Entrevista a Helga Simon, poetessa santjustenca - 21/3/2018

Seguim a la fusta i parlarem amb la directora de la biblioteca Joan Margarit, sobre el dia de la poesia, que serà Dimecres, i avui seguim parlant del dia de la poesia, en aquest cas, Amrià Gassimón. Hola, què tal? Bon dia. Hola, bon dia. Potser a Sant Justenca, que demà també serà aquest acte del dia de la poesia, oi? Exacte. Tornes a Sant Just, tornes a l'Horizon. Sí. Quines sensacions tens quan tornes a casa? En actes d'aquest poesia. Sí. Em predinc molt, jo no és que només és vinculat de Sant Just, els amics i tot estan aquí, però clar, a nivell de poesia sí que és xulo, perquè és on va començar tot, i llavors és una mica com tornar, el que va venir primer, ara ho torno jo a casa d'una manera. Gassimón, veuen el premi de madriller de poesia per a poetes joves i poetes inèdits, van passar, però havies començat guanyant premis d'aquí, al concurs local. Sí, sí, sí. Els primers premis de fet els únics que han existit abans d'aquest madriller, abans dels d'aquí, sí, sí, els del segle lluit del català. De quina forma de ser després t'ha influït en seguir amb la poesia? Home, clar, jo vaig començar que no m'imaginava, vaig començar si em quedava primària, llavors clar, jo ho vaig escriure, de fet ho vaig escriure perquè ens va obligar, vull dir que. I llavors, al guanyar els primers premis et vas animar, o sigui que jo crec que va ser com la recompensa aquesta d'anar guanyant, et fa seguir escrivint. Sí, a vegades comences com una obligació a uns d'agres de l'escola i al final s'ha de convertir en una passió. Exacte, sí, sí, sí, totalment. Per això que ja ho vaig, bueno, quan em mandra el premi ho vaig dir que jo crec que en aquest cas la feina de l'escola, de motivar, encara que a vegades sembla que és un tostón, fer poesia als nens, està bé, perquè a mi la menys s'ha saput. Doncs vas començar amb aquests premis locals i l'any passat doncs guanyes el premi a Madre Olé, que a la ciutat són paraules majors. Sí. És una altra... Sí, jo no era massa conscient de la importància del premi, fins que després de guanyar-lo la gent me n'anava dient però tu saps què ens fa, què es fa, no sé què, llavors és quan ets una mica més conscient, però sí, és una altra cosa. Però sense que te facis una mica més de pressió per ti ara, és a dir, la gent mira de més el que t'obliques, el que escrius. Potser sí, però també el discurs que es fa sempre que algú presenta això, el present de mi o presentar algú que guanyat la Madre Olé, sempre és d'aquest premi, han sortit noms molt bons, que després han fet moltes altres coses, i també han sortit noms que només han fet aquest llibre i prou, o sigui que bueno, posa'm pressió però l'hora d'entreuen, perquè pots guanyar el premi i ja està, o després pots aïllar. De tres punts, tu escrius, és a dir, vas publicar un recull, que és el que vas presentar als premis, però tampoc diríem que havies pensat amb la recull del llibre, sinó que vas fer un recull de problemes que tenies, oi? Exacte, va ser després, o sigui, jo tot això va començar amb un recital, cap al recital, que de fet ja m'has trenat aquí a Sant Just, amb la Clara Ila, i per aquell recital sí que vaig pensar quins problemes volia posar, però clar, a l'hora de fer un llibre, en aquell recital no sé si hi havia 12 o 13 poemes, i clar, m'hi havia de molt més per presentar un recull. I llavors sí que va ser el punt de dir, va, jo de què vull parlar, i una mica que tot estigués lligat, però en el fons no hi ha un fil conductor, perquè no està pensat des de zero com un llibre, no? Clar, és un recull de diversos poemes, i alguns temes que són recorrents, no? Sí. Quins són aquests temes, aquestes temàtiques que van apareixent? Hi ha gent que ha dit, per exemple, que és un poemari molt tèxtil, no sé, jo no em dedico a la costura ni arra d'això, però sí que és veritat que el tema dels fills i de cosir, no de cosir la roba, sinó de cosir fills entre la gent, entre les coses que ens envolten, és un tema que apareix molt. També hi ha molts cops la imatge de la platja, com de límit entre la sorra, l'aigua, sí que són imatges que es van repetint, però potser és més que es repeteixen imatges, que no que es repeteixen temàtiques. Sí, els temes dels llenis físics com a metàfora. Exacte, sí. Aquest és un dels temes que... Sí, de fet, ja ho podem, és que el fer el recull va endavant, perquè sí que vaig voler que el menys tots parlessin una mica d'això, del límit, potser hi ha alguns de més físics, d'això dels límits de la pell, i després hi ha alguns límits més metafòrics, com el que et deixa ser tu, el que et permet fer i el que no, aquestes coses. Per tant, tens altres problemes que no s'han publicat? Sí. Tens pensat fer una segona publicació? No, d'entrada no, perquè són poquets, i ara el que vaig escrivint de nou és més com de dia d'escapament, de la meva rutina, que no