Entrevistes de la Justa
Cada dia, en el Programa La Justa tractem els temes d'actualitat del Municipi en format entrevista.
Subscriu-te al podcast
Entrevista Just Fosalva, 2n tinent d'Alcaldia - 27/4/2018
Punts destacats del ple municipal d'abril 2018
Comencem la segona hora del Just de la Fusta. Aquesta hora parlem del ple d'ahir, el ple municipal que es va celebrar ahir, i ho fem amb el segon tinent d'alcalde del Just for Salva. Hola Just, bon dia. Hola, bon dia. Un ple que es va llargar força, pràcticament tres hores tenim aquí de gravació de ple. Això serà habitual des d'ara fins a les eleccions. Esperem que no, era un ple que anaven bastantes qüestions d'horsència i per això es va llargar tant després també hi havia bastanta intervenció per part del públic assistent, en preguntes de veïns, que també va fer llargar el ple. A part teníem quatre emocions, que normalment portem tres o dos, però ja n'ha hagut altres plans, que també ha durat això. Depèn molt de cada ple, com cau i quines discussions hi surten. Doncs comencem parlant amb temes que es van parlar el ple d'ahir. En primer lloc es va desestimar un recurs de reposició interposat per Francisco Javier López, que diríem que reclamava que d'alguna manera s'havien vulnerat els seus drets a l'hora d'escollir el jutge de pau o jutgesa de pau. I al·legava que s'havia presentat aquest recurs perquè deia que nosaltres el discriminàvem perquè no està empadronat i per raó de sexe. Nosaltres contestem que no és així, que no el discriminem per aquests motius i que fem només el que fem és proposar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i en aquest moment, realment, qui és el jutge de pau o la jutgesa de pau, és la persona que van proposar el plenterior. Per tant, nosaltres només fem la proposta, que és que hauria de presentar el recurs perquè el domenament hauria de ser ell i no l'Ajuntament, sinó el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Després, un altre punt també ha aprovat, va ser l'aprovació inicial del reclamament del servei de l'Arxiv Municipal. En què consistia aquest punt? Bé, aquest... com sabeu, nosaltres tenim un Arxiv Municipal, nosaltres ens hem acollit a un reclamament marc de la Diputació de Barcelona, que ens explica i ens dona un marc de treball on defineix, per exemple, quina funció té l'Arxiv Municipal, com s'ha de gestionar, costudiar i eliminar el material que conté aquest Arxiv, com també la ciutadania poca pot accedir a aquest material que consulta i realitza còpies el que necessiti, i també ha parlat de... té un tema sobre... tracta també sobre el tema de protecció del documental de fons privades, no tot els documents que es genera i que es guarden a l'Arxiv són de fons institucionals, són de l'Ajuntament, sinó que també hi ha gent que s'ha d'èixer material, gent o entitats que s'ha d'èixer en material de l'Arxiv, i també hi ha un marc de reclamament que diu com s'ha de fer i de quina manera s'ha de conservar, conservar, gestionar i costudiar aquest material. També un altre aspecte que es va tractar al ple ordinari d'ahir, va ser la modificació de la plantilla amb alguns llocs concrets de treball, com per exemple, es aprova un lloc de treball de digitalització de l'Ajuntament, en què consistiran aquests llocs de treball que es van posant. En l'ordre del dia del ple hi havia dos púlums, un que era de cinc tasques administratius, sinó que va ser malament que es reconeixien tasques que s'estaven fent i que en la seva funció no estaven reconegudes, i per tant se'ls reconeixia aquesta tasca que estan duent a terme, i es produeix un impacte d'increment a les seves fitxes econòmiques reconeixent una mica les tasques que ja estaven desenvolupant aquests administratius, i per tant l'altre modificava la plantilla per tal d'incomporar una plaça, que la plaça després es va veure creada amb un punt d'urgència que també vam entrar en aquest ple, i és una plaça exacta, com tu has dit, de digitalització i administració electrònica, que com sabeu la llei d'administracions locals ens diu que d'aquí poc ja hem de fer desaparèixer el paper i que tot ha funcionat a través de les vies electròniques. Que també relacionat amb aquest punt, el Partit Popular va reclamar d'alguna manera, o va reivindicar que l'Ajuntament es gasta masses diners en funcionaris, en l'administració. Com veieu aquesta queixa? Bé, això depèn de com tu ho miris. Si no