Entrevista a Laia Flotats, portaveu PDeCAT - 3/4/2018

Comencem la segona hora del just a la fusta, i aquesta hora parlem del ple. Correspondent al mes de març, ple que es va celebrar dimecres de la setmana passada. I avui en parlem amb la porta veu del principal grup de l'oposició, el PDeCAT, amb la Laia Flutats. Hola, Laia, què tal? Bon dia. Aquest ple es va celebrar dimecres passat, però abans també es va celebrar un ple extraordinari del que no en vam parlar, i va ser un ple extraordinari convocat per desestimar la proposta de l'Ajuntament de Compensació de la Vall. Anem parlant amb l'alcalde, m'han parlat l'altre dia, però és moment també de saber quin és l'opinió de l'oposició sobre aquest tema. Bàsicament aquest ple extraordinari es va convocar per aquest assumpte. Es van tractar altres assumptes també, però el més important va ser aquest. I nosaltres ho van manifestar el ple, ens sembla que un assumpte com és el conveni de la Vall, en el que sembla ser, perquè hem llegit d'aquesta reclamació, sembla ser que hi ha hagut un canvi en un dels punts d'aquest conveni, que és que hi havia 46.000 metres quadrats edificables de la Vall de Sol Residencial, que havien d'anar fora del terme municipal de Sant Just, i ha passat aquests 14 anys, hi ha hagut diferents, per equirrons, sembla ser que aquests 46.000 sí que s'han d'edificar dintre de Sant Just no es podran fer fora. Clar, el que hem detectat és que l'alcalde ha anat negociant, com es diu la Caiguda, l'aterratge d'una part d'aquests metres quadrats en determinades zones del poble, o ha anat negociant o parlant amb aquesta Junta de Compensació sense que prèviament se'ns hagi informat a tots els partits que en el seu dia vam estar d'acord amb aquest conveni, que es va aprovar per unanimitat, perquè recordo que vam ser tots els partits polítics de Sant Just, que vam decidir i vam fer tot el possible perquè a la Vall no s'edifiqués. Si hi ha aquest canvi, que és un canvi substancial, perquè 46.000 metres quadrats edificables no és menor, són molts metres quadrats, i això implica un canvi bastant important pel municipi, això, com que ve d'un conveni que es va fer per unanimitat amb tots els partits polítics, lo correcte seria que, si hi ha hagut aquest canvi, es parles amb tots els partits polítics i una transformació tan important del municipi, ho parléssim entre tots, que és l'esperit del conveni de la Vall, entre d'altres coses, és aquesta unanimitat i aquest consens. I, clar, nosaltres la mantem molt, que això, aquesta visió del que és el municipi i la manera de fer política, i el que són els grans acords del municipi, doncs l'alcalde Josep Perpinyà no la tingui, creiem que és greu que un alcaldi no vegi aquestes coses, i també ens sembla molt malament que, a més a més, hagi actuat pel seu compte, no hagi informat gairebé ningú, i ara ens trobem que pel que sembla hi ha hagut alguns acords, o no sé, algunes coses que s'han pactat, que per la raó que sigui es veu que no es poden tirar endavant, i ara, aquesta junta de compensació, presenta una reclamació normal, si et diuen que facis les coses d'una manera i després no compleixes, et reclamen, és lo normal. I, clar, nosaltres no entenem per què tots els sanjustencs i sanjustenques hem de pagar els plats trencats d'una vaixella que no hem encarregat. Us preocupa quines són les conseqüències d'aquest tema després de la reclamació que va fer la junta de compensació? Clar, aquesta junta de compensació ara pot anar als tribunals, i si això acaba als tribunals i tenim alguna sentència desfavorable pel municipi, és que no podem pagar 128 milions, ni 80, ni 50, són molts diners. Nosaltres el que demanem, ja ho vam dir en el ple, és que això s'ha de parlar amb tots els partits polítics, i en tot cas, i obligatoriament, fer-ho amb la màxim consens i unanimitat, perquè al final som tots que hem de participar d'aquest poble. Aquest va ser el tema principal del ple extraordinari, que es va celebrar a principis del mes de març, va ser ara ja el ple ordinari del mes de març, on un dels temes que es va tractar és la presentació per part de l'Ajuntament d'un requeriment previ a la interposició d'un recurs