Entrevista a Maribel Saludes i Susana López, Associació Sangha Activa - 18/4/2018

Passen 13 minuts de les 11, som en directe al Justo de la Fusta i a aquesta hora parlem amb la Maribel Saludes i la Susana López. Hola, què tal? Bon dia. Bon dia. Perdona, no havia obert el micròfon de la Susana, ara sí, hola, bon dia. Bon dia. Parlem de l'associació sang activa, de la que formen part que invertirà cursos de meditació a l'espai essència. És una novetat a Sant Justo, oi? Doncs sí, aquí a Sant Just, ens han demanat si podíem fer aquests cursos de meditació que ja venim fent des de fa molts anys i hem començat a promoure-ho ara. Quan començaran aquests cursos? Doncs començaran el divendres 27. D'acord, és a dir, que la setmana vinent ja comencen ja mateix. Aquests cursos de meditació organitzats per l'associació sang activa, què és l'associació sang activa? Doncs sang activa és una associació d'inspiració budista que intenta portar a la societat els valors d'aquesta inspiració budista a través de diferents activitats. Ho fem a través de la meditació, a través de la filosofia budista també, a través del voluntariat amb la nostra obra social, amb diferents projectes i a través dels propis budistes. I el que sobretot ara amb aquests cursos ens centrem en la part de la meditació, la part del desenvolupament personal, utilitzant la meditació pel desenvolupament personal, pel creixement personal. Quins són les característiques o els elements que defineixen aquesta filosofia budista? Ui, això és una pregunta complicada. No, complicada o llarga de respondre o simple, o sigui, depèn de com ho mirem. En el budisme, per resumir-ho molt, intentem que despertar el nostre màxim potencial que puguem connectar o contactar amb la plenitud, amb la felicitat genuïna, que no té tant a veure amb el benestar que ens donen coses externes, sinó que van més enllà, retrobar-nos amb la nostra essència. I això tots hem sentit. A vegades t'atgeques el matí i dius, avui estic bé. És com una sensació, aquesta sensació de plenitud, que no té res a veure amb res exter, amb res que t'hagi passat. Doncs això mantenir-ho, que la nostra ment, conèixer la nostra ment, expandir la nostra ment, que sigui cada cop més ominosa, i això simplement la felicitat s'entrena. I la proposta és que ens s'entrenem, i que per tant així tots puguem ser més conscients del nostre dia a dia. Sí, de fet, nosaltres sempre diem que, originàriament, en el nostre interior, la felicitat ja la portem posada. El que passa és que van passant coses, i coses, i coses. Deixem que aquestes coses ens vagin menjant a l'espai, i les emocions se'ns disparen, i no les controlem, i aleshores ja estem allà, en aquest bucle, del qual no és difícil sortir, però s'ha de fer feina, que és l'entrenament aquest que ara deia la Susana. Perquè la felicitat la tenim, el que vam d'entrenar, i l'hem de trobar, també. I tant. Sí, sí, està la tenim. Si no la tinguéssim, no la podríem... O sigui, forma part del nostre dia a dia, hi ha moments que ja la sentim. O sigui, està amb nosaltres. L'únic que això estava a la de vegades, està tapada per aquests pensaments, emocions, experiències, i simplement ens hem de retrobar amb el que hi ha és nostre, que hi ha amb nosaltres. O altres vegades la felicitat, bé, per la mesuria de persones, sembla que ha de ser l'objectiu màxima solí, ser feliços, o a canvi de fils el que volem. Però és possible ser-ho de forma permanent, o és un estat d'ànim? Això és una de les fites del budisme. En realitat, el nostre dia a dia és constantment impermanent. La felicitat depèn de moltes coses, o aquests instants, estats d'ànims, depenen de moltes coses. A mesura que et vas entrenar, a veure que