Entrevista a Sergi Seguí, 1r tinent d'Alcaldia - 29/3/2018

Passa en 12 minuts d'un quart de 12 del migdia i tenim amb nosaltres el primer tinent d'alcalde de Sant Josep Bern, el Sergi Seguí. Hola, què tal, Sergi? Bon dia. Tens algun problema amb els auriculars? Sí, et sento com molt fort, però... Ah, d'acord, espera. Ara he vist. Ara millor? Molt millor. Molt bé, perfecte. Doncs dèiem que avui tenim el Sergi Seguí aquí, el primer tinent d'alcalde, per repassar el que va ser el ple del mes de març, que es va celebrar a Idimecres, de forma extraordinària, perquè avui dijous l'Ajuntament ja ho faré. Cerveix mínims. Cerveix mínims, i la gent sembla de vacances, el Sergi ha vingut, però, malgrat que avui ja... Jo no me'n vaig de vacances. No te'n vas de vacances? No, a més a més, estic com alcalde accidental. Per on estàs? No me'n vaig de vacances. Encara menys vacances. Sí. Doncs el primer tinent d'alcalde i alcalde accidental, que avui ve per parlar del ple, repassarem... Hi ha diversos temes d'aquest ple molt variats, comencem, diríem, per ordre dels punts del ple, i en primer lloc, un dels temes destacats que es va tractar al principi d'aquest ple va ser... Es va escollir les dues persones que formaran el jutjat de Pau, en aquest cas dues dones. Sí, sí, sí. El procediment funciona de la següent manera. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya li demana a l'Ajuntament que faci una proposta de noms i que el ple, l'aprovi i la Lídia, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que és qui finalment acaba d'ecidir si aquella proposta l'accepta o la rebutja i, per tant, se n'ha de fer una de nova. Nosaltres vam fer tot el procediment administratiu, que és publicar les vacances en el vullet i dir de la província, es van donar els dies de termini per presentar candidatures, es van presentar quatre candidatures. D'aquestes quatre, una era de l'Aima Castellví, que és l'octubre del jutjat de Pau, una altra d'una persona advocada que està col·legida al col·legi d'advocats de Sanfaliu, una altra d'un senyor que actualment està vivint a Regina, a Barcelona, i una quarta d'una persona que també s'havia presentat l'última vegada, que demanava el lloc, diguem-ne, de suplent. Llavors, nosaltres, examinant les candidatures, el Tribunal Superiòstic de Catalunya et diu que ho facis, però no et dono uns criteris. Per tant, els criteris els posa a cada ajuntament o a cada equip de govern, i per tant, els nostres quins són? Que la persona que hagi de fer aquestes feines de jutge o jutjessa de Pau tingui un coneixement del municipi, tingui un arrelament, sigui una persona capaç de mediar, de parlar, de buscar espais de diàleg, creiem que l'Aïmma Castellvi ho ha fet, ho fa i ho pot fer molt bé, la persona que és de Barcelona creiem que aquests elements no els acaba de complir, la persona que demanava ser suplent ens va semblar que també podia fer-ho bé, i per últim, l'Eva Baquet, que és la noia que també ho va demanar, i que està col·legiada al col·legi del Vucats de Sanfaliu, van pensar que potser incorrirem en alguna mena d'incompatibilitat, i que corrirem al perill de que el Tribunal Superior ens ho tombés. Per tant, hem fet la proposta de l'Aïmma Castellvi com a jutjessa de Pau Titular i de la Iván Bilar com a jutjessa de Pau Suplent. El ple ho va aprovar, ho enviem al Tribunal Superior, i a partir d'aquí, veure què ens hi van dir, suposo que no era cap problema. Es va aprovar aquesta proposta, que s'havia anunciat que serien dues dones, com el tema destacat, perquè són les que s'hi van presentar, bàsicament. De fet, els quatre, que van presentar dues o tres eren dones i un era home, bé, fantàstic, millor que millor, eh, millor que millor. Jo crec que també, perquè sí dona que l'escollim a l'Aïmma Colada, sinó que es parla seva capacitat de feina, i per el seu grau de coneixement, i per el seu grau d'implicació i d'arrellament, i de capacitat de mediació que la proposem pel lloc. Passem al tema de l'escola Bressol, ahir es van aprovar els preus públics per l'escola Bressol, que es congela, no? Sí, van empendre aquesta decisió, es congela, i també hi ha alguna millora en quant als lectants, però sí, van empendre aquesta decisió. Els preus públics per l'escola Bressol s'aproven ara de cara a les matriculacions, o a les preinscripcions que s'han de fer en breu, i no es fan el novembre o el desembre, que