Entrevistes de la Justa
Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.
Subscriu-te al podcast
Entrevista a Nil Nebot, artísta santjustenc - 5/4/2018
Inauguració de l’exposició: L’immens minúscul. Aquarel·les de Nil Nebot , avui al Celler de Can Ginestar
Falta un minut per un quart de 12 del migdia i aquesta hora parlem d'una exposició que, si no augura aquest vespre a partir de dos quarts d'avui, es tracta de l'exposició l'immens minúscul de Cuaregles del Nil Nabot. Aquí tenim aquesta hora amb nosaltres a l'estudi de Ràdio Esvern. Hola, Nil, què tal? Hola, bon dia. Molt bé. L'immens minúscul, què vol dir aquest títol? Bueno, la mostra és simplement Cuaregles que he estat fent durant els darrers anys, que és una tècnica per la que m'he decantat bastant. Llavors l'immens minúscul és un títol que no és molt... no designar algú molt concret, sinó que m'encaixava perquè les Cuaregles que obren com tot un món que a vegades pot semblar que estem veient algú molt petit, com referents naturals, com, per exemple, les coses que trobem als microscopis o així, o també en ocasions pot semblar que estiguem veient algú molt més ampla com el que podem trobar quan mirem en un telescopi. Per tant, poden veure coses molt àmplies o molt minúscules, per tant, aquest doble i menys minúscul, no? Sí, sí, sí. Dius també a la presentació de l'exposició, dius que quan crees ho fas sense cap idea preconcebuda. És a dir, que tan frontes una mica el 8, des de 0. Exacte, és un procés una mica com si fos una especie de meditació en la que ja no estic cercant un resultat final, sinó que estic intentant submergir-me en un procés. El Nil Labot, a banda de les Cuaregles, té una altra línia, diríem, artística, que també és com d'escultura, diríem? Sí, escultura i pintura, bàsicament és una línia on em proposo crear únicament amb el que jo puc recollir de l'entorn natural. I a partir d'aquí, sí que apareixen escultures, pintures, però també apareixen utensilis, eines o... coses més d'ous pràctic, però que no són pràctiques, perquè evidentment estan fetes amb elements naturals. Sí, és a dir, tu vas a la muntanya sense res i crees amb el que et trobes per allà. Sí, sí, sí, com hauríem fet a la prehistòria, però des d'un punt de vista més consumista. Si qualsevol persona que ens està escoltant visita a la teva web, tens una web on mostres els teus treballs, veurà fotografies d'una cabana que tens a qualsevol, explica'ns quina és aquest projecte. La cabana és un espai on, juntament amb uns quants amics i amb altres persones que han volgut col·laborar, hem anat construint, fent una construcció d'aquesta manera, únicament amb el que hem pogut recollir en l'entorn proper de Colserola. I llavors és un lloc on s'ajunta naturalesa, bessura i també les nostres ganes de crear algo diferent i especial. I és el que hauríem dit com una espècie de taller, un espai creatiu per crear. La gent el pot visitar? Sí, la clau la té tothom, perquè no té porta. Per tant, és lliure entrada. Aquí no és on està més o menys. Això està a prop de l'Àipica del Sol Solet. D'acord. Allà hi ha un espai de creació. Hem d'anar amb altres persones d'aquí de Sant Just, col·labores? Sí, sí, amb gent així de la meva edat, que també tenim ganes de crear i així. I hem d'anar fins i tot a fer servir les combraries que us trobeu? Sí, sí, tenim... Per exemple, a la cabanya hem utilitzat tot tipus de runa, des de... restos de construcció, de ciment i així, fins a les empolles de vidre, o també, per exemple, construïm competites joies, que són com collars, que estan fets amb trossos de vidre, que trobem per la muntanya, que, malauradament, és un dels de les matèries primes més abundants avui en dia. Sí, que per tant també és una forma de reciclar el que trobes? Sí, de donar-li un altre valor al que és la basura. T'heu vist que deies a la teva pàgina web que, d'alguna manera, el que vols és com està en control de la natura, en harmonia amb la natura, que ara d'alguna manera estem com sopaditats, no? Sí, bueno, jo simplement, a part d'aquesta cosa que em fa sentir millor a títol personal, que està en contacte amb la natura, també tinc molta curiositat i vull entendre, des del meu punt de vista, que és una persona que pertanya a la contemporanitat, com em relaciona amb la natura? Com quins són els meus coneixements al respecte dels meus entorns? I després, quina és la meva manera de... com els arribo a entendre i quina és la meva manera, després d'utilitzar-los i de transformar-los? I veig que sempre, per molt que jo pugui entendre i fixar-me en les tècniques i les maneres de fer primitives, sempre hi ha una persona al darrere que no és primitiva, sinó que té un altre objectiu que pertany més a l'època d'avui en dia. Al principi hem comentat al consultat aquest de l'Inmens Minúscul, però quines són les temàtiques que apareixen més en les teves aquarelles? Hem vist animals, per exemple. Molts dibuixos fets amb punts, també. Sí, les