Entrevista a Júlia Jaumot, autora santjustenca - 26/4/2018

Comencem la segona hora del Just a la Fusta amb l'espai de l'entrevista i aquesta hora parlem del concurs de poesia i prosa en català per a no professionals, d'hi vendre es passat en el marc dels actes de Sant Jordi i es van entregar els premis pels concurs de poesia i prosa i aquesta hora tenim el telèfon, la tercera clasificada en la categoria d'adults, dels premis de poesia, és la Júlia Zomot. Hola, Júlia, què tal? Hola, bon dia, molt bé. Com deien, vas aconseguir el tercer premi, oi, en la categoria d'adults? Sí, el tercer premi. Tu t'esperaves o vas a una sorpresa? A veure, es parlo, es parlo, clar, són moltes esperes, perquè hi ha molts concursants, hauria patit i haurà sentit que no vingués courte onze i una certificates, Unfet Ja he trobat resultats el mes d'8 anys que és com que hiullo amb molta gent a aquesta categoria i lògicament, quan ho vaig presentar és que tinc esperances que tucked een o no. Tampoc en ha de buscar a el guanyar, la veritat. Quan vas a fer l'acte, el lleu descobreixes. És a dir, et van comunicar que ja havies d'estar guardonada però no sabies quin premi tenies, no? No, t'ho diuen allà al moment i llavors encara es fa més nerviosa, perquè no sé res. Fa molt temps que us poesia o n'escrius molt de forma molt habitual? De forma habitual no n'has escrit de tant en tant, esporàticament. És una cosa que a mi mateixa no m'agrada i ho he incentivat més. Llavors, sí que quan era païta m'agrada escriure allà, i algun com m'havia presentat, i ara potser fa cosa més de 4 anys, que vaig com quan s'escriurà més de manera més seriosa, i llavors això ho he presentat aquests 3 últims anys. D'acord, i havies guanyat i alguna vegada? Sí, el primer any que vaig presentar-ho, si hi havia el 2016, vaig guanyar el tercer premi també. Molt bé, doncs així ets un habitual d'aquests premis de prosa i poesia. Quina és la poesia que et va donar aquest tercer premi d'en guany? Bueno, era un recull de 3 poesies, i era el títol de la incomprensió de la Mediterrània. Hi ha un recull de 3 poèmes. En què estaven inspirats aquests poèmes? Bé, bàsicament era amb el tema de les persones refugiades. I la incomprensió, que el fet que nosaltres aquí, oxidera, ens costa molt entendre aquestes coses fins que no et toca de prop. És que una mica s'inspiraven en el drama, que s'està vivint al Mediterrani dels refugiats. Les persones refugiades, sobretot, i en el seu recorregut. Ho dic bàsicament també perquè em va agafar un dia, perquè estava l'únic que s'esperava amb gent sobre el tema, i s'està molt impotent de com estic fent poques coses en relació a aquest tema. S'està també en Franca. I volia fer més, i em va dir que els joves els vas escriure. Llavors em va sortir a escriure, i em va agradar. I llavors ho vaig deixar, o sigui, això ho vaig fer amb l'empassat, aquests poèmes. I llavors, aquest any, quan em va concurs de poesies, li vaig dir, bé, posar-ne el toc o més, i els vaig començar a retocar, i tot això. I em va agradar i vaig dir, bé, els presento. Endavant, esclar. I al fet d'ara d'haver aconseguit el tercer premi, tenim a seguir presentant els concursos de prosa i poesia? Sí, jo crec que sí. Crec que sempre intento presentar alguna cosa pel concurs, i després vaig presentar, no vaig guanyar, no va passar res, lògicament. Però sempre intento que ara que estiguis aquí una coseta, perquè també és com que m'obliga entre cometes a escriure, i a mi això és que m'agrada molt escriure. Clar. I de vegades, això que ho vaig deixar en dir, i escrius demà, i et diuen, no sé, és com si t'obligueix un espai molt íntim, al final, s'escrivint, és un espai molt íntim per tu, o després el que vulguis, i després decideixes si tu vols presentar-lo o