és quan s'aproven els preus públics per tot l'any, quan acaba per curs escolar, ho portem ara. Però sí, sí, van empendre aquesta decisió, sí. I per cert, també, el ple d'ahir es va presentar un recurs al Departament d'Encebent de la Generalitat de Catalunya, també vinculat amb l'escola Bressol per l'impegament. Sí, no és ben bé un recurs, és un avís, és un... Ei, parlem d'això que ens deveu abans que no anem al contenció administratiu. Què ha passat aquí? Aquí el que va passar és que la Generalitat amb la llei d'educació va signar uns convenis amb els ajuntaments on hi havia la regla dels terços. La regla dels terços vol dir que el finançament de les escoles Bressol municipals anava finançat amb un terç a través de l'Ajuntament i un terç a través de les famílies. Es va establir que el mòdul que ens havien de pagar a Sant Josep era de 1.800 euros per alumne, la Generalitat. En un moment donant la Generalitat decideix rebaixar aquest mòdul i ho rebaixen en dos tongades fins que arriba als 875 euros per alumne. De manera unilateral, és a dir, quan tens un conveni amb una altra entitat, normal és que hi ha d'haver algun canvi en aquest conveni per les circumstàncies que siguin i que segurament potser les haguéssim entès i ens haguéssim trobat una solució. Però la Generalitat va decidir fer-ho de manera unilateral. Fins al 2017 ens deveu tants diners que no són només per l'Ajuntament, que repercutiran en la ciutadania. Per tant, el que fem és, abans d'anar al contengers administratiu, mirem de trobar la manera que aquests diners que ens deuen torni cap aquí. També és cert que l'estat espanyol li deu 75 milions d'euros a la Generalitat en concepte d'educació de 0,6 anys. Hi havia també un conveni entre la Generalitat i l'estat espanyol, segons el qual l'estat espanyol entre 2011 i 2012 pagava 73 milions d'euros i escaig a la Generalitat en concepte d'educació de P3 a P5 i d'ajuts de 0 a 3. I això no s'ha complert. Aquestes disposicions no s'han complert i la Generalitat es va trobar amb una falta de finançament i el que va fer per solucionar-ho va ser rebaixar aquests mòduls. Insisteixo que això va ser una solució unilateral i nosaltres creiem que és un incumpliment de conveni. I el que fem és reclamar la Generalitat allò que se'ns deu. Des que ara vol dir que va ser dubtant si es presentava aquest requeriment previ. De fet, aquest requeriment l'hem parlat internament a l'equip de govern, molts cops, de què fèiem, si anàvem per la via individual, per la reclamació individual, on afegíem a la que pogués fer la federació de municipis. Això deriva del fallo a favor que fa un jutjat a favor de municipis que havien interposat uns recurs. Veient que el jutjat els dona la raó, diumam, aprofitem-ho, aprofitem el rebufo, com el que diu, i anem també a demanar-ho, nosaltres vam estar dirimint si ho fèiem de manera indivídua o si ho fèiem a la Federació de municipis. Nosaltres també diem, ostres, ara mateix ja sabem per què la Generalitat va haver de rebaixar això. És comprensible, ara ve, la manera com ho ha fet creiem que no és l'adecuada. I, per tant, a Esquerra ens tenim entre l'abstenció o el votari a favor. És a dir, en cap cas volem posar-nos en contra de reclamar allò que és de l'Ajuntament, i, per tant, dels cinturans sostenibles de Sant Just. Però sí que entenem també la situació per la qual passava la Generalitat al llavors, i també entenem que la Generalitat va intentar buscar solucions, com podria ser fer-ho a través de la Diputació, que és veritat que no és el que hi havia previst, però, com a moment, va ser una solució. Però és cert que la manera de fer-ho no va ser l'idònia i l'ideali, i, per tant, finalment van a votar a favor d'aquest punt, també. El ple d'ahir també es va aprovar l'adesió a la Xarxa de Cervells Locals d'Ocupació, que és aquesta Xarxa Salóc. Això és una xarxa de la Diputació on hi ha tots els municipis que tenen l'oficina local d'ocupació, i fins ara la desió en aquesta xarxa es podia fer mitjançant un conveni senzill, però ara això ha canviat i el que ens demana a la Diputació és que hi hagi un acord de ple perquè ens poguem adarir en aquesta xarxa local d'oficines d'ocupació. Per tant, és el que vam fer ahir, és simplement un tràmit administratiu per poder formar part d'aquesta xarxa, i, evidentment, quan tu formes part d'una xarxa, jo crec que enriqueixes molt la feina que fas en