Entrevista a Laia Flotats, portaveu PDeCAT Sant Just - 2/5/2018

Comencem la segona hora del just a la fusta, i aquesta hora parlem del ple corresponent al mes d'abril, i ho fem amb la Laia Flutats, del PDeCAT, principal partit de l'oposició. Hola, Laia, què tal? Bon dia. Hola, bon dia. Avui en Dimecres, per aquest pont. Què tal, com ha anat el pont? Bé, superpont. Bé, hem anat a visitar la família alemanya. Sí. Doncs, al moment part descansat, també, de l'actualitat municipal, no? A la feina municipal. No et pensis, te'n vas a Alemanya i no desconectes molt, eh? No desconectes el tema polític, no. Perquè tothom et pregunta allà, eh? Sí. Sí, sí. Hi ha interès a Alemanya, suposo, que pel tema del procés, no? Sí, com que està amb Puigdemont, estan allà. O sigui, han pres molta consciència del que està passant, i et pregunten, et pregunten. Sí, sí. Està bé. I bé, hem tornat tots amb la cançoneta del Viva Puigdemont, al cap, eh? Sí. La canten, la canten els nens. Ostres. Sí, sí, és una cançó... O sigui que realment s'ha aconseguit el cas d'internacionalitzar el procés. Sí, i a més a més és curiós, perquè aquesta cançó realment és una cançó que canten els nens petits. O sigui, és una cançó com El Sol Solet, o és una cançó molt típica. I anaves per carrer i la anaves sentint. Tradicionada alemanya. Sí, de nens petits. Pràcticament. I feia molta gràcia, la veritat, és que sí. Bé, avui pròxim, aquí per parlar del ple del mes d'abril, s'enjust. I tant, i tant. Comencem amb un tema que és els punts d'urgència que va presentar l'equip de govern. Els punts d'urgència era per aprovar unes modificacions d'uns llocs de treball. Des del PDeCAT reclameu que es presentin tants punts d'urgència en els plens. O els que seu, diríem. Sí, ens queixem. Sí, perquè clar, ens vam trobar que 5 hores abans del plens van enviar 3 expedients de modificacions de llocs de treball. I agafen les paraules de la regidora Dolors Leyva, que és la regidora de recursos humans, que ella mateixa va explicar que aquests expedients són complexes i són farregosos. Doncs agafen aquestes paraules mateixes, i és el que li vaig comentant al ple, és precisament per l'equip de govern que coneixeu més en profunditat el tema, i sou els qui decidiu fer aquestes modificacions per vosaltres. És farregós portar-ho al ple i explicar-ho, perquè és molt complexa. Imagineu-vos per nosaltres els regidors de l'oposició, que no estem en el dia a dia de l'Ajuntament, que haguem d'opinar o plantejar un sentit del nostre vot sobre un assumpte complicat, que vosaltres mateixos reconeixeu que és complicat, i que ens informeu 5 hores abans. Serà molt difícil que nosaltres puguem fer la nostra feina. Aleshores, clar, evidentment ens vam queixar, i és que cada ple tenim punts d'urgència, i això no pot ser, home. Se va lligat amb el tema que s'havia comentat fons quan plens, sobre l'addicació dels regidors de l'oposició, també, que és més limitada. Clar, que nosaltres no tenim reconegut d'una dedicació. Segons l'equip de govern, la nostra dedicació és venir al ple o anar a les comissions informatives. Ja està. No tenim més dedicació, perquè només se'ns paga si assistim al ple, o assistim a les comissions informatives. Si no assistim, perquè estem malalts, o, per exemple, quan em va passar mi al principi del mandat, de baixa per maternitat, si no assisteixes, no cobres. És com si no tinguessis dedicat. No cobres. No tenim cap remuneració. Per tant, realment, tot el temps que dediquem, o les hores que hem de treure, les traiem, les traiem de la família, de la feina que tenim, perquè nosaltres tots treballem, ens guanyem la vida, i per poder mantenir les nostres famílies, amb el qual, clar, ho has d'anar de traient de diferents àmbits personals, i has d'anar fent equilibris. Aleshores, clar, i, a més a més, és que ja no és per