Entrevista Meri Barranco, vocal de AV Sant Just - 26/3/2018

Un quart de 12 avui parlem de l'Associació de Veïns, parlem de l'activitat d'aquesta entitat, de les seves diverses iniciatives, i ho fem amb una de les vocals de l'entitat, i avui portaveu de l'Associació de Veïns la Mery Barranco. Hola, què tal? Bon dia. Bon dia a tots i a totes. L'altre dia vam rebre una informació a vostre, fent una mica de resum de l'activitat de l'entitat, i vam pensar, doncs mira, bona oportunitat per parlar amb ells. Una entitat de l'Associació de Veïns que està duent a terme forces propostes a nivell polític, oi? Bueno, l'Associació de Veïns de Sant Just Desbert sempre s'ha caracteritzat per ser una entitat activa, preocupada per la qualitat drida de la ciutadania del municipi. Això, evidentment, té a veure moltes vegades amb l'acció política de l'Ajuntament i d'altres institucions. Per exemple, algunes de les accions més destacades s'han fet propostes en matèria transport públic, oi? Sí, nosaltres des de fa molts anys el tema del transport públic i el tema del medi ambient i el tema dels impostos, diríem que són tres línies que tenim com a molt prioritària a l'entitat. Evidentment que el tema del transport, des de fa molts anys, estem molt preocupats i participem en altres organitzacions veïnals de la comarca. Quan hi ha un tema, diríem, a discussió i a proposta com ha estat el tema del transport a la... al nou barri, diríem, més llui, que a l'imitem s'han fet un llobregat. I amb aquest tema també han col·laborat amb altres solucions d'aquell municipi, i juntament s'ha de fer en propostes. Aquí s'ha trobat una solució que, bueno, podria ser millorable, però estem contents de l'acció que va fer també el regi de transport, si no porta, i que ha donat satisfacció també al barri d'aquella zona. El que us agradaria és que aquesta línia 30, que val més llui, s'allargués, no? Clar, arribés el tren. Sí, això seria ideal. Una de les recomanacions i les propostes que nosaltres tenim, i que espero que en temps s'aconseguirà, és que les coses de transport, moltes vegades les volem molt ràpides, i són molt lentes, perquè intervenen moltes administracions, i també d'altres ajuntaments, i pressupostos, vull dir que és complicat el que n'han de transport. També heu aconseguit millores al trambaix, oi? Sí, sí. El nostre vocal de transport, diríem, que és el home ruïne, actual secretari de l'administra, és molt usuari, com d'altres membres de la Junta, de transports públics, i vam detectar que amb el tramvia no hi havia indicadors, perquè la gent s'agafés. Sí. També no hi havia diferentius per respectar els assajents de la gent gran. Doncs ho vam proposar, i ràpidament ho vam corregir, i actualment ja s'ha aconseguit, vull dir que bé, les coses. Quan veus que donen un fruit a tota l'acció que tens, i a l'esforç, doncs, que s'ha endur ratificat, no? M'has dit que una altra de les accions, o dels essos d'acció de l'associació de veïns, és els impostos, concretament, livi. També vau presentar un recurs, oi? Sí, ja és habitual. Moltes vegades fem broma perquè diuen, bueno, toca l'hora del recurs, ja, no? Quan arriba la proposta d'aprovar els impostos de l'Ajuntament, nosaltres fem un seguiment, i més ara, en tota la situació que hi ha, això que ens diuen que ja se remonta la crisi, que la crisi està ben profunda, i que la ciutadania disposa de por recursos per poder fer-nos moltes vegades els impostos que en alguns moments són elevats, no? Llavors ja està adició del que nosaltres sempre fem elegacions, i hem de dir que sempre ens escolta l'Ajuntament, primer fem reunions, expliquem les nostres preocupacions, ells també expliquen les seves, perquè és molt fàcil des de l'associació demanar que arredueix els impostos, però qui ha de gestionar també ha de donar servei. Però, bueno, aquest any, vam demanar, consideràvem que era una mica excessiu, el 3,5% que hi havia d'increment de livi, i al final ens van concedir, vam treballar un 0,5%, que ben vingut siguin, i que els impostos serveixin també per donar suport, activitats que de la gent més necessitada. De fet, es va rebaixar, és a dir... 0,5%, sí. No es va posar tant com l'esperava, és a dir. L'augment havia de ser del 3,5, i al final va ser del 3. No és que el livi s'hagi rebaixat, sinó que... No, no, s'ha baixat un punt de