Entrevista a Lluís Monfort, portaveu de Movem Sant Just - 4/4/2018

Comencem la segona hora de just a la fusta, aquesta hora parlem de política municipal i ho fem amb el portaveu del grup municipal de Movem Sant Just Lluís Montfort. Hola Lluís, què tal? Bon dia. Bon dia, molt bé, gràcies. Amb el Lluís, repassarem diversos temes de política municipal. Com deiem, comencem per un tema que es va tractar aquest pla en el que es va aprovar un requeriment prèvi de la interposició de recursos contenciós administratiu al Departament d'Enseñament en referència al finançament de l'escola Bressol. És a dir, perquè ens entenguem una mena d'avis a la Generalitat d'Ediep que ens deveu diners. Exacte. Com m'ho veieu des del grup de Movem, aquesta decisió? Amb tota normalitat, de fet, nosaltres farem signar un conveni amb la Generalitat de Catalunya, que té plenes competències en temes d'ensenyament, tant per al·leg com per al setut d'autonomia. Nosaltres ens vam comprometre a portar en el seu finançament la Generalitat d'un altre, i de manera unilateral la Generalitat es va retirar d'aquest finançament. Podíem entendre que en algun moment tingués dificultats per transmetre aquests diners, però que nosaltres li reclamem a jo que va signar amb l'Ajuntament de Sant Just, en aquest cas, però també amb molts altres ajuntaments de Catalunya. I va haver grups tant del govern com de l'oposició, que tot i que van votar a favor, han dit després que ho feien amb un paró, que és que la Generalitat de Catalunya no estava rebent diners per part de l'Estat. Vosaltres creu que això serveix com a excusa? En aquest cas concret no, perquè és veritat que la Generalitat de Catalunya tenia unes partides que l'Estat li transferia, que anaven sota el concepte d'educació 06, i que és veritat també que de manera unilateral les va deixar de transmetre. Nosaltres donarem tot el suport a la Generalitat perquè inicia aquest mateix procés de reclamació en el govern de l'Estat. Però per altra banda, el conveni que va signar amb l'Ajuntament no anava vinculat a aquestes partides, sinó que anava vinculat als pressupostos de la Generalitat i al compromís que ells van adquirir. Nosaltres creiem que una cosa no treu l'altra, els ajuntaments hem estat fent un esforç enorme per poder mantenir, no només l'escola Bressol com a tal, sinó els serveis educatius complementaris, l'esperinador i l'espai familiar, sense que hi hagués una càrrega forta en les famílies, tot i que sí que s'ha augmentat una mica, però bàsicament la càrrega ha ganat per part de l'Ajuntament i creiem que no pot ser és que la Generalitat se'n desentengui, que és el que semblava que estava passant. A més a més, és una sentència al Tribunal Superior Justícia de Catalunya que, en aquest sentit, dona suport a els ajuntaments que, abans que nosaltres, ja van iniciar aquesta demanda prèvia. Passem ara a un altre tema, d'habitatge públic, perquè el ple es va aprovar l'etorgament de 7 pisos per a persones en risc d'exclusió social, d'altra banda també promunsa a publicar les bases per a l'ajudicació de 43 pisos en règim de venda i 20 en règim de lloguer, si no estic equivocat. Com valoreu la política d'habitatge públic? La política d'habitatge és de les més importants per moviment i per les que més hem lluitat des del minut 0 d'aquest govern. Nosaltres vam entrar en aquest equip de govern apostant molt fort per l'habitatge públic, en un moment en què semblava que aquesta possibilitat es descartava i era molt difícil i que segurament se'ns deia que no acabaríem fent res durant aquest mandat en relació a l'habitatge de lloguer. Cal dir que és una de les lluites més fortes que hem tingut d'entrar a l'equip de govern per situar aquesta política. També cal dir que els altres socis també després han vist la necessitat i han apostat fort. Bàsicament la nostra demanda no era tant a l'habitatge de venda sinó a l'habitatge de lloguer. A l'habitatge de lloguer es creiem que s'enjust