contenciós administratiu a la Generalitat. És a dir, per què ens entenem? Una mena d'avís per dir, eh, que ens deveu diners per pagar l'escola a veure sol. El PDeCAT s'hi va abstenir en aquest punt. Bueno, vam votar a favor. I va votar a favor, perdó. Sí, vam tenir un debat, vam tenir un debat, a dintre del que és el grup municipal, i finalment vam decidir decantar-nos per votar a favor, perquè al final no deixa de ser que estem demanant uns diners que són pel municipi, i això sempre ho hem de recolzar. És incoestionable. El que passa, que també és cert, que bé, en aquests moments en què estem amb la Generalitat bloquejada amb l'aplicació del 155, que els serveis jurídics de la Generalitat no tenen direcció ara mateix, no hi ha ningú que governi enllà, clar, aquesta situació d'anar presentant reclamacions a la Generalitat no és molt... Ja, ja, que diguem. Però, bueno, com que això ho lidera el Partit Socialista, ja sabem que el Partit Socialista està a favor del 155, doncs bé, en fi, ja és el que hi ha. És a dir, esteu d'acord en què s'ha de reclamar aquests diners, però no en el moment i la manera com es fa. Correcte. Sembla ser també que, com que això ve fruit d'unes sentències que ja han sortit, sembla ser que tant l'ACM com la Federació de municipis ja han informat a tots els municipis, l'ACM, l'Associació Catalana de municipis i la Federació Catalana de municipis, que han estat tots els municipis de Catalunya estan associats a aquestes dues. Aleshores, o bé, entre les dues, aglutinen a tots els municipis. Doncs, bé, el tema de l'escola Bressol va ser un problema de déficit pressupostari de la Generalitat. Recordem que el govern de Madrid es va negar a pagar els diners que devia la Generalitat. La Generalitat no tenia prou diners i va haver d'ajustar partides pressupostàries i, entre d'altres qüestions, va ajustar aquesta a tots els municipis de Catalunya. També s'ha de dir que la Diputació va venir en paral·lel i va recolzar els municipis. O sigui, aquesta mesura de la Generalitat, d'ajustament, la Diputació la va contrarestar fent unes línies d'ajuts i subvencions a tots els municipis per les escoles Bressol. No és que l'Ajuntament passés a zero, és que va deixar de rebre menys si sumem i restem el que hi havia que estava passant. Doncs bé, ara aquesta Federació de municipis i la SEM han plantejat com una espècie de protocol a seguir per fer aquestes reclamacions. Aleshores, s'està seguint aquest protocol. Això és el que ens van informar. Però, insisteixo, potser en aquests moments que tenim la Generalitat intervinguda amb el 155 no és molt bonic fer això. Però bé, tampoc podem votar en contra o manifestar una abstenció amb la reclamació d'uns diners que en el seu dia estaven pressupostats i que són pel municipi. Després, un altre tema que es va tractar i que venia ja d'un altre ple era l'aprovació definitiva de l'ordenança municipal que regula les condicions dels Clubs de Canavis, que es poguessin situar-se just eventualment. És un tema que s'havia portat al ple de fa dos o tres mesos i que el PDeCati va presentar alegacions. Sí, correcte. Què us sembla la ordenança definitiva? El PDeCat va presentar alegacions, no ben bé, perquè, com es va encarregar la regidora Ginapol en determinats moments, no sé si el ple ho va acabar de fer, però la Comissió Informativa ho va deixar molt clar, que va ser el Josep Maria Cortés que va presentar les alegacions, no el PDeCat. I el Josep Maria Cortés, el regidor nostre, ja li va explicar, és que fa un parell d'anys, també per un altre sumte, van presentar alegacions com a PDeCat, en posterioritat a l'aprovació provisional, i ens les van rebutjar perquè ens van tirar encara que nosaltres teníem el ple per fer les aportacions i que si el ple no havíem fet aportacions no tenia sentit que després presentéssim alegacions. I aleshores, clar, van dir, doncs ara presentarem alegacions, però no les presentarem com a partit, perquè si no ens diran, perquè no ho hem fet en el ple, i ho presentarem com a nivell particular per veure si així ens les atenen, o les llegeixen, es dignen a llegir-se-les. Que em sembla una mica fort, això, és una tonteria enorme, però