abra. Tornar a recuperar un dia on plantem arbres, on expliquem a les persones petites del nostre poble, que tenir cura d'un arbre o a padrinar un arbre, o tenir-lo present de que aquella arbra és teu i l'has de mimar, que t'ha posat a la Junta Amèrica, ja ho cuidaran els tecnis municipals. Aquells arbres que estan al carrer també són nostres, també hem de vigilar que estiguin bé, que estiguin sants. Per tant, és important que, des de ben petits, els expliquem que aquesta cura de la natura no la fa algú altre, sinó que cadascun és responsable d'una part. Comenteves, fa una estona, aquesta nova marca, aquest nou eslògan, s'enjust naturalment, Collserola, substitués un altre que portava molts anys a s'enjust, que és el poble i ciutat. El poble i ciutat que havia generat tot tipus de debat. Jo sóc de poble, no, jo sóc de ciutat. ¿Us sap greu deixar el poble i ciutat o ja tocava? Crec que és una dicotomia que tard o d'hora s'havia d'acabar. I jo crec que no l'hem resolta perquè som un municipi que té moltes coses de poble, el fet que ens coneguem, que la xarxa d'entitats, la xarxa personal sigui tan estreta, ens fa poble, i en canvi, estem avançant a nivell de serveis com si fos una gran ciutat. I el que volem és ser una ciutat important de la comarca, però molt respectuosa amb el seu entorn. Per tant, hem pensat, deixem el debat aquest, ens sentirem que, des que ho començarem, creixerem sí o sí, perquè Mas Lluís està creixent i vindrà molt nou veïnat. No volem ser una ciutat freda ni una ciutat metropolitana grisa, sinó que volem ser en el futur una gran ciutat verda que respecte el seu entorn i que ens estimem com fa un poble. I si t'estimes la teva gent, t'estimes la natura i el que t'envolta. Per tant, per això ja deixem enrere aquella dicotomia i dir, mira, tu has sentit com vulguis, sempre serà una part de poble, i sí o sí ha d'anar avançant en capacitat, perquè no podem frenar un cert creixement. Sí, ho comentàvem, que s'enjust estava a punt d'arribar els 20.000 habitants, o havia d'arribar-hi si... Sí, fèiem calcos que Mas Lluís... Segueix creixent el ritme que està creixent ara. 20.000 habitants és una frontera que marca d'alguna manera... Ens marcarà molts canvis, perquè a nivell legal et dona capacitat per tenir més recursos econòmics, ja t'oblica a començar a pensar que la gent s'han de doblar o incrementar, per tant, ens farà créixer, sinó urbanísticament i amb serveis. I no podem perdre la lluita de que cal preservar que som un poble del baix, acostadet d'una muntanya preciosa, i que això no ens ha de fer que anin cap a una gran metròpoli com pot ser una Barcelona, un hospitalet... Segurament l'entorn, on totes les ciutats de l'entorn són més grans que s'enjust, també fa que es cregui que és sentiment més de poble. El model ja l'hem vist i el que volem és anar cap a un altre model. Per tant, si tothom ens ajuda, i ara busquem l'implicació de clubs esportius per promoure aquesta marca a les equipacions, entitats com Alnus i com les CS, que també ens ajudi a difondre aquesta idea i treballar també amb noves accions que ens puguin ajudar. Per tant, entre tothom hem de poder avançar cap aquí. Passem ara a parlar del Dia Internacional de les Dones. La Ginapol també, com a regidora de polítiques de gènere d'igualtat, ens podrà parlar d'aquest programa d'activitats força extents, que de fet comença avui amb la presentació d'una exposició al celler de Can Ginestà, que crec que ja s'han marcat, dins d'aquest dia de la dona. Sí, tenim Can Ginestà, que ja la tenim ocupada per dones, d'una banda, el celler de Can Ginestà va amb una obra col·lectiva que es diu en Cux, són totes elles són dones, i la exposició ens es va considerar que era una bona tria pel mes de març. I a la vegada a l'arxiu, en el cim, el que ha fet és, amb aquest sentiment de poble que tenim, recollir fotografies antigues de dones en el seu àmbit laboral. I aquí es veu com hi ha