Entrevistes de la Justa
Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.
Subscriu-te al podcast
Entrevista a Laia Flotats, portaveu del PDeCAT Sant Just - 19/4/2018
Nomenada candidata pel PDeCAT per les properes eleccions municipals
Fem una entrevista a la porta veu de grup majoritària a l'oposició, però també a partir des de la setmana passada la candidata a l'alcaldia en les properes eleccions a Sant Just, l'Aia Flutats. Hola, bon dia. Com dèiem, ja oficialment candidata a l'alcaldia a les eleccions de 2019, després d'un procés de primàries, com ha anat aquest procés de primàries al PDeCAT? Molt bé, es va convocar en temps i forma, es va veure un període de presentació de candidatures, vaig presentar jo la candidatura i no hi van haver més candidatures i després es va fer l'assemblea i molt bé, la veritat és que estic molt content, em fa molta il·lusió veure que, bueno, almenys a l'alcaldia, tots els companys del partit m'han fet un suport majoritàri, tinc el suport de tothom i estic molt contenta, molt contenta, hi ha moltes ganes i molta il·lusió. Clar, a nivell personal també suposo que requereix de moltes ganes per dir vinga, me'n torno a posar el cap davant. Sí, perquè és molta feina, molta dedicació i no és fàcil, o sigui, a la situació Sant Just portem més de 30 anys de govern tripartit amb el que al dia m'han sentit sempre del partit socialista i, clar, aquí hi ha unes dinàmiques que són més complicades de poder trencar. Aleshores, doncs, és com... O sigui, serà difícil. És difícil en el sentit que la tendència sempre ha sigut aquesta a nivell del municipi, però pensem que ara ja sí que aquest cop sí que podrem fer alguna cosa i, de fet, creiem que sí que aquest cop podem guanyar les eleccions perquè entenem que la gent, la mentalitat de la gent ha canviat i hi ha belles maneres de fer política que ja no encaixen en el que és l'espectativa de la gent. Aquesta és la segona vegada que seràs candidata del Caldia pel PDeCat. Com recordes la primera vegada que t'hi vas presentar? La primera campanya, molt dura? Bueno, va ser com molt sorprenent, perquè, clar, em van proposar candidata tres mesos abans de les eleccions, el mes de febrer, i el mes de febrer. Estava embarassada, i jo vaig dir, va, si tirem endavant, o sigui, ho entomo, el repte, i vam ser molt intents, perquè en tres mesos vam haver de fer la feina que ara podrem fer en 12 mesos de planificació, d'organització, però ho recordo, tinc molt bon record. La veritat és que m'ho vaig passar molt bé, tot va ser molt novedós per mi, no m'havia presentat mai una campanya com a candidata, tinc molt bon record, ho vaig passar molt bé, m'ho vaig disfrutar, em va agradar parlar amb la gent, sobretot el contacte amb la gent, i escoltar el que em deien. Ens vam passar tots els 15 dies de la campanya fent un porta a porta, i anar a parlar amb els veïns directament, i això també va ser molt interessant, i vaig guanyar molt coneixement, que això és molt important. I la veritat és que la part més difícil era parlar en públic i fer discursos, perquè, clar, no tenia la pràctica, i això recordo que era el que més em feia patir, però els companys em van dir en aquell moment que m'han sortit a prou bé. La veritat és que ara els records són bonics, agradables, i les ganes que tinc i la il·lusió que tinc és d'aquest cop fer-ho millor, i crec que ho podem fer millor, i guanyar, que crec que aquest cop sí que guanyarem. Té una necessió que arribeu més i més preparats, aquesta vegada? Sí, és una de les coses que, quan vaig fer la presentació la setmana passada, és una de les coses que vaig dir, que hem estat aquests anys a l'Ajuntament, a l'oposició, i hem après moltes coses, però moltíssimes. Hem interioritzat el funcionament d'una administració pública, per què funciona d'aquesta manera amb tanta garantia, o és tan