bueno, és més que re una nota anecdòtica que vull posar de manifest, perquè la gent entengui i es visualitzi la manera de fer d'aquesta gent. Per saber-ho al cas, a nosaltres el vam demanar que hi hagués més distància, sobretot que els clubs de cannabis s'obiquessin en el polígon industrial, no en el que és la trama urbana residencial de Sant Just, i això ens ho han tombat, ens han dit que això és per un tema que el pla especial, que regeix els usos del polígon industrial, doncs no contempla aquesta activitat, bé, això és tan senzill com canviar-lo, no és un problema, i no ens l'han estimat aquesta legació. I després, una altra de les eleccions que vam presentar, que és per nosaltres important també, és augmentar la distància entre l'obicació d'un centre de cannabis, d'un club de cannabis, i un centre sensible, que li diem nosaltres, que inclou tot allò que són cuasescoles, escoles braçol, centres cívics, centres esportius, equipaments municipals de tot tipus. Aleshores, nosaltres proposàvem augmentar la distància d'obicació, que hi ha d'haver entre un club de cannabis i aquests centres, tampoc ens l'han estimat. I, al final, només se'ns han estimat una de 6 que vam presentar, si no recordo malament, crec que van ser 6, només se'ns han estimat una, que és la alça de les Xameneies, que estem demanant que siguin més altes de 3 metres, que siguin de 5 metres, per assegurar-nos que el fum que surt no em vegi en cap cas per un cop de vent o per la raó que sigui, no em vegi les terrasses o altres extraccions o sortides d'aire, d'altres veïns. 5 metres d'alçada és molt d'alçada, per assegurar-te que el fum tiri amunt i no baixi. Que no molesti els veïns o la via pública. Sí, és un fum una mica carregat, aleshores. No és menor, pot provocar efectes. Nosaltres vam fer abstenció perquè vam considerar que no haver atès les altres alegacions, no és suficient. És a dir, no satisfia l'ordenança definitiva. No, en la seva globalitat, no. Després, un altre tema que volia parlar també és la política en general d'habitats a públic de l'Ajuntament. En aquest darrer ple es van aprovar la construcció en els pisos per a persones en exclusió social, i ara he presentat dues noves promocions d'habitats a públic, 43 de venta i 20 de lloguer. Què us sembla en general la política d'habitats a públic de l'Ajuntament? En el nostre programa ja fa 3 anys vam presentar que volíem promocionar, nosaltres promocionaríem habitats de lloguer. Ja són 43 pisos de venta, ja em vam adjudicar fa dos anys també, 36. Ara adjudicarem quan us farà un sorteig de 43. Nosaltres creiem que la manca i per on han d'anar els tiros en política d'habitatge és en el lloguer, o sigui, tenir un parc d'habitatge de lloguer important, més que de compra, perquè al final aquests habitatges de compra, un cop els has venut, passen a mans de propietaris privats, i després, quan un d'aquests propietaris privats vol fer una venta, s'ha de despendre del pis que ha passat els anys. Normalment l'Ajuntament té dret, no em surt la paraula, té dret a adquirir el pis de forma preferent. A tant tets. Sí, gràcies. Però mai l'exerceix, mai l'exerceix. Per tant, l'Ajuntament construeix pisos de protecció oficial de venta, i ja mai més es torna a gestionar. O sigui, que de facto passen al mercat privat. Exacte, i ja mai més, o sigui, és cert que passen al mercat privat, i que sempre estan calificats, i per tant les ventes sempre són a preu taxada. Això és correcte, però el que és política d'habitatge que es pugui exercir des de l'Ajuntament, tot allò que són pisos de venta, en el moment que els vents faci la primera venta, ja no hi pots influir més. Ja no pots regular qui accedeix aquests pisos, a nivell de rentes, a nivell de situació social, de necessitat, ja no pots, perquè entra al mercat privat i les compres en el mercat privat són lliures. A preu taxat, però lliures. Aleshores, clar, per això nosaltres des de fa 3 anys i més estem demanant que el que s'ha de fer és política d'habitatge de lloguer, perquè sobre aquests pisos de lloguer l'Ajuntament sempre pot incidir, sempre pot establir una política, una estratègia, i anar modulant i regulant segons les necessitats de la