Marta Lloret, tècnica de Patrimoni - 05/04/2022

Unzei, 36 del matí, entrem a parlar com us havíem anunciat també amb la Marta Lloret, també conegut de les xarxes socials com la caçadora de masies o Marta Masies a Twitter, si la voleu buscar a roba Marta Masies. Ella és tècnica de patrimoni des de fa 18 anys, potser una mica més. Té un raconte de masies a l'esquena, força important, rectories i molins que ha visitat. Més o menys es calcula que n'hi ha més de 44.000 a tot Catalunya, és una xifra estimada, perquè crec que tampoc no hi ha un raconte en concret. Volem conèixer l'envella i també la salut de les masies de Catalunya, que sembla que són el gran abandonat del nostre país. Així que la saludem. Marta, bon dia. Hola, bon dia. Bon dia, Marta. Gràcies per atendre'ns, que més sabem que ara mateix estàs en una visita, crec que en una masia o no sé si una casa antiga? Sí, justament del vaig llorgar. Ah, mira, no sé si toca a prop de per aquí, o sigui, ho pots dir. Sí, sí, a Sant Boi. Ah, mira, a Sant Boi. Doncs mira, més o menys ens pots veure. Des d'algun toronet segurament que ens pots veure. Gràcies, doncs, igualment, Marta, per atendre'ns i per dedicar-nos uns minuts. Volíem saber diverses coses, i m'imagino que com a moltes de les persones que et segueixen a xarxes socials i que sovint també et fan diverses preguntes. Però jo la pregunta més gran que tinc és quina salut tenen les masies de Catalunya? És preocupant? Sí, bastant preocupant, sí. De fet, és d'algú que molts ens donem per tant pel territori, tant en tots urbans com Mero Gauss, que... Ai, per fer una màquina aquí. Tranquil·la. Ara millor, eh? Sí, sí, sí, et sentim bé, et sentim bé. Doncs, bueno, a tot arreu un voltes pel territori trobes cas d'escair. Ai, ara sembla que t'hem perdut, Marta. No sé si ens escoltes... no? Sembla que no. Doncs vinga, anem a intentar recuperar, com sempre, la trucada. Vinga, sembla que hem recuperat la connexió, Marta. Ens escoltes bé? Sí, perdoneu. No, no, tranquil·la. Doncs això aneu a comentar una mica que a tot arreu, de fet, moltes persones ho poden veure, que hi ha moltes masies amb molt mal estats i gairebé amb sostres i taulades caigudes. És a dir, la salut diguéssim que bona no és de les masies catalanes. No, no és bona. Per què, a més a més, també la gent que hi viu estan resistint i patint molt per mantenir-les. D'aquí també surt un dels projectes en els quals crec que també hi formes part. Ens explicaràs de quina manera que és aquest masiaire, no? Ajudament també amb la Fundació Mas i Terra per connectar, precisament, això, no? Persones que tenen o que són propietaris d'aquestes masies amb d'altres que els hi poden donar un ús. I de quina manera es fa aquest intercanvi? Aquest intercanvi es fa que canvi de recuperar les cases i puguin viure. I és una oportunitat, també, d'unes persones que no les poden comprar per tenir la possibilitat d'accedir a aquest tipus d'habitatge. Llavors és a canvi de cuidar i mantenir la masia, aquest espai, que els propietaris deixen viure aquestes persones, entesos com a masovers, no?, moderns? Bueno, és un tipus de masoveria moderna, que no és tan... a vegades sí, però no té per què estar vinculada a l'explotació de la Terra ni fer-hi una activitat econòmica, que a vegades sí, eh? De fet, volem donar prioritat als que sí, però també més aviat està contemplat com que els mateixos masovers es comeixen la reforma de la restauració, la recuperació de la casa. Perquè és molt car, en tenir una masia, és a dir, com a propietari, propietari amb les que hi hagis parlat, entenc que hi ha molts que el que no poden fer és tirar-ho endavant per una qüestió econòmica. Sí, exacte, perquè cada... les masies requereixen manteniment constant, el seu edifici és tan antic, i la falta d'ajuts i de... bueno, les traves que també s'hi posen a l'hora de fer-ho pel fet d'estar catalogades, clar que tot sigui molt complicat. Clar, perquè per part d'administracions, ara