és un lloc on s'hi ha de poder viure, que actualment les condicions de l'habitatge les marca un mercat que no està regulat i que és un mercat privat i que s'enjust n'és especialment sensible per la pressió de la demanda exercida sobre el nostre municipi. I per ser un municipi de veritat, un municipi cohesionador, un municipi amb equitat, hem de treballar molt amb que llegeu una oferta de l'habitatge de lloguer potentíssima en el municipi. És un camí molt llarg, és un camí que no podrem fer sol, segurament, tant de bombs ajudant com no ens estan ajudant les administracions Supremoricipals, tant l'Anemoto-Politana, com la Generalitat, com l'Estat per poder fer habitatge públic. I una primera concreció d'aquesta aposta forta són aquests 20 habitatges de lloguer que han sortit ja les bases en el propè... De fet, després ens ho va a la pàgina web de Promúncia. I sobretot que la gent sàpiga que per poder optar en aquests habitatges de lloguer cal que abans del dia 20 d'abril s'inscriguin el registre de solicitants de la Generalitat, que hi ha un web que està en la pàgina web de Promúncia, que és registresolicitants.cat i en allà poden tenir aquesta condició de totes solicitants. Crec que és una realitat que veuen els ciutadans, que cada vegada és més difícil poder-se quedar a viure s'enjust als preus del mercat privat sónals, però segurament molta gent es deu preguntar per què tants habitatges de venda i menys comparativament de lloguer. Generalment hi ha una dificultat, que és el finançament d'aquestes operacions. Si no tots tinguéssim subvenció supra-municipals destinades a l'habitatge de lloguer, en aquestes diferències serien substancials, segurament podríem fins i tot invertir la proporció de 43 de lloguer i 20 de venda. És veritat que la situació de Promúncia s'ha atencionat molt durant les èpoques de crisi i d'alguna manera aquests habitatges eren una cosa que li ajudarà a superar definitivament aquesta situació d'estratès econòmica que té. Per tant, és una promoció que incorpora i ho hem lluitat molt aquests 20 de lloguer i per altra banda també soluciona un problema de Promúncia, que era que tenia els terrenys que estaven sobrevalorats i que havia de retornar a l'Ajuntament. També cal dir que això no acaba aquí, això és el primer pas. Aquests 20 habitatges de lloguer són només el primer pas. Estem treballant amb l'Institut Municipal del Sol de l'Àrea Metropolitana per poder fer una altra promoció de lloguer. Estem també en converses amb l'Inca Sol, com podríem generar una operació també aquí a Sant Just i segurament en els propers mesos quan tinguem les coses més concretades, podrem assumir els compromisos de pla de l'habitatge que havíem presentat amb l'habitatge de lloguer i projectar si potser hi incrementar encara més això. Per totes maneres també diré que no tot es pot acabar amb accions municipals que les estem fent per generar això, sinó que ha d'haver-hi clarament una tipologia d'habitatges que són els d'habitatges de la gent normal que haurien d'estar amb un preu regulat, sinó que és una lluita titànica que no acabarem de guanyar mai. Més enllà de les promocions d'habitatge públic, també hi ha ajuts al lloguer. Recordo que hi va uns ajuts per gent jove al lloguer, no és si es tornarà a oferir. També hi haurà uns ajuts segurament per la rehabilitació d'habitatges que requereixen una posada al dia, tant en temes d'aficiència energètica o en temes de decoració d'elements bàsics, com poden ser en les cuines, les adaptacions i coses d'aquestes. Intentarem anar suplementant, tant amb la via de la construcció, com amb la via dels acords, amb supramunicipals, com amb la via d'ajuts en el lloguer o en la rehabilitació, incrementar aquesta oferta disponible d'habitatge a Sant Just a un preu realment assequible, cosa que no és fàcil. Parlàvem d'aquestes noves promocions al barri de Mas Llui, que és el barri que està creixent més de Sant Just, ahir amb l'Aia Flutats, portaveu