Entrevista a Josep Perpinyà, alcalde de Sant Just - 20/3/2018

Passant 10 minuts de les 11 i aquesta hora tenim entrevista com una vegada cada mes amb l'alcalde de Sant Josep Perpinyà. Hola, bon dia. Bon dia. Què tal? Com estem? Doncs bé, repassem avui diversos temes de l'actualitat sant justenca, avui que ens hem llevat amb un dia enfarinat. Efectivament. Una miqueta de neu als carrers als de Sant Josep. D'egu complicacions. No, pràcticament, no ho veurà el tubús un moment determinat, però reanec totes. Doncs passem a parlar de diversos temes. M'agradaria començar amb el tema de la Vall de Sant Just, que de fet ja ho vam parlar amb el Sergi Seguir, primer tenint d'alcalde, després del ple extraordinari, que es va celebrar a principis d'aquest mes. Però tothom em diu això, li has de preguntar a l'alcalde, que ho ha seguit durant tots aquests anys, que és un tema que portes ja molts anys sobre la taula. Sí, efectivament, és a dir, és normal que els regidors que portin menys temps o porten menys temps en el consistori coneixin una part petita de la història, però, a més a més, és un tema molt complex, no? Jo crec que és el tema més gran que ha portat l'Ajuntament de Sant Just en els darrers anys, jo diria, de sempre, no? I que, efectivament, fa molt de temps, i jo crec que el govern i molt bona part de la ciutadania ens vam posar en repte, que no es construís aquells 1.200 habitatges que anaven dins de la Vall de Sant Just, és a dir, dins del Parc de Collserola. I, per tant, aquí va començar, doncs, un procés de negociació, de reclamacions, de contenciosos, de discussions, no? I que a nosaltres ho tenien claríssim, és a dir, escolti, vostès doncs poden construir tot això, però, efectivament, aquí no ho faran. I, clar, vist des d'aquest punt de vista, la gent aplaudia, però ha vist que des del punt de vista dels propietaris que volien construir tot això, imagina't els milions d'euros de beneficis que val això, en els moments, diguem-ne, bons, econòmicament parlant, i bons a nivell de construcció. Els propietaris ho veien d'una manera, van defensar els seus drets i l'Ajuntament, i jo crec que bona part de la ciutadania, veiem que allò no podia ser. I, a partir d'aquí, van començar a aprovar-se documents, planejaments i convenis. I aquests convenis, segurament, sense la crisi econòmica, això hauria estat molt més avançat, però, en llar de la crisi, el sector de la construcció, evidentment, no donava cap rendiment, i també es van congelant aquestes negociacions o ajocacions del conveni que es va signar el 2004. No hi havia tant interès, tampoc, per altra part. Per tant, per això s'ha anat tot molt més lent, perquè l'estem pensant, ho estem parlant, d'un conveni, que, efectivament, el 5 de lloc, el 2004, per tant, en aquell moment dels actuals regidors, no hi havia ningú, i per això fan aquesta anècdota, i diuen, vegin a veure l'alcalde o expliquin, no? Home, clar, el vam signar i el vam redactar, i vam negociar centenars i centenars d'hores i moltes nits, i, per tant, sí, efectivament, l'alcalde és el que coneix més aquest conveni. Què diu el conveni? Escolta, ja no costrueixi, i, per tant, ja li direm conjuntament, vostès ha de buscar solars i l'ajuntament també, i una part serà Sant Just, aquests metres quadrats, els col·locarem a Sant Just, i una part, també, aniran fora de Sant Just, que en aquell moment es podia fer, que en aquell moment es podia fer, i aleshores li vam escoltar, miri, aquests metres quadrats, que eren molts, eh?, 80.000 metres quadrats, imagina't, no? Doncs 700 habitatges, ens entenguem, però hi havia una part d'industrial i terciari, però eren xifres molt grans. Miri, a Sant Just, doncs poden que haver, doncs, 34, 36.000 vetros, no més, no?, i, per tant, els altres en d'anar fora. I així ho va aprovar la Generalitat, vam fer els esconvenis, vam perdre sentències, en donant aquell moment, perquè els publicaris, evidentment, volien construir totes a Sant Just i al Vall, no?, vam perdre sentències, algunes d'elles, doncs, complicades, per uns imports molals, no?, però que, com que va haver-hi el pacte, aquestes sentències es van, diguem-ne, voluntàriament retirar. A