això. O sigui, al final, si la llei i el reglament preveu que hi ha d'haver uns terminis per presentar els expedients, les comissions informatives es fan una setmana abans. Quan et convoquen una comissió informativa, els expedients han d'estar a disposició dels regidors 48 hores abans. O sigui, durant dos dies han d'estar allà, perquè els regidors els puguem consultar. Pel ple igual. El ple es convoca al ple amb 48 o 72 hores d'antelació, i has de tenir els expedients a la teva disposició per poder-los consultar en qualsevol moment. Clar, quan estem presentant proposicions d'urgència, això no s'està complint. Això no pot ser. Perquè ens entenguin els veïns i les veïnes. Sí. Com es prepara un partit de l'oposició un ple? Doncs, bàsicament, nosaltres sabem els temes que aniran al ple una setmana abans perquè es tracten les comissions informatives. Bé, pressuntament, o sigui, teòricament. La teoria és que una setmana abans hi ha una comissió informativa. Exacte, hi ha unes reunions internes, sectorials, cada ajuntament fa les sectorials que li va bé, o sigui, per organització. En el nostre cas, n'hi ha tres, serveis generals, urbanisme i serveis de la persona. I aleshores, en aquestes comissions informatives, que anem als portaveus dels diferents partits polítics i un regidor més o dos regidors més, segons la representació que tens en el ple, s'està explicant una sèrie de temes que aniran al ple. Propostes de temes que aniran al ple. I aleshores, 48 hores abans, ja tenim els expedients a la nostra disposició. Nosaltres els consultem. Després, a cap d'uns dies, també en la convocatòria del ple, amb l'ordre del dia definitiu que anirà al ple. De tots els temes que es tractaran al ple definitivament. I aleshores, també tenim 72 hores abans per mirar-nos els expedients. Moltes vegades són temes que ens coneixem i que el que fem és consultar 4 dades, parlem amb algun veí afectat, a vegades són temes nous, que aleshores comencem a investigar. Depèn una mica dels temes. I, clar, la principal dificultat que tenim nosaltres és que aquests expedients, moltes vegades... tots els expedients són en paper. Hem d'anar a l'Ajuntament a consultar-los. Ja vam aconseguir, ara fa cosa d'un any i mig, que ens els enviesin online quan els demanaven. No ens els envien online. Que seria l'ideal per nosaltres, sinó que te'ls deixen en paper has d'anar a l'Ajuntament físicament. Clar, has d'anar a l'Ajuntament en horari que l'Ajuntament estigui obert. Per exemple, els divendres a la tarda, l'Ajuntament no està obert. Si nosaltres volem consultar qualsevol expedient un divendres a la tarda no podem. O un dissabte, no podem. Volem dedicar hores del cap de setmana a treballar, a preparar-nos el ple, com que has d'anar a consultar els expedients físicament, no pots. El que ens enviesin online i el màxim que vam aconseguir va ser que allò que demanéssim ens enviarien online. Però si no ho demanàvem, no ens enviaven online. Per exemple. O els decrets alcaldia tampoc els tenim online. Els hem d'anar a consultar en paper. No els tenim online. Ho hem demanat diverses vegades i no aconseguim. Ens consta que d'altres ajuntaments tenen els residus d'oposició, els decrets d'alcaldia online, nosaltres no. De fet, haurien d'estar penjats a la web del portal de la transparència i no hi estan penjats. En fi, que tenim certes mancances a nivell de comunicació de la informació i de transparència que encara no estan solucionats. Després seguim parlant del ple, perquè s'ha aprovat també un préstec a Promúncia. Sí, també d'urgència. Per començar una promoció de 20 pisos de lloguer i 5 de compra, si no estic equivocat. Sí, vindre lloguer i 5 de compra és una promoció de 25 habitatges que es va aprovar i fa també bastant de temps. A nivell de Junta General de Promúncia del seu dia, no recordo exactament la