aquell àmbit. Coneixes experiències d'altres municipis, pots accedir als recursos, crec que és interessant formar part d'aquesta xarxa, només faltaria, i el que vam fer va ser aquest formalisme, simplement. Després d'ahir hi havia un altre punt al ple que venia ja d'un ple anterior, que és l'aprovació de l'Ordenança Municipal Reguladora de les Condicions dels Cups de Canàviz, dels fumadors de Canàviz. Això es va deixar, diríem, anar-hi tan baix, en últim ple, i ahir es va aprovar. Això és un tema que ve de lluny, perquè nosaltres el que vam fer va ser fer una moratòria per a totes aquelles peticions que teníem d'installació d'aquest tipus d'establiments al municipi, fins que tinguéssim un ordenance corregulés. Per què? Perquè la llei aprovada pel Parlament ho deixa molt en l'aire. Nosaltres deia, mama, potser que arregulem bé si s'han d'instalar l'establiment d'aquest tipus de Sant Just, que arregulem bé en quines condicions ho han de fer. Ahir vam fer l'aprovació definitiva, això vol dir que anteriorment hi va haver una d'inicial, i entre l'inicial i la definitiva es va haver un període d'alegacions, un període d'alegacions. Hi ha hagut algun canvi, però no substancial. Hem tingut una alegació de l'Associació de Veïns de Sant Just, que demanava que no permetéssim l'installació d'aquest tipus d'establiments, cosa que evidentment no es pot fer. Hem tingut una alegació d'una mena de federació, d'associacions, de fumadors de cannabis, que ens deia, precisament, que estàvem fent una ordenança molt restrictiva. Per tant, tot el contrari del que ens deia l'Associació de Veïns, les dues alegacions es van desestimar. Vam tenir també una alegació d'un psiquiatre, una persona del grup de treball que hi ha hagut amb aquest tema, que deia que una persona que es fes sòcia d'aquests clubs és un requisit indispensable per poder-ne formar part, és una associació. Per tant, abans d'entrar-hi i de poder consumir, t'has de fer sòcia. Aquest psicòleg ens demanava que es poguessin mirar els antecedents psiquiàtrics d'aquestes persones abans de poder-los fer sòci. Hem acceptat aquesta alegació. I després també en Josep Maria Cortés i un seguit de Veïns, també feien algunes alegacions, se'n van desestimar una, que era un tema de la sortida de fums, que havia d'estar separada 3 metres de la sortida normal de l'edifici, i al final ho farem en cinc. I alguna que se li va denegar era per exemple una que demanava que hi hagués més distància entre aquests establiments i parcs, escoles, equipaments, etc. Nosaltres, quan vam fer la proposta d'ordenança i quan parlàvem d'aquestes distàncies, ja ho vam fer de manera que hi hagués una distància suficient entre parcs públics, escoles, equipaments, ambulatori, etc. Corríem el risc que si augmentaven molt més aquesta distància, tal com demanaven aquestes alegacions, l'ordenança el que fos de facto no permetre l'installació d'aquests establiments. I això podria ser causa d'impugnar l'ordenança. I per tant la varen desestimar i la varen deixar-ho amb la distància que ja havíem previst. La distància prevista ja és complicat, trobar un espai en posició. Si tu fas una ordenança per regular alguna cosa, el que no pots fer és una ordenança tan restrictiva que acabis per no permetre aquella activitat. Per tant, de facto no te la poden impugnar i tindrien tota la raó del món. Per tant, vam deixar les distàncies que teníem previstes a l'inici i la vam aprovar definitivament. Aquestes distàncies ho fan complicat, poder instal·lar un club de fumors d'aquestes. Hi ha poques zones. Com aquell que diu que està jugant amb el compàs, perquè és el que acabes fent. I sí que hi ha zones on es poden instal·lar, però sí que és veritat que són molt puntuals. Quines zones es podrien instal·lar? Ara m'has matat. Crec que n'hi havia alguna per la carretera i em sembla que n'hi havia alguna més. M'has matat perquè he mirat tants planos. El propèdia m'ho estudio. Passem a altres temes que es van tractar. Es va regular la circulació de bicicletes al parc de Collserola. Què vol dir això? Pels aficionats del ciclisme. Com un que jo em sé. No, això simplement el que intenta regular és el bonus del parc, el bonus que han de fer els ciclistes del parc de Collserola. Què passa? Ens hem trobat carreres i legals. I legals vol dir que no estan organitzades, ni per cap ajuntament, ni per cap entitat, ni de més. Ens hem trobat