no. Crec, no sé. Doncs, Júlia, moltes felicitats per aquest tercer premi, de concurs de poesia, en la categoria adults. Gràcies. I bé, doncs, tenim a seguir participant, i a veure si l'any que ve tornem a parlar, per algun altre premi. Sí, perfecte. Adéu, bon dia. Moltes gràcies, adéu, bon dia. La tarda relaxa amb estils com el chill out, la smooth jazz, el funk, el sol, o la música electrònica més suau. Smooth jazz. 100% música relaxant, cada dia de dilluns a divendres i de quatre a cinc de la tarda. Smooth jazz club. T'hi esperem. Cada tarda de 5 a 7, escolta'ns, explica'ns, participa, proposa. La plaça Mireia, amb Mireia Redondo. Cada tarda de 5 a 7. La plaça Mireia, amb Mireia Redondo. Ens veiem a la plaça. La plaça Mireia, amb Mireia Redondo. Els podreu escoltar els dijous a les 8 del vespre i els dissabtes a les 10 del dematí. Us hi esperem a tots. Un programa d'entrevistes amb reflexions i històries personals de dones de Sant Just. Els dilluns a dos quarts de 8 del vespre i els dijous a dos quarts de 9. S'han justenc'es. Benvinguts a Babilònia on la cultura és la protagonista. Un espai de crítica cultural que cada dijous de 9 a 10 del vespre comentarà als millors llibres les exposicions més interessants, als concerts més emocionants, les pel·lícules i obres de teatre més destacades de la carteira sense deixar de banda el debat de la més rabiós actualitat. Ja us sabeu a Vilonis, no us ho perdeu. Si us veu denoua deudle vespre Babilonia, Si sents 10, 7, 7, 0, 15. Ràdio d'Esvern. Cada dia, més a prop teu. S'ha decretat la fase de vies preventiu a causa de l'actual nivell de contaminació atmosfèrica a l'àrea metropolitana de Barcelona. Ajuda-nos a millorar la qualitat de l'aire. Redueix els desplaçaments amb vehicle privat fent servir el transport públic o compartint el cotxe. I si el trajecte que has de fer és curt, m'outrapeu, o amb bicicleta. Canviar d'àvids és tan necessari com l'aire que respirem. AMB, metròpolis Barcelona. Foto de la Laura Roma. Moltes emoticones, un equip graciós, un acudit de la Laura, la Laura menjant pizza a Roma. Ara que ho compartim tot, podem compartir molt més. En mans unides, compartim un objectiu. Acabem la fam al món. I per això desenvolupem projectes de 60 països. Planta-li cara a la fam. Entre mans unides, un ORG, i comparta el que importa. No et trobes bé? Creus que has d'anar urgències? Abans de sortir de casa, truca el 061. El 061, el nostre personal sanitari, t'oferirà ajudes a les 24 hores del dia per resoldre la teva situació, i t'indicarà quincentres millor que t'adreixis en cas que calgui. Així podrà rebre l'atenció que necessites més ràpidament. Per una salut millor, 061, 4 Saluts Respon. Generalitat de Catalunya. Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomercal.com Notícies, entrevistes, reportatges, agenda. No et perdis tot el que passa al teu voltant. La informació del Baix Llobregat, el teu ordinador o dispositiu mob. informatiucomercal.com Notícies o netes, Falten tres minuts per dos quarts de 12 del migdia. Aquest troba parlem del Dia Internacional de la Dança, perquè demà s'enjust se celebrarà aquest Dia Internacional de la Dança a partir de dos quarts de set a la plaça Antoni Malaret i Amigo. I per parlar-ne tenim amb nosaltres Mireia Domingo, el telèfon directora de l'espai de Dança Marta Roig. Hola Mireia, què tal? Bon dia. Hola, bon dia. Demà és aquest Dia Internacional de la Dança. Quins actes hi ha programats? Mira, oficialment el Dia Internacional de la Dança és el dia 29 d'abril, però nosaltres, aquí s'enjust des de fa tres anys que ho estem fent, us celebrem, normalment, el divendres proper a aquesta data del 29 d'abril. Llavors, demà, el dia 27, a dos quarts de set de la tarda, aproximadament fins a les 8 de la