Entrevista a Jordi Amigó, arxiver municipal - 12/3/2018

Onzei, 23 minuts, parlem ara de la figura de Rodolfo Sánchez-Kifou, alcalde de Sant Just desvern a la dècada dels anys 70, i per fer-ho tenim amb nosaltres el Jordi Amigo. Hola, Jordi, què tal? Bon dia. Hola, bon dia. Per parlar, doncs, d'aquesta figura de Rodolfo Sánchez, que ens ha deixat aquest cap de setmana, què ens pots explicar del Rodolfo Sánchez? Bé, el senyor Rodolfo Sánchez va ser l'alcalde de Sant Just des de l'any 71, fins a l'any 79, concretament des del dia 6 de juny de l'any 71, fins al 19 del 4 del 79. Ell va ser l'alcalde que va fer la transició política, i que va llorar l'alcaldia als nous ajuntaments. El Rodolfo va ser l'última alcalde, i llavors va llorar l'alcaldia amb l'Antoni Malaret, que va ser el primer alcalde escollit de forma demogràdica després de la guerra. Durant l'època d'en Rodolfo Sánchez, va ser l'època que va coincidir amb la fida del franquisme, la mort del general Franco, la fida de dictadura, i tot el procés de transició que conduiria a les eleccions democràtiques. Ella va conviure amb tots els partits, que eren d'alguna manera amb tot el moviment de l'oposició al règim de Franco, i la gent que estava en aquests partits d'oposició al règim, sempre van parlar de la seva bona sintonia, que era una persona que sabia que hi havia d'haver-hi un canvi, i que va facilitar bastant la relleu. D'ara dic que dintre del seu mandat, del mandat del Rodolfo Sánchez, es va comprar la casa de Can Ginestar. La finca de Can Ginestar es va comprar el novembre de l'any 78, després d'una llarga negociació, i va ser el seu ajuntament el que va comprar la Casa Cultura. Una casa que aquest any, el 2018, es farà 40 anys que va, que és propietat de l'ajuntament. És el seu ajuntament, però en la decisió del Rodolfo, atenent a les peticions dels consells fopulars de Cultura, i dels moviments veïnals, i dels moviments cívics que hi havia a la població. Llavors va ser una herència que va deixar els ajuntaments democràtics, que ha sigut boníssima pel municipi. Dintre del seu mandat, es van fer coses positives com van ser per la construcció del Waldencet, però el seu ajuntament va ser un dels que va autoritzar la llicència d'obres del Waldencet, una edifici que deixava de ser trencador, i una mica controbatit pels models organístics de l'època, i el seu ajuntament va autoritzar la llicència d'obres, va fundar la Creu Roja, no és que la fundés, va creure els dos locales de la Creu Roja a l'ajuntament, ell, personalment, era empregat, tenia un empresa polígon, va donar feina a bastants treballadors d'en Raquides en Josep Bern, i bé, és la persona, vull dir, una llarga obra d'alcaldia, vull dir que va estar gairebé 10 anys de l'alcaldia al governament del 71 fins a l'abril del 79. Un personatge destacat i que, a més a més, per l'època aquesta que ens dius que va ser alcalde, va ser alcalde en un moment que no era fàcil, suposo? No, no, va ser alcalde en un moment, ja us dic, va coincidir amb l'atemptat del Carrero Blanco l'any 73, va coincidir amb la mort del General Franco el 20 de novembre del 75, va coincidir amb tot el procés que obria la transició política, ell va... ell sempre ens havia comentat que és clar que d'alguna manera voldria que el procés de les eleccions municipals haguessin arribat abans, i va estar aguantant a l'alcalde, va haver d'estar quatre anys fins que no van haver-hi els ajuntaments democràtics que van substituir els últims ajuntaments de la dictadura. Ell sempre explicava que va viure tot aquesta transició, va viure la provació de la Constitució Espanyola, les primeres courts constituents a nivell d'Espanya, ell que no va viure és la Generalitat, que va viure la Generalitat Provisional, la