aquest estat d'ànim el pots entrenar i pots fer que formi més part del teu dia a dia, comença a descobrir la teva pròpia consciència i comença a s'expandir d'una manera diferent aquesta felicitat que, com deia, ja tens. Per tant, si és un estat d'ànim o no, en realitat és igual, mentre despertis aquesta felicitat i que vagi a formar en part del teu dia a dia. I la meditació és un dels vehicles, per arribar a aquesta felicitat? Això és la proposta que nosaltres tenim. Fer-ho tot a mitjançant l'autoconeixement i la meditació. Aleshores, els cursos que proposem estan organitzats d'una manera que no. Comencem avui i acabem d'aquí un mes o dos mesos i hem fet un tall de meditació. Ja som experts de meditació, sinó que la proposta és adquirir noves eines i anar coneixent com nosaltres mateixos contestem amb aquestes eines, com ens desenvolupem. I, de fet, és un camí que no acaba mai, perquè nosaltres, com a persones, anem canviant també, la nostra ment també ens porta a diferents llocs, evolucionem, i sempre és un emprenentatge continu. Aleshores, són cursos molt dinàmics. Comencem, primer de tot, per aprendre a relaxar-nos, a conèixer com actua el nostre cos quan estem amb tensió, i a partir d'aquest coneixement, de com el nostre cos va reaccionant, anem tirant en dins, fins que veiem com és la nostra ment, la que causa moltes vegades aquestes tensions. I això, actualment, en els cursos que està oferint sang activa, hi ha més de 200 alumnes posant-ho en pràctica, i cada cop hi ha més gent que ho demana, precisament, a qui es enjustobrirem un grup, perquè ja hi havia prou gent coneixadora d'aquests cursos que deia que aquí s'enjust no els fareu mai, i... Teníeu gent de sang just, ja, que participes en altres cursos? Sí, sí, sí, i tant. I, bueno, que hi participen amb altres coses, i que, a més, poc a poc es va coneixent la feina que sang activa està fent, no? I, bueno, per nosaltres és una gran alegria poder obrir un grup per aprendre a meditar plegats aquí a sang just. Com deies, en realitat, tothom volem ser feliços, estàs dient, això és com... Volem ser feliços, i moltes vegades és, no, si jo vull ser feliços, però com ho faig? Que ningú diu que no vol ser, no? Clar, però com ho faig, doncs comencem, no? Llavors, si un vol alguna cosa, si un vol ser un esportista d'elit, s'ha d'entrenar. Si un vol ser feliç, t'entrenes. I per això, el que hem plantejat, les tècniques meditatives es poden aprendre, anar a dir a la Maribel, podem fer un dia intensiu, podem fer un seminari d'uns quants dies, aprendre unes quantes tècniques meditatives, de coneixement de la ment, i ja ho tenim, tenim la part teòrica, però amb un entrenament es necessita de la pràctica. I el que ens hem de donar és que, doncs, les tècniques meditatives no les havíem d'utilitzar només per tenir un servei d'estar, perquè llavors estaven amb el mateix, doncs ja estic una mica més relaxat, estic millor amb el meu dia a dia, però no hi ha una transformació real de la teva ment, de poder gestionar les teves respostes automàtiques, de poder contactar amb aquesta ment i aquesta felicitat. I per tant, vam plantejar uns cursos amb una formació més contínua, on poguéssim tots plegats, la importància són grups d'investigació amb la meditació, en realitat els cursos es diuen cursos GIM, que és el gimnàs de la teva felicitat, ens hem d'entrenar, i per tant, doncs, tenen aquesta formació progressiva, on els grups tenen molta importància, el grup, la investigació i la meditació. Doncs utilitzem la tècnica meditat i jo, però per investigar sobre la nostra vida, això s'ha d'aplicar, no és allò que t'ensenyo, però ho has d'aplicar en el teu dia a dia, en la teva realitat, per poder que