data, però em sona que va ser fa un any i mig. També fa temps. A les hores la nostra sorpresa és a trobar-nos aquest punt d'urgència, que va ser 5 hores abans, a les 2 de la tarda ens ho van enviar. I el ple era a les 7. I vam preguntar de seguida el nostre conseller, la persona que tenim designada, el consell d'administració, si ens podia explicar d'aquesta autorització, d'aquest préstec de 2,5 milions d'euros per construir aquesta promoció. I clar, la sorpresa va ser que aquesta persona ens va explicar que això s'havia parlat el desembre en consell d'administració, que a l'import era un altre, que era un millor i mig, no 2 milions i mig, sinó un millor i mig, el desembre, i que des de les hores no n'havien tornat a parlar més. I clar, o sigui, nosaltres ho vam manifestar al ple. O sigui, això és una proposta que ha entrat Promúncia el 15 de març, estem a 26 d'abril, ha passat un mes i mig, i amb un mes i mig no ens heu dit absolutament res que hi havia aquesta sol·licitud per part de Promúncia. Hem tingut un ple. Si hem fet comissions informatives de març, ple de març, comissions informatives d'abril, ple d'abril, i ens ho dieu ara, o sigui, 5 hores abans, a la porta del ple, clar, no té gaire sentit. I per què creieu que això passa? Jo puc entendre que dels càlculs i les coses que es preveuen a vegades hi hagi en canvi, és raonable. El que no puc entendre és que faci un mes i mig que tenen una sol·licitud de Promúncia en la línia que es canvien els imports que es van parlar en un consell d'administració, que tenen coneixement que hi ha això, no diguin res, i després ens ho presentin d'urgència. No em sembla bé. O sigui, si saps que tens aquest expedient i que l'hauràs de tractar, o que et pot caure d'urgència, comenteu abans. També hi ha això, que el millor anirà al ple, però no ho vam fer. Ens ho vam trobar 5 hores abans. No ho sé. Passem a parlar també de les emocions, que anirà bé 4, i van portar força debat. El ple de l'Ajuntament, la primera, va ser una emoció presentada pels grups de PCC i MWEMS en Just, en què demanaven el suport a la implementació de la renta garantida. La renta garantida, doncs... Bé, hi ha gent que... que està pendent de tenir cita prèvia per obtenir aquesta renta garantida. 50.000 famílies també que estan esperant la resolució. El PDeCat, si ho hauràs de tenir, en aquesta emoció? Sí, perquè no és que sigui una emoció d'un en suport, el que és la renta garantida. En el seu dia es va votar en el Parlament de Catalunya, i el PDeCat, dintre del grup parlamentari de Junts per Catalunya, va votar a favor. De fet, van ser els que van impulsar aquesta llei. O sigui, estem totalment a favor d'aquesta llei. El que passa és que aquesta emoció és una emoció d'un tall més ideològic en el sentit de criticar la gestió que ha fet la Generalitat, en el sentit de que no estan en tot el ràpid que seria desitjable. Bé, ja sabem com estan les coses, no? Tenim el 155 des de mitjans d'octubre, tot paralitzat, tot bloquejat, i clar, aquesta emoció està fora de lloc. Mm-hm. O sigui, què més voldríem? Que podem tirar endavant això, tot el ràpid que volem, amb la rapidesa que és d'esperar i que es vol, complint els termis que es van pactar en la llei, perquè això s'havia de començar a implementar a partir del setembre. O sigui, què més voldríem? Però és que no tenim a les nostres mans ara mateix el control de la Generalitat. És clar, a mi em fa gràcia que sigui el PCC que presenti aquesta emoció demanant aquesta agilitat practicant a la Generalitat quan el PCC és qui... És un dels partits polítics que va votar a favor del 155. Aleshores, bueno, no sé que s'ho facin mirar, sobretot perquè en els atesos, al final, donar trasllat dels presents d'acord a diferents instàncies de l'administració i es van deixar el Consell de Ministres, que és el que els hi vaig