Entrevista a Joan Basagañas, portaveu del PSC Sant Just - 9/4/2018

I ara, a l'espai de la entrevista, tenim nosaltres el Joan Vassaganya, es porteu del grup municipal del Partit Socialista. Hola, Joan. Què tal? Bon dia. Hola, molt bon dia. Amb el Joan Vassaganya repassarem diversos temes de l'actualitat política local. Alguns d'ells que van tenir lloc, també, el de replay, que ja hem comentat amb altres polítics de Sant Just. Amb el Joan Vassaganya, també el de replay, que ja hem comentat amb altres polítics de Sant Just, amb altres regidors. M'agradaria començar parlant d'aquest requeriment previ a la interposició de recursos al Departament d'Enseñament, que es va aprovar a presentar una mena de vis a la Generalitat reclamant uns diners que deu a l'Ajuntament. Alguns grups de l'oposició i també alguns grups del govern van dir que tot i que estaven d'acord amb presentar aquesta vis que creuen que no era el moment més adequat per al 155. Com ho valorarà des del grup del Partit Socialista? Doncs que no veiem quina relació té el 155 amb aquest tema. La decisió la va prendre la Generalitat en el seu moment quan no hi havia l'aplicació al 155 i nosaltres la fem ara, que és quan estan començant a caure resolucions judicials que donen la raó als ajuntaments. Entenem que no té cap mena de relació a una cosa amb l'Atla. Per què en aquest moment s'ha presentat? Perquè ara hi ha hagut sentències judicials que donen la raó als ajuntaments pioners, que van ser uns pocs, que van dir a la Generalitat, que s'havia compromès finançar les escoles bressol d'una determinada forma i vostè, mig a partida, m'ha canviat les regles de joc. I els tribunals, tal com ja es preveia, van donar la raó als ajuntaments. S'ha presentat aquest requeriment? Si no s'ha fet, crec que es faran els propers dies. Estan tot cas entre demitació, sí. Per tant, de moment, no hi ha novetats pel que fa aquest tema. Em sembla, a més a més, que es fa conjuntament amat dels municipis. I crec que aquesta iniciativa li donen suport a les dues entitats de municipalistes del país. Un altre tema que també es va parlar de ple, són els nous habitatges per a persones en risc d'exclusió social. Està detectant que hi ha més necessitat de pisos per a persones en risc d'exclusió social. L'habitatge s'està convertint en un drama per molta gent. Avui en dia és complicat viure de lloguer per a una persona o per a una unitat de convivència on només hi hagi una persona amb ingressos. Aquesta és una problemàtica evident. I per aquest motiu entenem que l'habitatge o l'accés a l'habitatge hauria de ser una d'aquestes potes de l'estat d'ovent està, que en aquests últims anys ha quedat totalment oblidada. També, el Mas Lluís, un barri que està creixent en aquest sentit. Hi haurà noves promocions ara de lloguer i de compra. Sí, hi haurà ara, a court termini, dues de compra, de venda i dues de lloguer. Una a la farà promunse i l'altre a Limsol, que és l'empresa municipal de l'Àrea Metropolitana. En aquest sentit, el grup del PDeCAT, el principal grup a l'oposició, va caçar-se o va reclamar que no hi hagi més equipaments a la barria Mas Lluís. Des d'ajuntament s'està treballant per això. En aquests moments està en marxa el procés de redacció d'un centre cívic més gran que l'espai del qual disfruta actualment als veïns d'aquest barri i la resta de la parcel·la d'equipaments d'aquest barri molt probablement accedirà a la Generalitat de Catalunya perquè en aquest barri està previst que hi puguin haver-hi equipaments educatius. I, com molt bé saps, la competència d'ensenyament és una competència que recau sobre la Generalitat de Catalunya i serà la Generalitat de Catalunya en un futur que haurà de decidir quin equipament es constitueix en aquesta parcel·la que l'hi accedirem gratuïtament i llavors podràs coir en funció dels criteris del pla educatiu que té en marxa a la Generalitat de Catalunya. Si ja s'ha en just i el barri de Mas Lluís li convé més una quarta escola o ve un segon institut. El barri de Mas Lluís és un barri que està creixent molt actualment. De fet, des de per a qualsevol punt del poble es poden veure les gruas, tant de promocions privades com també les noves promocions públiques. Com valoreu aquest creixement del barri de Mas Lluís? Creu que és equilibrat, que és un creixement