Entrevista a Joan Manuel Vilaplana, geòleg - 9/3/2018

Falta un minut per un quart de 12 del migdia i tenim amb nosaltres aquesta hora el Joan Manuel Vila Plana. Hola, Joan Manuel, bon dia. Bon dia. El Joan Manuel Vila Plana és professor de geologia i aquest vespre a partir de les 8 serà la sala piquet de la Teneu per oferir la conferència. Relleus en conglomerats del marge de la depressió en una activitat organitzada per les seues. Avui, Joan Manuel, es parlarà de terrenys en roca conglomerada. Explica'ns una mica més què són aquests terrenys. Sí, de fet, aquests terrenys formen massissos dintre de Catalunya i el voltant del que anomenem depressió central catalana, que el nord té el Pirineu i el sud-est té la serrada prelitoral. Hi ha uns grans massissos conglomeràtics, alguns superconeguts, com Montserrat, com Sant Llorens del Munt, però altres potser onànicament coneguts. Més el sud tenim la Serra del Munt Sant i el peu del Pirineu hi ha tot una sèrie de serres poc conegudes en el món més popular, però potser més conegudes en l'excursionisme, que estan formades per aquesta roca, que si vols en podem parlar més detall, que és aquesta roca i com es va formar. Deus dir-us que molts d'aquests terrenys estan situats a la zona del centre de Catalunya, aquesta depressió central, és pròpi també aquest tipus de paisatges de zones de depressions. De fet, estan formats a les bores de la depressió. La depressió és una gran plana que, en el moment que aquí estem parlant, jo estic parlant com a geòleg amb visió geològica, hi hauríem de retrocedir en el temps de la geologia, perquè ara quan es van formar aquests conglomerats, i aquests conglomerats es van formar fa entre 60 i 40 milions d'anys, que és poca broma, a dir-te així, i per la gent que no hi està acostumada, aleshores la geografia de Catalunya en aquell moment no tenia gaire res a veure en l'actual. En aquesta depressió central catalana, que és el centre de la depressió, hi ha manresa, hi ha cervera, hi ha llei de totes aquestes grans planes interiors de Catalunya. A les bores, en aquells moments era un mar, i a les bores d'aquest mar, el Pirineu s'estava formant al nord, i les serralades literals o prelitorals que estaven formant on tenim ara la mediterrània. Aleshores, què volia això? Aquests dos relleus, Pirineus i serralades prelitorals o costaneres, eren uns grans massissos que s'estaven atxacant, i hi havia uns rius que els erosionaven, i aquests rius abocaven els seus materials erosionats, és a dir, còduls, sorres, argiles, en aquest mar que ara és la depressió central catalana. I en els llocs on arribaven aquests rius eren deltes, eren uns grans deltes, com avui el delta del Llobregat, com el delta de l'Ebre, però en alguns casos molt més grans, amb dimensions, i tots els materials que anaven sedimentant en aquesta vora, en aquesta frontera entre aquests massissos que solucionaven i el mar que ocupava la depressió central, hi havia una gran quantitat de palets de riera, de còduls, aquests còduls i aquests palets de riera que en aquell moment s'estaven formant, si xanta milions d'anys més tard s'han solidificat, s'han solidificat, s'han cimentat en petita erusió i tota una sèrie de processos geològics posteriors a la seva formació ens han moldejat com si fos un escultor, la natura escoltit, aquests relleus que veiem ara. Per tant, molt sintèticament, no sé si ha quedat prou clar, aquesta és la història d'aquests relleus. És a dir, perquè en resum diria més, aquests terrenys de conglomerats són conglomerats d'assadiments. Són sadiments, són roques sedimentàries, exacte, que es van ser transportats per aquests rius i es van formar a les invocadures aquests rius amb el mar, que en aquell moment ocupava el que ara coneixem com gran depressió central catalana. La representació més coneguda segurament d'aquest tipus de paisatge és Montserrat, com has comentat. També ara s'ha macut la Mola, per exemple, la muntanya de la Mola. La muntanya de la Mola, en el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de Serra de l'Obac, són els dos macissos més coneguts de conglomerats, i els que tenim més proper en l'àrea, en la conurbació, diguéssim, de Barcelona, els més visitats també, i a més a més protegits per la legislació com a Parc Natural des d'allà