tarda, estarem tres escoles, les tres escoles del poble privades de Dança, que són l'Escola de Dança de l'Ernaterramus, l'Estudit Utoguri i l'Espai de Dança Marta Roig, i, a més a més, també el de Valls de Saló de la Teneu i de l'Associació dels Amics del Barri Sud amb la Raquel. Farem diferents mostres cada escola, cada associació del que fem a les nostres escoles per compartir-ho amb el públic i per treure la dança al carrer. Però suposo que heu preparat espectacles amb els alumnes de l'Escola, oi? Exacte, tots són alumnes de l'Escola. Cada escola ha decidit quins grups, quines classes porta, llavors segurament, exactament, jo del tot no sé, per exemple, a l'Estudit Utoguri li porten gent més gran o més petita, crec que porten nens més petits. Jo, en concret, de l'Espai de Dança Marta Roig, porto tres classes que ja són més adolescentes. És veritat, és interessant, perquè així es pot veure també, des de nens de 6, 8 anys, a gent gran com més adults, com són els abans de Saló o del central barri sud, que qualsevol edat qui li agrada ballar pot ballar. S'entrenos en l'Espai de Dança Marta Roig, quins grups hi haurà i quin estil de dança podrem veure demà? Mira, nosaltres, a l'Espai de Dança, la línia que nosaltres sempre treballem, comencen els alumnes amb el jazz, poden començar amb 4 anys i comencen amb la disciplina del jazz. Evidentment, tota la dança, la tècnica surt del clàssic, que passa que es pot treballar de diferents maneres. Nosaltres ho fem a través del jazz i a mi d'acabant avançant de dalt i de nivell, indirectament, sense que se n'adonen, els anem introduint el contemporani. Llavors, l'evolució seria que comencen a marxar i acaben amb el contemporani. Demà, en concret, nosaltres, el que farem serà presentar 3 grups, 3 classes diferents, d'adats, adolescents, hi ha 20, 20 picos, en el que faran serà dança contemporània. La dança contemporània és molt àmplia, té moltes tècniques diferents d'aquesta modalitat i és el que farem nosaltres en concret, dança contemporània. D'acord. Doncs això serà demà aproximadament a partir dels quarts de set de la tarda a la plaça Antonio Amalaret. Moltes gràcies, Mireia Domingo, per atendre'ns i que vagi molt bé aquesta celebració del dia internacional de la dança. Moltes gràcies, us esperem a tots demà. Adéu, bon dia. Adéu, bon dia. Hem parlat amb la Mireia Domingo, directora de l'escola de dança Marta Roig, que demà serà la celebració del dia internacional de la dança a partir dels quarts de set a la plaça Antonio Amalaret. Anem a fer una pausa, però veig que ja tenim els tertulians i tertulians a l'Estudio de Radioesben, per tant, tot seguit, comencem la tertulia. Moltes gràcies, Mireia. Doncs passà un minut dels quarts de 12 i ja tenim, com diem, l'arbre guulló Hola, Arbre, què tal? Bon dia. Mira, he començat... Hola, Arbre, què tal? Bon dia. Bon dia, perdona. He començat per l'únic que no portava els auriculars. També tenim la Montserrera, hola Montse, què tal? Hola, bon dia. Bé. La Joan Algarra, hola, Joanna. Hola, molt bon dia. I la Lina Santabarbara, hola, Lina. Què tal, com estàs? Té, que veieu? L'actora incansable. Incansable. Doncs, bé, com ens sembla de tertúlia, anava a fer una petita pausa per deixar-vos entrar després d'entrevista, però visc que ja estàveu... Tots col·locats. Tots com a punts, sí. Així que no robem segons. Sí. No, ara més és que som de la Vija Guardia, que ens agrada molt arribar a l'hora. No, aquí no. Això ja és malbici. No ens agrada robar res aquí, no com altres. Ah, ah, ah. Eh, no. Ja està, jo qui ho deixo, a vosaltres agafeu alguna cosa. Hi ha dues coses interessants, avui, i que fa la paraula. La primera és aquesta, que jo certament dic que no m'agrada gens tota la cosa com a, però no m'agrada gens que s'arribi