on estem? A on estem, que aquest conveni, efectivament, parlava de fases, que se't tenien que anar a complir en fases, no?, i hi ha una clàusula que és la més interessant, que jo sóc i tant els propietaris de la Vall de Sant Just, que signaven el conveni com l'Ajuntament, haurà d'anar buscant solars, perquè, si no hi ha solars, no es poden posar aquests pisos, parlen clar, i, per tant, això ho han anat fent. El més actiu és, a siglo, l'Ajuntament de Sant Just. El més actiu ha estat l'Ajuntament de Sant Just. Per tant, ara ens trobem que hem d'anar, efectivament, si es doneu compte, si vaixeu per la carretera real, ara hi ha uns habitatges que posa corp, que la gent diu els miralls, no?, diuen, caràcter, què és això, aquests habitatges? Bé, aquests són una part dels que anaven a la Vall de Sant Just, que l'Ajuntament no els va deixar construir, i els va dir que els costrueixin aquí, baixant a la carretera al costat de l'esclat, perquè ens entenguem. Una zona que l'imita amb Sant Joan d'Espi. Correcte. Lloc, cap módolell, al costat de la torre de cap módolell, de la màgia de cap módolell, en aquest moment s'ha fet un tancat, perquè s'està fent l'organització, i també hi ha veïns, i aquí fan pisos, aquí fan habitatges, però això no era... Sí, però l'Ajuntament els ha dit, allà a la Vall de Sant Just no, però els facis aquí. També passa això a Rossa-Sansat, i també passa a altres indrets del municipi que s'està treballant o passarà, no? Quin és el gran canvi d'aquest conveni? Que, a un moment determinat, hi ha sentències judicials a tot Espanya, especialment a Catalunya, que es diu, escolta, hi ha aquests sostres, perquè això no només és en Just, això passa a molts llocs, eh? I ara explicaré per què passa. Passa a molts llocs moltíssims, eh? De Catalunya, principalment, però també d'Espanya. Aleshores, hi ha moltes sentències, que diuen, escolta, a vostè, aquest sostre no el pot portar fora del municipi. S'ha d'acabar al municipi. I ara ho tècnicament, perquè és una qüestió més complexa, que potser avorriria els ullens. Però la sentència és no, escolta, i vostè, aquests metros quadrats, si vostè va fer aquest conveni amb aquests propietaris, ha de ser en el seu municipi. I la Generalitat ens ratifica, a través dels directors generals i de les conselleries, això ha de ser s'enjus. Per tant, un conveni que es havia fet amb l'Ajuntament de Sant Adrià, signat també per la Generalitat, doncs no és vàlid. Per tant, seguim treballant que aquest sostre vagi a Sant Jus. I ara s'ho entestem. Què ha fet el propietari? Perquè vam fer aquell pla on desestima la petició d'indemnisació. Els propietaris fan una cosa lògica, s'ha de dir, apretar l'altra banda i a les dades, doncs miri, ja ha passat molt de temps i vostès ajuntament no em diuen on he de construir i la qual cosa. Estem tranquils, però això és evident, que tens una situació complexa i les has d'anar gestionant, i jo crec que amb professionalitat, amb l'experiència i en garanties, doncs això ens sortirem bé, no ens preocupa massa aquest tema. Ara no frivolitzem, és a dir, és una cosa que s'ha d'ajecutar i s'ha de fer. Per tant, t'hardaràs sis mesos, t'hardaràs un any o t'hardaràs tres, però s'ha de fer, això s'ha d'anar acomplint. Nosaltres, en tot cas, diem o ens podem defensar que els propietaris han sigut passius, perquè si tu mires les etapes que es tenien que anar fent, o el que tenien que anar aprovant ells, han estat molt passius. Per tant, tots els informes... Això ens ho diuen, dius que aquesta gent ha estat molt passiva, per tant, l'Ajuntament pot estar... Ha estat passius fins ara, però ara forma reactiva el mercat de mobilitat. Sí, però, efectivament, això és la causa principal. Han estat passius, perquè no hi havia manera de desenvolupar això. Però nosaltres hem d'estar en el diàleg, en col·locar aquest sostre, en estar permanentment parlant, com hem fet durant 14 anys. 14 anys hem estat treballant sempre aquest tema, no? I aleshores hem de seguir amb aquesta línia. Jo no crec que tinguem que anar... Seria arriesgat en perries judicials. Jo crec que nosaltres hem d'anar pel via del pacte, del diàleg, d'entendre també aquests