del PDeCAT, parlaven també d'aquest tema i ella reclamava que hi hagi més equipaments al barri del Mas Llui. Des del grup de Movem, com valoreu la planificació urbanística que s'està fent al Mas Llui? El Mas Llui és un barri d'aquests que estan sobre el mapa. La Generalitat en el seu moment va considerar que era una espai desenvolupant i metropolità. L'ajuntament és veritat que han anat a contrapeu en alguns moments, tot i que estem ara posant-nos al dia. Ja s'està treballant amb el veïnat, amb la construcció d'un equipament social que pugui ser l'espai de diverses activitats que facin poble, no només barri sinó poble, i que sigui un element bàsic de convivència per a tothom. I a més a més, hi ha una zona d'equipaments suficientment gran, com perquè en un futur el poble pugui decidir quins són els equipaments de municipi que vagin al barri i els equipaments del barri que puguin estar propers. Per tant, no podíem parlar dels equipaments educatius, però, pràcticament, no estaríem parlant d'això. Ens agradaria, en un futur, poder arribar a la Generalitat amb un acord per poder fer un equipament educatiu potent i que s'integrés de manera natural a la dinàmica del municipi. És a dir, hi ha espais que es dedicaran a equipaments, el que passa és que encara no està per definir. Hi ha un espai que ja està definit que serà un equipament per al barri, un centre cívic, en el qual s'està treballant, ja estaria situat molt a prop del pàdel. I amb això s'ha estat coincident a treballar amb els veïns per definir i per començar a caracteritzar que ha de ser l'equipament del barri, que haurà de tenir usos de barri, però també perquè no, usos de gent de municipi que faci servir també i pugui baixar de màxim. També pel que fa a planificació urbanística, d'alguna manera, el ple extraordinari del mes de març, el ple de l'Ajuntament va rebutjar la proposta de l'Ajuntament de Compensació, o la proposta d'indemnicació de l'Ajuntament de Compensació, que és un tema que també hem parlat aquí al programa. Com veieu aquesta situació des del grup de MoveM? Bé, iniciativa primer i després MoveM, sempre amb aquest tema l'hem considerat un dels temes bàsics i més importants de la nostra acció política, i en el qual la veritat és que sempre ens ha racat no tenir més suport electoral i en l'Ajuntament per poder marcar més les nostres dinàmiques. En el seu moment vam tenir molt clar i vam treballar moltíssim amb la plataforma cílica amb defensa de la Valle, perquè finalment els aconseguís trobar solucions per garantir que la Valle quedava preservada de la construcció urbanística. I també és veritat que al final vam acceptar un conveni que el que proposava era que la Valle no es urbanitzés a canvi d'un conveni que deia que miraríem de situar a Sant Just 34.000 m2 de Sostre i que 46.000 m2 de Sostre aniríem fora del municipi. Per què ho vam fer això? Tu es creia en el seu moment de com sembla que altres gent ens donarà raó, que segurament reconeixer 80.000 m2 de Sostre m'hagués pogut ser excessiu. Tot i així vam creure que era una solució viable que garantia que 84.000 m2 dins el municipi que no alterava el model del municipi de manera substancial, i 46.000 m2 de la Generalitat, que ho va aprovar de manera definitiva, assumia també el repte de colocar aquests 46.000 m2 fora del municipi. Nosaltres hem complert la nostra part, hem estat treballant amb la Junta de Compensació i aquests 34.000 m2 de Sostre i alguns més estan dins del municipi amb un creixement natural, assumible i que podrem anar treballant. Aquests 46.000 m2 que queden són els que aquesta segona fase del conveni i que alguna manera per presionar ens han posat aquesta demanda de 128 milions perquè consideraven que nosaltres en aquest cas no havíem sigut plaudil·ligents per fer-ho. Nosaltres vam respondre en aquesta demanda en el mateix ple amb diversos arguments. El primer argument era que el pla de tapes que marcava la unificació de PGM del 2006 s'estava