garantista. Hem entès també parlar amb els veïns quan es dirigeixen com venen a comunicar problemes, i els dies de donar respostes, s'ha de saber canalitzar la resolució dels seus problemes dintre de la burocràcia de l'Ajuntament, i això és important, perquè al final és de poder donar respostes i solucions als veïns, i això ho hem après també. Moltes altres coses, i la veritat és que personalment em sento més preparada que abans. Quina valoració feu des del PDeCAT d'aquests 3 anys d'oposició? Bé, a veure, nosaltres estem fent la nostra tasca d'oposició, hi va haver les eleccions al 2015, vam intentar fer un pacte de govern amb Esquerra i Movem, que som 9 regidors, que és la majoria absoluta, però no va ser possible, no van voler, van voler repetir el tripartit amb el Partit Socialista, i, per tant, nosaltres, en aquell moment, ja el dia de la presa de possessió, ja vam dir que el govern municipal és fruit de dos variants, el resultat electoral i els pactes posteriors, les dos variants ens van posar a les Hores Convergència i al Partit Demòcrata a l'oposició. Aleshores, la nostra missió és, des de l'oposició, fiscalitzar l'acció de govern, i això és el que hem estat fent, i seguirem fent fins l'any que ve. I, en aquest sentit, bé, hem anat denunciant tot el que estan fent malament, que des del nostre punt de vista, hi ha la manera de fer, hi ha la manera de fer, i d'entendre la gestió de la comunitat, de l'espai públic, que ja s'han quedat anticuats, desfaçats, i, aleshores, que hi ha moltíssimes coses que no encaixen, detallets, si vols, et poso exemples, però, per exemple, famosa va ser el ple en el que s'estava discutint, una aprovació provisional de la modificació del PGM a la zona d'estudis vells, i van venir els veïns perquè no volien, no volen, que estiguin davant això, que de moment està turat, hi va haver un intercanvi de paraules, i el regidor d'urbanisme, el Joan Vasaganyes, mítica i famosa frase, a vegades s'ha de governar en contra de la opinió dels veïns. I, clar, és molt significant, molt representativa de la mentalitat que hi ha en el Partit Socialista de com entenen que s'ha de governar, i s'ha de governar en contra de la opinió dels veïns. Creieu que és... o és tot el que és complicat poder posar en valor l'acció des de l'oposició? Tenint en compte que segurament és molt més palpable el que fan els partits de govern que el que es pot fer des de l'oposició, és complicat fer arribar el missatge des de l'oposició i posar en valor allò que feu? És complicat, per exemple, a nivell de mitjans públics de Sant Just, un espai que és una columna que, teòricament, segons la llei de mitjans de comunicació públic, públics, els espais destinats a partits polítics han de ser proporcionals a la representació que han tret. Per tant, diguem que nosaltres hauríem de tenir el segon més espai, però això no s'està produint, per exemple. Nosaltres, bueno, només tenim aquest espai, tenim l'entrevista aquí cada mes, i el que sí que tenim són les xarxes socials, cosa que, per exemple, fa 5 anys o 6 anys no es feia servir tant. Doncs bé, la xarxa social sí que això és molt democràtic i lliure, perquè tothom té la mateixa possibilitat de difondre missatges, el que passa que també és cert, que no tots els veïns i veïnes de Sant Just, miren Twitter o fan servir Facebook o Instagram, no. O sigui, la difusió del nostre missatge el fem molt també a peu de carrer, parlant amb la gent, anem a tots els actes possibles, estem sempre al carrer, parlant amb uns, amb els altres, i és molt bo caurellar també el missatge, o sigui, l'explicació del que fem i deixem de fer. I en aquest sentit és més complicat, clar, és que a nivell local, a nivell de Sant Just, com que és més tot, més a nivell personal, més a bocaurella, bocaurella, més així. Més a la comunicació de poble, que no pas... I a més és