Entrevista a Laura Baringo i Quim Déu - 24/1/2022

Un seguit de set del matí. Seguim aquí en directe des de Ràdio d'Esvern. Seguim amb vosaltres el magàsin matinal La Justa i hem de parlar amb fa especial il·lusió. Teníem nosaltres a l'Aura de Beringó i quim Déu, perquè estan al capdavant. El nou projecte que abraçarà l'espai Mercat, per si no l'ubiqueu, està ubicat al passatge del Mercat número 20, és just la part posterior i superior del Mercat municipal, un espai on durant aquests gairebé dos anys de funcionament acollit diverses exposicions i ara aquest 2022, des del febrer fins al desembre, estarà en mans d'ells i, a més, tot plegat estarà sota un paraigües, sota el concepte del món, el món propi, mons. I passant en un món d'artistes, hi haurà un món d'activitats relacionades amb aquest concepte. I, a més, també hi haurà accions paraleles per tots els públics, així que anem de parlar amb ells i el saludem. No m'allargo més. L'Aura, aquí, bon dia. Bon dia. Bon dia, Mireia. Bon dia, els dos. Benvinguts. Ben tornat a la misura. L'Aura, ja té un pare de setmanes que passàsteu pràcticament. Així que ben tornats els dos. Escolteu, hem de parlar d'aquest món propi, però, si us sembla, ens anem a remuntar una mica l'origen d'aquest projecte com va surgir per ubicar-ho en un espai tem, si us sembla bé? Bé, l'Ajuntament em va proposar que, si volia agafar aquest projecte de portar durant un any la sala, i, bueno, em fa molta il·lusió i vaig dir al Kim si volia participar en aquesta aventura, i van començar, a primer de tot, a presentar un projecte. I nosaltres, el que teníem molt clar, que per aquesta sala era interessant presentar un projecte de tot l'any, i va ser quan vam buscar un concepte, i el concepte que vam creure que era el més indicat va ser Mons, i vam dividir-lo entre les exposicions, el món propi, el món reflex, el món dual i el món utòpic. Aquestes exposicions, la primera començarà el 5 de febrer, la segona és pel mes de maig, i l'altra parafinal del mes de setembre. Normalment, aquesta exposició cada escuna durarà una mitja de dos mesos i mig, i, bueno, el que preteníem era intentar presentar una sèrie d'artistes de Barcelona, o de fora, o d'Espanya, o d'Europa, que tinguessin, més o menys, un recorregut, bueno, un recorregut, i a més a més que, internacionalment, siguin coneguts, perquè creiem que ens mereixem això, això s'ho mereix. I després, el que sí que veia, era que és molt interessant, a més a més, de tenir una relació i una vinculació amb tot el poble, és que era fonamental per a aquest projecte tires endavant, no? I això és el que hem fet durant dos mesos i mig, però estem voltant de tota una sèrie de grapats de coses, de exposició, de activitats, de tot això, que parlaràm des d'altres narratives, que jo crec que això és molt interessant. No és només l'exposició, sinó que anirà acompanyada també d'altres temàtiques al voltant d'aquell concepte, que són els Mons, els mundos, en general. Els dos, respectivament, co-dirigiu i co-comissarieu, si és que es pot dir així, no? Per tant, és una feina de dos caps pensants. Són vosaltres els caps pensants. Sí. Sí, mira, ens hem entès amb la Laura, amb diferents projectes sempre superbé, i també vam decidir, bueno, en parlar, en muntar un projecte en què també hi disfrutessin, no? I llavors ens està donant molta feina, però també n'estem disfrutant molt. El concepte que també volíem nosaltres potenciar era posar-se en just, encara que potser està amb una certa perifèria del que seria el centre cultural de Barcelona, de cop i volta girar una mica la torna i proposar un projecte amb què hi ha participers artistes d'un cert nivell, com per posar la sala de mercat en aquest moment, a dins d'un cert recorregut d'art contemporani, no? Aquesta era una mica la idea. Art contemporani, la Laura també ha comentat, artistes de fora, entenc que llavors la majoria d'ells no són artistes locals, ja hi ha espais, com per exemple el taller de Can Ginestà, en on sí que abraça aquests artistes més locals que fan exposicions, per tant, és una sala amb un objectiu diferent. Sí, totalment. Jo crec que a més a més Can Ginestà és fantàstica i que està molt bé, però no volíem repetir una miqueta el model de Can Ginestà, que ja tenim una sala que està oberta per gent tan de fora com d'aquí, però que hi ha moltes vegades s'estan