no sé si aquí engloba generalitat, ajuntaments o hens públics, de quina manera ho controla, o més que controlau, gestiona, no tenen cura d'aquest patrimoni? O no en tenen? Bueno, hi ha una gestió molt dolenta i que es manifesten el fet de que n'hi hagi tantes caient. A més a més, hi ha una queixa constant de tots els propietaris amb qui parlo, de com n'és de complicat fer qualsevol tràmit en una media. Tràmit en quan haver de fer alguna obra i haver de demanar permís? Permís uns obres. Bueno, de fet, has de demanar permís per tot, per gestionar el teu propi bosc, que has de fer un pla forestal, que està bé, però tot això ho ha de sumar el propietari. I com això, tot, que cada cosa que hi vulguis fer és de demanar un permís. Aviam llegit, crec que en algunes entrevistes també que t'havien fet, Marta, una xifra que és força interessant, 44.000 masies, rectories, i crec que també molins, que tenim més o menys comptabilitzats perquè no hi ha un inventari sencer, no? És a dir, oficial. No, això també és revelador de l'interès que hi ha per part de les institucions que no sàpiguen ni que ja ni s'hagi fet mai un recolta. I com has de poder protegir o gestionar un patrimoni que no saps ni quina bestia. Clar, no saps què tens, com ho has de cuidar, no? Sí, exacte. Aquesta xifra, més o menys, que, clar, imagino que s'ha calculat en base a les visites o la documentació de tantes masies, que consten, almenys, en el registre? Bueno, s'ha fet, sí, a través dels nomen clàtors, i sí que hi ha hagut recontes antigament, que són els que s'han fet servir ara per saber quantes n'hi havia. Quan es diu Marta, o quan tu sents l'escoltes que et diuen, n'hi ha una masia abandonada en aquest poble o alguna etiqueta amb una masia que està abandonada i que les fotografies fan llàstima, dona una mica de llàstima de veure en quin estat hi ha aquest patrimoni, tu què hi sents? A mi em sap molta, moltíssima, perquè és la perda d'un llegat i d'una història, no només d'una casa, sinó de tot l'entorn i d'aquella localitat. Clar, el manteniment, per exemple, per localitats, doncs ara estàs a Sant Boi, no ens havies comentat? Sí. Estàs a Sant Boi, nosaltres estem aquí a Sant Just, certament proper i també sí que és una zona, no el vas llobre, que tenim forces masies aquí a Sant Just, sincerament, jo no tinc el número de masies que tenim, algunes són de titularitat privada, altres hi han passat amants de l'Ajuntament i les que han passat, o la que ha passat amants de l'Ajuntament, s'està definint els usos d'altres de titularitat privada. Una d'elles va arribar el teu perfil de Twitter, és una masia ubica de la plaça Camperaciós, que hi havia antigament, o encara hi ha una part d'un rellotge solar, i en aquest, justament en l'enclau on està el rellotge solar, hi ha una finestra que n'ho ha obert. I de fet, la persona, la Twittera que t'ha etiquetava, deia que feia molt mal veure això, no? Que la masia hauria d'haver estat catalogada i preservada i et preguntava si es poden obrir finestres i destruir un rellotge de sol, que no opines de tot plegat. Marta? Doncs bé, sembla que no la tenim al costat. Us he estat xerrant una estona, sense tenir la Marta aquí. Aquí, ara, n'hem intentat raconar, també. I'll wait, I'll wait for you. Doncs vinga, tornem a tenir la Marta al telèfon. Això sembla que ens estem comunicant com a l'època de les masies, Marta, que se'ns va tallant les cobertures. No, no, cap problema. A vegades, mira, aquestes coses passen. No sé en quin punt has quedat, perquè he fet aquí una xerrada per tots els ullens, però no sé si m'has arribat a escoltar, si no et repeteixo una mica la pregunta. Bueno, ja sentia que estàvem aquí prop d'aquesta on estic jo, i aquí m'he quedat. Volia referir un dels tweets que et van arribar en el teu perfil, perquè una tweetaire havia fet una fotografia en una masia que tenim aquí a Sant Just, a prop de l'Ajuntament, de fet, a la plaça Camp Preciós, i és una masia que