ciclistes de nit amb els frontals, en anant convojos. Et trobes ciclistes per correr els petits. I això el que fa és regular. Per on poden circular els ciclistes al parc? I a més a més també estableix un regim sancionador. I ara el que caldrà establir és qui aplicarà aquest regim, aquest regim sancionador, perquè tenim els agents rurals. Perquè evidentment qui pot aplicar sancions dins del terme municipal és la policia local. Per tant això vol dir que en algun moment la policia local haurà de poder pujar al parc. Però també l'ajuntament de Barcelona, que també forma part del consorci del parc de Collserola. També havia posat sobre la taula la possibilitat que agents de policia, en segona activitat, poguessin fer aquesta feina, m'encomunada per tots els municipis. Per tant s'ha d'acabar d'establir bé com es fa, però l'important és que ja tenim la normativa sobre la taula i que ja tenim el regim de sancions per fer-la complir. Que aquí hi ha una altra feina que s'ha de comunicar-ho. Ah, això hi ha una altra feina que s'ha de comunicar-ho. Ja s'ha fet molta feina d'aquest tipus abans de tenir aquest reglament. Però això ja dependerà de cada municipi, de com ho vulgui enfocar. Insisteixo que s'ha dit per activa i per passiva o s'ha explicat per activa i per passiva. Tenen la població en general com els que són molt aficionats a la bicicleta i a pujar al parc, que hi ha uns llocs més adients per anar-hi amb uns altres. Després passem a un altre punt. Sí que vam dir coses. La modificació del reglament de funcionament interna del complex esportiu la Bonaiua. Encara queden alguns punts més. Sí, sí, ja ho veig. A mi se'm va fer curt el ple fins que vam arribar a les preus i preguntes, però ja arribarem, suposo. També, també arribarem al final. Doncs dèiem, aquesta modificació del reglament de funcionament del complex esportiu la Bonaiua, que a més a més també va comptar amb les al·legacions d'una zona. Sí, de la veïna que hi ha just al davant del complex. Senyora, gràcies. Hi ha algun canvi pel que fa els usos d'aquest... El que fem és regular els horaris i els usos de la instal·lació. És una mica sentir comú. Evidentment, si tenim una ordenança del soroll que no permet fer activitats esportives més enllà de les 11 i miga, no entreneu més enllà de les 11 i miga. Si teniu una instal·lació per entrenar i jugar, doncs no sortiu a la part que veguin a jugar o a tocar la pilota. Són aquest tipus de coses el que regula. És un reglament que s'ha treballat amb les entitats esportives... S'ha treballat en el CIC del Consell Esportiu Municipal i amb les entitats esportives del complex. Sí que la senyora Gràcia va fer unes al·legacions, però són les mateixes que va fer el 2015, que ja se li van denagar llavors i ara també... Ella té tot el dret de venir al ple i de queixar-se. Però la persona que pateix el soroll del complex, des que comencen les activitats fins que acaben, perquè insisteixo, viu allà mateix. I quan hi ha activitats extraordinàries també, concerts, especial olímpics, doncs també. Però va venir el ple, va exposar les seves raons, també ho va fer amb les al·legacions, cosa que se li respondran per escrit. El que passa és que calia esperar el ple per si les estimava o les desestimava i si quedaven incorporades o no. A partir de tornar a vacances menjantes, es comunicarà amb ell i se l'explicarà. El ple d'ahir també hi va haver una proposició d'obligència per oferir més pisos per a persones en risc d'exclusió social, no seran 7 pisos més. 7 pisos més, correcte. Ara tenim un parc de 14 i amb aquest 7 arribarem als 21. D'aquests 7 pisos que es van aprovar, 4 ja estan en disposició de ser ocupats i 3 acaben el 31 d'octubre d'aquest any. Era important poder-ho fer el més aviat possible precisament perquè són pisos que estan buits i hi ha gent esperant poder entrar en aquests pisos. Per fer-me proposició d'obligència. I també perquè el 9 de març hi va haver un canvi en la llei de contractació pública que ens va fer replantejar les bases i el conveni. Fins ara hi havia un conveni amb el qual gestionàvem aquests pisos i aquesta nova legislació que es va aprovar el 9 de març ens ha fet canviar tot això. No hem arribat a temps a portar el conveni al ple, però sí les bases. I com que tenim pisos buits i gent esperant-se, no volíem esperar-nos el ple d'abril. Per tant, ho vam portar d'urgència en el ple d'ahir. Sabent-nos