Entrevista a Marta Mussach, responsable del Servei Local de Català - 13/4/2018

Comencem la segona hora del just a la fusta i aquesta hora ja amb la mirada posada a Sant Jordi. En aquestes setmanes ja hem començat a parlar, la setmana que ve encara tindrem temps de fer-ho, perquè queden 10 dies concretament perquè sigui Sant Jordi. I avui parlem amb la responsable de servei local de Català, la Marta Mossac, o la Marta, què tal? Hola, bon dia. A la Marta parlem dels premis de Prosa i Poesia que es lliuraran el dia de Sant Jordi, oi? Es lliuraran el dia 20. El dia 20, divendres. Es divendres el dia 20, a les 7 de la tarda, el pati de les escoles, si no plou. Si plogués aniríem a la Taneu, a la sala cinquantanari, però creiem que la setmana vinent farà bon dia. I jo crec que ha plogut prou, com per tenir el divendres, vinent disponible al pati de les escoles. I per gaudir de les paraules, què direm? Se saben ja els guanyadors dels premis de Prosa i Poesia? Se saben, però és secret. No és públic? No és públic, de moment. Ho sabran, això, el dia 20 a les 7 de la tarda. Hi ha molts participants? Sí. Hem batut el rècord dels darrers 5 anys. Hi ha hagut 275 obres presentades, que és clar, 275 persones que han... Hi ha algun autor o autòre que n'escri més d'una? Sí, sí. Jo crec que sí, però no ho sabem, sí, perquè és secret, no? Sí, sí. I el que sí que... Puc dir que sí que hi ha hagut gent que ha repetit de premi d'altres anys. Per tant, vol dir que hi ha una trajectòria bona, perquè de vegades això veus algú que amb 12 anys o en 9 anys s'hi ha presentat, ha guanyat, després ha continuat, ha passat de categories, 12, 14, 15, 17, adults, i quan arriben adults i veus que continuen guanyant, vol dir que estan treballant molt bé. Aquests premis de Prosa i Poesia, del servei local de català, compleixen 30 edicions, oi? 30 edicions, sí, sí. Moltes. Aquí es veu una mica l'evolució, si hi ha hagut gent que ha participat en molts anys, hi ha gent que són fidels de cada any? Sí, sí, sí que hi ha gent que és fidel, però, clar, van passant els anys i... També el que sí que hem fet... Gràcia que molta gent que era fidel va començar, potser, molts en Prosa i han acabat en Poesia. O sigui que han canviat de categoria i d'estil. Sí, sí, mira, per exemple, que vindrà amb nosaltres per celebrar els 30 anys. Hem demanat a persones d'aquests anys, si podíem venir el dia 20, a llegir alguna cosa que hagi nascrit ells. A persones que han continuat treballant per això, per l'ús de la llengua en aquest àmbit. I una d'elles, i que, a més, han tingut, no sé, per exemple, l'Elga Simón, que ha tingut un premi, ha fet un llibre... No, també hi fa un... Per això, pobs dies, no? Llavors, ell ha dit que sí que vindria, ens farà una lectura acompanyada del Guillem, que és el guitarrista que va amb ella, que l'acompanya, i clar, estem molt satisfets, perquè jo tinc el seu primer poem en 12 anys, que va escriure, després va anar canviant i mira, ara ha pogut publicar el seu llibre de poemes i tenir un premi ben marascut. Quins autors i autores destacaries d'aquests 30 anys, que després hagin... Això que dius, que hagin fet escrit més poesia, i que fins i tot hagin tingut reconeixements. Mira, sobretot això, l'Elga, per l'edat, també, perquè ara és molt jove, saps? I dius, home, en poc temps ha fet un creixement molt, molt gran. Després també hi ha uns aleons i canals, que és també dels primers, que va escriure que ha fet un llibre, però amb comunitat, diguéssim, s'ha ajuntat amb altres poetes, i tenen un llibre de poesia, i també el Ramon Gener, que va començar amb Prosa, també s'ha passat a Poesia, o Prosa va fent, i també té un llibre comú, amb comunitat, diguéssim, amb altres autors. També, per exemple, la Palmira Badell, que també té editats alguns contes