complint de manera estricta per part de l'Ajuntament i que el retard venia per part dels propietaris que s'havien constituït tard amb Junta i han arribat tard a tancar la primera fase i havien arribat a tancar tard els compromisos de la primera fase. Per tant, com que el pla de tapes, amb la qual s'havia d'anar complint aquest conveni, marcava anys per cada etapa, el fet de que se'n derrereixi la etapa primera vol dir que la etapa segona la comença i tens uns anys per acabar-la i la etapa tercera tens uns anys per acabar-la. Per tant, encara estem dintre del termini i ningú ha incomplert res. Per altra banda, els propietaris ens deien que hi havia una impossibilitat material de traslladar aquests metes quadrats fora del municipi. Nosaltres, en aquest escrit, li comentem que no hi ha hagut cap canvi legislatiu que això ho impedeixi. El que sí que hi ha ha hagut una setia de sentències que han tirat enrere plegaments discontinus de transferència de sol a altres municipis, bàsicament també perquè està mal fet. Amb la qual cosa nosaltres creiem que és veritat que hem arribat a complir aquesta part del conveni. La segona part és veritat que existeixen certes dificultats per traslladar sol, per tant, s'ha de fer bé. I el que movem penses que nosaltres no permetrem que el nostre model de municipi canviï de manera radical per acabar assumint allò que les altres administracions no han volgut assumir. El que nosaltres estem demanant és que la Generalitat ens digui exactament quina és la seva posició en relació al conveni que el vincula, que és a la nostra mida també la modificació plegament que calgui per transferir part d'aquests 45 metres o tots fora del municipi, sobre una banda. Segona, mirar si en l'àmbit del PDU m'ha matroporitat, hi ha demanda de sostre per poder transferir. I tercera, i en paral·lel, veure si en algunes parts del municipi podem arribar a assumir una part d'aquest sol per poder ajudar que això es materialitzi. El que passa és que hem d'anar molt al tanto perquè no volem que no existin eri creixements urbanístics no desitjats i és un tema molt delicat que hem d'anar treballant. Tenim un necessonament jurídic i estem treballant amb això. I ara, a possibilitat que aquests 80.000 metres s'haurien de col·locar tots a Sant Just, finalment? Nosaltres creiem que no hauria de ser així. Nosaltres creiem que no hauria de ser així perquè, a més a més, el conveni d'allò en altra cosa, la modificació de plegament d'allò en altra cosa i la Generalitat i les entitats supermunicipals s'han compromès amb una altra cosa. A més, l'estudiarem. Què és el que podem assumir a dintre Sant Just? Què és el que no es pot assumir a dintre Sant Just? I, de fet, l'Ajuntament, el que tenia obligació en relació a aquests 46.000, era tramitar aquelles propostes que hi haguessin de transferència de sol. No qualsevol cosa. És veritat que no ens quedarem amb l'actitud passiva del simplement tramitar allò que ens arribi. Hem decidit tenir una altitud activa, però el que no podem fer és assumir el 100% del problema que altres administracions no volen assumir o que els sopiataris no han sabut trobar perquè no s'han mogut. Hi ha una mena de mantra que resona que aquests 80.000 s'han de quedar a Sant Just. I creiem que no està fet un avantatge jurídicament que això sigui així i que en tot cas és veritat que hi ha dificultats, però nosaltres no creiem que haguem d'assumir de manera unilateral això i que ens ha generat un canvi en la modalitat municipi que estem veient. I més per aquest, salvar la vall no és una decisió municipal, és un element que té una repercussió a supermunicipal i que es benefici de tot l'entorn metropolità. Connectat també amb aquest tema d'alguna manera, de salvar la vall, l'Ajuntament ha presentat una nova marca en què precisament posen valor la proximitat de Sant Just amb Collserola, o de fet, el fet que Sant Just està dins de Collserola, la nova marca és Sant Just naturalment