molt de greu perquè no ens agrada duques d'urgència i perquè entenem que una cosa així doncs està bé poder-la parlar i de més. Tot i que quan ja ho treballem ja ho anem explicant i que diem que és possible que si arriba a l'hora estaria bé entrar-ho al ple. Però és que jo crec que una cosa així no ens podíem esperar. No tindria lògica que espereixi un mes més o que fessin patir un mes més persones que necessiten aquest habitatge. Penseu que les bases el que fem precisament és rebaixar els criteris econòmics. Per tant, si anteriorment eren 18.000 euros al límit, al topall, doncs ara en fem 14.000, ampliem la base de gent que s'hi pot presentar. I també pondrem la puntuació en quan els anys d'empedronament s'enjust, perquè ens trobàvem en una disfunció que era capaç per a una persona de 30 anys. Teníem menys punts que una persona de 65, perquè en fa 60 que estan pedronades en just, i això tampoc era just. I també d'aquestes vegades s'exclouen els joves menors de 30 anys, perquè creiem que hi ha altres mecanismes, que tenen altres mecanismes per accedir a pisos del seu primer pis o pisos de emancipació. Jo crec que era necessari fer-ho i necessari poder ocupar aquests pisos amb la gent que es necessita. Pisos que el més barat no ha arribat 300 euros i el més car no passa de 500. Per cert, tot això promunsa també a publicar les bases per pisos de protecció oficial. Sí, de lloguer allà de la majoria. Quan estaran aquests pisos disponibles? A veure, calculem que les obres van començar... Jo calculo que a mitjans de l'any 29 és possible que a mitjans de l'any 20 o estiu de l'any 20 pugui haver-hi alguns que es puguin ocupar. Si les obres van anar on rima, eh? I amb les bases d'aquests pisos de risc d'exclusió social, el que fem també és ampliar el temps de contracte. És a dir, són 3 anys de contracte, més dos possibles de pròrrega sempre i quan les condicions econòmiques i socials de les persones que hi són siguin les mateixes. Si han canviat i han tingut la sort de poder millorar i trobar una feina i ingressos més estables, no es faria aquesta renovació. Però si la situació és la mateixa que quan van entrar, es podria prorrogar dos anys més. Després d'altra banda, parlàvem dels pisos de Mas Lluy i també una novetat és que la L52 arriba a Mas Lluy, que és una línia que passa per Sant Feliu i per la Remfe. Passa prop de la Remfe i passa per l'estació del tram. Jo crec que això és una feinada de formigueta que es fa a l'Ajuntament de Sant Feliu, amb l'àrea metropolitana, de demanar-los que era una línia que aparava a la plaça Peradot de Sant Feliu i el que fem és demanar que pugui per Comte de Vilardaga fins a Rosaluxenburg i allà que torni a baixar. A Sant Feliu també li va bé perquè puja per Comte de Vilardaga i també dona més servei i ens va fantàstic, perquè això és una línia que passa molt a prop de la Remfe i és una línia que passa just per la carretera i, per tant, passa pel tram, pel Walden. I després se'n va cap a Cornallà i l'Hospitalet, que és una cosa que havíem perdut amb l'ELA10. Per tant, recorregut de l'ELA10, que l'ELA10 feia aquella volta tan espectacular, però que anava per Cornallà, l'Hospitalet, etcètera, etcètera, l'ELA52 recopereu una mica això i aquests dies estàvem fent proves de recorregut, he vist algun i les 52 passen per allà per Rosaluxenburg, ho he vist perquè ho he vist. Ens va dir que l'autobús no s'ha inaugurat, però ja funciona, però no, és amb proves. Ens van dir que eren proves, i perquè les parades encara s'estan acabant de col·locar, però si funciona ja millor, perfecte, mira, s'han avançat un dia genial, però el que ens van dir nosaltres era que era l'11 d'abril, això és el que ens van dir nosaltres, si s'ha avançat una setmana, millor que millor. Però ens van dir que eren proves, proves per calcular el temps i tot plegat. El que estem treballant també és continuar treballant allargant l'ELA30 fins a la Renfa, i per tant això significa que com que allargaria el recorregut fins a la Renfa i també volem que pugui arribar fins a l'Hospital, Brogi o fins a la carretera s'enjust, això vol dir que necessitarem un altre cotxe per poder mantenir la freqüència dels 20 minuts. I això és el que estem treballant amb l'Area Metropolitana, que no és pressupostos del 2019, pugui tenir aquest segon vehicle que ens pugui ajudar a allargar aquesta línia. I també estem treballant...