Entrevista a Carrasumada Serrano, regidora d'Esports - 6/4/2018

I en Gany, l'Ajuntament de Sant Just, durant termes rehabilitacions diverses instal·lacions esportives, havia de veure la festa i parlar-ne de tot plegat. Tenim la Regió de l'Esports a la carrera sumada Serrano. Per parlar de diversos temes, m'agradaria començar comentant les millores instal·lacions esportives que es donen a terme aquest any. Quines són aquestes millores previstes? Doncs sí, n'hi ha que ja les tenim molt avançades, d'altres que són projectes i que ja estem compartint amb les entitats. La que tenim avançada, com sabeu, en el camp de futbol, el Camp Municipal de Futbol, ho hem fet amb etapes, 3 etapes podríem dir, la primera ja està acabada, sabeu que ja s'està utilitzant tot el canvi de gest per d'eficial del Camp Gran, el Camp Monza, i vam fer un reaprofitament de la gestpa que està en millor estat d'aquest camp per fer un camp futbolset que està al costat. Per tant, hi ha dos camps de futbol, diríem, amb gestpa. Un gran i l'altre, a futbolset. I aquest, com sabeu, està obert, com l'altre també, evidentment, lògicament, per els entrenaments i els partits de les entitats futbol, però també a la ciutadania en general. Unes altres millores en instal·lacions esportives es donen a terme a la bona aigua. Sí, si em permets, aquesta seria la primera fase del camp de futbol, després els edificis diríem que estan com a la part de baix. Exacte, hi hauria una segona fase, que és la que estem ara, de fet ja tenim uns mòduls, teníem, com sabeu, uns espais per les entitats, tant de futbol, com dels ciclistes, dels cars, etcètera, que estan en aquest camp, en aquesta instal·lació, aquest equipament, i aquests mòduls ja tenien uns enllets, estan en vells, i teníem ganes de renovar-ho. I ara tenim uns nous mòduls, amb nou mobiliari, una nova disposició de sorres a treball, a més a més, a mi em fa molta il·lusió, el fet que en aquests nous mòduls hem incorporat una sala polivalent de treball, de formació per tècnics, per esportistes, per assemblies de pares, cosa que no tenien, i sí, la bona aigua. Una millora evident perquè fa aquestes entitats que estan a la zona del camp de futbol, que si no m'equivoquen són els clubs de futbol, el club de futbol s'enjust, l'elètic s'enjust, l'associació de veterans de s'enjust, la penya marcelonista, l'agropassió ciclista i els cars. I llavors era una tercera fase de millores a les instal·lacions del camp de futbol. Exacte. La tercera fase, esperem que també es pugui realitzar ja d'immediat. Bé, consisteix, com també sabeu, a tirar avall, els mòduls que hi ha ara, els actuals, tirar-los avall. Això suposa tenir una empresa que ho faci, perquè s'ha de fer amb condicions correctes. Tirar aquests mòduls, ampliem la vorera del carrer Cervantes i canviem tot el que és els finals. Tot això, clar, és un cost important. Penseu que el canvi de la GESPA i el nou de futbol 7, 440-450.000 euros, els mòduls nous, mobiliari, tot això, 550.000. Fem suma. I el tirar els mòduls, ampliar la vorera, el canvi dels finals i tal, també cap a uns 110-120.000 euros. Per tant, una inversió important per uns canvis que feien falta, però... Exacte. Considerem que sí que feien falta. Aquest equipament del camp de futbol, la millora del pas de vianants, del carrer, diríem, també necessària, perquè és una zona que passa amb molts nens, molt concorreguda. Sí, és un carrer que... sabem que no és un carrer ampla. A més, a més, tenim en un extrem l'escola Montserrat, el Col·legi Montseny. Clar, hi ha tota una sèrie de tràfic, diríem, de gent, de nens, de nenes que venen de l'escola, els que van dins del camp municipal d'esports. En fi, si això sumem, el cap de setmana també hi ha activitat, de partits, així. Doncs és un carrer que té ara encara unes voreres molt estretes, que tenen arbres entre mig, i que tu, si vas amb un cotxet, per allà no hi passes. I, bé, creiem que, també, a més a més, li dones com més visibilitat al camp de futbol, perquè des de fora, des de la vorera, la idea és que la paret, el mur, que hi ha ara, que no deixi veure, no?, a través, doncs això serà com transparent, estaràs tu caminant per fora a la vorera