té un rellotge solar a la paret i en aquesta part de rellotge solar hi han obert una finestra. La pregunta era què et sembla, com ho veus, que et vagin aquestes coses? Em sembla que falta sensibilitat, i en aquest cas, sí que era una difícil protegida, em sembla. Sí, una masia catalogada. Més enllà d'aquesta finestra, d'aquesta masia, sí que és cert que les pròpies administracions, quan han d'intervenir sobre aquests edificis, que no és aquest cas, però vull dir, tant per batllar que ho facin els altres, com ells mateixos, doncs quan fan una reforma no solen respectar gent als interiors de les edificacions, ni a un element singular, com en aquest cas. Clar, perquè després que et treguin aquest rellotge i el reproduïcin en una altra zona, això ja no és preservar. Home, a veure, és que el rellotge solar segurament només tenia sentit en aquestes persones, però a banda d'això estàs traient un sentit d'aquest element, perquè l'estàs desovicant i fent-lo de nou, això no és conservar el patrimoni. Això és com intercanviar un cromo que no és el que toca. Ja no té cap valor que ho facis en un altre lloc. Clar, de fet, el valor intrínsec d'aquestes masies catalanes són realment tal com estan, per preservar el que tenen, com són. Els elements antics originals, si no, ja no en té cap de valor. Estem restituint en coses modernes i justament és el que estic intentant fer veure, que ens estem carregant aquest patrimoni. L'estem deixant perdre, deixant-lo caure, i a més a més l'estem deixant perdre, fent restauracions que estan restituint en materials i amb intervencions molt pels respectuosos amb aquestes edificacions. I tu, com a tècnica de patrimoni, Marta, no pots fer més per aturar d'alguna manera que aquestes modernitats es mengin aquesta part patrimonial de les masies? Jo, a nivell personal, sí que puc fer l'estudi d'una casa que m'encarreguin i encarregar-me que es preservin aquests valors, però això, clar, no... Els tècnics de patrimoni estem una mica lligats de peus i mans amb el que ens encarreguen. Tampoc puc dir que tampoc ho busquem, que m'ho hagin d'encarregar a mi, així que, per exemple, només es demanen aquests estudis en certs llocs i la formació que es demana a vegades per fer-lo tampoc és la més sensible. Tu demostres el fet que, això que et dic, que aquestes medies que estan amb mans d'administracions, sobretot, per exemple, en el cas de Barcelona, és alarmant com han restaurat les medies, han deixat façanes i poca cosa més. En algun moment el Twitter també comentaves que mantenir la façana d'una masia, d'un tipus d'edifici catalogat, no és conservar-lo ni preservar-lo. Clar, home, és que aquest està explicant una façana, està explicant alguna informació, però el que realment és important de les medies és que t'explica com vivien a dins d'aquestes persones, fora, sí, d'elements antics, però el gran valor que tenen les medies és això que et puguin explicar com vivien en aquest país. Sembla que han tornat a tenir un tall de connexió amb la Marta. Marta, ens escoltes? Doncs sembla que serà la entrevista més tallada de la història, tal que també ja. Gràcies. Tornem a tenir la Marta ens quedem uns 9 minuts per les 12 del mig i a veure si la trucada ens pot aguantar Marta. Em sap greu perquè crec que és una qüestió tècnica nostra, ens escoltes ara. Va passar res, sí. Vam parlar del tema de la façana, que el valor també està dins, perquè t'explica una mica la vida que hi feien a dins. Això em porta a relacionar-ho amb el tema de l'arquitectura una mica més moderna, que també s'aposa molt de moda restaurar masies per fer-les servir en vies o llocs turístics. Preserva, en realment, també en aquests llocs quan han de fer una reforma, l'antiguitat de la masia? No, es fan reformes amb molt poca sensibilitat per l'edifici i per els elements singulars que deies. Per exemple, en treure el Falcaterna està traient molta informació de la casa o treure, no sé, ràpica façanes perquè es vegi