una gran desigualtat, o hi havia, fins i tot ara fa uns quants anys encara més, perquè la dona la veiem molt fent feines de casa, o cuidant, amb les mesoberes de Can Ginestà, veiem moltes dones treballant en l'àmbit de fàbrica, quan tenim la fabriceta o fabrices tèxtils, com l'àmbit de cura, veiem aquest àmbit de cura vinculat molt a l'àmbit mèdic, de la medicina, de comadrones, i en canvi, aquesta exposició ens permet veure que la dona estava molt situada en uns àmbits laborals, i d'altres no en veurem. No veurem científics, no veurem esportistes, no veurem dones en un entorn on teníem encara molts topalls per accedir. Per tant, la gent es trobarà a famílies de tota la vida que estan allà representades en moments de feina. Segurament, les generacions més grans podríem pensar que s'ha avançat moltíssim en aquest aspecte, però la veritat és que encara ens queda molt camí per recórrer. Jo crec que l'avenç ha estat molt important, com tu dius, però ara que som a un èpoc on hi ha moltes dades, les dades et demostren que aquest avenç és relatiu en alguns àmbits. Quan veus xifres de estudiants universitari que estan guerevint a tot tipus de matèries, que estan tenint doctorats i màsters, hi ha àmbits on encara són molt petites a la seva presència, com potser una enginyeria, unes matemàtiques, un astrofísica... Llavors, pensem que aquella barrera on la dona encara no ha aconseguit superar de penquins sostre, no? Perquè no hi ha l'històric, perquè el temps necessita temps, clanes de diverses generacions per canviar de penquins àvids, perquè algú ens ha fet creure que les noies no són de ciències, o ens han fet creure que de penquins top ten directiu no està pensat per una dona. Que estan superrelades i a vegades són com inconscients, són les que la generació ens darem d'eliminar, no? Perquè no pot ser que quan vas a l'escola les petites vulguin ser totes cantant xequires i presentadores de tele i dissenyadors de moda només, i no es plantegin que poden ser un Messi, que poden anar a jugar a l'NBA, o que poden estar en el top ten de les cientifices o programadores d'internet. Hem parlat amb algunes dones que participaran en aquesta setmana, o bé, més que setmana, practicuen més de les dones. Van parlar amb la Montse Artés, del col·lectiu Cux, també en parla amb la Clara Peia, que participa en aquest dia interaccionat de les dones. És molt combatiu, es va replantejar fins i tot si actuava al dia avui. Sí, per fer la vaga. Exacte. Però diu que és millor que amb el meu art per combatre les iguales. Elles deien que en el món de l'art encara ho no tenim molt. I la dona ha de lluitar el doble o el triple per arribar a aconseguir el mateix cun home. Va haver una xerrada, jo em va sorprendre molt, perquè és el que dius tu, no ho sembla. La Clara Peia i l'Àlia Iguade van fer com unes converses d'aquestes que feien a Can Ginestar del món il·lustrat. I les dues parlaven que dins el seu àmbit de dansa i musical, la Clara explicava això, que encara molts músics es qüestionen que una dona toqui bé. Diu-t'ho, no, vull dir. Les dones us deixem fer el paper de solistes, de les que posen la caràtula del disc, però que aquí tenen de música el veritable músic és un tio. I tu, perquè ha sortit rara i ets bona, però... I clar, quan t'ho explicàvem deies, en sèrio? O sigui, col·leges teus que veig tan progrés del de l'escenari, t'estan dient que tu no... que tu ets una excepció, que és raro que tu siguis bona a músic. I l'Àlia Iguade diu que hi ha àmbits on costa molt. Vull dir que encara em sembla mentida que són companys teus, que s'han criat amb els mateixos criteris d'igualtat que tu, i encara hi ha com una creença interna. Sí, no ens deia també que quan va a un concert, ja tothom dona per suposat que la noia és la cantant. Sí. És un rol que ja està com... El rol de la solista és femenina. I li dona com un bon toc en la bona qualitat de la música masculina que es fa a