Generalitat que va instaurar Suárez amb en Tarragadellas, però, vull dir, no, va viure aquests moments, no? Per exemple, el polisportiu va fer les declaracions de l'escola del Col·legi Pública-Nigó, va organitzar part del Vell Solets, amb la pressa Vell Solets, va inaugurar, per exemple, el centrepilot, durant els seus mandats van crear les feses de tardor. Va ser una persona que va deixar fer bastant, no? Vull dir, amb aquest sentit, una persona que escoltava la gent que es movia en els sectors més combatius, amb els sectors més que es movien a nivell cultural, i va facilitar el lloguer de la sala municipal de la Teneu, per ajudar la Teneu. He estat investint una mica a la figura de Rodolfo Sánchez, durant el matí d'avui, i hi ha hagut persones que m'han comentat, diu, ell va viure una època, en què després de molts anys de dictadura, i ara al final de la dictadura, i la gent començava a atrevir-se, a discutir coses, i a revoltar-se d'alguna manera, i la seva figura va ser poc discutida, m'han dit. Sí, sí, va ser una persona, en principi, no va ser un extremista del règim, vull dir, perquè tots els règims hi ha extremistes, no? Vull dir que no va ser una còlid del franquisme, tampoc. Vull dir que va ser una persona que va ser alcalde, perquè li va tocar això, això anava així en aquells moments, i va tenir bona sintonia amb els col·lectius, que ja et dic, que ell coneixia perfectament les persones que podien estar, amb un PSU, com un PSF, amb un Esquerra, amb partits, que en aquells moments eren il·legals, vull dir, que no deixaven de ser partits il·legals, i bé, i no per això, va posar problemes, o va metre persecucions, vull dir, i tots aquests partits es van anar legalitzant durant el seu mandat. I hi havia un consell popular de cultura també, hi havia un consell de participació ciutadana, era un moment que, a nivell urbanístic, doncs es volien fer moltes urbanitzacions, doncs ell també va tenir bastant de seny, a nivell de creixement urbà, ell t'havia presions d'alcaldes, veïns, que, d'alguna manera, li tiraven encara, que municipis del costat creixien molt, que es construïa molt, i que això era bo, i llavors ell sempre comentava, de dir, bueno, s'ha de creixer de forma pausada, vull dir, que no es pot creixer de forma ràpida, i va fer un urbanisme que, si ho compares amb els municipis del voltant, entre l'any 71 i l'any 79, els municipis del voltant, Esplugues, Sant Joan d'Espi, Cornellà, Sant Feliu, van creixer molt, són moments de gran creixement urbanístic, i d'en molt d'augment demogràfic. Penseu que, a Sant Just, quan va començar el mandat del Rodolfo, no tenia ni institut de batxillerat, no tenia ni institut, la gent havia d'anar al Institut de Batxillerat de Sant Feliu, doncs la noia lli va fer possible que hi hagués un institut, ell i el seu equip de regidor, vull dir que el seu ajuntament, d'alguna manera. Les escoles, com el Canigó, es van ampliar el polisportiu, no hi havia tampoc un polisportiu. Vull dir, estem parlant dels anys 75-77, vull dir que Sant Just veia bé, ja tenia 10.000 habitants. Doncs Jordi Amigo, arxivem municipal, moltes gràcies per atendre'ns al Just a la Fusta de Ràdio d'Esvern, i parlar avui de la figura de Rodolfo Sánchez. Perfecte. Adéu, bon dia. Hem parlat de Rodolfo Sánchez, qui fou a l'alcalde de Sant Just d'Esvern, entre els anys 1978 i 1979, que ens ha deixat aquest cap de setmana. Recordem que el seu cos serà alternatori. Avui, a partir de les 4, estarà disponible la seva capella per qui vulgui, dir l'últim adeu a Rodolfo Sánchez, i l'enterrament serà demà a partir de les 11, a l'església del Sant Just i Pesto. Fem una pausa per la publicitat, i de seguida tornem amb la tertúlia dels dilluns, amb la Carme Amador i amb el Carles Valls. Fins ara!