té res a veure, amb la poesia, no? Llavors no són de la manca d'un recull, i molt menys, i a més que tot això, com que el llibre estic porent en tants llocs, i disfruten-lo tant, de moment no em plantejo de fer-ne un altre. Bueno, aquí sap. Tu estàs tirant un doctorat en ciències geolamèdiques, i que són dos móns molt diferents, no? Sí. D'alguna manera, busques un equilibri, és a dir, que la ciència potser és molt més tangible, i la literatura, la poesia, l'art, és una cosa molt més abstracta. Sí, potser que sí. Jo no vaig començar a escriure buscant aquesta, no va ser com de dir, m'apunto que és títol extrescolar, perquè em falta la part remata física, diguéssim, però sí, que ara no t'ho, per exemple, que ara que estic al final de la tèsica, hi ha molta presió en el científic, diguéssim, sí que és com molt dia d'escapament, de surto encara que sigui tard, veig un recital, i és que no té res a veure. La part del cervell que s'activa és totalmente diferent. És potser una dia d'escapament per l'altra part, no? Sí, sí. També es fa amb tot un espectacle, amb els paus dels calços, es titula, que fas amb la Clara Vilar, igual piano i tu recites els teus poemes. També és una forma diferent, de transmetre aquesta poesia. T'agrada? Sí, m'agrada molt, i de fet m'agrada, perquè gaudeixo molt, a més he pogut també compartir coses amb la Clara, i ara amb el Guillem Albaric, que també ho fem a la guitarra, i tenim una experiència per compartir amb amics, que ja tenia una cosa diferent, i també em posen les coses molt fàcils, perquè clar, no és el mateix sortir, d'agravant de tothom sol, i recitar, que fer-ho acompanyant de música, llavors facilita, també. Però estàs més nerviosa, per exemple, quan has de recitar, o ets una mica més, doncs, impressionada per poder veure la cara de la gent que l'estàs escoltant? Sí, sí, sí, clar, sempre hi ha la pressió, i, ai, ai, ai, si no ho dic bé, o si m'entrebanco, és veritat que cada cop menys, perquè, clar, després de... n'he fet uns quants ara, gràcies a la d'historial, que s'han mogut molt, perquè ho vaig poder fer, llavors vas perdent la por, però sí, sí, et sembla el moment de sortir, bueno, ai, ai, perquè no he posat en aquest angolat, però al final... Però també pots veure... la feedback, no, de la gent? Sí. Suposo que és... És interessant, i és una cosa nova, perquè al principi no ens imaginem no els poetes cara a cara amb el seu públic? No, exacte. Jo crec que és una cosa de les coses bones que està canviada ara a la poesia, perquè jo, de fet, els primers recitals que anava, i, fins i tot, encara passen alguns, que vas allà, veus el poeta, i no hi ha cap intercàmbi de res, no? I a mi els que m'agraden és participar són els que, per exemple, després la gent pot fer preguntes, o pot llegir poemes seus, i llavors hi ha molt més intercàmbi, com a gent normal, no... Com una sensació en la poesia, no? Sí, i allà és on és més xulo, perquè, si no, també nosaltres clar recitem, i molts cops no saps, hi ha hagut gent que a mi m'ha dit, que et plena hora molt, però que et noten perquè no l'entens, doncs està bé també saber aquestes coses. I també pots, després, doncs, explicar... Exacte. O intercanviar opinions. Sí. I què no són les teves fonts d'inspiració? És a dir, una mica... Sí. Per un peu d'arribar. Exacte. De fet, jo és una de les coses que em feia patir al principi, que ja hi ha, ostres, és que si em pregunten pels referents i per... no sé, hi ha gent que té molts referents, per exemple, a clàssic, jo l'he hagut molta plasia, i jo n'he llegit, però tampoc, moltíssim. Llavors és més, si el dia a dia, que em pot sortir, no sé, passant en pel carrer veig alguna cosa, això està bé, llavors després ets un poema, però... Ja et passes a apuntar les idees o...? Sí, el mòbil amb els cops, per dir-ne. És pràctic. Crec que això és una nova forma, també, de gent creativa, que s'ho apunta a les notes del mòbil. Sí, bueno... I ho ha d'acabar acabant. Sí, perquè a vegades... Un moment sí que porto alguna llibreta, o fins i tot alguna cosa al laboratori, penso que no ho aprofito i ho escric aquí, però molts cops no. I llavors tens el mòbil, i fins i tot amb els registraments d'àudio, pots dir quatre coses i després ja s'aveixes. És que et feia... Poden prendre cometes que preguntessin molt pels teus referents polítics, però en algun que... Sí, sí, sí. Clar, jo el que no volia inventar, perquè a vegades veus entrevistes de gent que dius, wow, aquesta persona té molts referents, i són veritat. Jo, clar, jo pensava que jo no farem la llista de referents inventats, i em posaré a llegir com una vegada que em vaig a justificar. O molts que referents potser pregunto quins putes, no t'agradin. Però, per exemple, com a... com a putesa, jo crec que és de les millors que hi ha actualment, i existent, diguéssim, la meva ella que la feia, que ell és molt jove. Tu també ho anaves, però