propietaris, d'aquells que ens entenguin a nosaltres, evidentment. I nosaltres col·locarem sostres senyors, sempre que aquest sostre estigui ben col·locat i el territori ho suporti. El que no farem és, diguem-ne, actuacions fora de l'un normal o fora d'una iògica de que, si siguesteu aquests solars, doncs faries el que trobis a gust fent. I és el que farem, per tant. Teniu una idea d'altres zones de senyors que posin? Bé, nosaltres tenim poques zones, efectivament, que hi ha persones que es posin damunt de la taula, sigui per l'Ajuntament o pels propietaris, s'han d'analitzar i han de ser oportunitats. I no es poden perdre, perquè si es perden, aleshores tindrem molts més problemes de futur. Per tant, és a dir, si ara hi ha unes propostes de la taula que les tenim i les desestimessin pel que sigués, evidentment no les portarem a provar si no ens agraden. I, per tant, en cada nom estat, no estem en aquest nivell. Però si aquestes oportunitats les perdem, vol dir que en un futur tindrem menys oportunitats. La qual cosa estarem més atrapats, la solució, i serà més complexa la solució. Per tant, el que hem d'anar a fer, com hem fet sempre fins ara? És a dir, si algú de senyors ens digués, escolti, què heu fet aquí, no? Doncs clar, jo crec que a l'urbanisme l'hem fet prou bé, amb molt de consens, i no hi ha cap acció que poguessis dir, ostres, que un edifici s'ha fet aquí espectacular, de tipus Walden, que tenim al Walden i prou. Aleshores anem amb aquesta línia. On poden creixer, on poden passar coses, és a la carretera real, és evident. És el lloc que més espais hi ha de transformació, i també es disposa, diguem-ne, d'algunes oportunitats. Ara, bé, insisteixo. L'Ajuntament de Sant Just o l'equip de Goert no proposarà o no aprovarà res que no es trobi a gust. I en aquests moments, doncs sí, hi ha documents, hi ha, diguem-ne, converses, etcètera, etcètera, però no estem en aquest escenari i, escolta'm, ara també dic això, si es perden oportunitats, evidentment, si tu tens, per dir, algo, tres solars, per dir alguna cosa, i perds dues oportunitats, doncs l'últim té moltes possibilitats de que facis una cosa inadecuada. Bé, aquest era un tema farragós. No sé si ho he intentat explicar bé, però... Que li has explicat i aclarit, perquè hi va haver aquest pla extraordinari, sobretot per tractar aquest tema, passem ara a altres temes segurament més amables pels uïns, com, per exemple, la nova marca de Sant Just, sembla que ja ens queda enrere això del poble i ciutat, i a partir d'ara som de Collserola. Molt bé, doncs això de jo crec que hem encertat, perquè aquestes setmanes vas pel carrer, entitats, són, doncs, el títol individual que ja l'han vist, i que encara queden elements, perquè hem començat ara, de fet, ha sortit el vulletí, però sortiran també amb altres elements publicitaris, de cartelleres, i després, poc a poc, l'acció de govern es n'anirà concretant amb aquesta nova manera d'entendre el poble. Naturalment Collserola, jo crec que és un encert, perquè feia temps que deien, home, formem part del parc, som parc, ens hem d'apropar el parc, no? I finalment, quan tu dius o penses, si el 50% del territori teu està al parc, no pots dir que has d'apropar-te el parc, no? Perquè la meitat del parc ets tu, no? I aleshores em dius, una cosa normal és que som Collserola, naturalment Collserola, i havíem parlat de municipi de Collserola, i tal, però no ens acaba d'agradar. Què és el que és realment important? No és una marca, només. A partir d'ara veurem accions a l'espai públic, normalment i en els serveis públics, on veuràs elements típics que de mobiliar o del que sigui, que és pròpi d'accions, o d'obres, o de manteniment, o de millora, que les veurem normalment o les veiem dins del parc de Collserola. Per tant, elements de mobilitat i urbà, com tractar els espais públics. Rutes o senyalitzacions que sortiran per camins ben marcats, no des d'aquells terrenys o indrets que estan a prop del parc, sinó des de les basses de Sempera, per exemple, o és del parc nou de la Rambla. Escolta, mire, vostè pot començar a caminar i arribarà aquí, tal, tal, tal, i tindrà aquestes vies. No caldrà començar