podem comparar ajuntaments així de manera tan ràpida, amb aquest volum d'ajuntaments, que tenen un número d'hàbits semblant, un ajuntament de mida similar, gasten més en personal que d'altres. Perquè al final, a vegades depenen d'altres factors, com l'externalització de serveis. Per exemple, que em toca a mi com a regidor d'educació, no és el mateix tenir els educadors de l'escola Bressol a capítol-ho, perquè són personal funcionari i et recauen aquest capítol-ho, que t'han il·lucs externalitzat, que per tant, recauen el capítol dos que és de serveis, on tens un contacte amb una empresa que t'està gestionant l'escola. Per tant, al final els diners, segurament són els mateixos, estan en partides diferents, i sí que s'engrossa molt, o sembla que creix molt, la partida un, que és de personal, però respon també que segurament ho decidim tenir molts dels serveis gestionats de manera directa, per tant, fan que incrementi aquesta partida. Passem al capítol d'emocions, que va ser el que va portar més discussió, com també és habitual, en el ple. La primera emoció presentada, era una emoció presentada per PCC Movements en Just, en suport a la implementació de la renda garantida, una renda garantida, que, bé, segons aquesta emoció presentada, no està funcionant com hauria de funcionar. Sí, la renda garantida, va, es va provar el Parlament, que no recordo malament l'any passat, nosaltres el que posàvem, els grups de PCC i de Movements, posàvem sobre la taula, que creien que no s'estaven funcionant d'aguadament, que hi havia hagut moltes denegacions d'aquesta renda, penseu que s'està parlant d'un ton d'un 70% de denegacions, només hi ha mil solicitats de renda garantida i ciutadania aprovades, i el que posàvem en manifest és que creiem que s'havien de donar més eines, perquè la renda garantia de ciutadana sigui realment una realitat, ja està vingut una realitat. Ciutadans es va afavorar, Esquerra es va obstanir, perquè compartien el fons de l'emoció, però creien que sí que s'està respondent a temps, i que era una llei que era complicat d'esplagar, i, per tant, que paciència, en aquest sentit, perquè n'hi havia d'arribar en els èxits. PDeCAT, no recordo el seu... Que s'ha obstanit, també. Bé, a més o menys pels mateixos motius que Esquerra, van al·legat que hi havia una petita interferència del govern de la nit per tal de fer-la funcionar, i el PCC, que la va presentar a ajuntament amb Movem, que va votar a favor. Doncs, bé, quatre grups han votat a favor d'aquesta emoció, van donar suport a Esquerra i PDeCAT, perquè creuen que cal més temps per desplegar aquesta llei. En segon lloc, moció del grup municipal de Ciutadans per la garantia de la sobretat i convivència davant l'ocupació il·legal d'habitatges. Aquí Movem hi va votar en contra, també a Esquerra, PDeCAT i PSS hi van obstanir, i Ciutadans i el Partit Popular van votar a favor d'aquesta emoció, la que consideren que hi ha desprotecció dels veïns i propietaris davant aquest tema. Sí, i aquest tema és un tema realment complexa, perquè la realitat no és senzilla, no totes les ocupacions són iguals i no totes les propietaris de pisos ocupats són iguals. Els ciutadans defensava que calia protegir la propietat privada, sobretot davant d'aquestes màfies i aquests ocupes que generen malestar social, i que, per tant, calia fer lleis que es fossin més executives a l'hora de fer fora i desnonar els ocupes. A altres partidars, com per exemple Movem, dèiem que era un tema complex, que no teníem clar si la proposta de Ciutadans era una proposta que ells feien, o que, donant suport a la que s'havia aprovat, feia dos dies que havia presentat el PDeCAT al Congrés, el que, en tot cas, s'exposava a sobre de taules que facilitarà mecanismes express per recuperar aquests pisos sense tenir en compte els casos de vulnerabilitat que hi ha moltes vegades, les realitats que hi ha, i deixar-nos al carrer directament sense donar una solució era criminalitzar la pobresa, i, per tant, que no era oportun aquest tipus de lleis que l'única volen és, a través de la repressió, cap a la pobresa, castigar el que menys té i protegir el que més té. D'alguna manera, creu que és un tema més de fons, no? És un tema complex, evidentment, hi ha molts tipus d'ocupacions, particularment la meu partit no és que estigui a favor de totes les ocupacions, evidentment que no, perquè els propietaris també tenen uns drets, però