la proposta. Hem de dir que també hi havia dos anys que han incrementat també la proposta. Vull dir que a moltes vegades amb la gestió has d'entendre la postura de l'altra persona que està gestionant, i ells s'entenen molt bé, crec. Almenys hi ha una bona relació respecte a aquest tema. Evidentment que no estem totalment d'acord, però podem arribar a punt de confluència. Aquesta dius hauria agradat que l'increment fos menor o que no s'incrementés. Nosaltres sempre treballàvem al IPC, i ells ho tenen en sus madrilles. L'increment de l'IPC és l'atenció de les persones ajubilades. És un altre tema complicadíssim, que tard o d'hora s'haurà d'abordar també des de les associacions de veïns. És un tema tan gros que moltes vegades coordinar-ho és molt difícil. Però també estem aquí a través de les altres institucions, altres organitzacions que nosaltres participem en la confacció i la federació del veïs que estan reclamant aquesta modificació. Aquest tema que ara comentaves de les pensions, un tema que també us tocarà de prop, perquè si no m'equivoquen els 75% dels vostres associats estan anadades d'ajubilació. Sí, sí, sí, és així. Sempre es van incorporar en persones joves, però la majoria són gent gran i gent pensionista i persones vídues, que és una vergonya que gent ha de subsistir amb la pensió que tenen. No te'n veu què és? Perdona, no dic que també és evident que hem demanat la bonificació o subvenció de les persones que tenen la majoria de persones. No és una bonificació. No és una bonificació. És una bonificació per persones necessitades i competicions necessites del tema de l'IBI. També és aquí fer-me una crisi d'aquelles persones que entenem que estan en una situació precària i que tenen dificultats, perquè hi ha diners destinats a la subvenció de l'IBI, i moltes vegades no s'esgoten aquesta partida, i no hi ha cap desonament de la majoria de persones. Ho veiem arrossegades de la majoria de persones, en el dret a la majoria d'ad messes. La majoria de persones no es queixen en l'ajuntament, perquè les persones puguin adreçar-se a la nostra entitat o a l'ajuntament, perquè hi ha persones que l'han passat o han demanat, i no han tingut gens de dificultat i això és molt fàcil de tramitar. Recordem que moltes vegades la gent no demana per vergonya, que realment necessiten moltes vegades no se n'assabenta. El tema de les pensions, noteu que és un tema que preocupa molt els vostres sociats. I tant, perquè cada vegada els increments dels consums és més elevat i la reducció i la possibilitat que tenen de cobrir aquestes pujades és més difícil, perquè si un 0,25% d'increment de la pensió ja m'escriu que ara val més la carta que va enviar el govern central que no poden incrementar. I tant, caldrà que moltes persones, en juntament amb els sindicats, estan fent una campanya de retornar, o de dir que dins d'aquest increment hi paguin una atacció digna, que per això he treballat molt rànxing a la mateixa. I gent gran està aguantant i és admirable, perquè aquesta mateixa gent gran, quan l'ajueva a lluitar per aquests drets, ja ara està lluitant per no perdre. Jo no crec que s'ha d'anar a perdre aquests drets, però sí que estan minvats i el que cal és una acció conjunta a tota la societat i explicar als senyors de Madrid que des d'una taula es dirigeix molt bé el govern. I es decideix moltes polítiques, però que altra peixada és el carrer, coneixen les necessitats de la gent. El tercer és d'acció de l'Associació de Veïns, que és el tema medi ambiental. Aquest és històric, eh? També heu treballat amb la plataforma civil que parla de la defensa de Cullserola, oi? Sí, nosaltres participem. L'he deixat molts anys en dos representants al consell de Cullserola, que és el president de l'Ajuntament de l'Esquadra, i el vicepresident de l'Ajuntament de Txell. I estem treballant per aquest tema, però a banda no necessita participar a Cullserola, sinó que nosaltres portem des de fa, no ho sé, potser, 18 o 19 anys, una campanya que és com la gota Malaya que va mirant d'un quart de miqueta, que és la recollida de TAPS, perquè no vegin a incineració. I, llavors, aquesta és una campanya que nosaltres vam iniciar amb la voluntat de que fos assumida per l'administració, que entén qui és qui té la competència, però de moment encara no hem aconseguit això. Hem aconseguit, sí, que