Entrevista a Jordi Amigó, arxiver municipal - 11/4/2018

Passen 11 minuts de les 11. Aquesta hora parlem de les Rutes Singulars, perquè aquesta setmana hi haurà la tercera ruta, i per parlar-ne tenim nosaltres a d'Arxivia Municipal, el Jordi Amigó. Hola, bon dia. Tercera ruta, ja d'aquestes 4 Rutes Singulars. De moment, quin valenç fas de les primeres rutes que s'han fet? Bé, sorprenent, la quantitat de gent nova que se'ns ha apuntat en aquestes visites, en aquesta estrena de la Ruta Singulars, m'ha sorprès molt gratament, perquè són persones que no són habituals de les activitats o d'alguna sortides que s'havien fet, i tenim gent que ve de fora del municipi, i gent molt oberta, amb moltes ganes d'aprendre el que se'ls pot mostrar en aquesta ruta. Hi ha alguns veïns nous del municipi que evidentment no coneixien aquests espais, altres que són del municipi a tota la vida, que no havien tingut d'aquesta idea de conjunt aquestes explicacions que es poden donar, i en acabar s'ha format com una companyonia entre la gent que ja ha assistit a la primera, la segona, i en aquesta tercera, i fa certa gràcia. I després hi ha un altre tema, que és que els mateixos participants, moltes vegades, aporten els seus coneixements i amplien els coneixements que nosaltres puguem tenir d'un edifici, d'un punt concret, d'una escultura, d'un monument, i ara hi ha participació activa dels participants. No són participants passius, sinó que molts d'ells són participants actius, i aporten els seus coneixements, a l'Eifici Walden, a la Xamanella, a Can Cardona, a les masies que hem visitat. Bé, estem francament satisfets, no? I en sembla que l'última, el dia de les masies, en sembla que érem gairebé 40 persones. D'un i dos, sí, sí. No estàs ensmalament? I a la primera aguda ens sembla que també estàvem sobre els 35, eh? Teniu molta gent apuntada per aquesta tercera? Per aquesta tercera aguda em comentaven que ja hi havia 10 persones inscrites. I suposem que si la setmana, a nivell de temps... Sí, sembla que el cap de setmana donarà alguna treva. Donar alguna treva normalment sempre es apunta una mica més de gent, no? En aquesta tercera ruta, el principi és la d'art singular. Sí, aquesta tercera aguda és la d'art singular, l'aguda d'art singular. Aquesta aguda ja és la segona vegada que es fa, perquè és una ruta que es va escollir quan es va presentar el projecte del Pogtefa, es va fer una inauguració basant-se en aquesta ruta d'art. Llavors, a l'octubre, ja es va fer una sortida que transitava per aquests elements d'art. La novetat d'ara és que hi haurà diversos dels artistes que tenen obra en aquesta ruta, vindran amb nosaltres i explicaran de quina manera van idear la forma que volien que presentar amb la seva escultura. Diu que tindrem gairebé unes explicacions de primer nivell, perquè diversos dels artistes estaran ens acompanyant durant l'Itinerari. Aquest Itinerari passarà per 6 punts. 6 punts, sí. Obres d'art a municipi de Sant Just. Començarà per l'obra Porta Cadira de Carmel Aret. Una obra força nova, oi? Sí, precisament. Aquesta vegada ens trobarem a la plaça Antoni Malaret, a les 11. És una ruta que pot ser una mica més curta que les altres, evidentment, perquè és més urbana, i el recorregut és més curta. I ens trobem a les 11 a la plaça Antoni Malaret. I aquesta escultura és l'última que s'ha instal·lat al municipi, a nivell d'art, turbal, carrer. És l'última. Fa escassament un any, una mica més, que es va instal·lar una mica més. Doncs aquesta sala, la primera, aquesta Porta Cadira... Sí, en principi, la Carme Malaret, si pot, i tot va bé, ens podrà acompanyar i ens explicarà de quina manera es va gestar aquesta obra, que és una obra col·lectiva, és una obra que té la participació de diversos veïns i veïnes del municipi a la part de dalt de l'obra, de lo que seria el cuixí, podríem dir, de la Cadira, està fet en peces de ceràmica, que aquests després de ceràmica van ser fetes per col·laboradors de la Carme, per veïns i veïnes de Sant Just, que van col·laborar