i podràs veure el camp de futbol, de manera que s'integre més a la ciutat. Després, pel que fa l'equipament de la bona aigua, també hi haurà millores, segurament la més destacada serà de la pista exterior, oi? Sí, mira, ara estarem a l'estiu, ja s'ha aprovat, però a l'estiu es faran les obres d'una escala contra incendis, que ja és obligat de tenir-ho i ho farem ara. I el que tu comentaves és tota la part que això sí que era molt esperat, que hi havia, jo quan vaig entrar com a regidora, el primer que vaig demanar, quins projectes hi havia sobre la taula siniant o no, d'empliació de pistes, perquè és una necessitat que hi ha. Llavors ja havien dibuixos, hi havien inclús alguna maqueta, molt interessant, però uns costos molt elevats, i en aquell moment es va haver d'eparcar. Doncs ara ens fa molta il·lusió poder dir que traiem un altre cop aquest projecte, amb molt d'interès, diríem, i tenim un projecte, no és un projecte, sinó és una idea encara, perquè la setmana passada vam compartir-ho amb les entitats de la bona aigua, per discutir entre tots, una mica quines són les necessitats, si una mica la idea que teníem nosaltres d'empliació d'aquestes pistes anaven bé o no anaven bé, perquè jo penso que són ells, qui farà nous d'aquestes instal·lacions? Bé, volíem veure-ho aquí. La idea nostra que els vam plantejar és agafar la pista exterior que hi ha ara actual, que té unes certes limitacions, perquè quan plou, es mulla, en fi. I fa fred a l'hivern, per mi. El fred, mira, tenim el camp de futbol, que és a l'aire lliure, hi ha activitats que tampoc no passa res, és veritat, que això, lògicament, si són criatures, sempre és un impediment, però tampoc no tenim hiverns tan freds, però tenim una pista exterior, i després el que fem és la idea, la idea del que volem, estem treballant, és treure les grades actuals que hi ha en aquella pista, que no s'utilitzen gaire, això ens permet fer d'una pista fern en tres, s'utilitzen tres. La qual cosa ja vol dir que tenim molt més espai. I després, al costat d'aquesta pista, el que es faria és canviar el sostre, intentar habilitar-la de manera que fos més practicable. Més dies a l'any, diríem. I després, al costat d'aquesta pista, em faríem una de nova, totalment nova. Aquesta sí que la nostra idea, a veure quins són els costos dels projectes ejecutius i tècnics que ens faran, a veure què és el que puja, però la idea seria cobrir-la i preparar-la per fer qualsevol esport. Per tant, tenim una pista actual que es converteix en tres i una nova pista coberta i uns nous blocs de vestuaris, que serien gairebé doblaríem la capacitat actual. Amb els nous. La idea és que amb una fase més endavant, doncs si ho podem fer ara, seria fantàstic, però jo crec que això no ho podrem fer ara. Més endavant, la idea és agafar els vestuaris que hi ha ara a la pista exterior i reconvertir-los amb seu per les entitats i de manera que poguessin treure les entitats que tenen la seu i la sala polivalent a dins el que és el complex, al costat de la pista inferior, i podríem traure-les allà, donar els uns espais adequats. Ara estan molt bé perquè són espais nous, però, bueno, posar-li uns espais més a prop de les pistes de fora, de manera que també alliberaríem els espais que estan actualment ocupant per fer més activitat de socis. D'acord, és a dir que s'ampliaria de forma molt significativa l'espai per fer esport a la bona aigua. Cada altra banda també és una necessitat perquè ara mateix s'han de compasinar molt bé els clubs esportius que estan a bona aigua. Sí, efectivament tenim els espais que tenim, tots els clubs fan molt bona feina, treballen molt bé, no ho dic per dir-los, sinó que és veritat, els números ho diuen, cada cop són més equips de cada categoria en totes les entitats, això vol dir que es fa bé la feina, però els espais són els que hi ha. Tot i creixem espais, que jo crec que és un augment significatiu, i així ho vam valorar-ho, les entitats l'altre dia, quan els diem comentar la idea, tots hi guanyarem, tot i així... crec que tampoc no ens podem disparar, és per fer guany, esponjar els espais que tenim ara, que els equips puguin entrenar amb hores més adients, per l'edat