dir. Poseu també el Consell de Ministres, perquè actualment és qui pren les decisions en el Departament de Treball. A la Generalitat, a la Generalitat, hi ha hagut motions a les que no havíeu votat a favor, precisament per aquest mateix tema, perquè la Generalitat ara mateix s'està sota control, diríem, del govern espanyol. Creu que s'està aprofitant la Consell de la Política per... Per anar a fer sang. Per anar a fer sang i desprestigiar l'institució de la Generalitat. Clarament, aquí és una voluntat del partit socialista per desprestigiar l'institució de la Generalitat. I el que no puc entendre és que Móvem i Esquerra porti aquesta estratègia de l'alcalde. No ho entenc. En segon lloc també hi va haver una altra emoció presentada, en aquest cas, pel grup de ciutadans, demanant seguretat i convivència davant l'ocupació d'habitatges. El PDeCAT s'hi va abstenir, perquè creu que no té sentit, després de que s'hagi provat ja la modificació del llei impulsada pel PDeCAT a Madrid. Sí, correcte. De fet, precisament, en Junta de Portaveu es li vam comentar en Guillermo, en Junta de Portaveu de Ciutadans, si mantenia l'emoció o la feia de caure i simplement ho comentàvem, donat que el dia anterior s'havia aprovat al Congrés dels Diputats aquesta modificació de la llei en la línia del que, que parcialment es proposava en l'emoció del Guillermo i, per tant, diguem que ja no tenia vigència a l'emoció del Guillermo, però ell la volguem mantenir. I nosaltres vam fer abstenció, bàsicament, perquè la llei ja està aprovada, en partit demòcrata, i la llei recull el que en partit demòcrata va demanar, i en els atesos del que les propostes que feia, els atesos no perdonar els acords, que feia l'emoció de Ciutadans, eren molt ambigus i, ben bé, no acabaven d'encaixar 100% amb el que s'havia aprovat en el Congrés dels Diputats. Nosaltres vam preferir fer una abstenció i parlar del que realment s'havia fet ja la realitat del que s'havia fet en el Congrés dels Diputats, que és això, s'ha aprovat una modificació de llei, que bàsicament està pensada per protegir els petits propietaris i l'administració, davant de la ocupació legal que es fa per part de màfies, que s'aprofiten d'aquest buit que hi ha de la llei, en què es triga fins a dos anys per desallotjar un habitatge, i aleshores hi ha màfies que s'aprofiten i durant aquests dos anys treuen un rendiment econòmic d'aquesta ocupació, i aleshores propietaris legítims que han fet un estalvi i un esforç per comprar-se una vivenda veuràs que perquè tornen un cap de setmana que han marxat fora o de vacances no poden accedir la seva vivenda i bueno, es queden al carrer i treuen dos anys a recuperar la seva vivenda o amb això no pot ser. Per tant, considereu esteu d'acord, diríem, amb emoció, el que passa és que la considereu redondant o que no tenia sentit. Sí, i sobretot perquè els acords no eren molt ambigus, no concretaven i pensaven preferir-hi i ens sentíem més còmodes fent una abstenció. La tercera emoció era una emoció que doncs seva l'incompliment del pacte ha estat en matèria de violència de gènere en el projecte de pressupostos del 2018. Aquí hi ha una partida pressupostària destinada a temes de violència de gènere de 20 milions d'euros que formava part d'un pacte i que no figuran aquests pressupostos. És això que es reclamen aquesta emoció i el PDeCAT va votar a favor. Sí, nosaltres, bàsicament, sobre aquesta emoció és una emoció que critica una proposta de repartiment que es fa en els pressupostos generals de l'Estat. En concret, sobre la partida del pacte d'Estat en matèria de violència de gènere, hi havia un pacte que es dotaria de 200 milions d'euros i la proposta que fa el Partit Popular quan presenta els pressupostos generals de l'Estat en el Congrés dels Diputats, la proposta. Aquests 200 milions d'euros reparteixen