hi hagi una transformació. També no són sessions de meditació només, sinó que són cursos, i tant, la gent també, quan acabi el curs, tindrà eines per fer-ho per si mateixa. Totalment, o sigui, fem uns pasos per endinsar-nos en aquest coneixement de la ment, i jo aviam de, com deia la Maribel, això no té fi, però clar, estem en una societat on necessitem organitzar-nos, llavors el sent d'organitzar. Però el que fem, el que hem estructurat, és un mapa de ruta, una fulla de ruta per aquest entrenament, aquest camp d'entrenament, perquè tu tinguis aquestes tècniques. Aquest mapa de ruta, si vols fer-lo sencer, té deu trimestres, per dir-ho, deu pasos, on es va profundint en diferents tipus de meditació, des de la calma mental, reflexions sobre diferents temes, gestió d'emocions, etcètera. Però perquè tots ens puguem també organitzar, i llavors s'ho dividim cada curs durant un trimestre. Són deu sessions d'una hora i quart, on ens reunim amb el grup, i fem tot aquest treball d'autoconeixement. Llavors el curs que ara començarem, el divendres 27 d'abril, té una durada de deu sessions, i és el primer pas, que és d'introducció a la meditació, on coneixerem tots junts, aquestes tècniques es diu adonar-se'n i alliberar, i és alliberar les tensions de cos i ment, conèixer el nostre cos, conèixer la nostra ment, bàsicament. Evidentment que vull saber més què ha de fer a apuntar-se d'aquests cursos. Et convidem a que t'apuntis. Ens podria donar algun consell, algun consell per relaxar-nos, per alliberar una mica aquest estrès diari. Prendre consciència seria una part important, per a un moment, prendre consciència de com estic, quin és el meu moment, no tenim molt de temps a parar, i respirar. La respiració és una de les primeres tècniques, respirem més de 30.000 cops al dia, respirem moltes vegades al dia, i de forma conscient, no sé si em fem alguna, la primera part per demanar-se un resum, com es comença, prenen consciència de la respiració, prenen consciència de cada moment del meu dia a dia, i de com estic, que ets de saber primer, ets de voler saber com estic, per saber si vull transformar alguna cosa. Per tant, primer és una autoanàlisi personal. Podríem disunciar un autoconeixement, veure en quin moment, des d'on començo. Que sovint no ho fem i també ens costa, les persones, pensar com estic o... Moltes vegades, quan mirem cap a dins, per veure com estem, ens en farem. Ens en farem, ens castiguem, ens colpem. Clar, perquè això no hauria hagut de dir, que això hauria pogut fer d'aquesta altra manera, i mirar cap a dins realment no és això. És dir, a veure, això no m'ha sentat gaire bé, no m'ha sentat gaire bé per això i per això. A la propera vegada, quan estigui en un mateix escenari, intentaré reconduir-ho i portar-ho cap a un altre costat, perquè això no em faci posar malament. La idea és avançar-nos a aquestes reaccions automàtiques que tenim, i que moltes vegades estem enfadats, i ens en farem tant, a darrere de cada enfadament, en veu un altre i un altre, i no sabem per què, però acaba el dia i no et trobes bé. Realment, fins i tot físicament, acumules unes tensions a les cervicals i a tot arreu que et trobes malament. I és perquè, igual, quan ha sortit de casa, algú t'ha atrapitxat un ull de poll. És que és així de fàcil, no? Doncs no és gaire complicat de fer, que passa és que requereix atenció. És algo que tothom, tothom, que ho pot fer això, tothom. I tothom és vorir els beneficis d'una manera ràpida. Jo crec que una part important també és això, és conèixer també què és la meditació exactament, perquè a vegades avui en dia hi ha la per positiva i la meditació ja es coneix, així, com a nom, com a terme, ja no és algú tan