aquests extrems de buscar ja tanta, tanta cosa de dintre d'una cosa personal. Això és destrossant. No, he sentit amb una persona que, bueno, també per la ràdio, ja sabeu que soc una radiollent total, que deia una cosa que tenies raó. Diuen, ens estem tornant de la obra aquella de George Alwell, de 1984, i això estava pastescrit a 1921, del gran hermano, de Big Brother, no? És a dir, control absoluto de totes les coses. Jo crec que la política no tindria que arribar aquests extrems. Així com, per exemple, doncs, bueno, s'ha posat de manifest la cosa que la universitat ha quedat molt, molt parada. Molt, molt parada, sí. I que això sí que es té que castigar. L'altre que pot ser cleptòmena, o el que sigui. O un desgüit. No, deixem-ho. Les persones en algun moment poden tenir mal... No, no, no. Després avui hi ha un article, si es diu diaris, hi ha un article sobre cleptomania que val la pena mirar-ho, perquè són persones que tenen un cert restore. Seria, jo robo, jo robo, són més llesta que els demés, i a mi no m'agafen. Però és que això s'està veient en totes les cases psiquiàtiques. Independiment d'això, aquesta és una. Però per mi encara n'hi ha una més interessant. Fa 60 i pico d'any, 60 o 58, que jo estava a la Facultat de Medicina com a enfermera, a TLC. I ja a les hores comentava el soroll, els anys que poden produir. I ara resulta que, menys mal, les escoles estan ensenyant que es practiqui el soroll i el silenci. Això ho heu fet alguna vegada, i heu comentat d'això. Per favor, los tonos de voz más bajo, una octava más bajo... Això està relacionat amb el tema de Cristian Cifuentes? No, són els dos temes que dic. Ah, d'acord, d'acord. El de Cifuentes a mi em sembla una... Ha hagut una llogada molt bruta. Molt desagradable. Molt desagradable per anar a buscar ja... La destrucció de la persona. No, la destrucció de buscar ja... No, no. Això no. Ja volia... presentar la dimissió el dia 2. Deixa-la que presenti. És igual, que faci el que vulguin i que tinguin... És igual. El fet, en sí, és lleig. Però sí que és molt de manifesta i la ràdio tindria que fer. Senyors, escuteu la ràdio. Però el nivell de sonoritat, tu... Perquè la gent que de vegades també surt. El silenci. És que ara les autopistes estan posant plaques per amortiguar una mica el silenci. De absorbir el silenci. El silenci produeix, inclús, el seu estómac. I estic a mirar, estic a mirar. Els sorolls. Vols dir? Els sorolls. Ai, perdona. Sí, no, no, ja està. Ja no veus que no va funcionar les neurones. Els sorolls. Els sorolls... Una cosa és sonido. I altra cosa és ruïdo. I aquí és el que tindrien tots que ensenya. Ei, jo casa a casa amb els nanos, que és clar, n'hi ha quatre. A vegades dic, tu, dic, mira, ja hi ha l'única cosa que encara li funciona una mica, és l'uïda. Perquè no. És que amb molesta, amb molesta. Van aixecant-la, van a la fa. I és clar, en tres amb algun ves. Ui, ja! Fem com, a veure, aquest efecte de so. Ui, ja, ja, ja, ja, ja... Ui, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja, ja... Això, això. Ara que ha quedat gravat. Allí van passar, no sé si anaven a la teneu, no sé on anaven, els alumnes, crec que del canigó, perquè eren motíssims i de diferents erats. Doncs se sentia la Ramon... Era una hola, una hola... Una hola de diodes vocales. Clar que estaven al carrer. Clar que estaven al carrer. Però calcridatà. De totes maneres. I eren, clar, els petitons, no els pots controlar. Però ja, d'avui, 10 o 11... Sí, i se sentia. No, esclar, si ens deia joia que les facis molt bé. Però aquesta manera de parlar, que és clar, si ens saps un local i et trobes que uns, com estan cridant, els altres s'han de cridar més, els altres s'han de cridar més, perquè si no, no ho senterà. O, per exemple, una altra cosa