a caminar tot el que repons, per exemple. Exacte, ja ens entenem. Per tant, el que volem és que aquesta manera d'entendre el parc de Collserola vagi extenent per tot el resto del municipi, i estem molt a prop de fer-ho. Molt a prop de fer-ho, estem dissenyant el parc de la Bonaigua, estem amb el corredor verd dissenyant, hi ha moltes seccions d'aquestes que veuràs que aquest ambient de parc es transformarà i entrarà més a la ciutat. Tinc una sensació que aquest nou... aquest nou lema, diríem, pot generar més consens que el que havia fixat ara? Totalment. Perquè la població ciutat era polèmica. Era divertit, aquest. Segurament sí que estem en aquest punt intermitz entre un poble i una ciutat, però la gent no li agrada. No, no, no. Això ho recordo perfectament, i aleshores això va crear polèmica. Però bé, jo crec que també està bé que la gent es posicioni i es manifesti. Allò va ser la suma de dos realitats. Una dius, escolta, sou un poble, ningú discuteix. Absolutament ningú discuteix, que som avui un poble en aquell moment, també. Però és veritat que, com a poble, el poble teníem o tenim serveis que no són propis d'un poble. És a dir, un poble difícilment té hotels. Difícilment, en el seu territori, difícil. Difícilment té l'urbanisme que tenim, dels equipaments que tenim. I, per tant, quan posaves coses en aquesta banda que no és tan típic d'un poble, deies, gairebé ets una ciutat, gairebé estàs a prop d'una ciutat, sense poder ser-ho. Però és veritat, és a dir, no era normal, això, no? I aleshores, bé, en aquell moment es va dir, poble i ciutat. I això hi havia gent que deia, sí, i altres que deia, no, no. Jo crec que vam crear una polèmica, si m'ho deixes dir, o divertida. En aquest cas, naturalment, Collserola, no he trobat cap persona que estés en contra d'això. Cap tothom ens ha felicitat qui coneix aquesta marca. I insisteixo, no ens quedem amb una marca. És a dir, des del passeig d'octor Rivalta, tindràs elements de senyalització que et diràs part de Collserola. Doncs caminant, entraràs per aquí, entraràs per allà, no? Bé, tenint el 50% de territori, insisteixo, és que formem part de la nostra realitat, és això. Doncs parlant de senyalitzacions i de camins, ahir es va inaugurar el carrer Lvisi que uneix, esplugues amb la Diagonal, no és territori de Sant Just, però ens afecta directament. Molt, perquè jo crec que és una gran inversió, que era molt, molt esperada, i mira, deixa'm dir-te unes paraules de l'alcaldesa d'esplugues, que jo crec que reflecteixen la realitat. Diu, és una... és un repte, i és una assignatura pendent de fa més de 50 anys. Quan va dir això, va haver-hi un silenci absolut de tota la gent que estava escoltant els parlaments. I diu, és un deute que tenien de fa 50 anys. Diu, perquè esplugues no podia accedir a Barcelona, ni a peu, ni amb bicicleta, per aquests indrets. Per tant, des del noi, noia que viu esplugues, inava a la universitat que està a 800 metres, o un quilòmetre en línia recta, era un embolic passar. Era impossible. Per tant, imagina't, la gent que anava a peu. El gran desconegut del Parc Cervantes, entre la Diagonal, no s'ha inaugurat només un pas de bicicleta. És al costat, ja, un pas de vianants, el doblement ampla, que ja començava a circular moltíssima gent amb un llavall. Per tant, efectivament, jo crec que és un gran què, una gran infraestructura, que connecta l'entrada de Barcelona a peu i amb bicicleta, fins, evidentment, a la rotonda de la Néslet, perquè ens entenquem, popularment coneguda, i nosaltres ens deixem una situació definitivament molt positiva, perquè les inversions que estem fent i les que tenim programades, podem connectar i aquestes inversions, per tant, bicicleta, ja feu, doncs no queden tallades a l'escalèstric, deixem-ho dir-ho, no?, abans d'entrar a Barcelona, que jo era inaccessible. Per tant, és una gran obra que estem molt sedicats. Ha tardat més del temps. És molt important el que s'han gastat en aquests moments, les administracions, i nosaltres ara sabeu que vam adjudicar la obra, ja del carrer Ilvisi, de la Rambla fins a Esplugues, conjuntament els dos ajuntaments, i, aleshores, guanyarem