dintre de llibres de primària, i no sé, així que ara que recordi, són els més destacats, però després hi ha molta altra gent que ha continuat escrivint, i que no han editat, però que han fet, no sé, per exemple, l'Àngels Portugués, que suposo que no es molestarà que digui qui és, que ha fet moltes poesies, i jo he anat a algun aniversari de gent, i han llegit algun text per aquesta persona, per celebrar l'aniversari, i és un text d'ella, que l'ha sedit, o l'ha pensat, i li ha donat perquè es pugui llegir. És a dir, que gent que després no ha publicat així, a la població en general, però fa petites aportacions a entitats, o a famílies, o així, d'aquesta n'hi ha molta. O sigui que hi ha nivell, en el concurs local de poesia, però... Mira, també s'ha de dir, hi ha hagut anys de menys i altres més. Aquest any és genial, tot el que s'ha fet, tot, però tot, pels nens també, perquè jo estava amb el jurat, jo no faig de jurat, faig de secretària, m'ho llegeixo tot, això sí, però els jurats també de nens, van dir molt ben escrites les proses, molt ben algunes poesies. Penseu que hi ha nens de 9 anys, que les veuen, es de mirar que tenen 9 anys, i estan molt bé per l'edat, i els adults també. Molt bé, els adults, i els d'entremig també. El que passa és que d'entremig el joves és molt difícil que participin els de 14, 13, potser de 13 a 17 és difícil. No, complicada. I si presenten sobretot nens que potser havien guanyat, quan tenien de 9 a 11 anys, i han vist que poden aconseguir, que és una satisfacció, i han continuat fent-ho. Però captar-ne de nous és difícil, tot i que ens ajuden molt, perquè l'institut en fan una bona difusió, i els encoratgen. És difícil. Els nens és més fàcil, de 9 a 11 dius, mira, heu de fer aquest treball, però més a més el presentarem aquí. Té un treball, però té un objectiu, i veuen l'objectiu que tindran un regal, un premi, que tothom dirà que ve que ho fas, i això t'anima. De fet, l'Elga Simón, que va venir fa unes quantes setmanes aquí a la ràdio, comentava això, que ella va començar escrivint pel concurs local de Pòsia i Prosa, i que com que no m'ha guanyat premis, es va anar animant, i mira, i finalment ha guanyat el premi. Doncs imagina't, imagina't la meva satisfacció, perquè clar, jo l'he dubt, aquest concurs, amb els 30 anys, i clar, és una satisfacció personal, que dius, tota la feina que fas, es veu recompensada, ja m'escreix, no? Hem parlat de les diverses edats, quines són les categories del concurs? Sí, clar, hi ha Prosa i Poesia, llavors dintre d'això, hi ha els que es presenten de 9 a 11 anys de Prosa i Poesia, després 12 a 14 Prosa i Poesia, 15 a 17 Prosa i Poesia, i adults Prosa i Poesia. És a dir, que donarem 24 premis. Déu n'hi do, i quins són els premis? A veure, va, uns els nens tenen un valor amb llibres, i el que han de fer amb llibres o material escolar, que donem un val, és entre 45 euros i 60 més o menys, depèn de si és primer, segon, tercer, i aquest valor és amb llibres i material escolar, que poden anar a dues llibreries de la població i gastar-ho, i ja està. I després, el joves, clar, el joves, per animar-los, creiem que s'anim amb més si veuen diners. I llavors és el mateix, però amb diners. I els adults igual, una miqueta més elevat, 130 o 170, ara no recordo exactament el número, però són amb diners també. Comentaves també que la participació de les escoles és important, en aquests concursos? Molt. De fet, avui ho vaig sumar l'altre dia, la meitat, pràcticament, és de data escolar, la meitat de les obres presentades. La resta és 15, 17, en amunt. Però clar, que està molt bé, perquè està molt bé, però tenim molta sort de les escoles que col·laboren moltíssim. Ho potencien des de la seva feina, i clar, és un gran suport, una sort d'elles. Deu anar comentant una mica llarg de