fent gent d'aquí, les exposicions, i tornar a repetir una miqueta que ens ha passat, l'any passat va haver alguna exposició, no és perquè les artistes d'aquí no tinguin valor, que jo no trobo això, sinó que era també per alimentar-nos. Jo crec que això és molt important, si sempre veiem més o més el mateix, ens quedem com si menjés totes les dies patates, que no significa que les patates no siguin bones, són boníssimes, però que està molt bé canviar i posar en relació altres coses, i això és el que volíem. I a més a més amb Mons, una de les coses que jo crec tant del Quim, com jo, necessitaven que presentar molt artistes, com a mínim 18 en totes les 3 exposicions, si és segur, i que intentarem que sigui sempre 3 homes i 3 dones, per posar en relació la quantitat de Mons que tenim, perquè cadascú de nosaltres té un Mons, i els artistes també ho tenen, no ens ho mostren, i això és molt bonic de poder relacionar aquests Mons, no volíem fer 3 exposicions d'un artista específic, perquè ens quedàvem en curs amb totes les coses que volem dir, i volíem que sempre fos una exposició col·lectiva, creiem que podem alimentar-nos molt més en aquest cas. Perquè en el fons què voleu dir amb aquests Mons, o amb aquests gairebé 18 artistes masculins i femenins, que deu haver paritat 100%, què és el que voleu dir a través d'aquests Mons, que són molts, clar? Sí, mira, el primer és ser contemporànic, contemporànic significa estar atents, veure i escoltar el que s'està fent en aquests moments, ser conscients que vivim en unes situacions determinades, i que l'art, com la literatura, com els altres tècniques d'expresives, reflecten també el moment en què vivim. Llavors, la idea primera és això, donar veu a diferents narratives de diferents artistes amb diferents tècniques que ens expliquin el seu món, perquè a través del món de cada artista podem, o ens poden ajudar, entendre este mundo en què vivim. Però això, com ha dit la Laura, també des d'un principi, en les reunions que vam tindre, hi havia aquesta voluntat plural, què significa plural? Volíem donar primer veu d'una manera unitària, per raons, diguem, de gènere, no? Volíem que fos paritar-hi la veu o la narrativa de les dones, com també la dels homes. No, a més, no volíem que aquesta paritat fos conseqüent, sinó que volíem que, precisament, la seva pròpia obra tingués l'entitat suficient, no per ser dona, sinó per la seva obra, no? I penso que això ho hem aconseguit. Perdona, que també crec que és important que també l'edat, que no és solament el de gènere, sinó que també volem narratives, de gent que igual té 50 anys com té 30, que tots crec que és una narrativa que tenim que escoltar. I també volem que aquesta pluralitat es devingui reflex de la situació amb la que estem, que és la part interessant. És interessant, el que diu la Laura, la mirada d'algú pot ser més gran, però també és molt interessant escoltar la mirada d'una videoartista com tenim molt jove. Aquesta mena de mil anys trobo que enriqueix molt el que nosaltres pretenem mostrant. Art contemporani potser no se'n veu massa aquí a Sant Just. No recordo potser que hi ha hagut masses exposicions realment d'art contemporani. Serà potser les primeres vegades que realment a Sant Just hi ha prop aquest tipus d'art. No sé si Sant Just està preparat o està predisposat a veure-ho. Us parlava d'aquesta idea perifèrica que a vegades té Sant Just. A Barcelona sí que es veu molta veritat de tipus d'art. Exacte. Per això creiem que era interessant portar aquestes noves maneres d'entendre l'art cap aquí, perquè per significar també l'espai marcat i per col·locar-se amb un cert disponibilitat de veure coses que són molt noves. Que hi podrem veure, per exemple? És una espòil. Fem un revés. Anem a crear una expectativa perquè la gent s'imagina el que poden veure un cop sin agori la mostra. Dels 6 artistes tenim l'Anadot, que és una artista molt jove i que farà una performance fantàstica. La farà uns dies abans i podeu veure allà acabada el dia 5, quan és fàcil la inauguració. Tenim la Patricia Dowder, que jo crec que és una persona que treballa més... En aquest cas, ella treballa en escultura, en dibuix, en fotografia, però en aquest cas farà unes diapositives i després tenim els dibuixos, dos dibuixos magnífics d'ella. Ella té un món molt especial, molt intimista, però més a més