Entrevistes de la Justa
Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.
Subscriu-te al podcast
Entrevista a Genís Roca, expert en internet - 16/3/2018
Hem parlat de la tertúlia: La gran transformació digital, amb Genís Roca, expert en internet A les 20 h, a la Sala Piquet de l'Ateneu, Genís Roca, és expert en internet i uns dels 25 espanyols més influents a Internet escollit al 2013 i 2014
Falten dos minuts per un quart de 12 del migdia, tornem a ser en directe al Justa de la Fusta. I aquesta hora parlem d'una tertúlia, que es farà aquest vespre a partir de les 8 a la Taneu. És una tertúlia sobre la gran transformació digital. J'anis Roca, expert en transformació digital. Hola, J'anis, què tal? Bon dia. Hola, molt bon dia. Diries que les empreses catalanes estan preparades per aquesta transformació digital que estem vivint? Una sí, altres no, com tota la vida. En tot cas, això de l'impacte de la tecnologia, de l'internet i d'aquestes coses, ja fa més de 20 i 25 anys que està entre nosaltres. Per tant, hi ha moltes que ja porten molt de temps fent els deures, però també és cert que queda molta feina per fer. Perquè, evidentment, aquesta transformació de ser pràcticament integral de les empreses, és a dir, afecta tots els processos? Afecta tots els processos, i d'això tothom més o menys en parla molt. Vull dir, al final tothom està molt conscient de la transformació digital dels negocis. Tothom està molt conscient que el sector de l'automoció i la mobilitat quedarà modificat. Tothom és conscient que els serveis socials sanitaris podrien quedar modificats. Tothom és conscient que la política està modificant per la manera que tenim ara de poder-nos relacionar amb la ciutadania. Jo que comentarem aquesta tarda de la tertúlia, aquest vespre, és que la societat també està canviant i d'això podem parlar menys. Estan molt preocupats pels jocs de treball, la mecanització, l'automatització i l'evolució dels negocis. Estem observant menys, una cosa que és molt evident, i és que la societat també està modificant-se profundament. En quin sentit està canviant? Suposo que amb molts, no? Però en quin destacaries? Amb molts, però el que destacaries és que a risa semblen una miqueta metafísic, és que hem modificat profundament la nostra relació amb la informació. I una societat que modifica la seva relació amb la informació i modifica la seva relació amb el poder. Si vas a mirar aquests dies a Madrid, que s'estan acusant entre ells els càrrecs de la Comunitat de Madrid, de coses i gent que va a la presó, etcètera, tota aquesta corrupció generalitzada que s'està aflorant, no és res més que una ciutadania que té un accés diferent a la informació, la informació circula d'una altra manera i les coses ja no es poden amagar tant com abans. Bàsicament ara serem més coses. Però això també després té una arma de doble fil, com vam veure, per exemple, en els casos de les notícies falses, del qual se'n va parlar molt a la campanya l'actual dels Estats Units. Jo sóc optimista, eh? Jo crec que ara som conscients de que sempre hi ha hagut notícies falses. El que passa és que abans te les tragaves, però jo crec que ara tots hem après que hi ha informació publicada a Facebook, que és falsa, però jo penso que ara també som conscients de que hi ha informació publicada en premsa, que és falsa, i que hi ha informació publicada en televisió, que és falsa, i que en general la ciutadania, avui, és més conscient que fa 30 anys que la informació demana criteri i opinió a l'hora de ser llegida i processada. En el cas català, en tot el que hem viscut i estem vivint, això ja és molt evident, però hi ha molta gent que això ho està descobrint ara. I per poder, diríem, superar aquestes notícies falses, això ha de passar sense cap mena dubte per educar, no? La població? Sí, clarament. Passa forçosament. Fixa-t'hi que hi ha coses que són molt sofisticades en què estem fent. Quan arriba una informació, i et sembla dubtosa, el teu primer instint és mirar si aquesta mateixa informació està a més llocs. Sí. Hola, Janís. Confiança que comparteix aquesta reflexió, aquesta idea. I tu mateixa has desenvolupat tècniques de contrast. Això és nou. Això abans no passava. Abans llegies la venguària i ho donaves per bo. Ara veus una informació i dius, ui, que raro, i busques més punts d'informació. Lesia