l'entrevista, però quina valoració fas dels 30 anys dels premis de català? Una mica és aquesta, positiva, evidentment, perquè els primers anys potser teníem 50 treballs. I a més, eren molt alumnes que venien els cursos que els animaves, perquè participessin, perquè una mica ho feien gairebé pels que organitzàvem, ja que organitzen tot això, ajudem. I clar, ha anat incrementant-se, s'ha anat afegint gent, la Teneu que ens ha donat suport, l'Ajuntament mateix, les escoles, sobretot l'institut, i altres, tots, s'han anat afegint, i hem fet una gran companyia, i per això hem pujat tant. I jo penso que a Sant Just, que som 17.000 i pocs habitants, que hi hagi 275 obres presentades en un concurs literari, doncs jo crec que està molt bé. Creus que Sant Just és un municipi escriptor? Déu n'hi do. Jo crec que sí, o com a mínim, jo veig que hi ha moltes ganes. Jo fins i tot, quan veus que van arribant coses, i dius, oi, mira la gent, que animada, que bé, no? Jo m'he quedat molt sorprès aquests anys, no creia que tingués tant d'èxit, i sí, el té. Per tant, és una satisfacció, i crec que s'ha de potenciar i s'ha de continuar fent. Penso també que si no s'ha deixat de fer, ha estat per l'èxit. Avui hem parlat, o estem parlant dels actes de Sant Jordi, que concurs de Prosa i Poesia, organitzat pel servei local de Catalunya, però aprofitem també la vinentesa per repassar què ofereix el servei local de Catalunya. Bé, el servei local de Catalunya té com diferents parts. Una és l'assessorament, que és això, corregir, i assessorar lingüísticament tant a la població en general, com a l'administració pública. Aquesta és una part, després l'altra part, dels cursos de català i d'educació, i l'altra part és dinamització. Aquest són els 3 grans blocs que té el servei local de Catalunya. L'assessorament, sí que tenim la meitat de les correccions, que potser aquest any hem corregit, 910 o 10.000 pàgines, està dividit amb això a l'administració pública, i entitats, entitats, comerços, gent personalment, que ve i diu, mira, tinc aquesta frase, tinc aquest escrit, me'l pots corregir, i ho fem de forma gratuïta, de moment, i està molt bé, perquè sabem que hi ha, potser, un nombre més elevat aquí s'enjust, que amb altres poblacions properes. Perquè jo crec que és per l'interès de la gent, que hi ha un poble, que l'ús del català el potencia més que d'altres. Sent que parlem del baix llobregat, i segur que aquest té un nombre més elevat de gent que està interessada, que s'utilitzi el català. Això perquè fa, assessorament, després els cursos n'hem fet 18 aquest any, que són unes, perquè tenia un número 297 persones que han assistit als cursos, que està també molt bé. Clar, són cursos, també té a dir que... Parlem de cursos, però són trimestres, per exemple, cada trimestre per nosaltres és un curs. És a dir, que dintre aquestes 297 n'hi ha... Repetides, pot ser que repetits, però clar, això passa a tot arreu, per tant, la xifra és equivalent, i per això... I també penso que està molt bé, i estem contents. A més, del que estem molt satisfets, és que tenim un ventall, des del bàsic, fins al superior. Hi ha llocs on només fan, es dediquen a fer més inicials o bàsics, i no poden donar tot el ventall, perquè ja tenen massa feina amb bàsics, que nosaltres tenim població també de bàsic, però hi ha gent que el que vol és millorar, i llavors, clar, anem fent bàsics, elementals, intermedi, suficiència, i al superior. I llavors tenim la sort de poder-ho faricar, només un, però un curs de tots. I penso que és una formació completa, perquè una persona que vingui de bàsic pot arribar fins al final, que s'ha donat. Es dona, es dona, també. No una, jo, molta gent, però no gaire gent, però déu-n'hi-do. I les persones que participen en els cursos de català, poden obtenir un