curiós, perquè alguna vegada, durant aquests 3 anys, que em trobo veïns, gent, potser no me la trobo a Sant Just, me la trobo a un altre entorn, a Barcelona o en diferents entorns, però no estrictament dintre de Sant Just. I et diuen, ah, jo sóc veí de Sant Just, ah, molt bé. I jo els explico, sóc regidora, tal i qualsevol. Ah, però que no governeu vosaltres, o sigui, referent-se a PDK, de comerciants... No, govern el Partit Socialista. Ah, i clar... Hi ha poc coneixement per part dels sectors de la població? Clar, hi ha gent de Sant Just, que viu a Sant Just, que no és molt conscient d'aquí està governant, i això és molt curiós. És curiós. Abans comentàvem, abans de començar l'entrevista, que serà difícil que cap partit pugui tenir majoria absoluta. Ah, sí, sí. Per tant, en les properes eleccions, sembla pràcticament segur que haurà d'haver-hi pactes. Vosaltres encareu aquest últim any de les eleccions, també pensant en que algun dels partits, o que hi ha el govern o l'oposició, qui sap, podria pactar amb vosaltres? Bé, nosaltres el que sí que encarem, o pensem, és que el dia... Probablement les eleccions seran el primer cap de setmana de juny del 2019. Aquell cap de setmana es farà una votació i es repartiran les cartes de nou. La gent decidirà, aquí donen les majories. Però és que, a més a més, nosaltres, el que hem plantejat, i almenys jo, el que estic plantejant a tots els meus companys al partit, i als simpatitzants, és que el que hem de fer és una candidatura transversal, que aglutini a tothom de Sant Just, que vulgui un canvi. Que vulgui el canvi a l'Ajuntament. Nosaltres entendrem que nosaltres això ho podem fer. Som qui millor pot representar aquest canvi, perquè els altres partits no poden representar el canvi. Aleshores, la voluntat és que ja anem a aquestes eleccions amb una candidatura transversal, oberta, i que sobretot pugui sumar-s'hi i participar tothom que vulgui un canvi Sant Just. I a partir d'aquí, després del primer cap de setmana de juny, evidentment, els pactes ja veurem com els farem, perquè ara és molt d'hora, fa un any. Però la idea serà aquesta. Creu que el tema nacional també ha de ser un dels principals cavalls de batalla d'aquesta campanya? Clar, això és molt interessant, perquè sempre, tradicionalment, la pauta de comportament electoral a nivell de eleccions municipals, sempre ha sigut molt en clau local. O sigui, la gent ha votat molt en clau local, no tant per les sigles, sinó amb clau local. Les persones, la coneixença que tenen de les persones... I clar, des de fa... Per exemple, a nivell de la generalitat, la pauta era una altra. I ara, el que estem veient, és que les últimes eleccions que s'han aconseguit, la pauta de comportament ha canviat. Aleshores, ara s'ha de veure a nivell municipal si aquesta pauta de comportament també haurà canviat o no. Per mi, el fet nacional és important, en tant que la independència de Catalunya es comença a construir des dels municipis, des dels fonaments que són els municipis. I, per tant, és important que, s'enjust, pugui tenir un govern que estigui alineat amb la voluntat majoritària dels veïns i veïnes, que sempre que se'ls ha cridat per anar a votar i identificar-se, no vull dir, i pronunciar-se en unes eleccions amb clau, independència, sí, independència, no, sempre la majoria ha sigut cap a la independència, sí. Aleshores, jo lamento molt que el govern que hi ha a l'Ajuntament no és independentista. Aleshores, des del meu punt de vista, això és un desajustament, no pot ser, i crec que hi ha d'haver un govern que recolzi o que representi aquesta majoria que hi és. Això és el que ha de ser. Doncs bé, ara tindrem temps per parlar-ne, perquè queda més d'un any per a aquestes eleccions, que volgui parlar amb la Laia Flutats, perquè ja oficialment des de la setmana passada és la candidata a l'alcaldia a les properes eleccions pel PDeCAT. Moltes gràcies, Laia, per haver vingut una vegada més a Ràdio d'Esvern, i ens veiem a l'entrevista Pòsple, de la Rubi Ple. Gràcies, adeu, bon dia. La Smooth Jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. Smooth Jazz. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de quatre a cinc de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem. Cada tarda de 5 a 7. Escolta'ns, explica'ns, participa, proposa. La plaça Mireia, amb Mireia Redondo. Cada tarda de 5 a 7. Ens veiem a la plaça. La plaça Mireia, amb Mireia Redondo. Un programa de contes que realitza el grup Marc Mestres àvies recuperadores de contes. Us hi esperem a tots. Sant Justenques. Un programa d'entrevistes amb reflexions i històries personals de dones de Sant Just. Els dilluns a dos quarts de vuit del vespre i els dijous a dos quarts de nou. Sant Justenques. Benvinguts a Babilònia, on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de nou a deu del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, els concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la cartallera, sense deixar de banda el debat de la més rabiosa actualitat. Ja us sabeu a Babilòniis. No us ho perdeu dijous de nou a deu del vespre, Babilònia. Els matins de Déu a una, Sant Just a la ràdio, Just a la fusta. Falta un minut per dos quarts de 12. Aquesta hora parlem o fem la secció de promoció econòmica que fem un cop cada dues setmanes. Normalment la fem a la primera part del programa, perquè anem de bòlit, tenim moltes seccions, i ja tenim ara amb nosaltres la Raquel López o la Raquel, què tal? Bon dia, Sergi. Amb la Raquel comentem sempre ofertes de feina, cursos, iniciatives en general de promoció econòmica. Avui ens vols comentar unes quantes coses, comencem per nous plans d'ocupació, oi? Sí, correcte. Justament ara s'ha obert el període i fins al dia 25 d'abril s'ha obert el termini per presentar-se del pla d'ocupació del programa complementari de foment de l'ocupació de la Diputació de Barcelona, que també està finançat per l'Ajuntament. I haurà 20 llocs de treball. Sí, correcte. Hi ha diferents perfils professionals dintre d'aquests 20 llocs. Per exemple, tenim agenda de bones pràctiques, agenda de suport d'actes festius, altres tècnics i professionals de suport d'activitats culturals i artístiques, informadors ambientals, peons de neteja de parcs i jardins i conserges. I això seria un contracte per un temps limitat, oi? Sí, és per un temps determinat. La previsió de la contractació és el 15 de maig i s'extendria fins al 31 de desembre d'aquest any. Això és el que fa els nous plans d'ocupació. Un altre tema interessant del que també ens vols parlar és una jornada del programa d'impuls de la indústria 4.0. Explica'ns què és això. Sí, efectivament. Aquest programa s'ha dut a terme a un programa que està finançat per l'Ajuntament de Sant Justes Bern. Per l'Ajuntament de Sant Justes Bern i per l'Ajuntament de Sant Feliu, conjuntament amb la Diputació de Barcelona, en el qual 8 empreses han participat en Beurecat. Beurecat és un centre tecnològic que els ha proporcionat tota una sèrie d'assessorament per tal d'adaptar-se de la Quarta Revolució Industrial. És a dir, els han ajudat en temes d'abic-data, robòtica, del núvol, conactivitat... I llavors, la jornada que es farà al pròxim dijous, el 26 d'abril, d'una conèixer les experiències d'aquestes empreses en aquest programa, i a més a més es dura a terme una xerrada tècnica de l'Alaia Soler, que és una persona de Beurecat, i llavors la xerrada tècnica es titula Integració de dades i la seva explotació, conceptes claus i casos d'èxit. Suposo que per les empreses, sobretot per les primers, és un repte, adaptar-se a les noves tecnologies i als nou reptes del futur. Sí, efectivament, les primers, per recursos que tenen, no en disposen