ara que Facebook està en peu de guerra contra les notícies falses. Què pot fer Facebook, la plataforma Facebook, per lluitar contra això? O és impossible? Alguna cosa podrà fer, perquè té la capacitat. Alguna cosa podrà fer. I té més veritat que en aquesta època actual la cosa estava molt desmadrada i molt descontrolada, i qualsevol podria dir qualsevol cosa i no havia cap mena de filtre, etcètera. Però la idea és més profunda, encara. Fins ara, Facebook havia argumentat que ell no tenia cap responsabilitat sobre els continguts publicats. És a dir, si un diari publicava una informació falsa, aquest diari tenia que són mines conseqüències legals. Si el periódico o el país publica una informació que no és correcta, o vosaltres de la ràdio, d'una informació que no és correcta, tenia un risc legal. En canvi, Facebook se sentia impune davant d'això, amb l'argument que no era i qui publicava, que ell no era l'editor de la informació, sinó que la gent publica el que volia. Però si ells es posen en el paper de dir que nosaltres som com la impremta, per un diari. Jo aquí no hi pinto res, la gent publica el que vol, i aquí no hi pinto res. Però al darrerement s'ha d'escollir que ell amb els seus algoritmes realment té capacitat d'incidir. Per exemple, si tu poses una fotografia d'una senyora despullada, els filtres antipornografies s'activen. Per tant, no és cert tu realment té capacitat d'editar. I ara a Facebook està reaccionant contra les notícies falses, no per gust, sinó obligat perquè comença a ser evident que realment té la capacitat d'editar i no ho està fent. I vos podrien córrer amb responsabilitats legals. Aquesta és la roba que ho fa. No ho fa perquè som molt bona gent. Això no discutiré. Però no ho fan des de la bonòmia, de dir que està passant, sinó que ho estan fent des de la por a les conseqüències legals. I també de protegir, imagino, el prestigi de la seva marca. No, no crec que vagi per aquí. No, no crec. No hi hauria risc que la gent digués que em vaig de Facebook? Això podria passar? No, però no per les notícies falses. Perquè les notícies falses funcionen perquè la gent volia exigir allò. I per això és cert. El problema de Facebook no vindrà. El problema de Facebook vindrà perquè perd la confiança, no amb les notícies certes o falses, perd la confiança amb el nivell de investigació que estan fent de tu i el nivell de dades que estan recopilant de tu. Aquest és un altre aspecte perillós, no? El Facebook avui seria capaç a dir, a partir de les coses que fas i dius, les fotos que els has dit que has posat que t'agraden, els comentaris que has posat que t'agraden, i les cerces que has fet, etcètera, avui aquestes gent són capaços d'anticipar que tens ganes de comprar-te un cotxe que preferiblement hauria de ser de color groc i que preferiblement hauria de ser en tot terreny. És un tipus d'informació que avui tenen i no estic posant un exemple improvisat. Aquesta informació la podem compartir amb una persona que ve en cotxes. Se t'agrassa a tu una persona que ve en cotxes i et diu, havia pensat d'oferir-te un tot terreny groc, i dius, estres, això com ho saben? Això que a principi pot fascinar immediatament espanta i el següent ja és preocupar, i el problema de fer-ho podria venir per aquí. Moltes gent parla, de que, ostres, no vull donar masses dades per internet, no vull ampliar molts formularis, perquè no vull que tinguin tota la meva informació. Però a banda dels usos comercials, pot anar més enllà a l'ús d'aquesta informació? Aquesta informació es pot saber la teva orientació política, la teva intenció de vot, la teva situació familiar, les teves preferències de consum, les teves opcions de formació... Es pot saber tot? Tot. Tot. I aquest és el següent punt de maduresa, que com a societat rebarem. El primer punt de maduresa que hem rebut, jo crec que això va molt ràpid, però no sé si s'acord. Però jo trobo que la gent ha pres consciència sobre la informació, la qualitat de la informació i l'autenticitat de la informació. Avui estem parlant de notícies falses, de manipulació i control dels mitjans. És una conversa molt madura respecte a la relació de la ciutadania amb la informació. I la següent evolució en aquesta maduresa serà la meva privacitat i la consciència de la informació que tercers tenen de mi, i si això em