fa molts anys. I, a més a més, formen també uns paisatges forços espectaculars. Aquests paisatges, això que deia abans, han estat obra, diguéssim, d'un escultor. I aquest escultor, fonamentalment, és l'aigua. Aquests conglomerats, que són aquestes, aquestes graves, aquests còduls, aquests palets de riera sedimentats en aquell antic ambient de fa 60, entre 60 i 40 milions d'anys, tant antic, tant antic, tant l'empresa, tant l'empresa, i tant l'empresa. A mi que han anat passant el temps, aquell mar es va retirar. I, aleshores, aquestes formacions de roca sedimentària van emergir. I van patir la influència de la pluja. La pluja, els rius que hi havia al damunt, han anat modelant aquestes formes. I, aleshores, aquestes formacions de roca sedimentària van haver-hi d'anar modelant aquestes formacions d'alguna manera o altra, dirigides controlades per un fet geològic que és important, que és la fracturació, les fractures que té la roca per la tectònica, que la tectònica és els processos que deformen les roques a la terra, les fractures que tenen, les fractures que tenen per quantitat de fractures, i en aquestes fractures és on, quan plou, l'aigua circula i penetre i s'infiltre en preferència. Aleshores, aquesta aigua va disolvent la roca, la va desfent, i la va moldejant. I el resultat, després d'aquests milers, però milions d'anys, són aquestes aigulles, que tenen una altra, que és una altra, que hi ha un paisatge geològic en estat pur, que és espectacular, tot el que coneix, les aigulles de Montserrat, els diferents monòlids i els diferents relleus que hi ha al Sant Llorenz del Muntos, ha citat la mola, i ha format per la natura, que a més a més, l'home li ha donat noms peculiar, el que li ha suggerit a Sant Llorenz, hi ha els bolets de Sant Llorenz, que són roques que tenen forma de bolet, hi ha les castellasses, que són roques en forma de castell, hi ha una a la Serra de l'Obac, també, en el Parc Natural de Sant Llorenz i Serra de l'Obac, que ha gratificat per la forma que té, que queda absolutament aïllat de l'entorn, és a dir, que la imaginació popular en aquestes escultures naturals els ha donat a més a més noms específics, en alguns casos, molt divertits. I aquest tipus de terreny modifica també alguna manera la vegetació, és una vegetació particular, la d'aquestes zones? Segurament, jo no soc botani, sinó que aniré al sol. I aquest tipus de terrenys primer, el que és roc, el que és ruc i sà, no afavoreix precisament que sigui un sol que permeti que, per exemple, el bosc ho col·lomitzi. Moltes vegades als boscos, en aquests terrenys, en aquests macisos, estan limitats a les zones on s'han acumulat terra més tova, S'ha format un sol adàfic, per exemple, les canals, hi ha tota una sèrie de canals en Montserrat i a Sant Llorenys, que van des de les zones més altes, de les més baixes, on s'hi concentra a vos, i després entre els estrats de conglomerats, com que han dit que eren roques sedimentàries, per tant, són estratificades, entre els estrats de conglomerats hi ha nivells de roques més toves, com són roques argiloses, que són vermelloses, són més toves i permeten que allà s'hagi format un sol, i de graves veiem franges de vegetació just damunt d'aquesta roca argilosa i per damunt d'aquesta vegetació hi ha els cingles de roca, les parets, nues de conglomerat. Per tant, s'adapta a la vegetació, el títol de roca i a la morfologia, és a dir, el relleu que aquesta roca dona, evidentment. Doncs de tot això, se'n parlarà aquest vespre a les 8, a la sala piquet de la Taneu, i a més a més, les seues farà aquesta excursió, diumenge a partir de les 8, sortida part del parador, a Sant Llonens del Munt i de Serra de l'Obac. Suposo que, per molt que se'n parli, la millor manera de veure-ho també és nant el terreny, no? Exacte, és una mental. I els geòlegs, sense fer observació de camp, no seria amb res, no seria amb cap assos de fer les interpretacions als estudis geològics que fem, no? I per al gran públic és una delícia, no? És realment una motivació extraordinària poder veure això en qualsevol paisatge. Jo ara perquè he treballat aquesta temàtica, i avui és la que l'explicaré, però podríem parlar de paisatges geològics de molta diversitat arreu del nostre territori, que tenen una bellesa estètica