diferents maneres. Bàsicament diu... 80 els posa directament a l'Estat, l'administració general de l'Estat, 80 els posa a la Comunitat Autònoma i 20 els posa en els municipis. Aleshores és una emoció aquesta en concret en què diu que aquest repartiment no és correcte, no és si està d'acord. Nosaltres vam votar a favor d'aquesta emoció perquè en general, nosaltres, el nostre partit, el Congrés dels Diputats, va fer un esmen a la totalitat dels pressupostos. Per tant, ni estem d'acord amb aquest repartiment que proposa el PP, ni amb qualsevol altre, perquè vam presentar un esmen a la totalitat. Per tant, obviament, conseqüència d'això, aquesta emoció no te s'estem a favor. El que passa és que també vaig manifestar en el ple, perquè aquesta ja era la tercera emoció, que parlava de temes, d'àmbits, que són competencials d'altres administracions que no és concretament del nostre ajuntament, doncs que... que hagués sigut millor, que haguessin vingut les nostres companyes diputades, el Congrés dels Diputats, a fer la defensa d'aquesta emoció i de l'anterior, que és del seu àmbit competencial. Sí, però no són la majoria, de fet, d'emocions que es presenten als prens de l'ajuntament? Clar, és un dilema. És un dilema, perquè realment sempre es presenten emocions, sobretot per part de l'equip de govern, de temes que són de la Generalitat o de l'administració de l'Estat, i sempre és que paguin ells i que paguin ells, i que paguin els altres, i quan no tenim nosaltres competència per decidir ni els pressupostos de la Generalitat, ni els pressupostos generals de l'Estat, però sempre són emocions de pilotes fora, i evidentment, en un pla s'ha de poder discutir, parlar de tot, el que passa és que aquest tros de les emocions, i en aquest pla, ni hi havia quatre, vam estar més d'una hora discutint emocions sobre sumtes, que evidentment són d'interès de la ciutadania. Clar que sí, però no són competència del pla el que es discuteix, en tant que el pla no té possibilitat de decidir directament sobre aquests temes, i clar, a vegades em sap una mica de greu, perquè sempre hi ha gent al públic que ve esperant a poder participar del pla en el torn que està reservat per ells, que és a tebrexipreguntes del públic, que és al final del pla. I clar, sovint, això han d'estar fins a un hora o un hora i mitja escoltant un debat polític sobre temes que no són estrictament del pla o del municipi, i a vegades veus les cares de la gent, i sap una mica de greu. Però sigui cert que tots els grups han presentat emocions alguna vegada, incluint el PDeCAT, de temes que no són municipals? Sí, per això he dit que és un dilema. És un dilema. No tenim el cor partit aquí. Sovint, gran part dels plans es dedica a temes que no són municipals. Sí, és curiós. Això d'alguna manera és una contradicció, no? Perquè els plans haurien de ser, sobretot per parlar de temes municipals. Sí, i el debat més polític és sovint se senten temes que no són del poble, són d'àmbits superiors, supremunicipals, d'àmbits de la Generalitat o de l'Estat, o inclús de l'Unió Europea. Bé, entenc que... jo crec que també respond a una necessitat tripartit, que necessiten constantment deixar en premta de la seva ideologia d'esquerres i l'any de reivindicar continuament. No sé. Els de Movem, especialment, fan intervencions molt llarges, molt llarges, i les rores han de tenir alguna mena d'incomoditat en aquest pacte, i aprofiten l'espai de les motions per anar definint la seva diferència. No tinc ni idea. Però també el PDeCa presenta motions en clau del procés, per exemple? Sí, però han sigut per moments molt puntuals, i eren motions molt curtes, i sempre intentem que les nostres intervencions en quants són motions d'àmbit general siguin breus, i no allargar, perquè tampoc... El discurs ja el coneixem tots. Nosaltres transmetrem el