la despesa que generava el transport d'aquests TAPS, a l'Ajuntament, nosaltres acollim el cos del transport, que per la nostra entitat eren 400 euros al mes, o a l'any o 500, depenent dels TAPS, que pensi que m'haig de recollir un mes recúbic, que ens va dir el ruïde de TAPS, que ens enviem a la Fundació Seur, que el que ens costa és l'edat dels TAPS des de allors que recollin a la Fundació Seur, no? Perquè Seur els utilitza per temes socials que la Fundació considera. Llavors, aquest és un tema que estem molt contents, perquè fins i tot ens hem demanat d'altres col·legis, no del municipi, si es desplugues, si també poden portar els TAPS a la nostra Seur. És a dir, som recollides de TAPS actius, però pensem que aquesta és una acció que hauria de recaure en les administracions, que és el mateix que recollien el vidre, el paper, i hem d'anar amb una recollida selectiva, no ho sé si amb origen, o com la volen proposar a l'administració, però pensem que nosaltres estem embrutant el planeta, i som nosaltres qui han de treballar, perquè l'impacte sigui mínim. Per cert. El tema dels TAPS és molt... En aquest sentit de recollida de residus, l'Ajuntament va presentar un nou sistema de recollida de residus, que es preveu que es vagi implantant de forma progressiva el municipi. Què us sembla aquest nou sistema de contenidors amb tarjetes? Nosaltres, fins i tot, no sé si recordo una reunió amb una altra, van proposar que el millor es podria fer una experiència pilota al barri, on vivíem, on tenim el gruix més important de socis, que és el barri nord, no? També poder, perquè és més fàcil, qualsevol acció que millori, que els residus nindin i es puguin ser reutilitzables, a nosaltres ens em darà perfecte. Moltes vegades comporta molt inconvenient, a l'hora de marcar el mètodo, la gent, moltes vegades no són conscients de allò que estem llançant, però cada vegada em veia allò de la gota magàia, m'anava aixecant, m'aixecant, m'aixecant, que nosaltres no podem deixar el nostre planeta i, com diu aquell anunci d'aquells criors, que ara no recullo, no? Aquí recollirà el meu fill, el meu net? Sí, que és una feina que s'ha d'abordar ja. Sí, sí, bueno, ja fa temps que estem treballant amb això, perquè el municipi de Sant Josep, un dels temes recullia en temes de selectiva. Però el tema del rebuig va a moltes coses que es podien reutilitzar. Nosaltres estem ara amb un poble de la provincia de Tarragona, i és un poble que viu a Ribarraja d'Ebre, i fa recollir la selectiva de porta a porta. Porta a porta. No són contenidors en tarja, però sí que tenim un sistema molt eficaç. A tot arreu s'està treballant per reduir els residus, perquè els residus ens menjaran. Us hauria agradat aquest sistema de porta a porta, s'enjust? No hem valorat que ens hagués agradat aquest porta a porta, sinó que els tècnics són els que han de dir el millor sistema. Nosaltres som tècnics, en tot cas, de propostes, però no propostes tècniques d'aquestes característiques. Sempre vam dir que el general ens trobaria a l'Associació de Vins per millorar l'argullida i el sistema que sigui. A banda de les propostes, diríem, en matèria política o social, eucològica de l'entitat, organitzeu activitats més de lleure. Sí, aquestes són les que ens permet tenir un contacte més directe amb els associats. Nosaltres tenim 300, recordo, no és exacte, però és 300 quodar-siquico. Crec que tinc la cifra per aquí, un segon. 340, alguna cosa? 338. Bueno, veus? Una per aquí la cosa. Moltes vegades no els veiem, ni els coneixem. Es coneixem de qui són, on viuen i tal. Aquestes sortides es permeten tenir un contacte més directe. Fem sortides culturals sempre relacionades amb veure el territori més proper que tenim. Molt bé, perquè fem un dia de convivència, durant aquell dia hi ha moltes maneres que ens expliquin coses, perquè si no ens ho diuen la gent, evidentment que tenim representants a cada barri. Nosaltres hem entrat que ho sabeu de tot el municipi, que tenim vocalça a totes les barri, si sabem el que hi ha a cada cosa. No vol dir amb exactitud, però sí que tenim incidències en el que passa al municipi. Llavors, allà ens diuen moltes vegades, que mira aquella senyora viu sola, i resulta que no li hagués anat veu de ningú, però nosaltres, si el millor és un cas, que van estar associant la localitat