gent del poble. I això és el que nosaltres creiem que és el que s'ha de fer, perquè en el futur el problema de l'habitatge serà cada vegada, bé ja ho estem veient ara, cada vegada més greu, i fer només venta o massivament venta, que és el que està fent aquest govern socialista, no és el millor. Nosaltres igualment en el seu dia a nivell d'ajuntament general de promossa vam donar reculsament a aquestes promocions, com no pot ser d'una altra manera, perquè al final és millor a algú que res. Això està claríssim. Per tant, nosaltres en aquest sentit donarem reculsament, i sobretot perquè per fi ja n'hi havia 20 de lloguer. Aquestes noves promocions van al barri del Masluí, un barri que està en creixement. Podem veure des d'aquí la ràdio les gruas que estan ja al Masluí. Sé que des del PDeCAT no es preocupa la planificació urbanística d'aquest barri. Reclamo que és i més equipaments. Des que el famós vial va trigar a la intermerata a n'està construït. Aquest barri va estar molt d'anys amb gent vivint i no tenia connexió directa senyors. Inicialment hi havia d'haver un pont. Es va planificar urbanísticament aquest barri amb un pont, amb una connexió amb un pont. No es va fer el pont, es va trigar molt a fer el vial de la ITUB, no entraré en detalls, però també va ser gestió na fasta per part del partit socialista. A continuació es fa la planificació de construcció d'un munt de vivendes, però el que és la planificació dels equipaments públics, no hi és. De fet, l'últim pla d'equipaments públics és de l'any 99. I aquest barri els primers virus es van ensurtejar el 2008, o sigui, el 2008 aquest barri ja s'estava parlant d'ell i no hi havia una planificació d'equipaments. Ara ens trobem que també en el mateix pla de la setmana passada es va informar que hi ha un romanet de tasureria, en altra vegada, de 9.400.000 euros, que són molts diners. I la justificació és que han augmentat molt la partida d'ingressos per llicències d'obres. Clar, és evident. Ames Lluís. Ames Lluís. Ja ho has dit, està ple de gruas. Esclar, s'està promocionant i construint un munt de vivenda. Han augmentat els ingressos per aquestes llicències i augmentaran els ingressos per IVI. Això també ho hem de pensar. Però clar, aquest barri, precisament totes aquestes llicències i aquests ingressos extraordinaris d'impostos, que només són puntuals però que són importants, han de servir per poder construir aquests equipaments que aquest barri li fa falta. I no hi ha cap planificació, no estaven pressupostats. El pressupost pel 2018 no estava previst cap equipament, el que va passar és que no hi havia cap planificació, per exemple, a l'estiu que es va fer el més lluï. El pla d'inversions de tot el mandat que va demanar al principi del mandat que vam aconseguir que es fes públic. Per primera vegada vam aconseguir que es fes públic un pla d'inversions per quatre anys. En aquest pla d'inversions tampoc està previst. Jo no sé què és el que estan fent. les recullien les reclamacions històriques de l'Associació de Veïns, que nosaltres també les coneixem, l'escola Bressol, un centre cívic, el PON, són les reclamacions que ha fet l'Associació de Veïns, històricament, i que nosaltres aquesta emoció, clar que la vam reculzar, però no deixa de ser un brindis al sol, perquè al final no era més que l'Ajuntament, l'equip de govern es treia les puces de sobre i passava la responsabilitat a administracions supermunicipals. El PON demanaven que el pagués la Generalitat i el Ministeri de Fomento n'ha posats a demanar diners, no? Jo també m'apunto. Que s'assadia un solar a la Generalitat perquè construïs l'escola Bressol. Clar, nosaltres s'adim al solar que ja el tenim, no ens costa diners, ja el tenim. No és que calen de pagar, ja el tenim, però qui ha de construir l'equipament ha de ser la Generalitat, que la Generalitat ja fa molts anys, que no està construint equipaments d'escola Bressol. I heu sap l'equip de govern, que la Generalitat no construïix equipaments d'escola Bressol. Un altre brindis al sol, suposo que van decidir preparar aquesta emoció per algun tema estratègic d'ell, electoralista, suposo. I abans d'acabar, m'agradaria també parlar d'un altre