que els nostres companys, en els respectius, en respectives administracions, estan manifestant, ells i elles són les portaveus a la Generalitat, al Parlament de Catalunya, al Congrés dels Diputats, al Senat, o al Parlament Europeu. Tenim els nostres propis portaveus. Nosaltres, quan ens tracten, ens planteja un tema que és del Parlament Europeu. El que fem és que consultem amb l'equip d'en Ramon Tremosa, que ens passin els argumentaris i les explicacions pertinents que nosaltres, a nivell del PDeCAT de Sant Just, ens ha dit que hem analitzat tota la informació, formem part d'un equip més gran i traslladem l'opinió i ja està. Intentem que sigui el més bleu possible. Per últim, una altra emoció, també. Sí. En un tema que tampoc és estrictament municipal, en aquest cas, s'ha aprovat una emoció robotgenal tancament de línies d'educació de P3 i demanant ràtios de 20 alumnes per aula, el PDeCAT s'hi va abstenir, també, en aquesta emoció. Sí, perquè torna a ser una altra vegada una emoció que paguin els altres administracions. I, clar, al final, totes les administracions qui paga són els mateixos que són els ciutadans. Al final, les administracions s'alimenten dels impostos que paguem i generem els ciutadans. Una part dels impostos que paguem van a la Generalitat, un altre van a l'Estat, un altre van a la Seguretat Social, un altre van a l'Agència Tributària, un altre van a l'Ajuntament, però tots qui paga són els mateixos, són els ciutadans. Les bosses estan repartides, però paguem els mateixos. Clar, aquí es planteja que hi ha descents de la natalitat i, conseqüència d'aquest descents, la plenificació que fa al Departament d'Enseñament és que cada vegada hi ha menys alumnes que accediran a P3, que hi ha menys nens nascuts, doncs, evident, l'ològic és que les línies, o sigui que es vagin tancant línies, i aquest pressupost, que això ho sabem, aquest pressupost sobrant, es passa a altres nivells superiors d'educació, com, per exemple, pot ser a l'ESO i al Bachillerat, que hi ha un petit baby boom que està accedint ara aquests nivells. Per tant, és una piràmida inversa. Hi ha menys nens a P3 i més nens a l'ESO i al Bachillerat. Aleshores, el Departament d'Enseñament que mira el pressupost de la Generalitat per tot Catalunya, no per comarca, sinó per tot Catalunya, diu que hem d'anar canviant, hem d'anar modificant... Per poder donar, per poder posar els recursos allà on fan falta, més falta. Aleshores, aquesta moció el que demana és no, no, mantenguem-los a P3 i reduim les ràtios, i en lloc d'astanir 24 alumnes, perquè serà millor la qualitat de l'Enseñament. Clar, i si fem 10 alumnes, també serà millor. O sigui, però al final el pressupost de la Generalitat és limitat. No és il·limitat, és limitat. I si aquí, en aquesta moció es proposa que es redueixin les ràtios, això implica que hi ha un augment de la despesa en enseñament. Per tant, aquesta moció porta a implícitar un augment de la partida pressupostària a destina, perquè l'enseñament no està valorat en aquesta moció. I jo crec que fent un exercici de responsabilitat, nosaltres que som regidors i representants públics, i que tenim la potestat de decidir aquest sí sobre un pressupost municipal, i quan ho fem i es reclamen augment en determinades partides pressupostàries, des de l'equip de govern se'ns diu, és que el pressupost és limitat, no es pot, i hem de fer equilibris, doncs home, si l'equip de govern presenta una moció demandant que la Generalitat destini més recursos i no allà, com a mínim, covalori econòmicament, i que digui, també faci una proposta de quina altra partida pressupostària de la Generalitat reduirà per poder pagar això, no? O sigui, però clar, només fem la part bonica, la part de com es paga això, i qui ho paga aquesta part no la toquem en l'emoció, i és bàsicament per això. Finalment, per