amb la seva empremta amb fer aquestes petites rejoles. D'acord, la Carme Malaret va idear l'obra d'art i ha col·laborat amb altres persones. La segona és el mosaic de Sevillet Modulell i Josep Guino Bart, situat al parador. Correcte. Aquest mosaic és un mosaic que es va instal·lar sobre l'any 68. Es va instal·lar quan la Diputació de Barcelona va construir un nou edifici destinat a parador d'autobusos i a la primera biblioteca popular. És a dir, en Just fins aquests anys no tenia una biblioteca pública, una biblioteca privada, que era la de la Taneu, una petita biblioteca. I dintre d'aquest context del final, dels 60, 68, 67, la Diputació va encargar a un artista molt conegut de l'època que és en Xavier Guino Bart, el mosaic aquest, aquest mosaic, i que el va cobrar amb la col·laboració del senyor Modulell. A més a més, aquest mosaic d'en Guino Bart no era conegut per responsables del centre Guino Bart. I és possible que algun d'aquests responsables vingui o sisteixi a la sortida, ells ho saben, estan convidats, i ens han dit que no coneixien aquest obra. I, bueno, explicarem una mica la significació que va tenir aquest mosaic d'en Guino Bart, que té a veure també amb els 25 anys del final de la Guerra Civil i amb tota una celebració que va fer la dictadura franquista d'aquests 25 anys del final de la Guerra, que ells van anomenar de forma força publicitària 25 anys de paz. I hi ha una sèrie de símbols en aquest mosaic que tenen a veure amb el conflicte bélic, que això ho explicarem dissabte. Aquest és el segon punt de la ruta singular. El tercer se situa al casal de Joves, la façana. Podem dir, abans potser ens hem precipitat una mica, però ara us ho explico. El casal de Joves tenia fins ara una façana amb uns grafits que s'havien fet fa anys. Doncs fa precisament aquest any s'acaba de canviar els grafits antics i s'han posat de nou. És a dir, que el casal de Joves llegeix una nova pell a nivell de grafit i d'obra d'art, i el grafit que fa poc hi havia, és a dir, a l'octubre hi havia el grafit antic, que aquest grafit ja ha passat a la història i es pot veure a la placa que s'instal·len als llocs. Té això, ja es mostra la imatge antiga de l'edifici i en aquest cas es mostra la imatge antiga de l'antic mosaic, de l'antic grafit, i ara podrem veure i ens explicaran el que simbolitzen els nous grafits, les noves pintures murals que hi ha al casal de Joves, que podríem dir que són les més noves. Aquestes és l'obra d'art més nova, però que s'assobraposa una que és institució d'una que ja existia. Allò que tenim abans de quina és l'obra més moderna. Si la porta cadira de la Carme Malallet, o aquests grafits, depèn de com es miri, doncs... És una demostració que l'art està a viu, també. És a dir, que no és intocable, sinó que... És intocable. Aquest és un altre... en aquest món dels grafits, ens agrada parlar d'art efímer. Art efímer, en aquest sentit, canviant. Vull dir que són uns grafits que són efímers, tenen una dorada, però que ràpidament, més ràpidament o més aviat que tard, són substituïts per altres grafits que es posen a sobre, i en el cas al cas al pos, evidentment, duren una mica més, però és el cas de la Riera, que ara en parlarem. Sí, de fet, bé, la Riera és l'últim punt. Passem primer per el quart, que està a ciutat a prop del cas de les joves. És el que molta gent li diu la plaça Pinocho o el Pirolí, també li diuen. Aquesta plaça Pinocho té a veure, amb una escultura, de Quim Lluís, que és un nino que fugi, que se'n va, que marxa, que més aviat que fugi, no? Intenta córrer i marxar. Aquest nino forma part de l'escultura del Quim Lluís, que incorpora un cilindre amb unes pintures, hi ha unes pintures d'unes persones, i aquest cilindre roda, i, a més a més, hi ha un petit foc, un cilindre, que il·lumina aquest cilindre rotatori. Aquests tres punts formen part de l'escultura, que Quim Lluís va batejar com estrès. Tot forma part, és una escultura, és un muntatge, el nino no es pot entendre sense el cilindre, i el cilindre no es pot entendre