d'una memòria, una memòria fragmentada. Una memòria a vegades que no saps si és una memòria inventada o documentada. En un moment, amb aquesta fragmentació dels troços que ens deixa veure, crea com una estructura que jo crec que pots veure una miqueta el concepte, però és molt intimista, a mi és una artista que m'agrada molt. A més, la Patricia Dowder acaba d'exposar a la Virreina. Ens ha estat difícil, perquè hem tingut que, sobretot, l'aure de fer una mica de momentosa seducció, perquè la puguem tindre aquí, però ha sigut un èxit de aconseguir-ho. Perquè hi ha gent que també tenen agentes una mica complicades, i fer-la vindre aquí, explicar aquest món que nosaltres trobem tan interessant, que, a més, ja ha fet una exposició a la Virreina, poder aportar cap aquí algunes coses, per nosaltres ha estat un honor. Sí, també, per exemple, l'Anna Dota, aquest any, en setembre, ha estat a la Fèria de Bàsel. Ha sigut una de les escollides, és una artista molt jove, i jo crec que té un recorregut fantàstic per davant. Després la Sara Revamor, que és una videoartista, és alemana, videoartista, és alemana, i ens portarà una pesa que la podem veure, i jo crec que està superbé, és una pesa molt especial. Molt divertida, també. Molt divertida, sí. Després tenim l'Ernan Ardila, també acaba de fer una exposició a la galeria Estermontoriol de Barcelona, una sola exposició, i també és un escultor, pintor, fotòraf, una mica aquesta mena de... Molt híbrid. Però bé, jo penso que estem en molts moments, una miqueta, en general, híbrids. O sigui, tots els artistes, i fins i tot nosaltres, no sé si és en tema molt tic-tasqui, però estem fent moltes coses, i suposo que el que més ens importa és expressar o dir el que volem dir, i com a manera secundària com ho diem. Llavors, l'Ernan Ardila, conceptualment, és un artista molt potent, i té diverses maneres d'explicar les coses. Entre elles, aquestes són petites escultures, tenim algunes de grans també, amb un món molt particular, molt... molt propi, i molt fascinant, que també podràs descobrir. Nosaltres tenim aquí 10 escultures, aquesta vegada no presentarem ningú en dibuix ni ninguna fotografia, hem preferit agafar matèria, i el que agrada, en aquest cas, també és que és una matèria que té memòria, perquè ell la fa, els seus conceptes els troba amb coses que estan fetes, i després, al muntar-les, el posa a la seva emprenda. Jo crec que això és molt interessant, perquè, com a escultor, tenim després el Miquel Planas, i el Miquel, jo crec que és una altra manera de crear espai, per mi és amb línies, que crec que és una delicadesa total, però a més a més, i luego de contundència, perquè ho fa, però és com una línia quebrada, que va trobant la seva forma i va creant els seus espais. I en aquest cas, jo crec que els dibuixos, o la part que ell fa, primera, de treball, tant si a tapisos, dibuixos, o el que sigui, per mi són com preparatoris del que després serà la seva escultura, i tenim la sort de tenir escultura, i a més a més, tenim tapis. Fet parell, jo crec que això podem relacionar i podem veure la seva forma de treballar, que jo crec que és molt interessant, i com últim... El Viel, el Viel Cabllón. Viel Cabllón és un fotògraf que ha treballat molt pel Sónar, segurament a la que li veiem les fotografies, reconeixerem una mica el seu estil, i ens presentar és un fotògraf bastant inquietant, i llavors nosaltres també, amb el moment que estàvem buscant gent o com relacionar la gent, també vam apostar per imatges una mica contundents. Després una cosa que també trobem interessant és la relació d'aquests diferents artistes. Entre tots ells, eh? Aquests estic entendent que seran els que final de primera part, aquests primers dos mesos i mig que comentàvem, són els primers que inauguraran aquest món. Exacte, són 6 artistes que van de tenir uns textes sobre la seva ideologia, que ens ha escrit la Montse Solsona, que també estaran repartits per la sala. En relació amb les obres o els mons individuals particulars. Nosaltres enlloc de plantejar una exposició fragmentada, és a dir, que cada artista o que cada narrativa només tingués el seu espai, hem volgut relacionar-ho, hem volgut que interactuin entre ells d'alguna manera. Sí, jo crec que hi ha alguns que jo crec que interactuen més i altres no. És una cosa com... no? És com una mezcla, en aquest sentit, no? O sigui, però no és una ensalera russa. És a dir, cada un podem observar la seva pròpia personalitat, la seva pròpia... el seu propi món. Exacte. I a la vegada veiem com... o sigui, nosaltres hem cosit, diguem, aquestes diferents narratives per fer-les com compatibles, no? Que ens ajudin a veure moltes coses. Per exemple, el treball de Miquel Planes, que és un treball molt metèric, molt... a vegades molt monocrom, escultòric... Bueno, el tenim en contraposició, tenim el Pàgim Hernández Ardila, que té un cromatisme molt bèstia, no? Llavors, aquestes menes de divergències ho trobem nosaltres també molt enriquidors, no? I com realment arribeu a contactar amb tots aquests artistes, que també comentava la Laura, internacionals, és a dir, primer, hola, som de Sant Just, que m'obiquem-nos al mapa, no? És un projecte, imagino. I es pensa. Exacte. I després tenim un text per mi meravellós de la bàrbara. Crec que és... bueno, que és fantàstic, perquè una de les coses que crec que és bonic és el fet que hi ha coses que poden continuar en totes les exposicions. Això no passa, normalment. Però com que aquest és un projecte d'un any, el text de la bàrbara sempre estarà per entrar a l'exposició i per donar-nos la benvinguda, no? Sí, que ets serà permanent. Sí, aquest serà permanent, i jo crec que està molt bé, perquè ens parla de filosofia, ens parla de can, no? Jo crec que és molt interessant, perquè també tenir una visió filosòfica sobre el món també està bé, no? I jo crec que és molt enriquidor, perquè el text de Montse solsona és totalment diferent. Exacte. I això, bueno, Montse comença a parlar sobre la carta 21, que es diu Montse en el tarot, no? I això també està molt bé. Jo crec que està bé d'això, és que porten molts mons, no? I tu agafaràs i tu estaràs a veure coses que entraran en el teu món, altres que no entraran, perquè no t'agradaran. Però tot això jo crec que aquestes coses que hem posat juntes justament és perquè arribem, no?, a tots, perquè volem arribar a tota la gent, a tota la gent de tots els tipus, no?, que hi ha gent que el videoartista igual no l'agrada, però l'agrada molt més el dibuix o l'agrada molt més la escultura, o entrarà per una banda o entrarà per altra. Però és això el que creiem interessant, que tinguin una visió a la gent quan vingui a l'exposició, que tinguin una visió amplia, i això és el que ens interessa, perquè tenim molts mons, no? Tants com persones, no? Exacte. Exacte. Tant com de quants anys. I això? De milions. Exactament. Que som al món. Volies dir algo, Quim? Sí, no, que això ens enllaça a alguna manera una voluntat que vam tenir des del principi amb la Laura, perquè a vegades l'art contemporani es pot semblar que és un tema una mica elitista o una miqueta com tancat el que seria la societat entre cometes normal, i llavors vam decidir obrir aquesta exposició, sobretot el teixit comercial, cultural, educatiu del poble, i per això hem muntat una sèrie d'initiatives, una sèrie d'interaccions, des d'alguna escola, amb l'institut, amb un institut de formació professional, en diferents entitats, per apropar l'art contemporani i poder-lo explicar gent que potser en algun moment determinat no li fa el certe basar-la al fet d'entrar en una galeria d'art contemporani. Sí, que hi haurà, diguéssim, un reparcusió social en el poble, em refereixo. Exacte, sí. O voleu que passi això, no? Volem. Estem treballant en ell. Sí, volem, volem, volem, volem, i bueno, ja esperem, clar, ja esperem, perquè jo crec que això és molt enriquidor per tots, per la gent que s'ha disposat a aquestes artistes de dir, mira, venim aquí, nosaltres ja sabem que no estem en el recorregut d'art de Barcelona, ni de les afores, i la gent que ja estàs en aquest recorregut és que se l'ha guanyat a base de molts anys. Bueno, nosaltres aquest any el que volem és posar la semilla per dir, comencem, i volem estar en el mapa general de recorregut artístic, com anar a teclesal, a l'hospitalet, com anar a altres llocs, no? Home, comenceu amb un gestor bona, ben alt. Home, sí, ja que empeçàvem, el plantejament del projecte realment és molt ambiciós, sí. Després també tenim una petita sorpresa o una història una miqueta curiosa dintre de l'exposició, que aquí sí que no farem spoiler, però és una història sobre un quadre, una mena de quadre perdut, diguem, amb una mena de espacio-tiempo, i que redéria una història quasi-polícia, que llavors també volem entrar... Això real? Sí, la història que hi ha d'haver aquest quadre real. Això real. Però no volem explicar massa, però sí que és una part també bastant interessant, no? El generar una mena d'inquietud o de misteri amb alguna peça que hem descobert realment que, a més, és adient, amb aquest món tan virtual i estrany en el que ens movem ara, doncs ja ho veureu. Això quan es desballarà? No, s'ha d'entrar a l'exposició. Ah, s'ha d'entrar en aquesta primera part, eh, de febrer? Sí, i ja es descobrirà, però preferim que s'expliqui a través del visionat, no? Llavors, quan entrem, per saber on hem de buscar la nostra sorpresa, ja hem de buscar-ho en concret o no es buscarà? No, jo trobareu. Més que la buscar, de trobar. Per això és de buscar, no? Home, sí. Home, si et trobo a mirar el sostre, malament. Exacte. Volia parlar també una mica de l'espai. Ahà. És a dir, de l'espai en sí, de l'espai físic, de l'espai que teniu. És a dir, és un espai força ampla, amb uns sostres molt alts, que es presta gairebé construir el que vulguis allà dins. No, no. Totalment. A més a més, és un espai que jo crec que l'Ajuntament està fent un esforç i ha fet un esforç. Ja ho va fer l'any passat, no? Quan va posar en marxa i abans de l'any passat, que ja havia hagut alguna exposició i alguna cosa, però cada vegada és un espai que està molt més acurat. Jo crec que aquesta vegada també ha fet un gran esforç des de l'any passat aquest i veieu que tenim noves coses que jo crec que os agradaran, perquè està molt millor. Però bueno, també està molt preparat, està molt millor, bueno, està pintat de nou, hi ha coses que jo crec que veieu que cada vegada tenim una sala que és una meravella. I quan hi hagi aquest canvi dels següents artistes, és a dir, a partir de l'abril, no? Sí, el 24 d'abril s'acaba i dos setmanes i començarà, però bueno, normalment, ja saber que les inauguracions sempre estan una miqueta per al conshistori que vagi bé i tot això, no? Però vull dir, en aquests canvis, realment, tot l'espai canviarà, no només per les peces que s'hi presentin, sinó l'espai agafarà una altra dimensió, per dir una forma, és a dir, el mercat? Normalment jo crec que amb cada artista i amb cada exposició agafa un contingut, ja ho veieu, perquè el que hem portat aquí, que és aquest, pesa una mica misteriosa, ja no estarà en la segona exposició. Hi haurà altres elements i volem veure, una de les coses que intentem nosaltres és, sempre teniu una relació també amb les col·leccions o amb fundacions o coses d'aquestes, aquesta és la part més ens costa, perquè quan no tens una trajectòria, a vegades, quan passin dos o tres anys que aquest projecte tiren per davant, igual ja tens una consistència i pots tenir una relació amb llocs o fundacions que ara, com estàs començant, els dà una mica de respecte. Però el que nosaltres volem també és portar coses també d'altres èpoques, que això és el que d'alguna manera estem fent aquest misteri. D'altres èpoques de temps, evidentment. Jo crec que és molt interessant, perquè són formes i són mons diferents del que tenim ara, i això ens agradaria. Hi ha més a més coses contraposades, coses que no, a vegades no ens agraden. Sí, a primera, no? Perquè crec que també està bé el veure a vegades aquesta relació, que no tot ens té que agradar, i tot és magnífic, i també està bé aquesta relació, perquè el món també és del blanc i el negre. I en aquests mons, clar, parles una mica també de la cronologia, el món d'abans, podríem inclusive, abans de la Covid també era diferent. La Covid, en alguna manera, és implícita a través de les obres dels artistes, o en el seu llenguatge. Bueno, hi ha vegades que sí, hi ha vegades que no, perquè jo crec que moltes peces al final, l'artista moltes vegades té el seu món. Hi ha vegades que sí que l'hem fluït molt, evidentment, però altres vegades no. Saps, perquè és com una mica sí que té influència a nivell personal, però tens una mica del teu camí, tens un camí molt marcat, i a vegades no és tan influenciable. I altres sí, i altres, bueno, tenim artistes que en un moment han canviat totalment del blanc. Això em referia, sí. A més, és veritat, però altres no, altres no és per això. Continuant amb una miqueta, sí que exteriorment, a nivell personal i tal, segurament, tot això els ha... Sí, al nivell alçat. És al nivell alçat, però... A nivell artístic no hi ha canviats segons. A nivell artístic no, no, siguin el seu camí, i jo crec que això sí que és veritat. En temes col·les, que m'he saltat aquest punt, que heu comentat una mica per sobre, quines activitats o quines idees són les que voleu tirar endavant, perquè hi participin també aquests alumnes, no? En temes col·les de sent just. Sí, mira, tenim una sèrie de programes i una sèrie de negociacions, que les tenim ja supertancades, que és unir la idea del món amb altres coses, no? La primera, que vam estar pensant amb la Laura, era unir la idea del món i la literatura. Llavors, hem pensat que un llibre té, que tenim aquí estupendo, que el llibre té... El llibre té, sí? Ho podem dir? Ho podem dir, no? Doncs hem fet la proposta que presenti mons diversos, no? Mons literaris. Literaris, exacte, no? I fins i tot vam estar parlant de quina manera es podia presentar, perquè per un cantor volem que presentés bibliografia relacionada, que ens ho expliqués, a més, dintre de la sala, que seria interessant, perquè a més ho vincularíem amb les diferents obres que hi ha allà, i també això també va ser una part ideadell, presentarem diferents autors, diferents escritors, que creiem que el seu món literari o el seu món poètic pot estar vinculat amb el que estem veient, no? Tenim, per exemple, un món poètic d'Antoni Clapés, que serà la primera acció que podrem veure, i més endavant també hi haurà una escritora que ens presentarà el país de l'altre, d'una escritora que es diu Revo. Això en quant a literatura, món i literatura. Això és el mateix espai, eh? Sí, la idea és que allà... Que convisqui les obres dels mons, no? Exacte, exacte. La de Maite Salor, que és aquesta, és del 26 de febrer, i ens retata una comunitat de menors quins que es van viure al Gèria, no? Jo crec que també és com un altre món, és el que deim, que això ens agrada perquè podem portar moltes coses i moltes visions diferents, i és el 26 de febrer que serà aquesta presentació, m'imagino que serà la set de la tarda, ara, set i mig, ara no estem concretant. Després tenim una mica el món i la infància, o el món i la pedagogia, no? Volíem apropar a l'art contemporani a la gent més menuda, a la gent més petita, no? Hem estat en contacte amb l'escola Montseny, i la idea és que participin, no d'una manera teòrica, sinó que fins i tot els alumnes hi participin d'una manera pràctica. Els hi podem donar una petita postal o algun petit element, que els nois, els nanos dibuixin i tal, i que fins i tot puguin estar presents a dintre de la sala. O sigui, hem d'obrir la museística també amb la infància, també per trencar una miqueta el tabú que pot tindre l'art contemporani, sobretot amb la gent més jove, no? Les escoles predisposades, no? És adhiobertes a aquestes propostes. El que passa és que és veritat que ara, hem fet aquesta relació amb l'escola Montseny, però la nostra intenció és que participin les tres escoles municipals de Sant Just amb cada una de les exposicions. I és una mica obrir el territori, per mi, perquè el mercat és com un territori, el territori del món, i és obrir-ho amb la gent del carrer, amb els nens. I jo crec que això és una de les coses que pretenem, però que a més a més es ponguin allà. No és un treball que dius, mira, faran i no sé què, sinó que estigui deu dies exposat al mateix nivell que està exposat, l'Anna Ardila, el Miquel Planas o l'Anna Dott. I això, jo crec que és el nou, no? Que crec que és el nou i l'interessant, no? Que, per un lado, els artistes ho saben, que hi hagi, diguem, també, accepten aquesta història i aquesta col·laboració, que participa de la mateixa sala. I jo crec que per a la part que nosaltres volíem, que el poble estigués també ficat a dintre, estem tots ficats a dintre, no? No és una cosa elitista, no? És una cosa únicament d'artistes, no? Està molt bé els artistes, però també en volem que una persona es pongui el seu llibre, qualsevol poeta, volem també que uns nens, o volem que també una escola, com pot ser, el Garó, pugui participar, i els seus alumnes també puguin participar. Per exemple, hem apropat a l'escola de formació professional, el Garó, que és una escola que, per equis raons, no ha tingut massa vincle amb la xarxa cultural d'aquí el poble. Hem parlat amb la seva directora, ho ha trobat la idea magnífica per això, per apropar... Ja està, si fan arts, gràfiques... Exacte, exacte. Per això era apropar l'art gràfic que ells estan estudiant, que ells estan practicant, primera, el poble, i segona, també, això, una realitat, com pot ser l'art contemporànic. Estic veient el cartell, que és de color rosa, blanc i negre. Els colors són escollits per algun motiu en concret, o amb alguna relació amb les obres d'artistes... Jo crec que té una relació també amb una paraula, que és veure el món de color de rosa. És així o no? Però no dius ver el món amb color verd, ni un altre color. Jo crec que també està escullit una miqueta per això, perquè no és perquè totes les obres siguin de color rosa, ni molt més. Però jo sí que crec que també té aquesta primícia de trencar i de com podem veure art contemporànic, que a vegades és molt dur, de color rosa. Perquè el món és de moltes maneres, i la part gràfica la tractarem amb rosa. De color rosa, perfecte. I això també es pot veure el Instagram, que heu obert un Instagram que és a Roba 2022 Mons, tot junts. I aquí aneu fent una mica el Comtenrera, he vist. De fet, avui fa unes 3 hores publicàveu que d'aquí menys de 15 dies, inaugura Mons, aquest nou projecte expositiu d'art contemporànic, què hi passarà a la inauguració? O quina inauguració serà com serà? Bueno, primer, tot el tema de la comunicació on l'Òlgar Alvarez, que estem contentíssims. El capdavant també de l'espai del llibre Creació Carme Valeret. Exacte, també. I primavera fotogràfica, que l'Òlgar la tenim o són Fire, que es diu. I estem molt contents en ella, i després, pel dia d'inauguració, volem fer una mica de petardo. A veure. Hem aconseguit un... En quin sentit? En un sentit poètic. Hem trobat... Volem trobar que coneixíem un Rapsoda. Un Rapsoda és una persona que t'aclama poemes, no? Es diu Alvíctor, és una persona amb 74 anys, exactor de teatre, com d'aquells de tota la vida que tenen, saps aquells veus així com... Denunci, no? Un tio molt fantàstic, no? Un tio que... Un artista que... D'aclama, saps de memòria, una sèrie de poemes, i volem que, com a tast, en diferents llocs de Sant Just, ens faci com 5 minuts de petits poemes, un lloc que encara hem de concretar, segurament potser és el Wallen, diferents llocs... El más puro estilo dels trobadors? Totalment. En el segle XXI. No, però a més a més, pensa que pot fer plorar. El declama, perquè quan trobes un trobador, a vegades ho fan en una llengua, és que és molt difícil per ells que de canviar, no? El fa les declamacions sempre en castellà, però és d'una pureza, és d'un sentiment, de veritat que és increïble, és molt bo, i, bueno, fem aquest tasc per tots Sant Just, com no, a les 12 del dia, el 17 de febrer, farà també la rebsoda a la plaça del davant del mercat. Patins anuncis pel poble? Pel poble. Suposo que després de fer aquestes lectures de poem o recitals de poem, acabarà dient a tal hora... A tal hora d'inavoració, en el mercat... Exactament, és el ple final. És una mica... La recerca ciutadana. Passant just. Perquè quines expectatives teniu en quan, precisament això, a xifres, números de visitants, persones que s'apropin, hi ha més enllà de la gent que hi participa, com, per exemple, les escoles, que explicàveu, és a dir, gent que vingui a visitar-la, que s'interessin... Nosaltres també estem molt oberts, i amb molt bona disposició, a fer, per exemple, visites de guiades. Volem també contactar amb diferents grups culturals, o d'aixa cultural d'aquí Sant Just, per oferir-los visites guiades. Para en caso de que no vagin, o no vulguin entrar pel seu propi peu, doncs potser amb l'excusa de guiar-los, i d'explicar-les una miqueta, tot el que podran veure allà dintre. Igual és més fàcil. Igual és més fàcil, no? La voluntat, sobretot, és molt participativa. Volem que es vegi molt, perquè val la pena, i també val la pena saber que a darrere hi ha un esforç molt gran, no un nostre, per haver direccionat el tema, sinó també pels propis artistes, que han estat molt generosos. Penseu que són artistes que, en algun moment determinat, tenien que tirar de Google Earth per entendre que era Sant Just. Sí, fins a aquell... Per a avui, Carbos. Està molt lluny de Barcelona, i qui vindrà, i qui ho coneix, i tot això. Llavors hem aconseguit entusiasmar-los amb la idea, i