sota, no? Que dius? Sí. En realitat pot ser que un grup siguin tres dones i un home cantant, s'han intentat també... Tant tots en un acudal. Serà un tema de veus, i també és curiós, perquè ensenyaven diferents estudis, on ara amb molts conservatoris el que es fa és triar a Uida, tancant els ulls. No sabem qui és la persona que fa la sol·licitud d'ingrés en aquell conservatori, i s'adona que des que ho fan a Uida i no mirant el nom de la persona que fa la sol·licitud, l'elecció entren més dones en l'àmbit de tocar els instruments. És un programa aquest de televisió que giren. Allò, quin será? Però per la meva vegada és més fàcil. Repassem algunes activitats més del dia de la dona, perquè hi ha unes quantes d'interessants, també a Grona Turada, l'Ajuntament, el dia 8 de març. El dia 8 t'aturarem, i la gent que vulgui fer una altra opció distribuïm diferents passes de pel·lícules, que també a la gent de la majoria us convidem a venir. Passarem la pel·lícula de Figures Ocultes, que parla d'aquesta discriminació, en aquest cas són dones negres, que van descobrir com fer la implantació de l'IBM a la NASA, elles eren negres, estaven discriminades per ser dones negres, per ser dones i per ser científics. Per tant, és la trible discriminació que en aquesta pel·lícula es posa a debat, i que volem que sigui un debat de cineforum, que qui vulgui de la plantilla vingui a veure el passe, qui vulgui faci la vaga, i qui vulgui a les 12 del migdies, per aclamar que encara hi ha molta desigualtat en l'ambit laboral, sigui per tipus de feina, tipus de sou, o perquè hi ha precarietat en el tipus de contractes que et fan. De fet, el programa d'activitats és molt extens. Potser no el repassarem tot. La gent ni pot accedir a través de la pàgina web de l'Ajuntament, www.3bdoples.santjus.cat. Si m'apures, dir que encara hi ha entrades pels sopals de les dones, donarem de marge fins al dia 5, perquè la gent encara pugui demanar el ticket, perquè anem a la torre de l'areu i a capacitat perquè puguem acollir més dones, i que és un bon espai per anar a sopar tranquil·lament, després ballar com unes boges i passar-s'ho bé, perquè és un dia de trobar de femenina i de reivindicar-se com a dones en plan, o sí. Això serà divendres 9 de març. Exacte. I crec que també hi ha encara entrades per al concert de la Clara Pella. Que són gratuïtes, però... Suposo que la gent es confon com que ho hem dit, i és veritat que és gratuït, perquè la gent es confon com que ho hem dit. I ho fem per un tema de forament, per controlar l'accés i que no tinguem dificultats que tècnicament després hi hagi problemes, perquè tothom pugui ser ben acollit. I també anem a la gent a buscar l'entrada per internet, que és superfàcil. Hem posat un bàner a la pàgina web, que et va directament on accedia a l'entrada, i també recordar que aquell dia només tocarà la Clara, sinó que per primera vegada farem com un pilar de dones, amb les castelleres dels plugges, d'on hi ha empresa a fer a la pinya, i després les castelleres faran aquest pilar, que són una actuació de ballerins, de la Renata, que dins el casal de joves faran adaptacions vinculades amb la Clara Pella. Doncs tot això pel que fa el dia de les dones, dins de l'internacional de les dones, el 8 de març, creus que s'han just s'estan fent bé les coses? En perspectiva de gènere? O també diries que ens falta camí per recórrer? Cada vegada fem més cosa, però ens falta camí per recórrer. Hi ha una activitat que ens agrada molt, que fem amb el Ràdio d'Educació, amb el Jusfo Salva, perquè tenim persones que són essencials en l'educació de la nostra gent petita, que són les professors i els mestres que tenim a les escoles, i hem de treballar més la coeducació. Hi ha la percepció que, com que he estudiat Magisteri, jo aduc quan igualtat, i ens donem compte que quan es treballen projectes o quan es treballen diferents quins àmpits pedagògics a l'escola, hi ha com un esviatge