que també és per pensar-hi, que és per pensar-hi. Vas dintre d'un autobús i veus que està parlant, veu altres, que està sanderant de tot arreu. I és que com a ti era el ping anillo, que dic jo, a l'orella, van per telèfon. Perdona, no sé com dir-me. Sí, parlant, sí, una conversa amb la persona que està enconnectat. Però, a nosaltres, no és important tot això. No, no, no. Això explicava el nostre amic, el Pere Olivier, que moltes vegades, per les coses del còmic, va a Madrid i això, diu que va seure a l'Ave, un dia que anava a cap allà, i al seu costat, un senyor amb el seu mòbil, i es va enterar dels negocis, del lloc, de tot. Bé, baixen del tren, agafa camí de l'hotel, i l'home també portava el mateix camí. I dir, al final, l'altre, pel que sigui, es va espantar. Diu, oiga, que m'hi sigui. No, senyor, és que vull el mateix motel que vostè. I vostè, que vostè el sabe que vull, perquè... M'hi entraran, m'hi entraran dels negocis, m'hi entraran de tot. Ha estat on tenia la droga, no? Escolti. Bueno, del tema Tifuentes, que no m'interessa per res, si em preocupa de molt temps, és que aquests, que es dediquen a la política per pegar el pelotat, com dir el Valenciakell, que lamentablement hi ha molts, es dediquen a tindre dossiers dels seus companys, no dels enemics, dels seus companys. Si tenen dels seus companys, imagina que demà els tindran dels altres. I d'això viuran les empreses detectius i de fer dossiers. Això és èticament tan reprobable, tan miserable. Gràcies. I tant. I tant. Les coses ruïndum. Ruyndum. Ruyndum Ruynda maldat, si. A qualsevol lloc, al document que has de posar les teves dades, dius ¿Està usted advertido qué tal y qué cual, sobre la Ley de Protección de datos, pero ¿quién complica esta ley? Si tothom sap tot de tothom. Tienen dos pies. I entre ells tenen dos fies, uns als altres, impressionants, i guanyant-m'ho. N'hi ha fet una sèrie, que això potser el Sergi ens ho dirà, una sèrie que era molt solíssima, que jo esporàdicament alguna vegada l'havia vista, que és el feina al vespre, que és aquella que localitzen individus a través d'una pantalla i resolen casos. Com s'hi deia? Hawaii, Hawaii. No, no, Hawaii és de Tiroxí, no, Xoabombay. És un paraíso, no, no, no, no. És una que era de compiuta. I a les seves se les tenien tots clichats. Sí, hi havia l'espacialista, aquella de fer el peluques, que era potser abans cabells. No sé, no. M'ha dit jo peluques personalment, perquè era una noia que tenia el cabell arrissat i se sentia de la norma, de la que tenia el cabell. I era el que era tot a la ciutat, tot a la, inclusive diríem, la humanitat, que ja estan més o menys enfocades, que tot, tot... T'anava seguint, com si diguéssim, les càmeres, que anava seguint. I, bueno, doncs hem arribat amb això, eh? Bueno, sí, els mòbils intel·ligents, gran invent, però és això el tenen localitzat a cada moment. Ah, i una altra cosa que surt amb el diari també. No, no, el meu és d'aquests de pobretons i tal. No, el meu és del P, del paleolítico, no, aquest, meu, res. Però els altres aquests que tenen tots estan tot localitzats, totalment, a un banc, que fan que no se la fes terran, i quin horari. Però el meu fill diu, a tu vols saber on som? Ah, sí, de clar, bueno, ja... Escolta, amb el tendal, les plantes, tot, de la terrassa... Tot, tot, tot, tot... És que estem... Bueno, sempre hi ha el satèl·lit i plumpum de localitzar. No, però no va trigar a pescar, ja. No, la gent... I a mi tenen el meu corre electrònic, que ja no li he donat el corre electrònic. Si tinc que fer memòria per en recordar-me de quin correo electrònic tinc. Tu saps com t'adius, tu saps com t'adius? Ja sé que em m'ha dit. Sí, ja t'ho pregunto. Doncs sí, de moment sí. Doncs quina sort, vale? Però jo m'agradaria dir-me...