extraordinària i calenari. Cal fer excursió, cal perdre-s'hi, i cal disfrutar-lo sobre el terreny, evidentment. També aquests terrenys de conglomerat molt... tenen molt renom entre els escaladors, també, per les formes que formen. Són llocs d'escalada, en alguns d'escola d'escalada, molt, molt, molt antiga història, com és el cas de Montserrat, però que en Montserrat, com Sant Llorenz del Munt, hi ha altres llocs de conglomerats del país, també, que no n'hem parlat perquè potser no són tan emblemàtics, però són àrees que, a més a més, no només els escaladors catalans, sinó que els escaladors de tot el món venen a fer dies d'escalada a Montserrat, perquè, a més a més, l'escalada sobre aquest tipus de conglomerat necessita una tècnica molt específica. No és la mateixa que fa servir sobre parets calcàries o parets granítiques, i això li dona també una peculiaritat i un interès especial, no? Doncs mira, convidem a la gent que ens estigui escoltant, no només anar a la conferència, aquest vespre es buita de la sala piquet, sinó també a apuntar-se l'escursió de les seves diumenges per acabar de completar el pack, entre cometes. Moltes gràcies, Joan Manuel Vilaplana, geòleg, per atendre'ns al just a la fusta i que vagi molt bé la conferència d'aquest vespre. Molt bé, i moltes gràcies a vosaltres. Adéu, i bon dia. Bon dia. Hem parlat amb el Joan Manuel Vilaplana, geòleg, que aquest vespre, a partir de les 8, oferirà la conferència relleus en columnarats del marge de la pressió a la sala piquet de la Taneu, una activitat organitzada per les seves, activitat gratuïta. Diu, a partir de les 8, escursió Sant Llorenç del Munt i Serra de Lovac, les inscripcions es poden fer a partir dels 5 de marges fàdies que es poden fer. El preu és de 15 euros per sòsis i 18 per no sòsis. És imprescindible disposar de licència federativa o pagar una licència temporal. Ara fem una pausa i de seguida tornem al programa. Escoltarem en repetició el discurs que es va fer ahir, discurs institucional pel dia de la dona. De fet, a la ràdio encara no l'havíem escoltat. És un discurs que es va llegir ahir a les 12 davant de l'Ajuntament i l'escoltarem a Ràdio d'Esvern. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. Fins ara. l'Ajuntament, el va llegir la regidora de Gènere i Igualtat, Gina Pol, també hi va participar l'Aia Flutats i la regidora del partit socialista Dolors Leyva. Després del discurs institucional, escoltarem també un discurs per a part dels sindicats de l'Ajuntament, treballadores de l'Ajuntament, que també van prendre veu en aquest acte institucional. Avui, dia internacional de les dones, com cada avui de març, les dones de tot el món els semblen les nostres veus per reivindicar la igualtat efectiva entre homes i dones, perquè els drets socials, polítics i econòmics són innegociables. Les dones, des de les nostres diversitats, són més de la meitat de la població mundial i cal que formem part de la presa de decisions en tots els àmbits gestaments. Cal que el nostre dret a la participació social i política sigui una prioritat. Aquest any a més també té lloc una vaga feminista, organitzada per organitzacions socials i el moviment feminista a la qual donen superrentre d'altres els sindicats majoritaris, que han convocat a turades laborals de dues hores per denunciar la desigualtat, la precarietat i la violència a les dones amb la voluntat, disculpeu, que se mou la mà, amb la voluntat que aquesta afecti l'ocupació, el consum i l'educació. Des del món municipal i en concret des de Sant Just, l'Ajuntament dona suportes a la reivindicacions de la vaga feminista. Una vaga que, com diu el Consell Nacional de les Dones de Catalunya, va més enllà del que s'identifica com a tur laboral, perquè la participació de les dones és nuclear en totes les esferes de la vida. Per això hi donem suport, i us animem, com estàu fent ara, a participar en les turades previstes en les franges de dues hores de matí i tarda, que han convocat els sindicats. En el mar de l'Ajuntament, i això és un apunt que fem, també s'ha acordat, d'acord, amb una emoció aprovada en el ple de febrer, que estem fent diferents cineforums sobre la pel·lícula, figures ocultes en diferents horaris per dades sensibilitzar la plantilla. Avui, doncs, ens trobem per trobar i