Collserola. Què us sembla des del grup de Movem, aquesta nova marca? Aquesta marca, la veritat és que la vam conèixer fa un mes i mig o així, personalment no m'agraden les marques dels municipis, però entenc que és el punt de vista de marketing, genet de comunitat i tot això. Posen evidència a dos coses, ho comentava en l'article del bulletí d'aquest mes, per una banda està clar que Collserola és un valor, i és un valor que l'hem lluitat, perquè és un valor que està molt mal més, que durant molts anys s'havia donat l'esquena i ha sigut miu d'activitats que d'alguna manera estava en el pati darrere, i que s'ha fet un esforç enorme per convertir Collserola en un part natural, per arreglar, per dignificar, per restaurar, i per tant és un lloc que potencialment és un lloc de gaudi i és un patrimoni de tota la gent que viu a Sant Just i que utilitza Collserola. En aquest cas és evident que si tenim un municipi en qual la majoria del sotrèmol municipal està dintre de Collserola és molt indicat que l'utilitzem com una marca d'identificació. Ens identifiquem amb Collserola, també ens identifiquem amb el Vajoragat, ens identifiquem amb aquest entorn, però amb Collserola especialment. Les històries de Sant Just, de les masies, de les mines, dels conreus, dels carrufers, van molt lligat a la Collserola. Totes les maneres hem d'anar al tant a veure que aquestes marques tenen també un efecte que hem de saber gestionar, que és la promoció turística d'ús d'una zona altament sensible com a Collserola. Collserola té un problema diversos, però un d'ells és la hiperfreqüentació. Està envoltat d'una àrea metropolitana dentsament poblada i amb un entorn en el qual els usos poden generar problemes. M'hauran aprovat precisament en aquest pla les ordinances de la bicicleta a Collserola, en la qual feia molta incidència en què allò no es podia passar. Hem de mirar al tanto de regular aquests usos que hi ha a Collserola i viure-ho com un patrimoni, però mateix temps també mirant de preservar-ho i fer-ne un ús racional i amb molta cura. És a dir, d'alguna manera també que aquesta marca s'agraeixi per aplicar-ho en accions reals, no? Clar, aquesta marca no és vina a Collserola, aquesta marca és som-Collserola i això significa un privilegi i una responsabilitat. M'agradaria per acabar en tractar un altre tema, en referència a l'article del vulletí de Jusfó Salva, segon tenent d'alcalde i també del grup de Movem, en què deia que us agradaria avançar cap a més espais de participació ciutadana. Una de les iniciatives de l'Ajuntament, en aquest sentit, és el Regió de Proximitat, que em comentaves que no és ben bé participació ciutadana, com ho veieu? Sí que ho és, el que no és el que referia en just en aquest article. Jo crec que el Regió de Barri és una molt bona iniciativa, és una iniciativa en la qual es generen espais formals i informals de contacte entre el veïnat i responsables polítics, i en el qual és un canal molt útil per transmetre informació per part de les polítiques cap a la ciutadania en relació amb molts temes que afecten el seu barri, el seu món i molt de ciutadans. I per l'altra banda, molts elements que la ciutadania li preocupen, li engoixen, des de purament urbanístic i de manteniment fins a escolars o el que sigui. Per tant, és una molt bona iniciativa en aquest sentit. El que passa és que la participació ciutadana, hi ha enciclopèdies sobre això, i que és un dia molt difícil, que és com incorporar la ciutadania en la dinàmica de presa de decisions, de participació, de disseny, de molts els polítics d'aquest municipi. Hi ha aquí una diferència dels tempos entre el tempos de l'administració i el tempos ciutadà. L'administració té uns tempos que tot i ser lents per molta gent, són relativament reglats, són molt burocràtics i són relativament ràpids. I moltes vegades la ciutadania necessita uns temps de reflexió, uns temps d'anàlisi, uns temps de elaboració de propostes per entendre. I veure