acabar l'entrevista, m'agradaria parlar també d'una intervenció de veïns de la Miranda, que van presentar una queixa per una línia d'alta tensió que passa a prop de les seves cases i que consideren que pot ser l'esiva per la seva salut. Sí, i, bueno, nosaltres aquí vam detectar dues coses. Ens vam preocupar molt, eh? La primera és, doncs, que, efectivament, s'ha obert una... bueno, una... em surt en castellà, ho sento, eh? Zanja, no sé com has dit, ara no em surt la paraula en català, una... Bé, ens hem menzès, sí. Forat, que normalment, al mig del carrer, per soterrar o fer passar una línia una línia de molts vols, s'hi van dir 25.000 vols. Aleshores, els veïns, clar, el primer, els veïns no estaven informats quan es va començar a fer aquesta obra, lo qual, greu, s'ha d'informar els veïns quan s'obre un carrer, però en tu circules normalment, per poder accedir a casa teva, al teu carrer, sigui si l'hem d'obrir i han de fer obres, sempre s'ha d'informar els veïns, que es passarà això, més que res, per temes de logística i que es puguin organitzar. Però, a part també, perquè s'ha d'informar els veïns, que és el que es fa al carrer, que és el seu carrer, o sigui, primer, no es va informar, i segon, quan aquests veïns han anat a demanar informació, doncs, se'ls ha informat malament, i pel que van denunciar en el ple, han anat diverses vegades, finalment van aconseguir tenir una reunió amb el regidor. El regidor els va derivant en una segona reunió amb un tècnic, i quan van fer la reunió amb el tècnic, tampoc van treure l'entrellat. Aquests veïns van fer una reunió amb el regidor, per aconseguir la informació, i poder retransmetre correctament. I, clar, els veïns s'han mogut, han fet la feina d'informar-se que no ha fet el seu ajuntament, i, per tant, malament, per part de l'ajuntament, per part de l'equip de govern, bastant malament. I aquests veïns, el que van denunciar en el ple, és que les obres que s'estaven fent, no s'estaven seguint tots els criteris tècnics que s'han de seguir per fer correctament aquest souterrament de línia. L'hi dic souterrament, però potser m'estic equivocant, perquè no és un souterrament, sinó simplement passar una línia nova. En qualsevol cas, aquests cables que transporten molta energia elèctrica han de complir una sèrie de requisits de seguretat, de protecció, van estar explicant una sèrie de mesures, i el que van dir és que totes aquestes mesures, que haurien d'estar fent-se en aquesta obra, ells han vist que no s'estan fent. I, clar, estan molt preocupats perquè els operaris que hi ha allà a peu d'obra no entenen coneixement i, per tant, no els hi donen solucions, no els hi poden donar respostes. La instància que ells han de recórrer és l'Ajuntament, que és l'ològic, i sembla que aquest equip de govern tampoc és capaç de donar respostes. Aleshores és greu, és greu. Doncs, amb aquest tema acabem l'entrevista. Molt bé. Moltes gràcies l'he aflutats per haver vingut després d'aquest ple. Avui en Dimecres, en comptes de dir junts, ens veiem en la propera entrevista després de ple. Molt bé, gràcies. Adeu. 11 i 37 minuts comencem la tertúlia esportiva avui després de la clasificació d'ahir del Madrid per una tercera final consecutiva, un Madrid imperable que es torna a clasificar per la final de la Lliga de Campions i tot sembla a punt d'acabar directe cap a la Tretzena. I per comentar-ho, tenim a nosaltres els nostres experts en esport, els nostres tertulians habituals dels Dimecres, el Carles Hernández de Rius, o la Carles, que tal. Com tranfuts, bon dia. No, experts. Dintre d'aquest programa som els experts. Les tertulíes esportives estàs veient, experts del món, eh. I també tenim el Emilio Sánchez Vicario. No, el Emilio Sánchez Vicario. Hola, Emilio, què tal? Hola, bon dia. Anem amb l'Enric, que tenia molta feina i no pot