aquarelles que s'exposaran avui són... la temàtica és abstracta. I sempre hi ha un referent bastant evident en la naturalesa, que poden ser... Bé, bastant diverses coses de la naturalesa, com deia abans, des d'organismes, fins a coses més d'espais o de molécules, estructures, però també coses com més minerals. Es va llogar tot d'una atmosfera que és la pròpia tècnica de l'aquarella, que també és una tècnica molt completa, i que té moltes característiques pròpies, però es mou tot d'una atmosfera d'aigua, que realment és un treball bastant pictòric, no és una cosa figurativa. D'acord. Doncs aquesta exposició, l'immens minuscule, d'aquarelles del Nil Navot, que estarà al celler de Can Ginasta, des d'aquest vespre, i fins al 29 d'abril, ara suposo que van de muntar l'exposició. Sí, sí, ara mateix pujo cap a dalt i acabava de penjar i d'il·luminar. Doncs des d'ara, des d'aquest vespre, si no agura dos quarts d'avui, al celler de Can Ginasta i fins al 29 d'abril, podreu veure aquestes aquarelles del Nil Navot, l'immens minuscule. Moltes gràcies, Nil, per haver vingut a Ràdio Esvern i que sigui un èxit, l'exposició. Gràcies. Adeu, bon dia. Cada tarda de 5 a 7, escolta'ns, explica'ns, participa, proposa. La plaça Mireia, amb Mireia Redondo. Cada tarda de 5 a 7, ens veiem a la plaça. La plaça Mireia, amb Mireia Redondo. Ve-te aquí una vegada, un programa de contes que realitza el grup Marc Mestres àvies recuperadores de contes de l'Associació de Mestres Roses Sençat. Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del dematit. Us hi esperem a tots. Sant Justenques. Un programa d'entrevistes amb reflexions i històries personals de dones de Sant Just. Els dilluns a 2 quarts de 8 del vespre i els dijous a 2 quarts de 9. Sant Justenques. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartallera sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilònis. No us ho perdeu. Dijous de 9 a 10 del vespre. Babilònia. Ràdio d'Esvern. Cada dia més a Pròxim. I per això desenvolupem projectes de 60 països, planta-li cara a la fam, entre mans unides.org i comparta el que importa. No et trobes bé? Creus que has d'anar urgències? Abans de sortir de casa, truca el 061. El 061, el nostre personal sanitari, t'oferirà ajudes a les 24 hores del dia per resoldre la teva situació i t'indicarà a 503 milió que t'adreces en cas que calgui. Així podrà rebre l'atenció que necessites més ràpidament. Per una salut millor, 061.4. Babilònia. I hear the drums echoing tonight. And she has only whispers of some quiet conversation. She's coming in 12 bloody fights. The moon that wings reflect the stars that guide me towards salvation. I stopped an old man along the way, hoping to find some old forgotten words for ancient melodies. He turned to me as if to say, hurry boy, it's waiting there for you. It's gonna take a lot to guide me away from you. There's nothing that a hundred men or more could ever do. I flush the rains down in Africa. It's gonna take some time to do the things we never had. The wild dogs cry out in the night, as they grow restless longing for some solitary company. I know that I must do what's right, sure as Kilimanjaro rises like a lembrist above the seven gate. I seek to cure what's deep inside, frightened of this thing that I've become. It's gonna take a lot to guide me away from you. There's nothing that a hundred men or more could ever do. I flush the rains down in Africa. It's gonna take some time to do the things we never had. It's gonna take a lot to guide me away from you. It's gonna take a lot to guide me away from you. There's nothing that a hundred men or more could ever do. I flush the rains down in Africa. It's gonna take some time to do the things we never had. I flush the rains down in Africa. Justa la fusta, el Magasín del Matí. El Magasín del Matí. Ja tenim els nostres tertulians i tertulianes dels dijous a l'estudi de Radio Esvern. El Magasín del Matí. El Magasín del Matí. El Magasín del Matí. El Magasín del Matí. El Magasín del Matí. El Magasín del Matí. El Magasín del Matí. El Magasín del Matí. El Magasín del Matí. El Magasín del Matí. El Magasín del Matí. El Magasín del Matí. El Magasín del Matí. El Magasín del Matí. El Magasín del Matí. El Magasín del Matí. El Magasín del Matí. El Magasín del Matí. El Magasín del Matí. El Magasín del Matí. El Magasín del Matí. El Magasín del Matí. El Magasín del Matí. El Magasín del Matí. El Magasín del Matí. El Magasín del Matí. El Magasín del Matí. El Magasín del Matí. El Magasín del Matí. El Magasín del Matí. El Magasín del Matí. El Magasín del Matí. El Magasín del Matí. El Magasín del Matí. El Magasín del Matí. El Magasín del Matí. El Magasín del Matí. El Magasín del Matí. El Magasín del Matí. El Magasín del Matí. El Magasín del Matí. El Magasín del Matí. El Magasín del Matí. El Magasín del Matí. El Magasín del Matí. El Magasín del Matí. El Magasín del Matí. El Magasín del Matí. El Magasín del Matí. El Magasín del Matí.