títol, oi? Sí. Diguéssim que... Els que són el número 3, perquè hi ha bàsic 3, elemental 3, intermedi 3, suficiència 3, i al superior, quan acaben el 3 tenen... hi ha una prova homologada, que ens arriba d'evaluació, la passem, i qui la prova, doncs té un títol homologat, que seria això, el B1, el C1, el C2, que són uns nivells bons, i ja ho tenen, ja que ho fas, ja que estudies, com a mínim, tenir un reconeixement i que et serveixi, que de fet, per treballar, per buscar feina, sempre és un grau més. Mai és un grau menys estudiar català. I tant. I també tenim molta gent que ve de fora, és a dir, migrants, que s'apunten els cursos de català, oi? Sí, sí. I mira, aquest any, la veritat és que hem tingut molta gent, la de Venezuela, molts, tenim una classe que pràcticament la meitat ho són, però que estem molt contents, perquè hi ha hagut gent que ha vingut, i amb una setmana ja estaven fent cursos de català. És a dir, que la gent que veiem que ve darrere, o com a mínim, aquí s'enjust, és gent que ha arribat ara fa poc, i té interès perquè sap que hi ha, i la que la població aquí es comunica amb català. Tenen molt interès als estrangers, o gent que ve d'altres punts d'Espanya. Per això, bé, més de l'estranger, diguéssim, que d'altres punts d'Espanya, però també n'hi ha, també, també. Però als estrangers penso que més, hi ha més ganes, hi ha més aprenentant, ràpid, perquè són gent que ja parla altres llengües, que potser n'ha hagut d'aprendre que està allà, per exemple. Sí, que també en tinc, n'hi ha que no, hi ha un senyor que ve, que és rus, però ha viscut sempre als Estats Units, per tant, només per la rus o anglès. I ha començat amb el català. Sí, ha començat amb el català, i anem fent el que podem, però sí, sí, i molt content, i va aprenent, i aprenen ràpid, per això. Suposo que el sabe més, tenim més varietats, doncs mira, tenen les fonètiques, doncs s'ho agafen millor, i ja està, i ganes. De fet, crec que les ganes és el que més... més ajuda, el voler. Hi ha una altra proposta, també, per aprendre idiomes, que és les parelles lingüístiques, això ho promoveu, també, des de servei local. Sí, diguéssim, aquesta és la part de dinamització que deia, a part de cursos i assessorament, la dinamització, i una d'aquestes és el voluntarià lingüístic, que són les parelles lingüístiques, que funcionen molt bé, perquè de vegades ve gent a classe, però a classe tens de 10 a 15 persones. Clar, no pot parlar tothom, en canvi, si et busques una parella lingüística, és com un reforç, i, a més, és fora de l'aula, perquè de vegades la gent a la classe tothom parla català, molt bé, molt contents, tenen la confiança que estan amb tu, i que no diràs, ah, i molt malament, i surten al carrer, i llavors canvien, perquè no se senten còmodes. En canvi, si tenen parella lingüística, clar, ja és una pràctica fora de l'aula, i es van acostumant, i va molt bé. Molt bé, jo encoratjo tothom que ho faci, perquè veig que la gent avança més ràpid, molt més. I aquesta, i mira, et dic perquè la idea que hi ha, és a veure si també podem fer, a través on l'any, és a dir, allò, de buscar parelles que no hagin de ser presencials, que de vegades dius, ah, i no puc, però perquè m'he de desplaçar el que sigui, doncs fer-ho així, on l'any. Hi ha parelles lingüístiques a Sant Just? Sí, sí, en tenim ara 24 en actiu. És correcte, perquè a Sant Just tenim de fet més voluntaris que aprenents. Sí. Clar, quan demanem, va, farem parelles lingüístiques, qui vol, doncs tothom vol, però vol de voluntari, i aprenents no en tenim tants. Clar. I és el que passa, que de vegades tenim aprenents que això, que els diries que diuen, no, aquí no, vés amb un aprenent, però desplugues que vingui aquí, saps? I, clar, depèn de la gent que s'apunta. Evidentment. Sí. Doncs avui hem aprofitat