no. Sí, exacte. I escriu molt, molt bé, i recita molt bé. Jo crec que sí que ha sigut una influència, perquè en el pas d'aquest, entre jo presentar-me els concursos de Sant Just, i començant a plantejar a publicar el llibre, vaig veure alguns del seu recital, i suposo que això també tancoratge, no? És que es pot fer això que estic fent, però d'una manera com potser més professional, o més seriosa, no? Ella molt. Després, a nivell d'autors més antics, per exemple, tot i que no és poesia, la prosa de la ruborea, jo crec que moltíssim, des de l'institut, que ja... no sé, tot el que escrivia, per mi tenia molt a veure, no?, amb el que havia llegit, també. Has pogut estar en contacte amb alguns d'aquests guenadors del prèmium de Vuller? T'han pogut dir, doncs mira, què és el que ve després d'això, no? Sí. De fet, el juny de l'any passat, que va ser quan va ser l'entrellada del premi, ho fan molt bé des de l'organització, perquè dins del jurat hi ha gent que, per exemple, la Mireia Calafell estava al jurat del premi. Però, a part, en el dia del llibrament, conviden a gent que l'has guanyat, perquè tu puguis coneixe'ls, i llavors vaig poder conèixer la Laura Torres, que va guanyar l'edició anterior, també hi havia la Mireia Calafell, el David Canyo, és a dir, que pots parlar amb ells i una mica també les mitfiques, i guau, aquesta gent que l'han guanyat, i jo en canvi no soc ningú, i doncs que tothom és mortal igual, i que no passa res. Sí, però a vegades els poetes, els artistes en general, de la sensació de com de ser mil·leus, no és així. A mi encara em passa, eh, que a vegades vaig a un recital del buc, fins i tot el buc que he saludat en una altra ocasió, i m'imposa i penso, és igual, és igual, no... Vull dir que sí que és veritat que a mi encara se'n manté aquesta pressió, de pensar, ja soc molt petita, saps encara, però, bueno, jo crec que s'ha de trencar, perquè un cop parles amb ells, tenen dones que no passa res. Per cert, vaig estar repassant la llista d'últims guanyadors de Preny i Mare Uller, i vaig veure que dels últims 20, potser 15, són noies. Sí, sí. Cada vegada tira més cap aquí, la poesia és més femenina. Home, hi ha molta, molta veu de dona, jo crec que sí que hi ha hagut un canvi en aquest sentit, i no em consta almenys que el premi intenti premiar més les dones, o sigui, no... Però jo sí que ho vaig pensar. És que hi ha una voluntat de propar més la veu de dones. Crec que això no, però sí que vas a recitals, i cada cop hi ha més dones que reciten poesia, i hi ha una mica com a tots els nivells, que s'ha trencat aquesta figura de calomes, l'únic que pot pujar en un escenari, o fer coses que la gent vulgui escoltar, està bé. Ara que sembla que s'està començant a trencar, doncs aquesta mena de sostre d'indra, ara que està tan nova a parlar del sostre d'indra, de que les dones no podien passar la vida pública, o s'ho ha sortit en un escenari, ara que sembla que això s'està començant a trencar, mica en mica, sembla que hi ha com una explosió, no? Jo crec que sí. I resulta que les dones tenien molt més a dir. És veritat també que l'altre dia hi ha un text de la Sonia Moll, que també hi ha molt de masclisme al món de la poesia, i he interpretat d'una manera diferent, és veritat que, per exemple, clar, jo molts cops, vas a recitar els que són a les 8 o a les 9, clar, jo, per exemple, no tinc fins, ni res. Però vull dir que ara m'ho puc permetre, però clar, en el moment que ha començat a tenir una família, és veritat que potser sí, saps que es pot donar el masclisme, de dir, potser la dona, si s'està quedant més a casa amb els fins, és més difícil que pugui dir que sigui un recital a les 9 del vespre, per exemple, que és quan s'esculpa, per exemple. O sigui que sí que és veritat que encara hi ha coses a canviar, perquè com a tots els nivells, doncs potser és difícil, molt més difícil, compresionar la feina de casa amb la poesia en aquest cas, però sí, almenys a nivell de gent jove, sí que hi ha un canvi molt, molt clar. I estem per igual, vull dir, també hi ha molts homes que reciten poesia, i que també està molt bé. Doncs demà s'ha de laçar a 50 a la Taneu, en aquest acte del diumenge de la poesia, què hi faràs, a la Taneu? Fem, amb el Guillem Albaric, a la guitarra elèctrica, fer un testet d'un recital, perquè ens van convidar des del servei local del català, aprofitant que celebren els 30 anys dels premis literaris que jo m'havia presentat, el 20 d'abril fan el recital i fan entrega dels premis, llavors allò sí que farem el recital sense, però llavors, per vinicres, o sigui per demà, ens van demanar això, si podríem fer un testet al final de l'acte, com per cloure l'acte amb música, i farem això. Jo anava avançament també, però soc convidada gent que vingui el 20 d'abril. Doncs moltes gràcies, Elga, per haver vingut al Justa de Fusta de Ràdio Esvern, i que vagi molt bé l'acte d'amà.