Entrevista a Mariona Sales, autora santjustenca - 26/04/2018

Faltan 12 minuts per les 11, i aquesta hora tenim amb nosaltres el telèfon a la Mariona Sales. Hola Mariona, què tal? Hola. La Mariona va ser el segon premi de poesia de la 30ª edició del concurs de prosa i poesia en català per no professionals organitzats pel servei local de català. Què va semblar quan et van avisar que havies guanyat un premi de poesia? No, la veritat és que no. No sé si aquest any han aviat com que més tard, del normal, però com que no m'havien dit res, dic que aquest any ho he guanyat. A més, tampoc realment, perquè havia presentat tampoc més paraules que ens guanyen, així que sí, va ser bastant sorpresa. No estaves del tot satisfet amb el que havies presentat? O pensaves que no era una bona candidatura? Exactament. Aquest any no estava tan satisfet amb el que havia presentat, però ho vaig fer perquè m'acostumo a presentar cada any. Però la veritat és que no m'enginava. Fa molts anys que presentes els concursos de poesia? Doncs sí, de unidó. Des que estava a l'escola, des del quart de primària, més o menys així, m'intento presentar cada any. I havies guanyat altres premis? Sí, sí, algun cop he guanyat. I com és que t'agrada escriure? Per què presentes els concursos de poesia? Què és el que et motiva? Doncs escriure m'ha agradat des de la petita. De fet, he escrit bastantes cosetes. I no sé, m'agrada escriure tan poesia com Prosa. I, bueno, la veritat, no sé com que... Suposo que també el concurs aquest ha fet que m'agradis escriure, perquè des de la petita ni m'ho pensava i em presentava fins que vaig dir que m'agradaria escriure altres, doncs això va escriure, m'agrada bastant. Clar, serveix com a insentiu, no?, anar-te presentant i anar guanyant, també serveix com a insentiu, no? Bastant, bastant. L'obra que està premiada, estitu la ment, de què tracta? Doncs, eh... Bueno, parlar de... Parlo sobre la meva ment i vaig pensar com... No sé com que és bastant d'una mica reivindicatiu, perquè no sé parlar de la ment, que és tot el que li passa, que hi ha dies que estàs com més trist, hi ha dies que estàs molt revolucionat, hi ha dies que estàs content, hi ha dies que et sembla tot malament, i no sé parlar de la mica d'això. D'acord, doncs, amb aquesta obra, ment, la Mariona Sales va aconseguir el segon premi de poesia. Suposo que ganes de presentar-te les properes edicions, no?, també? Sí, jo intentaré. I me'n recordo de presentar-me, perquè hi ha anys que se'n passa el termini. Sí? Sí, sí. De fet, sempre he posat un presentar-me últim moment, perquè mai me'n recordo. Perquè les obres escrius especialment pel concurs, o a vegades ja tens poesia escrita que presentes? Normalment les escric especialment pel concurs, però aquest any, per exemple, tenia algunes coses escrites i vaig presentar un parell de poemes, perquè això quedant, sí, que quasi m'oblido, i sort que tenia escrit, perquè si no no m'hagués pogut presentar. Molt bé, doncs, a veure si l'any evident també t'hi presentes, i aviam si també veiem en la llista de guanyadores. Sí, a veure si hi ha sort. Moltes gràcies, Mariona. A vosaltres. Adeu, bon dia. greeno.