commemorar el dia internacional de les dones i per reclamar, nowament, l'aigualtat efectiva entre dones i homes. En ple segle XXI, les últimes notícies ens transporten a principis del segle XX, quan els governants, les persones responsables de legislar, no són conscients ni tenen cap mena d'intenció d'actuar en relació a la diferència real i existent entre el sou per la mateixa feina de les dones respecte als homes. Concretament, segons les últimes dades de l'euroestat, és un 14,9%. Quan es creu que això no és important o quan es manifesta que, en això nosaltres no ens hi posem, és quan a societat, el poble, les dones i els homes, ens hem de revelar, usar-nos de peu i dir, no, aquesta no és la societat on vull viure, no, aquestes no són les decisions que ha d'aprendre el govern. És el que es diu la Breixa Salarial, la diferència del sou entre els homes i les dones per la mateixa feina. És una forma més de violència envers les dones, la violència econòmica. Fa més de 20 anys, més de 20 anys, que se celebra, any re a any, el dia de la igualtat salarial. L'equalpè, organitzat per la Federació Internacional Business and Professional Woman, i que té per finalitat lluita per la igualtat salarial entre homes i dones. Però aquestes campanyes no serveixen de res si no van acompanyades de normes específics i sencions, si són necessàries, per tal d'habitar que es dilati aquesta injustícia. Volem una societat igualitària, volem una societat justa, rica, equilibrada, amb el fumet del talent com un dels eixos de creixement i generació de riquesa. Volem el mateix sou per la mateixa feina. Volem que moviments com el mitu no hagin de reapareixer perquè hi ha persones que s'atreveixen a demanar favor sexuals a canvi de feina. A setjar les dones per fer pel fet de ser-ho, entendre que les dones són una unitat de canvi, un objecte. Les dones formem part de la societat per activa principal i bàsica pel desenvolupament de la societat del futur. Per poder avançar com a societat, s'ha de tenir en compte a totes les persones, indistictament del sexe que tingui. Per això, per reclamar aquesta necessitat imperiosa, perquè els governants reaccionin, perquè ens legisli allò que és injustícia, tornem a alçar-nos i manifestar-nos i ho farem sempre, sempre per aconseguir una societat justa i igualitària. Aquest és el gran repte que tenim davant i el que hem de solir amb la col·laboració i la complicitat de totes les institucions, agents socials, de les dones i els homes del nostre poble ciutat, perquè només així podrem fer-ho realitat. Demanem a la representació sindical, si vol venir. Hola. Bon dia, i gràcies. Estic sorpresa amb tanta gent. Hem de dir que això és una mica improvisant, no teníem re preparat, però parlarem des del cor, que crec que són les coses de veritat. Jo soc la Susana, soc de l'agada d'igualtat d'UGT, de comissions, i tots som... O sigui, parlarem en representació del Comitè de Treball, de Treball Bono, de Treballadors, aquí de l'Ajuntament. Nos agradaria, en una mica, destacar uns punts, que volem eliminar la contratació precària basada en la temporalitat i la parcialitat, dins de l'Ajuntament, com de les empreses externes que treballen per l'Ajuntament. Llavors, fer incappir també amb els plans d'aigualtat, com una veritat blaena, per garantir la igualtat d'oportunitats entre dones i homes, per evitar la bretxa salarial i els excepciments sexuals. I amb aquest aspecte, volem destacar que amb aquest ajuntament tenim un pla d'igualtat, però que pensem que no és suficient, que ha de ser real, que s'ha d'aplicar bé, que necessitem més formació, perquè és molt important. I... I, bueno, això. Aplicació dintre de les condicions de treball, i ara que justament estem en negociació del nou conveni de la reforma horària, això volem que s'apliqui dintre de les condicions de treball. I, bueno, més o menys el que posa aquí a la pancapta, que nosaltres estem amb el moviment, però que a vegades també s'ha de tenir en compte, que s'ha de tenir en compte les treballadores de l'Ajuntament. Moltes gràcies a tots. T'has de relaxar amb estils com el chillout, la smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. Smooth jazz. 100% música relaxant, cada dia de diumnes a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem.