Entrevista a Joan Turu, autor del llibre "Etiquetes" - 15/4/2021

Seguim al Magasin Matinal de ràdio d'Esvern, al Justa de la Fosta, a segona hora del programa. Avui som dijous 15 d'abril del 2021 i ens toca fer l'entrevista. Tenim amb nosaltres avui a Joan Turu, il·lustrador sanjusteng. Acaba de publicar el llibre Atiquetes, que demà a divendres presentar a dos cops de set, els jardins de Can Gina està en el marc de les activitats de Sant Jordi. Saludem-lo, perquè ja el tinc al telèfon. Hola, Joan, bon dia. Què tal, Núria? Bon dia. Bon dia. Doncs bé, hem comentat que acabes de publicar l'àlbum Atiquetes. D'on neix, aquesta idea de l'àlbum il·lustrat, Joan? Doncs neix d'un... Bé, jo tinc dos fills, tinc una filla de 6 anys, i fa allò que fa un parell d'anys, un dia, jugant al Memori Vella, va fer trampes, i després, quan em va dir de fer una altra partida, jo li vaig dir, no, se m'han passat les ganes de jugar amb tu, perquè ets una tramposa. I jo li vaig dir allò, tramposa, doncs ella es va ficar plorat, em fa de moltíssim, i llavors després, parlant amb ella, vaig comprendre consciència de la importància del vocabulari, de que no era el mateix dir, has fet trampa, que ets una tramposa, que ets una tramposa, és com una cosa que no pots deixar de fer, i en canvi, has fet trampes, és una cosa circunstancial que pots fer avui i demà no fer-ho. Llavors, arreu d'això, vaig començar a preguntar el meu votant, això, com la gent del meu votant, com li havien afectat les etiquetes que li havien posat, i a partir d'aquí vaig anar construint tots els missatges que volia donar en torno del tema aquest de etiquetar, sobretot els infants. Perquè som conscients, Joan, la societat d'aquesta càrrega que suposa avui en dia, el fet d'anar penjant etiquetes a la gent, tu creus? Jo crec que, com en el meu votant, ve que som bastant conscients, però és difícil no caure-hi, obri que això, que és molt fàcil penjar etiquetes, i són molt difícils de treure, però, no sé, entenc que el meu votant no és tota la societat, obri que donen els tipus d'amics que tinc, són semblants o tenen una mirada de setmana a la que tinc jo, per tant tampoc no és gaire objectiu. Perquè en el llibre, en l'àrbom, hi ha algun protagonista o protagonista que segueixi algun fil narratiu? Clar, la protagonista és la neu, i llavors és un llibre molt visual, i això, ve que la protagonista és la neu, i a cada pàgina li penjen com una etiqueta nova. Llavors, he intentat jugar amb com aquesta etiqueta, que li penjen, associar a coses que vull dir són les etiquetes, per exemple. La primera etiqueta que li penjen és que és una nena. Llavors, en la imatge es veu la neu amb una pilota de bàsquet superenfadada, i com els adults del tributant, com que és una nena, ja li ofereixen el vestit de brilli-brilli, el pint d'ugles, el mirall, com les etiquetes, ja... Jo hi ha pressupostos que fan això, les coses que posen etiqueta. Perquè, Joan, tu creus que les nenes o les dones han de suportar més càrrega pel que fa a les etiquetes? Doncs... O sigui, jo ve que jo no ho sé com a home, i et puc dir que la etiqueta d'home també és molt feixuga. Segurament, la etiqueta d'home té la doble lectura, que per un costat et pot donar privilegis a la societat, però per altra banda pot ser una llosa, perquè això no ha de ser valent, no costa la vulnerabilitat mai, però això, per mi, també és una llosa. No crec que sigui una etiqueta molt bancanjosa, però sí que és veritat que en cert espais per com ens socialitzen, doncs tens privilegis per les comptes. Tu creus que ens estem acostumant a comunicar i a viure una mica, també, amb aquesta classificació superficial de la gent, de les persones... Jo crec que és algo molt social, que vull que ens desaparem molt, ens fa molta por la diferència, allunyem la diferència, i crec que per mi el que m'agradaria promoure és que l'espadina es va des de respecte, però que la diversitat per mi és sinònim de riquesa, perquè és un valor afegit, al contrari, i que jo sempre entenc que no siguis iguals al món. Com molt avorrit. El problema és quan aquesta diferència t'ho torga, és el que dèiem abans, no?, privilegis, avantatges o desvantatges. Jo crec que aquí és on hi ha la lluita, a primera manera. A més, és que les etiquetes, de fet, se'ns inculquen, ja des de ben petits, i és una cosa que anem assimilant, i pots fer que anem construint també una mica la nostra manera de ser en base al que els altres ens van dient, també. O sigui, quan anem assimilant ja des d'edats, ben primer, en cas de fet. Clar, totalment. Totalment. I és això el mòbil que la percepció que jo tinc de la meva filla, i les etiquetes que li pugui penjar a la meva filla, no és la mateixa percepció, després compta amb la meva companya d'ella. És la mateixa persona, i tenim percepció diferent, perquè la percepció és totalment subjectiva. Sí, sí que està clar que poden haver-hi fet trets característics, però aquests trets, intentar no donar-li el pes, no de ets això. Perquè allò que ets és immutable, tu no pots deixar de ser una persona humana, pots comportar com un animal, però no pots deixar de ser una persona. I llavors, intentada, avui t'has comportat així, però la distància que s'entén és el fet, i el fet, en el fet que tu pots fer trampes, però no vol dir que estiguis trampós, sobretot en el llibre. I ja s'ha fet el llibre, ja es va dir que hi havia una mica més enlloc, a un centre penítensari, i la Ella m'explica, que la imagina a les etiquetes no és pre, una bombolla no m'explica com té la capacitat de veure només la pastona, que pot sonar molt happy-blower, però és a dir, estàs aquí, no vull saber què has fet, i si ho sé, inventaré que no em condicioni perquè hi entenc que et veuràs més enllà i que permets com una capacitat molt maca. Joan, en llibre es va estrenar el 10 de març més o menys, és a dir, fa un mes i poc, i ja s'ha fet una segona edició. Això és molt fort, eh? Quina és el fítback de la gent, dels lectors, del públic que va comprar el llibre? Què t'estan dient? Què és el que més els hi atrau? I ara tot, com a tal principi, és un llibre molt visual, mòbil, que jo el que intento comunicar bàsicament ho faig a través d'imatges i crec que som una societat que tenim moltes imatres pendents, però una d'elles és aprendre a llegir imatges, és a dir, és a dir, les imatges comuniquen moltes coses, però jo crec que com a societat no hi ha una endèria important, no? Lo típic, a l'escola t'ensenyen a llegir un llibre de text però no t'ensenyen a analitzar la imatge, no?, a llegir la imatge que acompanya perquè les imatges estan per fer només bonic. Llavors, gent que s'està llegint el llibre, com qui llegés les instruccions, o llegés la llibre de tomàquets, per exemple, llavors el conte no li acaba de portar-me, és clar, és com és quan analitzes i quan mires les imatges que aquest conte està portant a algú. I per això, com ve, com a coses negatives, però a més que no l'acabes d'entendre, potser li ha intentat comunicar-me el que sigui possible les imatges i potser no li estàs donant gaire importància. I com a factor positiu, gent que em diu això, que li ha fet compendre consciència, no?, de la posació de la careia, de fer-me les etiquetes, i a l'altra banda també, a vegades, hi ha una paternitat que... com a tenir un excés de responsabilitat, un excés de responsabilitat, però que ens fiquem com una expressió, gent que em diu, oi, quin greu que em fa... bueno, pal·le, calma, intentem-ho fer el millor que podem, no sé si m'estigues explicant, que vas per ser a l'altre costat d'afrenyar-nos i que malament ho fem tot. Bé, no sé, intentem-ho fer el millor que podem, però que tampoc no estàs a l'altre costat. Tu creus que els nens i nenes són conscients que hi ha aquestes etiquetes i és a dir que existeixen, bueno, aquesta mena de classificacions on comencen a ser conscients, o és algo que es va assimilant més amb l'edat, és a dir, el llibre poden entendre? Clar, jo crec que el llibre és una porta a parlar-ne. Jo com a mínim quan estic treballant en aquest álbum, això, parlant amb la meva filla i que