moltíssim, no?, guanyarem moltíssim amb accés. Insisteixo, no parlem només aquest tram inaugurat ahir de bicicleta, hi havia moltíssima gent, ahir, curiosos, que caminaven, i, a més, millor, hi ha comuna mena de balconet, com un mirador, que és molt curiós perquè quedes compenjat a sobre de l'escalèstric, no?, i allò serà un lloc atractiu per veure la realitat metropolitana, doncs, des del punt de vista, la duresa de cotxes, vies i tal, eh?, però quedes amb un... No és el paisatge més bonic, però crida l'atenció. Parlem d'altres obres, en aquest cas, d'ampliació de l'escola Montserrat, que ha doblat línies, que està pràcticament complet a la segona línia, per necessitar una ampliació. Bé, ha estat dos anys de lluita amb la generalitat aquest tema, però ha estat una lluita ben, diguem-ne, recepcionada i entesa per la delegació territorial de l'Ajubregat. No només aquí és enjust, doncs, ha aconseguit aquestes inversions, sinó en altres pobles del territori, de l'Ajubregat, dels pobles que formem part l'Ajubregat, i, per tant, ha estat dos anys treballant aquest tema, i, finalment, ja s'han carregat aquest projecte, i tenen data, les obres, el setembre, de començar. És l'ampliació, ja definitivament, de tota la segona línia, utilitzant la reconversió dels porxos exteriors que donen a la vinguda generalitat, consensuat amb la direcció i a l'AMPA, vam fer una reunió fa 15 dies, l'AMPA ens va expressar el seu agraïment i ens va felicitar per aquest projecte. Vam estar retocant i escoltant algunes propostes que els pares i les mares ens van fer, jo crec que ja han estat assumides, i l'Ajuntament també ajudarà a la construcció d'uns nous lavabos i una escala de sortida d'emergència de la planta primera, i li vaig emanar a la delegada territorial que ens ajudés econòmicament i signarem un acord que sigui el 50%. Per tant, hem rebut, després de dos anys, a treball intens, evidentment, que hem rebut una resposta positiva de la delegada territorial del vegi obrat, que jo li vull agrair especialment, perquè no són moments que els diners s'obrin, i, per tant, s'ha prioritzat senyús, perquè és una necessitat que es veia. I, efectivament, l'Escola Montserrat començaran les obres al setembre amb dos tongades, i la segona part d'aquesta obra serà l'altra setembre. És a dir, es fan dos faces, perquè d'aquesta manera es pot adjudicar la obra més agilitat i, també, per l'enrenou que pot haver-hi. La directora ens ho ha agraït. L'AMPA estava molt sedicet de la presentació que hem fet fa 15 dies a la mateixa escola. Parlem ara d'habitatge. També hi ha novatets en aquest sentit, perquè hi haurà ajuts a la rehabilitació d'habitatges antics. O, bé, habitatges que estiguin rehabilitables. Els que vas venir a sentir la xerrada, no vols dir? Sí, sí, sí. Bé, jo crec que és un programa ambiciós. Tu, com a persona interessada, el vas escoltar. Jo vaig dir que... El podria explicar. Sí, el pots explicar tu, però està bé, això. El vam explicar conjuntant amb la regió de l'habitatge, la Dolors Leyva, la estem treballant intensament, i el que estem fent, com vas veure, era fer contactes o trobades amb els veïns per acabar d'adaptar les necessitats del programa. És el programa. És el programa no està encara aprovat. Sí que hi ha una reserva molt important de diners a l'àrea metropolitana per aquest programa, i tenim nosaltres la reserva de diners en el pressupost. Per tant, el finançament existeix, i la voluntat de fer-ho existeix. Hem fet dos reunions, un al Walden i un al Barri Nord. És possible que en fem un altre encara, encara que tots es beneficiaris. És tothom, de Sant Just. I el que volem fer és una forta inversió en rehabilitació dels habitatges interiors. Normalment, els habitatges, les rehabilitacions, són sobrefaçana, cobertes, mobilitat, accessibilitat. Aquesta vegada és interior. És a dir, persones que vulguin canviar-se les portes, perquè són estretes, persones que tenen humitats, persones que tenen les finestres de fusta, i, perdona, l'aïllament és dolent, i energèticament és una habitatge, diguem-ne, que no compleix. Persones que puguin tenir, doncs, banyeres, si es volin canviar-ho, per plats de dutxa. Hi ha