dels nois i de les noies, és que podem distribuir millor del que ara podem fer. Això fa el capítol de millors instal·lacions. M'agradaria parlar també de la festa de l'esport, que serà el mes d'abril. Exacte, està previst el 8 d'abril. En què consisteix aquesta festa, què s'hi farà? La festa de l'esport tradicionalment s'havia fet cap a l'estiu, juny, juliol, jo he viscut, com a regidora, dos festes de l'esport, aquesta serà la tercera, i la valoració que fem tot l'equip amb les entitats i l'ajuntament, és que l'estiu fa molta calor. La veritat és que els nens i les nenes costa, que les famílies surten al carrer, i vam valorar que avançar-ho. Per què el 8 d'abril? Perquè creiem que aquesta segona fase que deien de millores del camp de futbol ja estarà fet, els mòbiliari nou ja ho tindrem, no tindrem la tercera fase de la vorera, molt probablement, tot i que jo ho volia arribar-hi, no ho podrem arribar-hi, hi ha moltes coses que es fan, i volem aprofitar la festa de l'esport amb la inauguració d'aquestes obres, que ara que sigui parcialment, però com a mínim ja hi haurà un canvi en el camp de futbol. I llavors volem fer una festa, una jornada d'inauguració de les millores i incorporar-ho dintre d'una festa, perquè no deixa de ser un element més de festiu, és la festa de l'esport. Per fer-ho farem d'alguna manera la festa de l'esport, ja canvi de lloc, tradicionalment ho havíem fet sempre a la plaça Camuapa, ara ho traslladem al camp de futbol, perquè d'aquesta raó que et deia, ampliarem el carrer Narcís Montoriol, pararem al Grand City, posarem allà les entitats també, i tenim una novetat a la festa de l'esport, que ens fa molta il·lusió, que és que perquè com volíem fer aquesta inauguració, volíem que fos singular, i lligat amb el territori especial, segur que s'enjust, el maig de l'any passat, territori especial, seguint amb la línia de l'esport inclusiu, i donar visibilitat a l'esport dintre del món de la discapacitat, vam contactar amb la ONCE, i volem oferir un partit, un partit d'exhibició, diríem, amistós, entre un equip de persones invidents, amb un equip, que ja hem parlat amb les 3 entitats de futbol, que tenim el Sant Just, l'Atlètic, el Sant Just i el Futbol Sala, i entre les 3 entitats, en principi, si no hi ha res de nou, doncs faríem un equip nostre, i això és com una il·lusió. M'ha combinat de les entitats, això seria un partit d'aquesta modalitat de futbol per a invident, és a dir, amb una pilota amb cascabells, no són persones cegues, són persones invidents de baixa visió. Però llavors van tots amb els ulls tapats? No necessàriament tots, no necessàriament tots. Ens hem d'imaginar un futbol adaptat, per les característiques d'aquestes persones, que impliqueu unes normes de joc, una mica diferents, i això també es dona la conèixer. Jo penso que és una oportunitat per conèixer. Penseu que aquest equip, aquest que vindrà, doncs la ONCE té un equip molt potent de futbol, que és la selecció espanyola de futbol, que està a lo més alt del rànquing. Ja poden entrenar bé els equips de Sant Just. Sí, sí, exactament. I el que ens agrada és que passin coses amb la discapacitat, aquí en el municipi, que per exemple, les escoles també s'integrin en aquest projecte, igual que ho van fer amb el territori especial, hem proposat a les escoles tallers de sensibilització, envers la següent aïlla dels invidents, i són la pròpia ONCE que ens fa aquests tallers de les escoles. I anem a tingut un. I bé, esperem que d'aquí a la festa de l'esport, altres escoles es vagin sumant, i que vulguin fer aquests tallers. Les entitats esportives també se'n bloquearan amb la festa de l'esport? Sí, hem tingut reunions amb ells, i els hem demanat que també s'hi sumin, amb aquesta festa, totes les entitats ens han dit que sí, totes, se'ns dubta. També és una oportunitat per ells per donar-se a conèixer. Exacte, és una festa de l'esport, és una festa de tots ells i de tota la ciutadania. I després el que hem fet, estem treballant amb l'ONCE i amb les entitats per veure com fem una adaptació de l'esport concret de cada entitat per invidents. I que els nens i les nenes de Sant Jus i les famílies, tothom qui vulgui, pugui