raro com podia passar fa anys, però també té la seva part on tothom parla de meditació i conèixer exactament què és, perquè a vegades ens hem trobat, no?, alumnes... Perdó, alumnes on et diuen, és que jo no serveixo per meditar, jo no puc meditar. I per què? Perquè em diuen en blanc i no pensen res. I està tot el dia tranquil·la, i està tot el dia sense que res m'afecti. Dic, clar, evidentment jo tampoc. Serveixo per meditar, perquè aquesta no és la idea. La meditació no és deixar la mena en blanc, sinó veure com funciona la teva ment, veure aquestes respostes automàtiques, aquestes quan reacciones d'alguna manera que no t'agrada, veure com pots parar i com fer-ho d'un altre. Però no és tan deixar, perquè els pensaments continuaran estant, que et continuaràs enfadant en un primer pas, per dir-lo d'alguna manera, en una primera fase, però ho observaràs i podràs començar a veure des d'un altre punt de vista, amb una lògica diferent. I això crec que és una part important, perquè si no és com vull meditar per avedir-me del món, i no és la idea. Hem fet un primer testet que s'han aquests cursos de meditació, que comença el dia 27. Aquest és el primer curs, el primer trimestre, que ens entenem, comença el dia 27 i més o menys quan durarà. Doncs aquest trimestre coincideix bastant amb els trimestres escolars, i aleshores el trimestre calculem que arribarà al voltant de l'estiu. Tot i que és possible que alguna sessió del final la fem ja passades les vacances. Aquesta sessió seran 10 sessions. Exactament. I quin és el preu del curs? El curs té un preu de 150 euros. D'acord. El trimestre complert. I més o menys quantes persones hi assisteixen per grup? A veure, nosaltres tenim també unes xifres màximes, perquè tampoc volem que els cursos el que volem és poder arribar bé a tothom, i calculem que un màxim de 15 persones per grup és el ideal sempre estar entre 10 i 15 com a màxim. D'acord. Qui tingui interès en apuntar-se a l'espai essència es pot apuntar, i suposo que les inscripcions ja estan obertes. I tant, sí, sí. Moltes gràcies, Maribel Saludes i Susana López, per haver vingut a Radio d'Esvern i explicar-nos una mica més sobre aquests cursos que començaran la setmana vinent a l'espai essència. Moltes gràcies, i que sigui un èxit. Moltes gràcies. Adéu. Fem una pausa per la publicitat, i de seguida tornem amb la tertúlia esportiva. De 11 divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, el smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de 11 divendres, i de 4 a 5 de la tarda. El smooth jazz clú, i esperem. Cada tarda, de 5 a 7, escolta'ns, explica'ns, participa, proposa. La plaça Mireia, amb Mireia Redondo. Cada tarda, de 5 a 7. Ens veiem a la plaça. Béus de la parròquia. Compartirem experiències, espiritualitat, notícies d'actuantat, i coneixerem, a les reunions ara, tres grans espiritualitats actuals. Els dimecres, a dos quarts d'avui del vespre, i en diferit els dissabtes, a dos quarts d'onze del matí. Béus de la parròquia. 60 i més. El magasin fet per gent gran, per a tothom que ens voleu escoltar. Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes, tot allò que paga la pena, té ser comentat, tots els dimecres, a les 8 del vespre, i, en segona audició, els dissabtes, a les onze, en punt del matí. Recordeu, 60 i més. Bé, un programa per arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. Música sense etiquetes ni dates de caducitat. I ara obrim un nou canal. Comunica't amb nosaltres per WhatsApp. 610-77-015. Ràdio d'Esvern. Cada dia, més a prop teu. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ràdio d'Esvern. 