sí que crec que se l'estudiarà amb calma, perquè no totes les ocupacions són iguals, i, sobretot, creiem que no s'ha de vulnerar els drets de l'habitatge que la Constitució Espanyola ens dona. I, bé, en torno a això, vaig a dir el debat, a l'esquerra els hi va fer unes quantes preguntes a Ciutadans, sobretot si sabia quan les habitatges estaven ocupatges en just, si aquesta llei realment diferenciava entre màfies que ocupen per després vendre i fer negoci, o eren realment col·lectius vulnerables de persones que es quedaven al carrer, i que si la llei aquella proposava en solucions per aquests col·lectius. El PDeCAT, evidentment, va defensar la llei que s'havia aprovat el Congrés, que havia presentat ells, que així reduïen l'espera dels propietaris... I que s'hi van abstenir perquè consideren que era redundant, no? Sí, s'abstenien perquè comptaven que era redundant, ja que ells ja havien aprovat la llei feia dos dies del Parlament. Allà el Congrés. I el PSC es va abstenir perquè deia que en aquesta emoció trobarà a faltar aquests de mesures complementaris per disposició d'un part d'habitatge a lloguer s'equip, per les persones vulnerables. Després, una tercera emoció va ser la presentada pels grups de govern per denunciar l'incompliment del pacte d'Estat en matèria de violència de gènere. És a dir, hi havia una partida, si no m'equivoca de 20 milions que havien de rebre els ajuntaments en concepte de lluita contra la violència de gènere, i són els diners que no estan recollits en els pressupostos de 2018. Correcte. El pacte d'Estat, que es va firmar l'octubre del 2017, recollia que en aquests pressupostos hi haurien d'haver dit 200 milions d'euros, dels quals aquests 220 anaven als municipis, als censos locals, per tal d'articular polítiques en contra de la violència de gènere. Però és que resulta que els pressupostos generals de l'Estat només han destinat 80 milions d'euros, per tant, falten 120 milions del pacte d'Estat, i, a més, no contemplen els 20 milions que anaven previstos per als municipis. Per tant, des dels municipis, és molt complicat articular aquest tipus de polítiques, si no hi ha pressupostos. I l'Estat no se'n responsabilitza. Al final el que fem és assumir, des de l'assuntament i des de les arcs municipals, aquest tipus de polítiques. Que, per cert, no sé com es reparteixen aquests diners, però 20 milions per als municipis de tot l'Estat, són una quantitat que sembla difícil que pugui arribar alguna cosa. El pacte el que preveia és que anaven augmentant de 20 milions a 20 milions durant 5 anys. O sigui, que començàvem primer a facint 20 milions. Hi ha diners que es donen a les administracions locals, però havien d'augmentar aquestes partides 20 milions anualment durant 5 anys. Aquest era el que el pacte ha estat d'ella. Però ens trobem que no ens donen... És a dir, que no s'amplia aquesta partida com s'havia promès, no? Correcte. Com s'havia pactat. I després, l'última emoció, aquesta té relació també amb temes educatius. Tenim també el just regidor d'educació. És una emoció presentada pels grups de govern sobre les línies de P3 al Bajobregat, perquè s'alega que s'estan perdent places d'escolabre sol. No, de P3. Sí, sí. Aquesta és una emoció que ha recollit el Forum Social del Bajobregat d'Educatiu, que era un forum que participa en la majoria de partits del Bajobregat, on es va demanar als municipis que presentéssim aquesta emoció per defensar que no estanqueixin línies de P3. De fet, aquí el Bajobregat està en la prescripció que ja va passar. S'han tancat set línies públiques i una de concertada. El que dèiem nosaltres és que amb els pressupostos ja aprovats per les línies que estàvem previstes, per tant, les que ja havien l'any passat, el que no està bé és que estanquin línies, poden mantenir pressupost i intentar abaixar ràtios. Una de aquelles municipis que hi ha previstió de tancar línies per tant, de primer, abaixar ràtios a 20, no haver de conviadar o no haver de deixar el carrer i mantenir la plantilla de 200 que hi ha, i, a l'hora, millorar, perquè sabem que seria una millora sustancial, abaixar ràtios de 25 a 20 per a els centres i per a l'educació en general. El que nosaltres el que demanaven és mantenir-nos el pressupost que hi ha al Bajobregat, i, si de cas, millorem... Aquesta és una oportunitat, millorem la qualitat de l'ensenyament de l'educació, abaixar les ràtios a P3, que