experimentar el pròpia pell que vol dir fer bolell per una persona que no hi veu, o que vol dir patinatge, o que vol dir... No sé si primer és que tenim. Seguint amb el tema de territori especial, també, hi ha hagut altres activitats, altres actes vinculats amb Sant Jus territori especial. La bona aigua va acollir unes trobades esportives de bàsquet muntades per Especial Olímpic Catalunya. Quan va ser? Van ser unes jornades d'escolars, van ser concretament el 22 de gener, el 22 de gener el matí, era un dijous, recordo, l'oportunitat d'acollir aquestes jornades, que es van fer en diferents llocs del territori català, i la Especial Olímpic Catalunya i la Federació Asell, que són qui va co-organitzar amb nosaltres territori especial, doncs ens van demanar que acollissim com a seu, i així ho vam fer-ho, vam oferir des de l'Ajuntament tot el recursos tècnics que podíem, tant d'espais com de carpes, de seguretat del que fos, ho vam donar a la seva disposició, i van venir nens i nenes d'arreu de Catalunya, vam arribar a ser gairebé 400 persones, 400 jugadors i jugadores, d'un ideó. Una cifra força alta. També es participa en una jornada de la Fundació de Fútbol Club Barcelona sobre l'importància de l'esport inclusiu, això també està vinculat amb el Sant Just Territori Especial. Sí, efectivament. També el mateix dia, coincidint, perquè s'organitza de diferents fons, el mateix 22 de gener, a la tarda, hi ha el que és... Això seria la festa de l'esport català, perdó, ara estava. Tenim Especial Olímpics Catalunya i la Federació Asell, conjuntament a la Fundació del Barça, la Fundació del Fútbol Club Barcelona, organitzen una primera jornada, que no s'havia fet mai, sobre esport inclusiu, com podem donar valor, com entre tots, tots junts, som més forts, una mica era el lema, tots junts podem sortir guanyant. Una mica és l'objectiu d'aquesta jornada, és dirigir de les entitats, els clubs, també els ajuntaments, per dir, escolteu, l'esport és l'esport, la discapacitat, les limitacions intelectuals, a darrere poden tenir persones que volen desenvolupar-se com a persones a través de l'esport, i no ho podem fer sols, de moment ho estan fent, lògicament, s'estan fent, hi ha moltes disciplines, hi ha molts clubs que ho fan, però sempre a part de les entitats. I el sentit d'aquella jornada era de les entitats de tots els municipis, per què no fer una secció amb, per exemple, de bole o de patinatge o de rítmica, però amb discapacitat. I aquesta jornada era una mica això, explicar que això és possible, donar exemples de bones pràctiques que ho estan fent, de municipis que ho estan fent, i nosaltres en Just ens van demanar que la relació que teníem amb ells, per territori especial, si podíem participar en aquesta jornada, explicant la nostra experiència, tant de territori especial, com a rel d'això, genera tota una sèrie, una sinergia entre les entitats d'aquí del municipi i clubs d'esportistes amb discapacitat. Nosaltres tenim, com saps, esproceat d'aquella de Sant Just, fruit d'aquesta relació, que és l'entitat del bàsquet d'aquí de Sant Just, es parlen amb l'esproceat i fidelitzem d'alguna manera una relació molt maca, que nosaltres el que fem des de l'Ajuntament és donar cobertura, simplement posant espais, donant horaris d'entrenament, i fent-ho possible. Ens conviden perquè expliquem això. I per això us presentarem vostè. Tots els dirà entre els intents de s'enjustes veus, us enriveu, us enriveu, us enriveu, us enriveu. Hola, bon dia, estem al programa Justa la Fusta, i avui parlarem sobre diferents seccions que us explicarà a continuació de la meva companya. Hola, soc l'Anna, i avui començarem per una entrevista a 3 alumnes de primera Batsherat, que el Joan, Lítha i la Carla ens presentaran i ens hi faran una entrevista sobre la reunió, sobre la espiritualitat. Hola, soc el Joan, i han vingut 3 companys de primera Batsherat, que són l'Andrea, el Pep i la Patícia, i ens venen a explicar una xerrada sobre la espiritualitat. Hola, per a vosaltres, què és la espiritualitat? La espiritualitat és la manera que tenim de reflexionar dels treurens del nostre dia a dia i pensar si són feliços, i d'entrada dir que