instal·lacions antigues, de llum, d'aigua i de gas. Per tant, hi ha un ventall de moltes possibilitats, de moltes possibilitats. Aleshores, l'Ajuntament fa un gran esforç, tots plegats, perquè mai s'havia fet un programa d'aquestes característiques, és a dir, poso un exemple, perquè ens entenguem, si és molt gràfic. Si una família vol posar a casa seva una inversió de 1.000 euros, l'Ajuntament em posa 5 més. Afons perdut, és a dir, no ens el sents a tornar. No és una subvenció. Per tant, jo ara podria pensar a veure, en 6.000 euros el meu pis què puc fer? Home, poc o molt, no ho sé, però puc fer alguna cosa. Aleshores, l'Ajuntament em posa 5.000 euros, i jo només em poso 1.000, i m'ho tramiten tot. Em fan les obres, em demanen la llicència, i l'empresa pública s'encarrega de tota la tramitació, i totes les assegurances pertinents. Jo crec que hi haurà gent, si em escolta, que reflexionarà ara mateix. Ha de posar 1.000 euros, i l'Ajuntament 5.000. Banyeres canviades, portes més amples, humitats a la cuina, instal·lacions antigues, finestres que no compleixen, etcètera. Estem a punt d'acabar aquestes bases o aquest programa, jo crec que tenim informació suficient, i, per tant, això seria una basant. Segona basant, segona línia, aquesta és la més complexa. Aquesta és la que realment, ahir mateix, quan estava en la inauguració del carril bici en Barcelona, els plugues a Barcelona, uns dels tècnics de l'Ajuntament em deia que us heu animat a fer això, que nosaltres no caiem de sortir-ne. Què és això que fa l'Ajuntament de Sant Just? És un repte, és veritat. Amb habitatge, jo crec que nosaltres tenim molta experiència. Per això, els resultats que hem tingut amb la construcció d'habitatge públic i de gestió de lloguers, que és el següent. Aquella persona, aquella persona que és propietària d'una habitatge, i té un llogater, si s'agafa aquesta subvenció, li doblem la subvenció, és a dir, li doblem el doble. És el doble de diners. Què li demanarem a canvi? El llogater que té, li baixi o estabilitzi el preu del lloguer. D'acord? Em queda clar. És a dir, hi ha molta casuística. Pot ser un propietari que tingui un pis 8. Perfecte. L'Ajuntament li dona 12.000 euros, i, per tant, aquest nou llogater entraria a la bossa d'habitatge de lloguer de promunse, i promunse li facilita un llogater. Evidentment, aquests diners que hem anticipat en el propietari, el que volem és que siguin preus de lloguer més assequibles. Per tant, ho repartiríem, diguem, en aquests 5 anys. Vés a pagar 800, doncs em pagaran menys. Un llogater que ja està dins. Un propietari té en aquests moments un llogater que té un contracte que encara li queden dos anys, per dir alguno. Aleshores, el que li diuen, propietari de l'habitatge, si vostè se'n beneficia amb 12.000 euros, miri, allargui el contracte amb aquesta persona que té, i també estabilitzi o baixi el preu, en funció d'aquesta subvenció que li hem donat. Per tant, proporcionalment es baixa el preu aquests mesos. Això pot ser que s'apunti gent. Bé, doncs potser 10, 15, 20, no ho sé. Però jo crec i demano que els llogaters reflexionin i apretin una mica els propietaris, perquè pot ser que no vulguin fer-ho, o no ho coneixin, segurament. Però aquí els grans aliats nostres són els llogaters. En el cas d'aquest segon tipus d'ajut, es demana una contrapartida al propietari, cosa que en el primer tipus d'ajut no se li demana. No, però per això es doble la subvenció. És a dir, si un propietari diu, escolti, jo no tinc 12.000 euros per arreglar el meu pis, no els tinc, per tant, l'Ajuntament els hi avança, els hi paga tot, absolutament, i li tramita tot, no de fer res. Aleshores, dius, escolti, perquè em demana l'Ajuntament, perquè això és un xoll, no? Si té un llogater i en aquests moments li està pagant 800, dividim aquests 12.000 euros pels 5 anys. Li ha de baixar 200 euros, o li ha de baixar 100 euros, o li estabilitza, perquè això sonarà un barem. Per tant, home, jo sí que un propietari que no tinc diners per fer la inversió i tinc un llogater, i aquest llogater em garanteix l'Ajuntament que em pagarà, i en unes assegurances, segurament... i ara que em diuen l'Ajuntament...