sembla bé o no, i si vull continuar jugant això o no. Però això d'alguna manera és aturable? És a dir, podria, per exemple, legislar perquè aquesta informació no la pugui tenir un tercer? O això és imparable? És imparable. I quan hi ha una legislació, t'apareix 25 pàgines de texta que acaben amb un acceptar, i tu fas acceptar, acceptar, acceptar, i legalment s'han protegit. Però arribarà un punt en què nosaltres, que sigui legal, perquè del seu moment va ser acceptar, ja no em semblarà suficient. Però molt que hi ha una empresa anglèsa que ara fa 4 o 5 anys varen actualitzar la seva app pels mòbils, i quan la gent es descarregava l'actualització, hi ha una pantalla que posava... Hem canviat de les términes i les condicions. T'ho sembla bé i la gent va acceptar. I la primera clàusula de les noves condicions posava, el meu primer fill mascle a Satanàs. I la gent feia acceptar. Era una broma, però és una demostració que sigui legal no suficient. Ara que comentaves això, també vaig veure fa uns mesos una notícia d'un grup de joves que a través de la plataforma Tripadvisor havien aconseguit que casa seva fos el restaurant número 1 de Londres. I hi ha altres ciutats que han aconseguit que un restaurant que no existeix sigui el número 1. Però aquesta part és les noves formes de la broma o del gambarrisme que estaves divertides. Si tingués temps, també ho faria. Però no tot el que sigui exactament el mateix que una notícia falsa. Però això és un divertiment. No és una notícia falsa. No és una notícia falsa. És la voluntat de modificar l'opinió pública. És una mostra de fins a quin punt ens podem deixar enganyar. Si signes que donaves el teu primer fill a Satanàs, imagina't que pots arribar a signar. Sempre ha sigut així. Podies llegir els fulls que et donaven al banc i que et donaven el seu primer fill a Satanàs. No és una notícia falsa. No és una notícia falsa. És l'equivalent antica. Això que ens està passant és el de sempre. Cada cop ens som més conscients i cada cop reaccionem. Si més del que cada cop ens som més conscients. Ara som tots. D'aquí el que ens ha dit és que ens volem un mateix fet de saber que ens hem de ser conscients que diferents diaris explicaven un mateix fet amb diferents versions. Per tant, els diaris tenen opinió i ideologia. Que em sembla bé. Però encara millor que la ciutadania sigui conscient que el mitjà de comunicació té opinió i ideologia. Pots lluitar-ho o no, però d'entrada ser reconcients està molt bé. Això també és un tema molt cultural d'aquí, que representa, pensem, que els mitjans de comunicació han de ser imparcials quan en altres països, per exemple, els mitjans de comunicació ja ho diuen, directament, nosaltres som d'aquests o dels altres. Jo crec que un mitjà de comunicació no ha sigut mai imparcial. No, no és clar, però una cosa si ho diu o no ho diu, no? Ja, ja, però a mi no ho ha sigut mai. Per exemple, jo de formació sóc historiador, vaig estudiar història i arqueologia. La història, l'historiador mai és imparcial. La història de la guerra civil, depèn de qui l'expliqui, té un color o té un altre. La història de la Segona Guerra Mundial, si Hitler es veu guanyat, ens l'explicarien d'una altra manera. Vull dir, al final, qui construeix el relat té opinió i l'expresa. Fins i tot quan es pensa que està siguen imparcials. Doncs bé, aquest vespre es pararà d'aquesta transformació digital, que per cert, no sé si suposo que estem encara al principi de tot això. Jo crec que sí, portem 20 o 25 anys de tecnologia digital sobre la taula, però si és cert que el que estem visquem és un canvi social, un canvi social demana més temps, perquè som molta gent amb les nostres tèries, tenen coses. La revolució industrial ens l'ha ocupat 150, 170, 200 anys, depèn de quina zona del món estiguis mirant. Si la revolució digital la féssim només en 80 o 90 anys, haurà sigut molt ràpida, però només en portem 20 i encara en faltarien 60. És a dir, que encara ens queda molt camí per recórrer en aquest sentit. Però vull polodolent, tenen coses molt interessants i altres que ens espantaran un xic. Doncs de tot això se'n parlarà aquest vespre a partir de les 8. El grup de tertúlies de la Taneu ho ha organitzat aquesta tertúlia titulada La Gran Transformació Digital amb Genís Roca. Moltes gràcies per atendre'ns al Justa de la Fusta.