inconscient que no sabem abordar. I amb la col·laboració d'una consultoria, estem treballant tot un programa per detectar, amb aquest col·lectiu de mestres, on tenim aquests desequilibris a l'hora de fer projectes pedagògics. Ara està molt de moda treballar amb clau de projecte, però cada estriam el modernisme i triem només figures masculines del modernisme. I ningú s'ha donat en aquella escola que s'han deixat diferents referents femenins, que estaven en aquella època, que van quedar més eclipsats, i que, com que no me'n recordava que hi eren, no els he posat en aquell projecte. I això de forma inconscient passa, i una mica amb aquest programa volem intentar evitar. I crec que si l'àmbit d'escola el treballem millor, doncs les noves generacions seran més conscients d'això, que cadascú ha de combatre com pugui, les eines que pugui, però si tens una bona base, sembla que t'ajudi més. Segur que, amb mica en mica i també amb dies puntuals de sensabilització com el 8 de març, anirà avançant en aquest aspecte. Moltes gràcies, Ina Paul, regidora de comunicació, de gènere i d'igualtat, entre altres coses. Gràcies, Sergi. Per haver vingut al Just a la Fusta i parlar d'aquests dos temes, avui, de la nova marca de Sant Just i del dia de la dona. Gràcies i fins a prop. Fem una pausa per la publicitat i de seguida tornem amb la tertúlia dels dits ous, fins ara. Relaxa't amb estils com el chill out, la smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. Smooth jazz. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de quatre a cinc de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem. Cada tarda de 5 a 7. Escolta'ns, explica'ns, participa. Proposa. La plaça Mireia, amb Mireia Redondo. Cada tarda de 5 a 7. Ens veiem a la plaça. És aquí una vegada, un programa de contes que realitza el grup Marc, mestres àvies recuperadores de contes de l'Associació de Mestres Roses Sensats. Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del dematí. Us hi esperem a tots. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartallera sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilònia. No us ho perdeu. De nou, adéu del vespre, Babilònia. Tens entre 6 i 18 anys d'agrada escriure? Què prefereixes? Poesia o narrativa? Home neu cultural convida a tots els alumnes del centres de primària, secundària i baxillerat a participar en el Premi de la Generalitat. Tens entre 6 i 18 anys d'agrada escriure? Què prefereixes? Poesia o narrativa? Home neu cultural convida a tots els alumnes dels centres de primària, secundària i baxillerat a participar en el Premi Pisciganya de la Poesia i el Premi Sambori de la Narrativa. T'hi atraveixes? Consulta a les bases i a 3 B dobles, un home i un poc gato. Foto de la Laura Roma. Moltes emoticones, un equip graciós, un acudit de la Laura, la Laura menjant pizza a Roma. Ara que ho compartim tot, podem compartir molt més. Amb mans unides compartim un objectiu. Acabem la fama al món. I per això desenvolupem projectes de 60 països. Planta-li cara a la fama. Entre mans unides.org i comparta el que importa. No et trobes bé? Creus que has d'anar urgències? Abans de sortir de casa, truca el 061. El 061, el nostre personal sanitari, t'oferirà ajudes a les 24 hores del dia per resoldre la teva situació i t'indicarà quins centres millor que t'adreciis en cas que calgui. Per això que necessites més ràpidament. Per una salut millor, 061-4-SELUT-RESPON. Generalitat de Catalunya. Per seguida, actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del Baix Llobregat, informatiucomercal.com. Els matins de Déu a una s'enjusa la ràdio. Just a la fusta. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Passen 6 minuts de les 11. Ja tenim amb nosaltres els tertulians i tertulianes habituals de les 10 hores, a la Montserra Ré o a la Montserra Catal. La Joan Algarra, com estan? La molt bona nit, a tothom. Gràcies. Gràcies. Gràcies. La setmana passada estava en la manifestació dels jubilats, que no ens traguen la pensió, perquè et maten de ganes. Com ho saps? Menos feina, tu, per ells. I la dreta liberal no té humanitat, és així, és cruel, és piadada, dura. La població li dona igual. I la persona va bé poca gent. La persona a Catalunya li va bé poca. Sí, en Bilbao, el 26.000 estava molt bé. Però aquí no va bé. No sembla que Madrid va haver-hi bastanta gent. Madrid també sembla que sí. Moltes gent. A més en molta valentia, perquè van trencar el cordó, i se'n van entrar, van passar davant de la policia. Diuen, volen pegar, pegueu. I se'n van anar ja llions. No volen anar. No volen anar de la Constitució. O contempla la Constitució, el dret a manifestació? Bueno, la Constitució s'interpreta. I la interpreten, que això del dret a la vivenda, del dret al treball, que això són... Utopies, utopies. Teories, teories. Si el que va és el 150. Si jo t'implís i estic a un bon sou... I la monarquia, això sí. Sobretot. Aquell que estiguen, envien a la presó. Per cantar una cançó. Que acaba la monarquia. I d'altres que roben amb en salva, aquests estan tranquils. O condenats, els 3 dies van i els solten. No, no, condenats quan emferm. Sí, correnats, enferm. On està, en Suïssa? I ara el Millet, aquí, que també, dels nostres. Per dir, aquí, els dos setmanes fora. El Montull, d'altres setmanes. El Montull. El Millet està, perquè té neumonia, està a la d'això. El Millet li tenen detectades, encara, 23 milions que no saben on estan, d'euros, estem parlant. Ell sí que deu saber, però no dirà. I quan pagues 500.000 euros de fiança, hi ha el censur de la persona condenat. Condenat, dius. Com funciona? Poderoso caballero es dono dinero. No, que bueno... Mira, són sus epsiasas. Mira, per totes les cases. La dreta, introduïda en la judicatura, interpreta la llei de manera brutal, com a l'antitestament, perquè ho entengui, com a altres que sou. Ja no t'has resabert l'antitestament, que totes dius vengarà, serà vengatiu i no sé què i tal, però tota aquesta teoria, tota aquesta tal del càstig de tal, i no el de l'antitestament, la bencericòrdia, la benenturances, la perdona a l'edifici... Estàs molt enterat, eh? Estàs molt enterat? Sí, perquè jo, en el cas del dàliga i tal, estic d'acord d'ell en un 98% que dius. Estic d'acord des de l'any social. Ah, aprofundim en aquest 2%. Ah, aprofundim en aquest 2%, que és... 2% és natural, i encara es creu en la estructura de la... de la Iglesia del Vaticà, i fa un respecte, i per mi no em mereix cap respecte. Tendria que desaparèixer. Per cert, abans que parlaves de presos, de polítics presos, o de presos polítics, en un moment de dir això? No, no, hi ha... Hi ha polítics presos i presos polítics. Dos coses. No voliquem la rosca. I a l'altre, són d'una societat civil, perquè han predicat continuament la nova violència, que han mogut milions de persones i no s'ha trencat ni un vidre. La única tonteria és que ho puja a un cotxe de la Guàrdia Civil i per a l'Àliga en Xina, que això podria ser una multa administrativa de... de 200 euros. En el codi penal normal. No, no, per allò més. A una multa administrativa. I, a més, donar-lo les gràcies, que de les mobilitzacions tan... tan enormes i que no s'havia trencat ni un vidre i posar-los la creu del mèrit o de tot... No, estan en la persona i demanen 30 anys i diuen que són terroristes. Per cert. Això quina... quin recargole més? Jo no li veig nom, això no té nom. Hi ha qui encara estan contents. Mariano Rajoy ha dit que posar Jordi Sánchez com a president de la Generalitat seria literalment demancial. Vale, bueno, és igual, però ara està el legal dintre de la seva ley, però no està condenat. Això mateix, eh? Que és que fòtil. Jo entenc que, bueno, hi ha el dia i l'acusa cada uno total. Ja vaig dir aquí que, al final, l'alternativa era crear el consell de la República, que és subvencionar per tornar-nos altres, d'acord, i escarrer...