tema, que segurament ja fa unes setmanes que va passar el seu moment àlgid, però ha acabat el mes de març, el dia 8 es va celebrar el dia de la dona, i la laia va llegir també el manifest a l'Ajuntament. Què us sembla la política de gènere que s'està fent a Sant Just? Creu que es podria fer més, en aquest aspecte? Està bé, està bé en el sentit que es busca les sinèrgies amb entitats del poble, que són de dones, es busca en les sinèrgies perquè entre aquestes diferents entitats vagin col·laborant i donant respostes més transversals a problemàtiques que tenim, i això és bo, que es busqui aquesta connexió entre les diferents entitats, és bo. Es podria anar més enllà barrejant entitats que potser no són de la mateixa temàtica, que són de temàtiques molt diferents, però també fer una xarxa en aquest sentit. Es podrien fer coses així. I està molt bé el dia 8 de març passat perquè va ser molt sorprenent veure la gran repercussió que aquest any ha tingut, no només a Sant Just, que té unidor també, la quantitat de gent que estàvem a l'Ajuntament el dia 8, a les 12, hi havia moltíssima gent, no només això sinó el fet... bueno, la convocatòria de la Vaga, aquesta Vaga femenina, és que a nivell internacional va ser molt impressionant també, va ser com una acció consensuada en tots els països del món occidental, perquè hi ha moltes diferències al món, respecte això també del tema de la dona, els nostres drets i el nostre reconeixement com a persones, i ho dic així perquè aquí ho tenim molt evident, és ho tenim fet, lo mínim, però és que hi ha molts països del món, que ni això. Aleshores, bé, el que és en el món occidental el dia de la reivindicació de la dona va ser molt massiu a tot el món, i clar, això va ser molt sorprenent, la veritat és que va ser molt bé, no sé, sembla que cada vegada hi ha una major consciència social, i sobretot per part de les dones, que al final això, si nosaltres no ens mentalitzem, no anirem enlloc. Per cert, a Sant Just encara no hi ha algú cap alcaldessa i a les últimes eleccions només una candidatura femenina que va ser justament la del PDeCAT. Algun dia tindrem alcaldessa... Home, espero que sí, espero que sí, espero que el maig de l'any que ve em facin recultament els veïns, el més ampli possible, i guanyem aquestes eleccions, que si no tinc els vots dels veïns no les guanyaré, però si em recolzen massivament les guanyarem i, home, podria ser alcaldessa, clar que sí. De fet, et diré que, lligat amb això, nosaltres internament, ara ja en el partit de Mòcrates, hem començat el nostre procés de primàries, i bé, jo he presentat la meva candidatura, així que... Doncs mira, el proper dia en parlarem d'això també, perquè de fet sembla que encara queda molt per les eleccions, però ja comença el com tant res. Sí, bé, de fet, a nivell municipal tots ja hem enxofat el xip aquí, eh? Doncs, seguirem parlant en les properes ocasions que tinguem. Moltes gràcies, Laya, per haver vingut, com sempre, i que vagi bé. Val, gràcies. El just de la fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. És una cara molt dura, eh? La pujada de l'Iva... Home, està marxant pel costat, feina, i veus que són gent més o menys preparada. La única solució, jo veig que ha de ser alguna cosa rebonsiva com el que va passar a Islàndia. El jutge n'està al costat d'ells, perquè he de trobar alguna solució. Sí, sí, sí, que estigui davant. Si hi passen els interessos de Sant Just. Sempre se t'acosta algú que té alguna pregunta, o que té alguna resposta. Perquè ja l'esperança, no? Si es va bé. Just a la fusta, vivim Sant Just en directe, cada matí de 10 a 1. S'ha accedat amb estils com el xilalt, la smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suave, 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda, smooth jazz club. T'hi esperem. Just a la fusta, el magasin del matí. Hi ha un moment per la tertúlia dels dimarts amb el Pep Quintana. Hola, bon dia. Com ha anat la setmana santa? Molt santa. M'agradaria que tinguéssim un moment per celebrar el significat més religiós de la festa. M'agradaria que tinguéssim un moment per celebrar la festa. M'agradaria que tinguéssim un moment per celebrar la festa.