raonable? Sí, és un creixement molt raonable. El que passa és que aquest creixement havia de ser simultàniament, ho havia d'anar en paral·lel, el creixement dels habitatges de protecció oficial amb els del privat. El que passa és que quan havia de començar a posar-se en funcionament el barri, va arribar la crisi i els únics que van avançar les promocions van ser el sector públic. I fins ara, tots els habitatges que hi havia, que són molts, ja siguin creixim de lloguer o de venda, però eren de protecció oficial. Ara que la crisi, com enym en el sector immobiliari, sembla que s'ha diluït, són els promotors privats els que han engegat de cop i volta totes aquestes promocions que tenien parades. Per aquest motiu sembla, aparentment, que s'estan fent molts habitatges privats, però no oblidem que el sector públic, en el seu moment ja va fer els deures i, per tant, ja va posar, en funcionament, tots els pisos de protecció oficial que hi havien d'anar, que són molts, eh? A més, hi ha molt de gent en pisos i ha sigut a lloguer o de venda de protecció oficial. El sector privat està fent ara el que no ha fet els deures. El que va quedar parat amb l'arribada de la crisi, que va ser, com ho veiem, una crisi que va afectar plenament el sector immobiliari. Altres temes, també, que es van tractar al ple, de fet, una ordenança municipal que s'hauria d'haver provat fa dos o tres plens sobre els clubs de fumadors de Canabis, o una ordenança reguladora dels clubs de fumadors de Canabis, que, finalment, sí que es va aprovar amb algunes modificacions. Es van tenir en compte algunes de les elegacions que va interposar el PDeCAT i una associació de clubs Canabis, i es va aprovar definitivament l'ordenança. És una ordenança que ha de regular en el futur com es poden obrir aquests clubs Canabis, que sembla que van creixent, sobretot l'àrea metropolitana de Barcelona, i que, davant de la inexistència d'una normativa supremunicipal, que determini quines distàncies ha de tenir respecte equipaments educatius, equipaments juvenils, etcètera, aquesta responsabilitat acaba arrecallent sobre els ajuntaments i som els que establem uns criteris. Hem de tenir en compte que són activitats que no són il·legals, per tant, no pots prendre unes mesures tan làstiques com per impedir que se'n pugui obrir cap al municipi, preparat de banda també des de l'Ajuntament, amb aquesta comissió que es va crear d'experts, es va arribar a la conclusió que tampoc pot ser una barra lliure. Hem de trobar un punt d'equilibri. I dic que no pot ser una barra lliure perquè molts ajuntaments estan fent organances molt restrictives amb el risc de que després els impugnen. I el que provocaran aquests ajuntaments és un efecte d'expulsió a tots els municipis de la comarca. I el que no pot ser és que, en un sol municipi, per ser més flexibles, s'acabi concentrant tota l'activitat canàbica de l'àrea metropolitana de Barcelona. Aquest és una mica l'equilibri, no sé si m'explico, que hem hagut d'adobar aquí en l'Ajuntament de Sant Just. És un tema que tot i que cada ajuntament tingui la seva regulació, s'ha de tractar una mica de forma més àmplia, no? Jo crec que en aquests casos, crec que l'altre dia, en l'última entrevista, ja et vaig dir que hi havia alguns casos que hauria de ser l'àrea metropolitana els que els gestionés. Sí, crec que ho van parlant d'altre àmbit. Crec que en aquest cas també, perquè el que no pot passar, el que no hauria de passar és que decisions que pren un municipi concret acabin tenint repercusions en el municipi del costat, que acabin generant efecte d'expulsió. I l'Ajuntament del Costat, perquè segurament de bona fe, ja ha fet una regulació menys restrictiva, acabi havent d'assumir tots els clubs en aquest cas canàvics que ha expulsat ens documentes al municipi del costat. Jo crec que en aquests casos, tenir una normativa per a aigües de l'àrea metropolitana seria del tot convenient i, a més a més, es dotaria de més contingut polític aquest organisme, el de l'àrea metropolitana. Jo crec que té tota la raó de ser, estem en una conurbació i hi ha molts temes que s'han de gestionar en clau sobrelocal. No pot ser que cada ajuntament vagi fent la guerra pel seu costat. El que es va aprovar al ple va ser aquesta organza reguladora, per tant, són les bases que es regulen