sense aquest focus, que parteix d'un cilindre que il·lumina. Va a dir que aquesta escultura té més de 20 anys, i s'ha mantingut gairebé impecable, com el primer dia. El cilindre segueix agudant, no ha tingut avaries... I bé... No ha fet falta cap actuació d'estauració de manteniment. Molt respectada, a nivell de vandalisme, doncs no ha tingut cap problema greu, diguem-ne. I bé, vull dir, del nino, el que et diem el Pinocho, forma part d'aquest muntatge que... se'n diu estrès. En Quim Lluís esperem que vingui i ens ho acabi d'explicar una miqueta. Després, el cinquè punt està situat al Walden. Sí. És una escultura que es diu Charxes. Les Charxes és un homenatge de la escultura Montsegat Sastre. És un homenatge i un record en el que havien estat les Charxes que rodejaven l'edifici Walden per evitar que les gajoles que es desprenien de l'edifici, quan aquest estava folgat de gajoles, caiguéssim al cap de les persones que circulaven per allà. És a dir, que a l'edifici Walden, com molts potser sabem, estava folgat de gajoles que pocs anys després de la seva construcció van començar a despendre'ns de l'edifici i van crear un perill evident per als... Per als bianants o per als veïns. Pel als bianants, pels mateixos veïns. I la solució que es va trobar des de la comunitat va ser que tot l'edifici es va cobrir de unes Charxes i aquestes Charxes es van aguantar fins a la castaureció que es va fer l'any 94-95. Quan es van substituir les gajoles i es va posar l'actual pell, l'actual recobriment, promunça l'Ajuntament, l'empresa principal de promocions locals, va encargar a l'escultura en Montserratxastre que en record d'aquestes Charxes, va fer aquesta escultura, i l'escultura utilitza diversos dels puntals originals que sostenien les Charxes. Montserratxvi em dirà i ens explicarà el que volguéssim volitzar. És una mena d'homenatge, no aquella època. Sí, menatge, record, la Charxa, el que havia sigut... Aquestes Charxes que impedien les gajoles púlixin fer mal a algú. Exacte. I després, l'últim punt, bé, és el que heu titulat, com a Hall of Fame del grafit, que està situat a la Riera de Sant Just. Exacte, està situat a la Riera de Sant Just. Aquesta Riera, des de l'any 90, finals de l'any 90, principis del 91, vam detectar que s'hi van començar a fer els primers pintades, els primers grafits, les primeres lletres de bassadari que en aquell temps es feien. I d'ençada, llavors, ha sigut un no parar. Han passat almenys dues generacions de joves pintant a la Riera, cap a sobre capa, i deuen haver-hi centenars de grafits, des de l'Alsara de Can Jalaver, aproximadament fins al més enllà del City Park, la Riera està ple banda i banda de pintures murals que des de l'arxiu les hem anat recollint a nivell de fotografia. Les hem anat documentant i hem vist tots els estils pels quals han passat els grafiters durant aquests 26 anys. Hi ha una sèrie d'estils molt diferents de quan es va començar els grafits que es fan en l'actualitat. Llavors, ens passejarem una bona estona per aquí per a la Riera, a l'Alsara de l'ITB, fins al City Park, i després tornarem a pujar, a veure els grafits actuals, i alguns d'antics que ens coneixem ho explicarem a la gent. Aquest grafit té 4, 5 anys. Aquest és el més modern, aquest ivan. Aquesta de Riera és com una mena de santuari. Sí, i aquí l'anomena capella sextina del grafit, també, no? T'hi ha hagut vàlius, no? Però sí que és un santuari. Jo crec que el que diferencia aquest punt de la resta és que no ha estat encarregat per ningú, a aquesta hora. No ha estat encarregat. És un espai de lliure creació pels grafitaires. Aquesta és la clau, vull dir, que tots els altres elements que visitarem són encàrrecs. Són encàrrecs una miqueta de cometes del govern, no? Vull dir, són encàrrecs del poder. Parlem d'art, doncs, són uns encàrrecs del poder. En canvi, aquest últim no és cap encàrrec. És un espai, això, de lliure creació, i és un espai que se l'ha pres la gent, perquè aquest espai abans no l'utilitzava ningú. Vull dir, que no... I en un