al GBM, i que ens serveix molt de contacte i a les campanes del poble, això que diuen que no es poden tocar, aquí sí que es toquen. D'alguna manera, feu de portaveus de la ciutadania. Com a clar, és el que nosaltres som. El que som molt intermediari entre la ciutadania i l'administració, la nostra feina és aquesta. I ja heu planificat les activitats del 2018, hi ha alguna novetat, alguna cosa que vulgui destacar? Bé, nosaltres, com que també sabeu, tenim el tema de la assessoria jurídica, només l'assessoria jurídica a través del Col·legi d'Advocats i del Seniu, sinó que som un espai de la... de la del sop del servei, que gratuïte... Ara no em surt la paraula. És el SOG, servei d'orientació jurídica gratuïta, exacte. Ara em sortia. Vol dir, persones que no tenen recursos, poden tenir la justícia gratuïta. Llavors, aquesta és fa molts anys que la tenim. Un import important per a nosaltres associats. No tramita els casos, sí, de l'assessorament, però aquelles persones que no tenen recursos, sí que tramita. Després tenim previst el tema de les sortides que fem. Bueno, ja el millor tema és la sorpresa per a la XV, però, bueno, per aquest any, ja ho dius més endavant. Volem anar una mica més lluny de les nostres fronteres. D'acord, doncs. Fonteres comarcals, no? En definitiva, amb molta feina, i la gent que s'associa, sinó la nostra entitat a qualsevol associació del municipi, que tingui una inquietud per a qualsevol tema, perquè l'essentitat s'han de molt bona feina sense just. D'acord, doncs, seguirem informant de les novetats i de l'actualitat de l'associació de veïns. Moltes gràcies, Meri Barranco, vocal de l'associació, i avui portaveu d'aquesta associació de veïns. Gràcies a vosaltres, i molt bona setmana santa a tot el Sant Justencs i Sant Justenques, i la comargues l'has llibregat. I igualment. Que fem amb una així complicada tranquil·litat, tot se solucionarà. I igualment. Moltes gràcies. Adéu. Hem parlat amb la Meri Barranco, sisena vocal de l'associació de veïns. Fem una pausa per la publicitat i de seguida tornem a ser en directe al programa. Fins ara. Fem un lout. Les muts ja el funk, el sol, o la música electrònica més suau. Música electrònica. Música electrònica. Música electrònica. Música electrònica. 100% música relaxant. Música electrònica. Música electrònica. Música electrònica. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Música electrònica. ¡Smooth Jazz Club! T'hi esperem. Cada tarda, de 5 a 7. Escolten'ns, expliquen-nos. Participa, proposa. La Plaza Mireia, amb Mireia Redondo. ...cada tarda, de 5 a 7. Ens veiem a la plaça. Gràcies. Gràcies. Us hi esperem. Cada lluny de nou a 10 del vespre tenim una cita amb Ramon Vineu. Una mirada al passat sense nostàlgia, amb la millor música dels anys, 20 o 50. O, si ho preferiu, podeu descarregar el programa a la carta a ràdio d'Esvern. L'oantic és millor i més divertit. Rebovineu, si us plau. Rebovineu, si us plau. Des del cap de Sant Just posem a la teva disposició la meva salut. La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible on pots disposar de la teva informació de salut i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial. Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic acosta't al nostre cap i porta la teva tarjeta sanitària i el DNI i t'informarem sobre com hi pots accedir. Fem salut per tu. Cap Sant Just ha vingut a l'Indústria sense nom. El meu nit Jordi fent els seus primers passets. El primer dia de part d'en Jordi. En Jordi prenent les seves farinetes. El segon dia de part d'en Jordi. Ara que ho compartim tot, podem compartir molt més. En mans unides compartim un objectiu. Acabem la fam al món. I per això desenvolupem projectes a 60 països. Amb el teu suport podem aconseguir-ho. Truca el 900 811 888 i comparteix el que importa. ¿Sabies que una gran part de les urgències mèdiques es poden resoldre si no et trobes bé o si et fa mal res? El millor és trucar al 061. El 061 sempre tens un metge o una infermera a prop per atendre-te, orientar-te o indicar-te a quins centres sanitàries t'has d'adreçar en cas que calgui. Per una salut millor, 061 cat salut respon. Generalitat de Catalunya. Notícies, entrevistes, reportatges, agentes, no et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat al teu ordinador o dispositiu mob. Informatiu comarcal.com