l'emplaçament d'un club canàvic a Sant Just. Creu que s'hauria de veure amb els ulls que un club canàvic de sis venir a Sant Just, que creu que s'hauria de ser una mala notícia? No, sempre i quan, Sant Just no cabe convertir-se en el districte Roig de Barcelona. I nosaltres hem entès aquesta organza com una regulació que obra portes a la instal·lació de noves activitats, aquest tipus, però, insisteixo que no es converteix en una barra lliure. En aquest terreny hi ha molt de debat, i molta gent diu a m'escoltir. Si l'alcohol també produeix efectes addictius i negatius en la salut de les persones, perquè els ajuntaments són zero restrictius entre cometes a l'obertura de bars i restaurants, i en canvi, són tan dus amb l'obertura d'aquestes activitats, que segurament, a nivell de salut, tenen un efecte molt semblant al que pot tenir l'alcohol. Hi ha un debat aquí molt interessant, que jo crec, insisteixo, i no és perquè vulgui allotir responsabilitats que no per toca un ajuntament decidir si les activitats canàviques haurien de ser o no legals. Aquest seria un debat molt interessant. Com que avui en dia aquestes activitats estan en una mena de l'imbo legal, doncs l'únic que podem fer a nivell municipal és regular de manera que no es proveixin, però a la vegada que tampoc acabem absorvint, ja sé que em repeteixo tota l'estona, però és una mica el marge de maniòbre que tenim a nivell municipal. El debat aquests, sobre les activitats canàviques, és molt interessant. Jo tinc una opinió personal, sé que hi ha alguns estats, els Estats Units, com Oregon, que han legalitzat l'ús de la marihuana, i sé que han estat tenint molts bons resultats tant a nivell de descens del consum, com fins i tot a nivells fiscals per l'Estat. L'Estat ha estat recaptant molt més, perquè s'ha legalitzat un mercat que ja existia. Per at de banda, sembla ser que Amsterdam, que va ser molt banda, que va ser un país inicialment molt obert en aquest tipus de regulacions, avui en dia s'estan plantejant fer un pas enrere, perquè estan detectant que hi ha moltes problemàtiques associades a aquest consum tan obert que hi ha hagut de la marihuana, el cannabis, etcètera. O sigui que és un debat que té pros i contres, com gairebé tots els... No és blanc conegre, evidentment. Jo crec que la vida res ho és, eh? Res. De fet, ara passarem a un altre tema, que suposo que tampoc serà blanc conegre, és la situació política general... Aquesta és... ...de manual. De manual. L'alcalde va donar espai als diferents grups polítics a l'Ajuntament, perquè es pronunciessin... Els grups d'oposició, el principal grup a l'oposició, el PDeCAT, ha reclamat que no sigui l'Ajuntament, el que faci un pronunciament sobre l'empresonament de polítics dels últims dies. Per què l'Ajuntament no fa un pronunciament com a ajuntament i dona espai als... Ja l'hem fet, i, a més a més, hi ha en diverses emocions. O sigui, en aquest mandat municipal, si d'alguna cosa no es pot dir que no hem discutit, és d'aquest tema. L'Ajuntament s'ha pronunciat en contra dels empresonaments preventius de totes les persones que estan en aquests moments a la presó, ja ho ha fet en un primer moment, i ho han mantingut a posteriori. A més a més, també es va penjar una pancarta al Pocó de l'Ajuntament. Jo crec que pronunciaments aquest tipus els podem fer cada dia, però no canvien la situació que patim, no la canvien. Jo, inclús, començo a pensar que és contraproduent, perquè estic percebent un encrocament nafast per part de l'Estat espanyol. I, per tant, humilment, no veig com des dels ajuntaments podem ajudar o contribuir a resoldre aquest problema tan greu que tenim al país. Tenir una sensació que és un debat més de cara a la galeria, potser, als ajuntaments. És un debat que, evidentment, sobrepassa absolutament l'àmbit local. I el que tinc molt clar és que, en un cop ens hem pronunciat, tampoc cal anar-ho fent cada plaer. A més a més, els debatiments també van tan ràpids que els pronunciaments que s'haurien d'haver fet en el seu moment, al cap d'una setmana, la situació que en via tant, que acaba tenint poc sentit el que és de provat. En aquest sentit, fixeu-vos que quan vam fer aquests pronunciaments, no se sabia la resolució que aprenia l'Audiència de Schleswig-Holstein, d'aquest estat, d'aquest lanta alemán, que jo