moment donat no es va... es va consentir que es pintés allà sense perseguir ningú, no? Vull dir, sense posar cap multa per infracció de la taxa que allà havia de no pintar parets. Vull dir, perquè inicialment, doncs, tampoc podies... Però, bueno, es va... A través d'una manera, de concentrar a tothom que vulgui pintar, en una zona, no? Va ser una cosa bastant... A partir de l'any durant, la gent es va començar a concentrar allà, ningú es deia res, i... Va ser espontani. Espontani, totalment, espontani, totalment. I, al principi, estaven en torno de la ITV, perquè era el lloc d'accés més fàcil, però llavors es van començant a extendre a dreta i a esquerra. Vull dir, fins arribar, fins al límit amb San Feliu, fins a on hi ha actualment altra envia, i després més amunt, fins a la zona de Can Jalaver. Doncs aquest punt, anomenat el HelloFam de Grafit, serà l'últim d'aquesta ruta d'art singular que començarà dissabte les 11 a la plaça Antoni Malaret, suposo, al voltant d'aquesta obra de la Carme Malaret, de la porta que dira. Moltes gràcies, Jordi Amigo, per venir a explicar-nos aquesta tercera ruta, i ja parlarem quan toqui fer la quarta, i expliques la quarta. Moltes gràcies, Jordi. A veure. Adéu, bon dia. Fem una pausa per la publicitat, i de seguida tornem amb la tertúlia esportiva per parlar desfeta del Barça i a Roma, fins ara. El salt, el smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de 10 ulls a divendres i de 4 a 5 de la tarda. El smooth jazz club i Esperem. Cada tarda, de 5 a 7. Escolta'ns, explica'ns, participa, proposa. La plaça Mireia, amb Mireia Redondo. Cada tarda, de 5 a 7. Ens veiem a la plaça. La plaça Mireia, amb Mireia Redondo. Escolta'ns, participa, proposa. A veure, fa un moment que veu que és el final de la parròquia. 60 i més. El magasin fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, entrevistes, tot allò que paga la pena té ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre i en segona audició els dissabtes a les 11 en punt del matí. Recordeu, xeixanta i més. Ara bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dades de caducitat. Primer van ser les zones, 98.1 FM. Després internet, radiodesvern.com. Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram i ara obrim un nou canal. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610-777-015. Radiodesvern, cada dia més a prop teu. 4 de cada 10 vehicles són més respectuosos amb l'aire que respirem. Si el teu n'és un, la direcció general de trànsit enviarà una etiqueta ambiental adhesiva, perquè tothom ho sàpiga, enganxa l'alvidre. Canviarà vits és tan necessari com l'aire que respirem. El meu nit Jordi fina els seus primers passets. El primer dia de part en Jordi. En Jordi prenen les seves farinetes. El segon dia de part en Jordi. Sabies que una gran part de les urgències mèdiques es poden resoldre sense haver d'anar a l'hospital? Si no et trobes bé o si et fa mal res, el millor és trucar al 061. Per una salut millor, 061 cat salut respon. Generalitat de Catalunya. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat al teu ordinador al dispositiu MOP. informatiucomarcal.com La informació més propera al Justa la Fusta. La informació més propera al Justa la Fusta. La informació més propera al Justa la Fusta. La informació més propera al Justa la Fusta. La informació més propera al Justa la Fusta. La informació més propera al Justa la Fusta. La informació més propera al Justa la Fusta. La informació més propera al Justa la Fusta. La informació més propera al Justa la Fusta. La informació més propera al Justa la Fusta. La informació més propera al Justa la Fusta. La informació més propera al Justa la Fusta. La informació més propera al Justa la Fusta. La informació més propera al Justa la Fusta. La informació més propera al Justa la Fusta. La informació més propera al Justa la Fusta. La informació més propera al Justa la Fusta. La informació més propera al Justa la Fusta. La informació més propera al Justa la Fusta. La informació més propera al Justa.