no té res a veure directament amb la religió i amb les iglesies menys encara. Nosaltres ens pensàvem que estàvem una mica lligades amb la religió, però el noi que ens va explicar que era un noi que havia escrit un diccionari per nens més petits sobre la espiritualitat. I la religió, sí. Ens va comentar que no tenia res a veure. Això està lligat molt amb la signatura de religió, que és una aptativa que fem al Batsherat Social. I llavors, de religió, li vam comentar a la professora que teníem ganes de fer xerrades i tertúlies, i ens va proposar aquesta xerrada, i llavors vam anar uns quants i vam apuntar en un foc diverses preguntes que li podien fer, i va estar molt bé. I va vindre també una altra noia, que era la Quima, i també va parlar sobre la seva experiència amb la espiritualitat i la religió. Sí, a veure, la espiritualitat és més saber com estimar-se un mateix i com està amb pau, amb tu, i així també podria estar amb els altres. Què us ha semblat la xerrada? A mi em va semblar molt interessant, em d'agrada. Sí, també. De primera s'anarà una mica, oi, que ens explicarà, però ens va semblar molt interessant, al tot. Sí, a més, serà un tema que realment el desconeixien, perquè ens va subtar que nosaltres tenim una idea i realment no era aquesta, i vam aprendre. Sí, vam sortir superrelaxats allà, perquè vam portar com un bon i ens vam fer com un d'exercicis. Per relaxar-nos, sí. M'ha dit, sí. Sí, m'ha dit, i molt bé, molt bé. I hi havia molta gent? Bé, molta, molta, tampoc, però hi havia bastanta, tampoc s'esperava molta, molta gent, ja em sé, 10 persones de batxillerat, després hi havia unes senyores, i els de professora, la Maite. I també havia d'estar a l'Isabel Pisoan, però es va tenir un accident. I no va poder anar-ho. Vosaltres creieu que està amb el vís d'aquests creient? Dintre de la joventut, de vegades dius, jo vaig a missa, jo prego, com tu vas dir, Patrícia, i a vegades et poden mirar una mica malament, no? Sí, perquè la religió en els joves és com un tema més d'avui. Sembla que si ets creient o practicant, doncs és estar malament o potser no és el típic, però no sé, cadascú ha de fer el que hi sent, el que hi vol, i ja està. De fet, el Ricardo Ledo va dir una cosa que em va semblar molt interessant, que va dir que en aquest país encara no s'ha superat tant d'antigament de pensar que la religió és una cosa de dretes, i no sé creient-nos una cosa d'esquerres, i crec que és interessant veure-ho més enllà d'això. Sí, sí. I vosaltres què em penseu de la espiritualitat? No sé. Està de moda l'espiritualitat en els joves? Bueno, jo crec que abans, bueno, ho hem contestat una mica, jo crec que igual que amb la religió no és molt com a en els joves, i més, com ja he dit, que ens va sobtar que no sabíem realment el que era, i jo vull dir, no. Jo crec que els joves realment no saben el que és, i no crec que sigui un tema molt comú. Bueno, de fet, va dir que sí que hi havia espiritualitat, però no la teníem reconeguda com a cal, no eren conscients que eren més espirituals. He deia que a la seva època la gent era menys espiritual, però no va més a missa, i ara, en canvi, passa el contrari. És el que diu el Pep. Jo crec que hi havia espiritualitat, espirituals, però no sabem que estem practicant això. Per exemple, en la ella deia que quan arribava a casa, per relaxar-se es posava a pintar una vengala, va dir, i jo que sé el millor, escoltar música 5 minuts al dia, o això, també jo crec que és un signe com d'espiritualitat, que deixes d'anar, desconecta. Sí, que escuteu una manera diferent de relaxar-se, però si la trobes i et funciona, doncs és una manera de practicar-la. Jo crec que és molt bona, no? Sí, sí, sí. Perquè les connectes de tot, i no sé, va molt bé. Sí, però és el que tu has dit abans que realment no ho tenim reconeguda com a tal. En aquell moment no dius, vale, estic sent espiritual, no? Exacte. Sí, sí. Nosaltres, a tercera, m'he fet amb religió, i vam fer una minissació d'espiritualitat, i vam tancar els ulls i ens vam relaxar, i vam fer que les menys surta a taula, i la professora ens va dir que mereixim un punt en l'enostrament, i que l'anéssim seguint per tot el cos. Ens vam