de veritat han estat molt generosos amb la seva participació. I ells tenen expectatives també del projecte, com a tal, del que passarà, de la repercussió, ser més mediàtica o més social. Sí, jo crec que, si hi ha més a més, jo crec que això, el segle XXI, però també el Covid, ens ha donat una idea molt més oberta de l'art. Jo crec que també els hem agafat en una mida, que també estem portant un projecte que també és numeroso, en aquesta part d'assemblar tot un poble amb els artistes. Això no és el corrent, no ho suele passar. Jo crec que això sí que els artistes també estan amb ganes a veure què passa. No s'han vist que el seu treball estigui acostat de 30 nens d'una escola. Voleu revolucionar una mica la cultura senyostenca? Revolucionar, activar, incentivar... A veure, m'has sigut animós. Oh, incentivar? Motivar, no sé. Motivar, no sé quina seria la paraula. Motivar altres coses, simplement. Volem això, i esperem. Una cosa és el que vols i altres coses és el que passa. Però volem i esperem, perquè amb les ganes que estem treballant, i la gent que ens rodeja, tots, des del que hem dit, tota la gent que participa, jo crec que tota la gent està una miqueta ingrescada. I això, jo crec que el transmiteix. I passes a l'artista. A l'artista també és un núcle o su centre de relació. I aquestes coses són contagioses, perquè també és com la prova. És a dir, què passarà, no? I amb aquesta forma d'exposar, que no estan acostumats. Ni tan sols les persones que coneguin l'espai estaran acostumats a tenir com un denominador comú, i obres i peces i artistes diferents, i activitats revolten d'això diferents durant gairebé un any de febrer, a desembre d'aquest any. Amb què estaríeu satisfets quan acabis? Si ara mirem el desembre d'aquest any, amb què estaríeu satisfets? Ostres, hem aconseguit o hem assolit què és el que us faria allò... Està content del projecte, de com ha anat. Ja ha posat a mirar el futur. Ja ha passat-ho tot, ja han venut els artistes, ja han exposat, heu fet activitats, que és el que us ompliria més de tot plegat. O que és el que voleu, que quan arribi un moment digueu, bé per això, o estem contents per l'altre? Ja sigui per la gent que ha passat o... Sobretot, jo crec que el que seríem content és que, d'alguna manera, es parlava. Jo crec que el fet de arribar a tots els punts, una cosa que passa aquí, de veritat, que crec que tenim un tèquil artístic molt important, però és un tèquil que, quan hi ha exposicions, se termina la primera setmana pràcticament tota la gent ja ha passat. Entonces, yo creo que este tèquil artístico va a seguir estando, porque yo creo que es importantísimo en San Just, pero nos tenemos que abrir a algo más. Entonces, para mí sería satisfactorio que nos abriéramos al Valle Ubregat, que nos abriéramos a Barcelona. Y una miqueta al món. Sí, de veritat, porque la gent de San Just, la que ja està interessada a nivell artístic i que va a les exposicions i que està normalment... jo estic segura que vindrà. No hi ha cap... M'entens que també estarà interessada de veure què està passant, no? I aquesta vegada d'intentar obrir-ho a tota la gent que ja sigui del poble, que no, que tenen perquè està relacionat, perquè igual es agrada en altres coses. Jo crec que això és important, primer de tot, que és incluir més gent. Però no per incluir més gent. Simplement perquè vegin que es fan coses que poden incluir-se ells. Això jo crec que és important. Nosaltres no volem, sinó que ells s'incluïen perquè se senten còmodos, se sienten bé, no? I després obrir-nos una miqueta més a tot el que ens roda ells, que si no estem tancats... Comarca i altres zones. T'he de tallar l'Aura perquè ens queden 30 segons per connectar amb Catalunya Ràdio. Només em faltava dir que, paral·lelament, des d'aquí des de l'ajusta també farem entrevistes aquests artistes que vagin passant amb el de gust i encantadíssim, ho farem i us anirem seguint la pista. Per tant, us estranya que d'aquí a l'abril torneu a passar per aquí, després al setembre, per parlar d'aquests blocs de 6 artistes que aniran passant per l'espai marcat. Quim Déu, l'Aura Beringó, moltes gràcies per passar per aquí. Que vagi molt bé, molts èxits. Tens 10 segons. Moltes gràcies. Són per tu i per la tasca que fas per la cultura i l'artístic del poble. Moltes gràcies. I la informació més destacada a aquest...