crec que amb bastant bon criteri ha dit que no hi ha delicte de rebel·lió, perquè jo crec, no sóc jurista, però crec que no hi ha delicte de rebel·lió, i també crec que, a més a més, la situació de presó preventiva que hi ha d'aquests moments, que estan passant d'aquests moments amb molts polítics catalans, és totalment innecessària i injusta. Confiança en que aquest nou escenari que s'ha obert doncs pugui acabar tenint impacte també en les decisions que aprenguin en el futur els tribunals espanyols. Jo crec que no seran el cas del jutge instructor, el senyor Iarena, però vull recordar que qui ha de jutjar els polítics catalans és el Suprem. Són jutges organes col·legats amb més d'un jutge. Jo espero que aquest jutge sí que tingui en compte aquest, com es diu en castellà, Barapalo, que ha suposat aquesta resolució judicial d'aquest tribunal alemany. En clau local queda poc més d'un any per les eleccions. Els partits, si no han començat ja, començaran aviat a pensar en aquestes eleccions del juny de l'any 20. Des del partit socialista, creu que aquesta situació política general us pot perjudicar? Home... No ho sé, jo crec que ajudar-nos no ens ajuda. Nosaltres no et vull negar que ens agradaria que les eleccions municipals es parlés de política local, amb tot el que hem fet bé i malament. Llavors, quan entren debats que sobrepassen l'àmbit local, es poden generar distorsions, és evident. Nosaltres a les municipals, en els últims anys sempre hem guanyat, vol dir que la gent valora positivament l'acció a nivell local. Però és veritat que a nivell nacional no hem guanyat. Només hem quedat 4, 5 anys. Per tant, si el debat nacional contamina molt el debat local, doncs hi ha un factor que no controles, que no depèn de tu com a regidor, o de l'alcalde com a alcala, que evidentment pot passar a factura. Jo ja pensava que ens passaria en les últimes eleccions i va ser el contrari, ens va anar molt bé, però ningú pot descartar que en aquestes sí que passi, perquè és veritat que en aquests últims 3 anys el clima no ha fet més que ens rarissen encara més. Creu que el partit socialista s'enjust té votants independentistes? Mira, jo crec que a Catalunya hi ha 3 terços, la població a nivell polític es pot dividir en 3 terços. Hi ha un terç que són independentistes i reductibles. Jo crec que aquí el PCC de Sant Just res que molt poc. Potser algun votant tindrem per amistat, perquè ens coneix personalment, per la raó que sigui, eh? Però fins ara ja eren pocs els que voten. Jo crec que ja eren poquets. Un acte de terç que és gent que ja està contenta amb la situació actual, amb l'estat d'Ocuo, diguéssim. Jo crec que aquí sí que hi ha molt votants socialistes. I llavors hi ha un acte de terç que hi ha gent que no vol dir a la independència si hi hagués una oferta interessant a nivell espanyol, aquest terç que acaba inclinant les eleccions. Aquí en aquest terç hi ha gent que les eleccions autonòmiques ha votat partits independentistes, però jo crec que molts d'aquests sí que les municipals voten el PCC. Perquè no són el que jo diria independentistes i reductibles. Aquesta gent sap separar el que és unes eleccions municipals, unes eleccions del Parlament. És la meva percepció, però igual em puc equivocar. Per tant, dius, hi ha independentistes que ens voten. I segur, independentistes i reductibles. Jo crec que molt pocs, molt pocs. Independentistes que han acabat votant independentistes, partits independentistes, perquè no veuen una proposta interessant per part de l'estat espanyol, dins d'aquesta bossa n'estic convençut de que tenim molts votants. Bé, ens encara queda un any per aquestes eleccions. Segur que tindrem l'oportunitat de seguir-ne parlant. Abans d'acabar el Quinto Tapa, que està arribat ja a Sant Just, aquest Quinto Tapa, com el Valores? Bé, em sembla que és una iniciativa molt interessant. Ha estat alguna etapa? Sí, ja em porto a les. És un sistema molt interessant, que a més a més està tenint molt bona cuida, no només per part de la població, sinó també per part dels restauradors. Molts dels quals ens van dir al l'any passat que gràcies al Quinto Tapa, molta gent de Sant Just, curiosament, havia conegut el seu establiment. Sí, és que n'hi ha 21, crec. Sí, i el que a mi em va sorprendre, molta gent ens deia que gràcies a aquesta