4 de cada 10 vehicles són més respectuosos amb l'aire que respirem. Si el teu n'és un, la direcció general de trànsit enviarà una etiqueta ambiental adhesiva, perquè tothom ho sàpiga, enganxa l'àlvidre. Canviarà vits és tan necessari com l'aire que respirem. AMB, metròpolis Barcelona. El meu nit Jordi fent els seus primers passets. El primer dia de part en Jordi. En Jordi prenent les seves farinetes. El segon dia de part en Jordi. Ara que ho compartim tot, podem compartir molt més. Amb mans unides compartim un objectiu. Acabem la fam al món. I per això desenvolupem projectes a 60 països. Amb el teu suport podem aconseguir-ho. Truca el 911-888 i compartes el que importa. ¿Sabies que una gran part de les urgències mèdiques es poden resoldre sense haver d'anar a l'hospital? Si no trobes bé o si et fa mal res, el millor és trucar al 061. El 061 sempre tens un metge o una infermera a prop per atendre-te, orientar-te o indicar-te a quins centres sanitàrites d'adreçar en cas que cargui. Per una salut millor, 061 CatSalutRespon. Generalitat de Catalunya. Bon dia, SàrWHI! Justa la fusta! Go corpo! És el primer tertulial més puntual, l'enric Riva, hola, què tal, l'enric? Bon dia, Sergi, bonhora i bon dia a tothom. I arribar ara també al Carles, que ha arribat una mica més just de temps. No es pot arribar tard, anar en patinet. Hola, què tal, Carles? Bon dia. Sí, per real, l'enric va en patinet. Mira, quan... És nou d'avui, eh, de quan? Ja havia vingut, però quan vinc amb el cotxe no sé mai si aparcaré, i per tant costa calcular l'hora d'arribar-la. D'aquesta manera, tu saps, el que trigues aproximadament i no tens problemes anar a aparcar. El patinet, la parques dins de la ràdio. Sí. L'he posat sobre l'ordinador al Carles. Ara pintarem unes línies a terra per patinet. Blaves, no, sisplau. Mira, estàvem xerrant de tríacolors per les parets de la ràdio. No volem dir plans? No, sembla que tirarem cap al blau. No és una vegada molt bé. Triarem el que digui la direcció, no? La direcció... La direcció està poquet per aquí. Però cada dia ens mirarem les pantalles aquestes. Oi, tal, veus com sabia que vindria... Sí, a l'Emilio, com el veus. És la força. Tu no l'has notat? Sí, jo l'he vist. Fa molta ràbia que sabem que soc un jedi, em facis aquestes preguntes. Jo he notat la força i, per cert, detecto ira en la teva força. Per què? I l'ira porta... El costat fosca. Bé, sembla que estem parlant de molts temes per no atreçar el tema principal, que és que el Barça hi va fer bastant de pena. Bé, la primera part, encara. Millor del que m'esperava, jo. O sigui, teníem poca confiança. Bueno, pensava que era un partit complicat des del punt de vista mental. Ja surten tots els suplents. Cuidado, tots els suplents que van calcular el peu dels fitxatges que hi havia d'amunt del cap i d'amunt del camí són 500 milions d'euros. 500 milions i ni un sol jugador de la masia. Clar, perquè si no... Els de la masia no costen diners. Són 500 milions d'euros el que hi havia d'amunt del cam. Sí, però és a només entrar d'en Belé i Coutinho ja feien 250. Sí, clar, clar. Aquesta és la pròpia. 250 més, la resta, eh? Aquí hi hem vinclat l'André Gómez, Paco Alcácer, que va fer un gulàs. Perquè la pilota no entrava, no? Home... Era perquè no li apuntessin algun altre a la punta, eh? No és veritat. Havia xutat el paulí. Sí, però el defensa estava arribant que arribi un altre amb la punta jo. Jo aquesta teoria, per ser... No és teoria, eh? Ho va dir com anava el partit. Ja tenim l'Emilio o l'Emilio, què tal? Doncs sí que vaig sentir el que va dir Paco Alcácer, però jo no li compro aquest argument tan absolut. Jo tampoc, jo tampoc, jo tampoc. Jo el que li compro és que és un gulejador i que té inscini, veu la pilota i la fota dins. I ja ja deu acabar, ja saps. La