ella potser no n'és 100% conscients, però quan tu li verbalitzes, quan tens una conversa amb ella, obres la porta, no? Ah, doncs això és veritat, no? Doncs jo què sé, ella té una millor amiga, que és negra, hi ha una imatge, per exemple, que el fet de tenir la pell d'un color o d'un altre, com et pot condicionar la vida, el que veiem abans, i això a ella li ha fet un altre llibre, jo no em vull donar la mà perquè és negre, saps? Això ja està creant una diferència, i que va donar peu amb la conversa com a molt interessant, que potser no som plenament conscients, però jo crec que són eines per començar-ne a parlar. Perquè deixant de banda una mica ara etiquetes concretament, tu, Joan, normalment et dediques o treballes sobre moltes realitats socials. Últimament, quins altres àlboms o quins altres projectes has estat fent, o sigui, és a dir, amb quines altres realitats has estat treballant? Per exemple, no sé si amb el tema de col·lectiu a la GTVI, no sé si la imigració... Clar, sí que tenim el llibre dels dímars de la Lleialola, per exemple, no, que tenim una cosa que m'agrada aquest llibre. Hem de fer moltes vegades amb els àlboms que fem. Tinc dos pares, i és un llibre que parla sobre una família on hi ha dos homes pares, i tot el llibre gira en torno d'això. I llavors, el meu que m'agrada dels dímars de la Lleialola, per la Sonia Moll, és que és un llibre que és una història preciosa, i de fons hi ha una relació lèsbica d'una iaia, que no gira en torno d'això al llibre. I crec que això ajuda a normalitzar, oi, que no és això. És paral·lel a la història, l'important és la història, i si hi ha una iaia que té una novia, perfecte, però no es imagina en tot això a la història. També hi ha el conte de quan perdem la por, que és un llibre que parla sobre el desnonament, i ara el que explica treballant ara és... Jo tenia moltes ganes de parlar sobre la masculinitat. És un tema que m'atreveix a com vol, i crec que les dones heu fet moltíssim recorreguts, i el feminisme hauria de ser portant anel·lat i a la llum com vols temes, i crec que les dones esteu avançant moltíssim i els homes no en fiquen bé de les piles, i és un tema que tinc moltes ganes de tocar. Per exemple, un dels teus últims llibres també és el de Tinc un volcà, no sé si he dit així bé el títol? Sí, jo què l'he il·lustrat per això. Escriu per la Miriam Pirado, que és per mi una fiera, i això té la capacitat de tocar-te en una manera molt senzilla, però a l'hora d'una manera molt profunda, i és el llibre que parla de com gestionar la ràbia, de les emocions. A part del món editorial, tu, Joan, suposo que segueixes fent també murals, a centres educatius, a centres cívics, equipaments, sempre ha lligat, obviament, a transmetre aquests valors socials relacionats que ajudin a creixer l'autoestima dels infants. Sí, sí, sí, paral·lelament, i que això normalment un cop o dos cops al mes ets un mural a les coles, que són eines paral·les que faig com a ustradó. A l'hora de fer mural, i ara també per curiositat, tens en compte, és a dir, el lloc on el vas a fer, o sigui, quina metodologia segueixes a l'hora de pensar l'idea, de comunicar-ho als alumnes, de fer-lo amb ell, de pintar-lo? I això m'agafo molt el lloc on vaig a parar. És a dir, depèn molt de l'escola, pensar a l'escola contra el calafa, i això depèn molt. Hi ha escoles que ho volen tenir tot superbescilit, mira, tenim aquesta idea, amb aquesta frase, que hi ha llocs d'això, i no sempre perquè és d'afecte de fabricats, a dir la meva opinió, però jo m'agafo el camió. Hi ha altres veus que em diuen, no, no, triga una paret, l'espai que tu et sembli més adequat, si no voleu tocar-ho treballeu amb els nanos, digueis tot com un procés molt més per visitació, i hi ha llocs que és com molt més dirigit. Jo em vaig, m'intento adaptar, però és un ventall molt ampli que hi ha en això. Hi ha escoles que anaven a una escola que ja anaven a treballar amb P3, i el comio que gaudeix més. I jo em passava superbescil tant, perquè això ja havia d'heropressió del resultat, i deia, no, no, el que s'ho passi més, no és el que volem, que és el que ha sigut bé, i ho ha sigut molt bonic. I durant la pandèmia, Joan, la teva feina, a nivell de il·lustrador, com s'ha vist afectada? Doncs la veritat és que a poc, diguem-ne la sort de que a poc, sí que vaig haver de deixar de fer els tres o quatre murals que em quedaven per acabar el curs, però com que tenia llibres encara i alguna altra feina, o cartell, vaig portar el taller a casa i vaig continuar treballant d'aquesta casa, perquè en aquest sentit no em va afectar gaire de la veritat. I durant la pandèmia, ja s'està veient que a nivell de salut mental ha afectat tota la societat, tant en nens i nenes petites, joves, adults, t'han demanat coses al respecte o t'han demanat ja feines, treballs, pintures o murals sobre coses relacionades amb la Covid o conseqüències que s'han agil d'arribat? No, no, no, específicament en aquest sentit, no. Jo crec que, jo no sé, també és el que et deia, cada realitat és diferent. Jo no torno a començar a vivir d'ara tot això, perquè encara estem en mig de la pandèmia, però ara, si que jo, és que els altres, llavors, de la ciutat, són més de salut de les persones del meu voltant, però no estan a nivell de feina, si t'han demanat allò, potser el que vull és que sóc una mascareta, i de la part tipi em costava molt, però això és un tema molt nou, i de la part de tot, una mascareta a l'escola, i que en mig no és veient de cip, és el que toca, però... Joan, també són molts típics els teus dibuixos que fas de dracs, de caballers, princeses per Sant Jordi, trencant una mica també els esteriatifs. Tindrem un nou dibuix a aquest Sant Jordi, el veurem circular per les xarxes. Quindrem un nou dibuix, no sé si circularà o no circularà, tindrem un nou dibuix, el que passa és que és això, el que va tenir el començant de la germana, no que, sinó que Sant Jordi sigui una data que m'agrada fer una il·lustració, i que al final has tocat ja el tema, que ja no s'escriven poc a donar-li, que hi haurà un altre, el que m'ha sortit, el que vaig estar pensant i el que em va sortir va ser el teu operó, però és això, perquè tampoc al final... I ja parlant amb l'entrevista, Joan, hem dit al principi que de fet és demà divendres la presentació de l'àlbum aquí al jardí de Can Ginestam, és una presentació una mica especial, no ho podríem dir perquè clar, en el teu poble, doncs bueno, ho sempre fa una mica més de coseta potser. Mireta, això és el respecte, una que és una presentació totalment especial, realment hi ha moltíssima il·lusió presentada a aquestes ascensius desbens, i encara més per a Can Ginestam, no sé, a l'esplai ara mateix, antigament, estava al local, al costat de l'església, i va anar molt a prop, i a part del dibuix, a mi crec que la gent valora molt també els valors que hi ha al darrere, i crec que a part d'aquests valors, gran part, els he manat a l'esplai, i a l'altra banda, està a prop de també a l'amplic local del Carraublau, on jo hi passava també moltes tardes, era mi tant, i em brutant-me, però ja no sé, que sí que és un lloc realment especial. T'has de dir per això que jo ho vaig marxar com bastant d'hora, no he tingut jo 19 anys d'ascensius, i idealment a mi no em pregunten, Toni, a mi sempre és una pregunta que no tinc resolta, perquè he voltat molt... Clar, s'enjusta el denaixement, no?, però... Sí, jo els amics, no sé, tinc una mica d'influència, són més en els meus fills, i de poble on visc ara, i en els meus fills, la gent del poble et passarà de creure, però no seràs d'aquí ni d'una altra, i és una mica complicat la realitat de poble, una petita vegada. Sí, sí, sí, totalment, totalment. Bé, doncs, Joan, res més, simplement desitjar-te molta sort, també, i doncs bé que demà serà un gran dia, i també serà una gran tarda, i esperem, doncs, això, rebre't amb els braços oberts també aquí als jardins de Can Ginestar per presentar etiquetes. Que guai, Núria, moltes gràcies. Doncs, res més, que tinguis un bon dia i un bon cap de setmana, Joan. Que vagi bé, adéu. Adéu.