de gaire, són les que més se'ls pot costar. Però, precisament, en aquest programa, moltes d'aquestes empreses són primers, totes elles són primers, i ho han valorat positiuament. Però jo us convidaria que vinguessiu, que veguessin les experiències, i cadascú ho pugui aplicar després a la seva realitat. Després, un altre tema interessant també, és el del programa Excel·lera, el creçament de la Diputació de Barcelona i de Pimec, que es pot presentar a la candidatura. Sí, efectivament, aquesta és la setena edició d'aquest programa, que el fa la Diputació de Barcelona i Pimec. I, llavors, cada any hi poden participar fins a 50 empreses. Va dirigir a Pimes, que tinguin almenys tres treballadors, que tinguin almenys també cinc anys de vida, que tinguin el centre de decisió en la demarcació de Barcelona i que vulguin invertir per tal de creixer. Entenent que creixer és tant que tingui veïda internacionalització, comercialització, innovació o recursos humans. És a dir, per empreses, per Pimes, que ja existeixen i que ja funcionen, perquè que vulguin donar un pas més. Sí, correcte. Després, també tenim tallers per persones emprenadores i empresàries a Sant Felívia Sant Just, oi? Sí, durant els pròxims dies tenim aquests dos cursos. El primer que es farà a Sant Feliu de Llobregat serà el pròxim 25 d'abril. Aquest any serà de tarda. Aquest any hem volgut començar a oferir també cursos per la tarda, perquè és veritat que hi havia una demanda, i fins ara no havíem donat cursos per la tarda. Llavors, aquest curs es titula, preus, costos i marge brut. Realment és molt eficaç aquest curs, el fem gairebé cada any, i és per establiar el preu, per treballar en marges comercials i polítiques de preus. I, finalment, també el curs que es fa Sant Just també el 3 de maig? Sí, correcte. Estitula 10 coses que els autònoms s'han de conèixer, ningú el s'hi explica, i també aquest l'hem repetit, perquè l'any passat va ser tot un èxit, i s'hi comentaran diferents coses de temes de frau fiscal, saber fins a quin punt pot ser autònom o vols canviar una SL, etcètera. Per tant, doncs, cursos per formar els autònoms també aquí a Sant Just. I, finalment, la fida de la primavera, que això serà Sant Just o és...? Sí, serà Sant Just. La fida començarà el 6 de maig i s'estendrà fins a la finalització del 5 de tapa. Aquest any s'ajunten les dues coses. D'acord, doncs aquesta fida de la primavera que comença el 6 de maig. Moltes gràcies, Raquel López. Gràcies a tu. Ha vingut a explicar-nos totes aquestes iniciatives per empreses, per gent que busqui feina, també. I ens veiem d'aquí 15 dies. Adéu. Que vagi bé. 610. 777. 015. Ràdio d'Esvern. Cada dia, més a prop teu. Foto de la Laura Roma. Moltes emoticones, un equip graciós, un acudit de la Laura, la Laura menjant pizza a Roma... Ara que ho compartim tot, podem compartir molt més. Amb mans unides compartim un objectiu. Acabem la fam al món. I per això desenvolupem projectes de 60 països. Planta-li cara a la fam. Entre mans unides.org i comparta el que importa. No et trobes bé? Creus que has d'anar urgències? Abans de sortir de casa, truca el 061. El 061, el nostre personal sanitari, t'oferirà ajudes a les 24 hores del dia per resoldre la teva situació i t'indicarà a 503 milió que t'adreci en cas que calgui. Així podrà rebre l'atenció que necessites més ràpidament. Per una salut millor, 061-4-SALUT-RESPON. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del baix i l'obregat, informatiucomercal.com. Notícies, entrevistes, reportatges, agenda... No et tardis tot el que passa al teu voltant. Ara, la informació del baix i l'obregat, el teu ordinador, el dispositiu MOV. informatiucomercal.com. 11 i 37 minuts comencem la tertulia dels dijous, els nostres tertulians i tertulianes habituals dels dijous, amb la Montsererrea o la Montse, què tal? Hola, bon dia. La Joan Algarra o la Joan, com estem? Molt, bon dia, bé. La Lina Santa Árbara o la Lina? Què tal? Com estàs, seu caballero? Amb l'Arbra Gulló. Hola, què tal? Ei, primer. No, però al final... S'ha d'explicar al final. Que avui fa una incursió a la tertulia dels dijous. Hola, Jordi, què tal? Hola. És un bacari, no? Sí. Una veu d'una altra generació, no? Sí. Quina edat té, el nen? 15. Benvingut. Benvingut. I tant. Avui potser pot aprendre unes quantes coses. Jo vaig començar als 13. M'imagina, era encara el guanyo. A fer ràdio. No, però volia dir de la vostra sabiesa. I de la nostra... O nosaltres, o nosaltres, d'ells? O nosaltres, sí, perquè hi ha coses que ja saps que, tècnicament, ells ens guanyen. Estem desfasats. Potser si tots els nanos petits comencen amb el ditet. O sigui que saben de tot. Sí, sembla que ja n'hacin ensenyats. Sí, sí, sí, ensenyats. Doncs, no sé, què voló parlar aquesta setmana? Ah, no ho sé. Té més interessants. Deixem que ell comença i el que vulgui. El Jordi diu que no. Que vols que ho pots escoltar i contestar. Trarà després. Parlem de l'Institut, és un tema molt apunyent. M'has valent, no me n'he allò, no? De bé. Parlem de l'antesa entre el senyor Trump i el senyor Kim Jong-Jang, que no sé mai com es diu. Kim Jong-Jang. I mentre estan, el Raül Castro diu adeu a la presència. Sí, però diu que hi ha una continuïtat. No, però no per un nom. No, no té un senyor que avui precisament, avui fa 58 anys. Per tant, jo va comparat amb les coses. Comparat amb el que hi havia. Va seguint. Va seguint el règim d'ells i que no esperen les coses. Però el nom Castro desapareix. Sí, però té la ment molt més oberta. Però el Castro continua com a jefe del partit. Bueno, però ja no té... Qui mana? No, però no, és com ha sigut la línia de tots ells. Era una persona molt capacitada. I més moderada? Sí, més moderada. Està molt preparat. Per exemple, amb la idea és una mica més obertes. Estan esperant una cosa de les monedes i bla-bla, i de la cosa dels diners. Perquè el millor es farà, no es farà, això és a part. Bueno, li de l'atenció que després de tants anys, sortia el nom de Castro. Sí, sortia de la sere... Manuel, m'ha pensat que es diu Manuel Díaz, no sé què més. Teniu que no em compost. Manuel Díaz... Com tots els sud-americans. No, perquè aquest es diu Rígien Asturiano. Ah, sí? A veure, es diu... Manuel? El que sí? Díez Canel. Díez Canel, veus? Sí, sí. Bueno, esperem... Esperem que els hi vagi bé. Bueno, jo sí que volia, ja que no tenia un altre tema prop, però anèdots, a nivell del poble i a nivell del país. Molt bé, endavant. A nivell del poble m'agradaria que... inicial, o ja ho he iniciat, i ho faré amb un llibre que vol fer-ho, que proposa fer un camí de passejar des de l'ITU BADAL, per això ja s'ho ha tirat, però dintre d'això, quan passa a l'Institut, com està veig, tenen allí un font soterrada, que és de Cardona. Cardona és un personatge que va lluitar pels drets de la Catalunya. És un personatge del poble. Sí, el poble, és clar, que té el d'aquí, que a Cardona... Que sigui un gran alcalde d'aquest poble. La vida és en la República. I en el seu temps, que va durar poc temps, va fer una font meravellosa, la font de la bona aigua, que és una font que ara hi ha un quartet i que la recorda, que ni jo, que porti tant d'anys del poble i m'agrada, ho sabia. I jo diria que aquesta font es podia restaurar. Estan tèrrer de 4 metres. Sí, perquè van reumplir i abans allò era una fundària. Es pot fer en el mar de la restauració i conversió d'un parc, que són molts diners a la bona aigua, fer un parc. Però al mar d'això podien restaurar la font, tant en el seu nivell inferior fent una raça en... En el lloc on està? En el lloc on està. No en un cub d'entrarat, sinó en una raça oberta a 45 graus. Allà anàvem totes els dilluns de Pasqua a fer el que vulguis, avoranà...