pilota entrava. Que ha dit que pensava que era un autogol i... I no volia que no li aconteçin a una altra. I quina diferència, ja? No ho sé, és igual. No passa res, la pilota va entrar espectacular el rendiment d'Andre Gomes, tant en la pèrdua de pilota del gol com en la defensa de la jugada. És espectacular. Perquè, per exemple, dius Paulinho, Paulinho és un tio que no encaixa en el model Barça, però veus que s'hi deixa la pell i que lluita i que potser no és hipertècnic, però té unes virtuts, no? En canvi, no vull ser pesat de casa, però encara no he aconseguit trobar-les d'Andre Gomes més enllà del retall de la seva barba, que jo no aconsegueixo tenir. I a més, a més, és un paio que deies, mira, si substituïm la falta d'adaptació a aquest sistema de joc amb ganes... És que no té... Clar, que si ell agafa la referència del Gran Messi, que hi havia unes tertúlies amb el Messi Brutals perquè va sortir a passejar-se... A passejar-se una mica. Igual hi ha alguna falta i la marca, clar. Què passa, també, és que al contrari... Això és a dir, Messi potser es passeja, però quan té la pilota, la passa amb criteri, la mou... És a dir, posar el mateix nivell Messi. Andre Gomes em sembla? No, no, no. I els del Celta, quan van veure Messi i es fan, ja es van posar nerviosos. Jo no he posat el mateix nivell, Andre Gomes. Si veus el Messi, com va l'Andre Gomes, té tot el dret del món d'anar per seixant-se pel camp. No, un se l'ha guanyat i l'altre cara no. Ja està, però aquest és portugès, i igual la manera és diferent. 30 gols d'Andre Gomes que jugui com vulgui. Clar, exacte. I 30 gols d'ideu assistències, o 15, vull dir. Com no sapuntia la lliga de la pava de Casida Fels, de fer 30 gols d'una temporada, ho porta fosquíssim. També és veritat que quan va entrar Messi hi va haver uns minuts d'una mica de canguel·lo del Celta i que el Barça va arribar molt més. De fet, és quan va marcar el segon gol. D'una jugada trenada, sí. 72 minuts, 72 minuts, perdona. 72 minuts, perquè ha sigut tot el partit. Aquest minut d'agrada que el diguis, perquè des del minut 72 va ser que el Barça no va rescabola fins al final del partit i que estava a l'espera que m'entres un gol. Que també va coincidir en un moment important del partit, que va ser una tercera vermella. Sí, m'aclar. On d'edit tot, Carles? Que ho han d'edit tot. A veure, que era tercera però no vermella. Per mi era vermella. S'anava sol, és últim jugador, és vermella. Estava normal i que arribava. Home, emili, el Barça, en el cas d'adopte s'expulsa. En el cas d'adopte s'expulsa. Si era aquesta jugada no és tota tercera vermella i es poden guardar les tercera vermelles. És que se les guarden, perdona. Era un jugador que s'anava sol davant del porter. Sol davant del porter, en paral·lela en tenia. Jo crec que amb tota l'aventatge. Jo crec que arribava. Jo crec que arribava, no ho sé. Ara també t'endem de dir una cosa, que no van brutes a la culpa que no ho vam veure. La marca amb la mà i d'aquí no em fem un villarat. Si això passa en altres temps recordeu el que passaria. Vaig recordar del penal que li van pitar el Diny, que també diuen que va tocar la pilota amb el braç. El gol és un gol il·legal. La marca amb la mà. I a més a més l'acompanya, és evident. Ara també era molt difícil de veure. Jo en directe no ho vaig veure. És el que no va dir, no va veure ningú. No va brutes a la nit. Tothom ésó l'Árbitre, és un và Mutta, i va publicar la rap comparable. També el Val Torabela. Quand hi haMBIT, perika si 돼... És una imatge d'ubin. A mi m'agradaria donar-li un arbitre molt més ràpid que el que hagi jugat. Perquè és una jugada molt ràpida com la d'ahir, que ningú va veure, i això de la tercera ormella.