que nosaltres hem de començar, i m'hi entenc que en just anar per aquí, a generar una informació que ajudi la participació, uns projectes en prou termini com que la ciutadania pugui arribar a opinar i a treballar, uns espais de participació que s'assumin, els que ja existeixen com els consells de participació, i que no propicin el fet que hi hagi entre cometes professionals de la participació, que sempre estan a tot arreu i al final acabes continuant replicant aquests models de decisió de poques persones, però una mica més ampliats, i en aquest cas hi ha diverses iniciatives, hi ha els núcleis d'intrevenció participativa, els nips, que hi ha gent que son agafada a l'AZAR, se'ls forma un tema, i llavors comencen a desenvolupar-lo, i és un dels grans reptes de l'administració pública del futur. També implica un canvi en la consciència de la ciutadania, no només de l'administració, en molts anys la administració i la política ha volgut tractar la ciutadania de ser client, jo vull que estiguis content, jo t'ofereixo allò que tu vols, i llavors amb el teu índex de satisfacció el convertiràs en un vot, amb una opció o una altra, en funció del teu índex de certit de satisfacció. La ciutadania ha de ser client a ser comunitat, i aquesta comunitat té un dret que ha d'exercir, i una valoració que després lliurement decidirà amb el vot, però té una sèrie de compromisos de participar en les polítiques municipals. Això crec que és la política del futur, amb el que hem de començar a treballar. Hem fet passos, jo crec que des de la Regimonia de Participació s'han anat fent passos per millorar, però segurament serà el gran repte del proper mandat i dels següents. De fet ja entrem en últim any abans de les eleccions, aquest és un dels temes que des de movem segurament es voldrà treballar. Per això creiem no només per la nostra convicció, sinó per pura eficàcia. Quan tu generes un municipi no és només de dotar-lo dels carrers i les places, no és fer el hardware, sinó que els softwares és la societat, és la dinàmica que es creguin, les interaccions entre la ciutadania i l'ajuntament i la ciutadania entre ells, i cada cop hem anat fent passos, que és veritat que si mirem enrere fa 15 anys, realment s'han fet molts processos en els quals la ciutadania ja s'hi ha vist més implicada en aquest municipi, però jo crec que falta donar un sal qualitatiu que no podrem fer només sols, sinó que segurament altres municipis harem d'ajuntar-nos tots per mirar com ho treballem plegats, però que és una de les pedres de toc, de la política del futur, no només de movem, sinó de tothom. Avui hem parlat de política municipal amb el portaveu de grup de Movem Sant Just, Lluís Montfort. Moltes gràcies per haver vingut un dia més a la ràdio i ens veiem a la propera, Lluís. Perfecte, moltes gràcies. Adéu, bon dia. I won't let you down, no, I won't let you down. I won't let you down, my love. I won't let you down, no, I won't let you down. Falta 20 minuts per les 12, parlàvem fa una estona amb el Lluís Montfort, portaveu de grup de Movem, i ara és moment per fer tertúlia esportiva amb el Carles Hernández i Rius. Hola, Carles. I amb l'Emiliós Casuquio, l'Emilió, què tal? Hola, bon dia. Avui ens falta el tercer element del trident. Sí, mirem coixos per una banda. Suposo que veient el resultat d'ahir del Madrid... Que és un trident belè. Ha preferit no venir. Potser, pot ser que el disgust li hagi durat més del que em va durar a mi, que en el moment de dormir em vaig oblidar. Vosaltres heu sigut els que heu vingut a donar la cara, que no és un dia complicat. Jo esperava aquest resultat a l'inversa. Home, jo ho esperava, també ho esperava, però de fet van encertar tot el que van xutar a porta, pràcticament. Sí, aviam, el Madrid ha guanyat. Van fer dos pals, no? Van fer dos pals, sí. O podien haver sigut molts menys. Depenent de l'actuació de l'árbitre, la primera part va ser espectacularment madridista, va ser una cosa brutal.