iniciativa, molta gent de Sant Just havia anat per primer cop al bar o restaurant en qüestió, i l'havia conegut. Per tant, va ser, a nivell comercial, una iniciativa, jo crec, molt encertada. Segurament els veïns aprofiten per sortir una mica del seu cercle o de la seva zona de confort per anar a buscar un altre restaurant. Sí, suposo que hi ha molta gent que en aquest sentit és... ...notona, de quan ja coneixes un restaurant que ho fa molt bé i va sempre, i aquesta és una oportunitat per conèixer els desllocs. Per provar. Doncs bé, encara tenim... Fins el dia 22 d'abril per acabar de fer les 18 que queden. Són moltes. I després començarem l'operació amb Viquinis. Exacte. Doncs moltes gràcies, Joan Bassanyes, forteu del PCC per haver vingut. A vosaltres. Adéu, bon dia. Ha passat amb estils com el chill-out, les muts jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau. 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Escolta'm, explica'm, participa, proposa. Un programa d'entrevistes amb reflexions i històries personals de dones de Sant Just. Els dilluns a dos quarts de 8 del vespre i els dijous a dos quarts de 9. Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardars? Sabeu que es coneixen més de 30.000 sardars? I n'hi ha uns quants milers enregistrades? Volen conèixer quan hi ha on van ser estrenades o aquí van estar dedicades? Si us agrada la sardana si teniu curiositat tot això i més, ho trobareu al programa a l'audició que se met tots els dilluns de 8 a 9 del vespre o a les seves repeticions. Us hi esperem. Gràcies. Cada dilluns de 9 a 10 del vespre teniu una cita amb Ramon Vineu, si us plau. Una mirada al passat sense nostàlgia amb la millor música dels anys 20 o 50. O, si ho preferiu, podeu descarregar el programa a la carta a ràdio d'Esvern. L'oantic és millor i més divertit. Adéu, si us plau. Gràcies. Gràcies. Gràcies. Bon dia. 11 i 38 minuts de tertúlia dels dilluns, com sempre, amb els nostres tertulians i tertulianes habituals. Avui també amb la Maria Quintana. Comencem presentant el Carles Vaso. Bon dia. La Carme Amador. Hola, bon dia. La Palmyra Badella. Nicolas À legend, cell de inflation tasks. Hem aconseguit posar-ho de xarxes com juice. Ja ensénergem donant el dilluns傾 que ha fet. Avui ho han quedat i hem deixat malgrat de LlDA. avui a la merda, avui també l'ha embarrat. Primer de tot, deixem dir que també avui aprofitem que no fem l'espai del centre d'estudis i l'ubiquem aquí dintre a l'hora de la tertúlia per qüestions personals meves que no hi puc ser-hi. Per tant, com que també és un llibre que ha fet el centre d'estudis i cap perfectament, oi, pel mira? I tant, que sí. Després, pel mira digues què? I cap perfectament, perquè tot és un. A veure, aquest llibre és el llibre de la il·lusió. És una il·lusió meva, és una il·lusió de la Maria, és una il·lusió de la Josefina, de tot el centre d'estudis, perquè l'hem treballat una mica tots plegats, perquè jo quan tenia un conte mig embastat el portava allà sobre la taula i tothom hi deia a la seva, i un em deia, per què no parles d'aquest tema, per què no parles de l'altre? I així ha anat confaccionant cada conte. Són 15 contes. El dia que va sorgir la idea va ser a Vilafranca. Sí, el 2015. La Maria, el dia abans... A Vilafranca. Sí, el recercat. El recercat. És de la trobada de centres d'estudis de part de Catalunya, i allà el que fem és exposar les feines que fa a cada centre. Llavors hi havia un lloc que ens sembla que era de la Terra Alta, d'un lloc d'aquests, que havia fet un conte que crec que era sobre una figuera. Bueno, un conte que explicava d'allò, i llavors vaig dir, ah, i això. I quan va arribar la Palmi de l'hi vaig dir, què et sembla? I a mi em va semblar bé, però no sabia què fer, encara. I de mica en mica em vaig anar imaginant la nostra infantesa, la nostra i la de qualsevol en aquell temps. Els que tenim els cabells blancs, ara. Els que tenim els cabells blancs. I em vaig invatar una colla, perquè sempre anàvem amb colla. I esclar, em va semblar que, tractant-se de Sant Just, el nen es digui Just, però no Just fosalva, perquè és el que coneixem. Perquè és del poble. L'ambient que viu aquesta colla és l'ambient de qualsevol poble, de qualsevol barriada de Barcelona o de qualsevol ciutat. L'únic que sí que té alguns 13 anys us tens.