la pedra. Són totes les intervencions que demostren molt poca sensibilitat, per part ja no només de les administracions, sinó sobretot dels tècnics. Això em refereixo a architectes, que hi ha molt poca formació i molt poc coneixement de l'arquitectura tradicional i de com restaurar edificis. I que és perquè no interessa o perquè hi ha desinformació, perquè és car, perquè és un tràmit difícil haver de fer una reforma com tocaria. No és una qüestió de preu, perquè tampoc crec que varia gaire, sinó de manca de sensibilitat i de valor. No se li dona el valor que té i simplement es vol adaptar aquest edifici a comoditats modernes d'una manera molt poc vàlida. És possible fer-ho, perquè jo he vist moltes cases on sigui perfectament confortablement, però sembla que es dona prioritat a uns canants estètics moderns, diguem-ne. De les masies que has visitat, que no sé, seran milers, m'imagino. El què, perdó? Dic de les masies que has visitat, que ara em preguntava si seran milers o si tens una xifra dels racontes. No m'ho miro, perquè fa molts anys que ho faig i tampoc no ho vaig fer. Posem-li milers. Centenars, segurament. Sí, pot ser. Quin percentatge d'aquestes estaven per no dir abandonades en mal estat? No ho sé, perquè amb la feina sí que em veig moltíssimes treballant en mal estat i quan ho faig per les targes procurant a cases que estiguin habitades o tancades, però no abandonades entre cometes o caigudes. Amb la feina sí que a cada poble on treballo hi entro moltíssimes construccions, ja no només masies, amb molt mal estat. I Marta, per anar acabant, si us plau, que no s'ensteguin la connexió, a nivell de xarxes socials tens un munt de seguidors a Instagram, també a Twitter, en acumules més de 35.000. Hi ha interès per part de la gent sobre aquest tema? La gent et pregunta, et consulta, publica fotos, taqueta... Sí, moltíssim. No m'esperava. De fet, hi ha molts comentaris i molt l'interès i vols que la gent també preguntes més enllà dels 5 interès, també per saber-ne més, també molta gent que veu en un llibre i pensen en mi molt fan arribar a casa, que és molt bonic. I no sé, estic totalment acoperada amb l'esposta que ha tingut la gent i demostra que són molts que ens ho estimem. I tant. I a més, a través d'aquestes xarxes, perquè a Instagram també tens, crec que són uns 33.000, 34.000 seguidors, no sé si has posat en contacte també propietaris amb fotos masobers o persones que volguin comparar-la, inclús? Sí, a mà de compramenta no m'hi dedico i de fet no és un tema que m'interessin a centrar-hi, que no tinc vocació d'ati, però sí que puc ajudar-ho, que està amb una situació, ja sigui que té una casa tancada i vol posar-ho molt bé, com... Ai, se'ns ha tallat. Em sap molt de greu estimats unients que hagués de trucar. Està sent molt accidentada, i a més que se'ns ha quedat a mitges, a veure si en aquests últims 3 minuts acabem d'escoltar el que ens explica la Marta. I si... Vinga, va, a la tercera, a la quarta, oi? És igual a la cinquena, va a la vençuda, Marta, mil disculpes de nou, però vinga, va, que hem d'escoltar, que ens estàs explicant el tema d'aquest contacte entre usuaris, xarxes socials, a més. Sí? Sí. Bueno, que deia que per mi és un plaer poder jugar amb el que sigui una situació desesperada per poder contribuir amb que aquesta casa no es perd. Clar. Marta, com que s'està fent com una mica complicat, ens queden uns 2 minuts per les 12 del migdia. No sé si ens estàs escoltant ara mateix. Sí? Doncs Marta, t'acomiadem. Doncs ha passat una mica mala jugada, però igualment un tema molt interessant. Esperem que en una altra ocasió ens puguis visitar aquí a la misora i puguem xerrar-ne una mica més tranquil·litat. Moltes gràcies per la tasca que fas. Moltes gràcies. I per aquesta preservació de masies. A veure si algun dia pots visitar alguna d'aquí de Sant Just. Gràcies, això espero. I tant, una abraçada. Gràcies, Marta. Una abraçada. Adéu. Bon dia. Bon dia. Bon dia.