venir. Abans he dit que era per la clasificació del Madrid, però no, és perquè té feina. Suposo que tampoc li hauran de anar malament per a la tertulia d'avui, si no ve de parlar del Madrid, però, vaja, aquest no era el motiu pel que no ha pogut venir. I, bé, ho comentava a fer un moment increïble, el Madrid, tres finals consecutius, com està aquest equip? Sí, sí. I continua fent amics entre els equips europeus, no? Perquè, clar, la Juventús no és que li tingui gaire simpatia. I ara, al Bayern, crec que tampoc. Però, bueno... Són coses que passen amb l'arbitratge, és que va com va, després també sort. Però s'ha de tenir una miqueta de tot, no? Està clar que, sobretot, amb un trofeig com la Champions, s'ha de tenir sort. O sigui, si tens sort tens molt de guanyat. No és una lliga que has de jugar 30 i pico partits, i tenir sort dels 30 i tants és una mica més complicat. Però la Champions, ahir, van tenir sort, també van tenir l'Anada. I també els va ajudar molt el Bayern. Aviam, sí que hem conscients, aquests regalets amb una semifinal de Champions es paguen i ho ha pagat. Sempre diem que petits detalls aterminen moltes vegades, excepte l'aliminatori a Barcelona, que va ser un detall molt gran. Molt gran. Però sempre petits detalls marquen els partits, i l'Anada ja va ser una rada del Bayern, no en sembla que ja ho diré demà, és igual, però va haver una rada del Bayern que va fer un gol de l'Exba Grana. Era del Barrat, aquell? Ah, no, d'un tal Rafinha. D'un tal Rafinha, sí. Però no era l'Exba Grana. No, no, no, de jo quan vaig... No, de jo. Va jugar en Thiago, ahir, eh? Partiràs, eh? Molt bé, molt bé. Jo, que ha acabat jugant, penso, què va fer el Barça? Sí, i també als últims 10 minuts... Jo no sé com estava el joc, però va arribar un moment que les pilotes les havien de centrar, o el que estava l'Atlètic de Bilbao, el... El Martínez, el Javi Martínez. Javi Martínez, o els Hummels. Què estan fotent aquests dos tios a la banda, encara més extrems que el Riberí, i estan intentant centrar-se en el Javi Martínez, que haurà dos cops amb la pilota, intentant fer alguna cosa, però sí que s'emporta l'altre amb un nu contra un, i quan intenta centrar-se en la terra de la casa. Sí. Va ser una escena de despropògits bastant brutal. Sí, però són els últims 10 minuts parades. Sí, són a la desesperada, però a vegades són els que marquen. I, a més a més, el Valler va tenir molta facilitat. A la primera, per entrar per un voliant, a la segona, van entrar, potser, més per bandes, però el regal del principi de les... És que, a més, això desmonta molts equips. Sí, no, a veure, és que el gol del Madrid, el segon gol de Benzema, és per... Sí, de Treca. La lava també em va agradar molt. Molt. I a mi el que em va sorprendre per el que té és el Riberi. Riberi està fet una bestia entre 5, no? Sí, sí. Brutal. Aquí es va desfagar... A Madrid es va... Doncs que una mica perdut, i es veu que hi ha crítiques. Vaig sentir per la tele posant els comentaristes que a Alemanya es veu que els últims 4 enfrontaments de Champions del Mercat i estan així, a una altra. Els de la tele van criticar bastant el porter de Valler. Jo crec que es passen tres pobles, però la rada la pot tenir tothom. I el senyor Sòria... Jo, el que... Li dono poca importància que ho critiqui ell, perquè és el que menys en sap. Si veiessis el Valls o l'altre que el critiqués, li va veure que tampoc no van criticar. És una rada, fots la patinada, la cagues i ja està. No va ser un dubte. No va tenir el dubte de l'agafo en la mà, ostres, no puc, l'all d'agafar amb el peu, estic a terra... I fot un espegat allà. El Sòria ho critica més perquè, clar, és el que no en sap de futbol directament, no s'ho digui jo, ho diu ell, perquè ell no ha jugat el futbol en la vida, i li va veure que li va venir així com no, i li va agradar...