són ràtios de 25, que són ràtios relativament alabades quan compareix amb altres països europeus. I acabem, també, amb un altre punt, una intervenció del públic sobre una línia d'alta tensió que passa per la zona de la Miranda, veïns d'aquest barri, del barri de la Miranda, es van caçar que aquesta línia d'alta tensió pot tenir efectes sobre la salut dels veïns. Sí, van venir un grup exacte de... un grup de ciutadans del barri de la Miranda, que aixanta que hi havia hagut... s'estaven, i ara, de fet, una instal·lació de dues línies d'alta tensió, d'uns 25.000 vols, si no vaig malament, és que aixantven veïns que, raonablement, estaven preocupats perquè aquestes línies produeixen camps electromagnètics i creien que podria tenir afectacions exactament a la salut. Nosaltres el que els hem dit és que aquesta obra la fa deriva d'una planificació electrèntica que aprova el ministeri, que és endesa aquí de les envelopes, que nosaltres donem la essència d'aquestes obres perquè passen pel municipi i fem un seguiment vigent, anormativa, que nosaltres no teníem cap inconvenient en fer un seguiment agraustiu de les obres, que creiem que si hi havia aquest malestar, havíem de fer aquest seguiment. Hem parlat amb ells, hem deixat no tenir cap inconvenient en fer aquest seguiment, s'ha ofert a fer reunió amb el veïn. També hem dit que, si cal, fer el seguiment amb tècnics de l'àrea, de l'àrea metropolitana, també els farem, que farem els controls posterior de les medicions de camp magnètic que hi ha, perquè s'assustin a normativa, creiem que si es fan bé les coses i fem un bon seguiment de la obra, no hi haurà riscos per la població, evidentment. De fet, altres línies d'al voltatge soterrats també passen pel cas Curva de Sant Just pel municipi i de moment no han tingut problemes. Sant Gia, a mi el que s'ha de fer és fer-ho bé, i això no m'acostem més, intentar fer un bon seguiment de les obres per tal que no hi hagi problemes. Avui hem repassat amb el Just for Salva, segon tenent d'alcalde, els punts més destacats del ple d'ahir. Moltes gràcies a vosaltres. Ens veiem a la propera entrevista posple. Moltes gràcies. Adéu bon dia. I a una lluna del del por no queden folles sota el cel, tu respires a poc a poc mentre admiro fixament. Si volguessis venir amb mi et deixaria el meu coixí i viuríem sota el blau d'un sistema transparent, com esquimes veient el gel. Sota el mirandre llit des de Sant Just des d'ahir, sota el mirandre llit des de Sant Just. Avui tenim un programa especial que girarà la notícia de la noia. Tindrem el debat sobre això. Després, si ens dona temps, farem el le temps en francès i els esports. Hola, bon dia. Vam sentenciar els nois de la Manada, i ara farem un debat sobre aquest tema. Jo soc el Nil i us explicaré les diferències entre violació i abusar. Ara l'Aina ens explicarà la sentència i la fiscalia. Ara parlarem sobre el cas en si. Vam veure el vídeo de la noia. El jutge ha dit que no va ser violació, i que en algun aspecte era com si la noia hagués disfrutat. La noia va ser agafada sense voluntat pròpia. Amb els vídeos hauria de ser segur que la noia no ho ha fet. És impressionant que els jutges siguin capaços d'aclarar que és abus i que no és violació. La violació hauria de ser la mateixa sentència perquè hi ha violència. En els dos casos l'abusat o l'abusada no vol que allò passi. Per mi seria sentència per pètua perquè aquesta gent no ho fa per necessitat. És una persona que no pot afectar l'altra persona. Aquesta noia no arribarà a casa seva i estarà com sempre. La sentència va ser dos jutges i una jutge. Aquest aspecte afecta molt a les dones. A la noia li van posar un detectiu privat per saber si la noia estava fent vida normal o no. A la noia li van posar un detectiu privat per saber si la noia feia vida normal. A la noia li van posar un detectiu privat per saber si la noia feia vida normal o no. A la noia li van posar un detectiu privat per saber si la noia feia vida normal o no. A la noia li van posar un detectiu privat per saber si la noia feia vida normal o no. A la noia li van posar un detectiu privat per saber si la noia feia vida normal o no. A la noia li van posar un detectiu privat per saber si la noia feia vida normal o no. A la noia li van posar un detectiu privat per saber si la noia feia vida normal o no. A la noia li van posar un detectiu privat per saber si la noia feia vida normal o no.