també per repassar tot el que faré al servei local de Catalunya el pretext d'aquests premis de Prosa i Poesia de Sant Jordi. Moltes gràcies, Marta, per haver vingut. A vosaltres. I que vagi molt bé aquesta celebració de Sant Jordi i premis que tenen lloc al dia 20 dilluns... Al dia 20 a les 7 de la tarda. A les 7 de la tarda el pati de les escoles. Si el temps ho permet. Exacte. I si no, a la sala cinquantenàrica està a costat. Molt bé. Moltes gràcies, Marta, bon dia. De res, adéu. La música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Cada tarda de 5 a 7... Escolta'ns, explica'ns, participa, proposa. La plaça Mireia. Amb Mireia Redondo. Cada tarda de 5 a 7. Ens veiem a la plaça. Les últimes enquestes de mitjans de comunicació certificen que el 0,1% de la població de Cent Just escolta la desvernada. I tu t'apuntes? No et quedis fora de joc. Escolta la desvernada a divendres a les 8 del vespre i dissabtes a les 12 del migdia. Aquí, a Ràdio d'Esvern. Vits. Molt més que nits de l'electrònica. Vits. Ara a divendres dissabtes sidiomenges a 10 a 11 de la nit. Vits. Molt més que nits de l'electrònica. AND POSITIVA En mans unides compartim un objectiu, acabam la fam al món. I per això desenvolupem projectes a 60 països. Amb el teu suport podem aconseguir-ho. Truca el 900 811 888 i comparteix el que importa. ¿Sabies que una gran part de les urgències mèdiques es poden resoldre sense haver d'anar a l'hospital? Si no et trobes bé o si et fa mal res, el millor és trucar al 061. El 061 sempre tens un metge o una infermera a prop per atendre-te, orientar-te o indicar-te a quins centres sanitaris t'has d'adreçar en cas que cargi. Per una salut millor, 061 4Salut Respon. Generalitat de Catalunya Just a la fusta. Aquesta hora havíem de donar pas a la secció de l'institut. El posem a l'hi veu. Estem tenint problemes tècnics amb la connexió des de l'institut. El segon cas, tan bon punt, tinguem la connexió arreglada i puguem connectar amb els homes de l'institut. El posem a l'hi veu, ho farem. De moment, escoltem una mica de música i esperem que aquests problemes tècnics es puguin solucionar. Ha guanyat l'endemà. I run in ecstasy, so don't stop me now. Don't stop me, cause I'm having a good time, having a good time. I'm a shooting star leaping through the sky like a tiger. Defying the laws of gravity. I'm a racing car passing by like Lady Gadiva. I'm gonna go, go, go, dancin' a stoppin' me I'm burnin' through the sky, yeah Two hundred degrees just while they call me Mr. Fahrenheit I'm traveling at the speed of light I wanna make a supersonic man out of you Don't stop me now I'm havin' such a good time I'm havin' a ball Don't stop me now Yeah, if you wanna have a good time, just give me a call Don't stop me now I'm havin' a good time Don't stop me now I'm havin' a good time, I don't wanna stop at all Yeah, I'm a rocket ship on my way to Mars On a collision course I am a satellite I'm out of control I have a sex machine ready to reload Like an atom bomb about to explode I'm burnin' through the sky Two hundred degrees just while they call me Mr. Fahrenheit I'm traveling at the speed of light I wanna make a supersonic woman out of you Don't stop me, don't stop me, don't stop me Hey, hey, hey Don't stop me, don't stop me Ooh, ooh, ooh, ooh Don't stop me, don't stop me Have a good time, good time Don't stop me, don't stop me I'm burnin' through the sky Two hundred degrees just while they call me Mr. Fahrenheit I'm traveling at the speed of light I wanna make a supersonic man out of you Don't stop me now I'm havin' such a good time I'm havin' a ball Don't stop me now If you wanna have a good time Just give me a call Don't stop me now Have a good time Don't stop me now Have a good time I don't wanna stop at all Ah, ah, ah... Aprobem-m'ho!