Entrevista a Josep Maria Rañé, portaveu PSC Sant Just - 8/4/2022

Entrem en aquesta segona hora i ho fem parlant amb Josep Maria Ranyer, portaveu del partit socialista d'aquí de Sant Josep Maria, bon dia. Hola, bon dia. Bon dia, ben tornat a demisorar. Gràcies. A les portes és una mica d'aquest Sant Jordi, que és una mica la temàtica d'aquest més. Sí, sí, sí, sí. Tenim força expectants d'haure la celebració que tindrem aquí. Home, perquè sembla que aquests que ja el podrem fer en plena normalitat. I sense mascaretes. I sense mascaretes. Ens ho regalaran, jo... Bueno, ens ho regarem. Ens ho hem guanyat a pols de que, a partir del 19, amb els interiors no farà falta les mascaretes, amb els tios ja no les teníem, i només quedarà en aquells punts calents, el transport públic o algun instal·lació sanitària, un element que hi ha una certa aglomeració de persones amb Montserris, que aviat ja s'haurà de mantenir, però amb la resta ja entrarem en un procés de normalització. Residències, hospitals i també transport públic, de moment seran els que quedaran. Seran els que mantindran aquesta institució. A més a més de la gent que vulgui, per què? Ara no sé si veurem una generació de gent que com fan els japonesos de vegades que... Que s'hauran habituat i ho portaran, sí. Per por, potser encara. Sí, per la grip, per no sé què, per la contaminació, per qualsevol cosa, jo no sé si agafarem aquest acostum o no. Jo crec que no, però mai se sap. En tot cas, també, com que és una decisió molt personal, és que una persona la vol d'un igualment, no? Igualment. Ara quedarà més normalitzat que una persona. En un altre moment, semblava com al principi, quan es va imposar l'obligació de portar el casc a la moto, que els que havíem viscut en una època que no es portava casc, quan veiem estrany, i ara veus estrany a algú que no ho porti. Doncs aquí, abans, veure una persona amb mascareta pel carrer, vol dir que aquest està molt malalt, que no sé què, i en canvi, ara, jo crec que s'ha de també normalitzar del que la gent per prevenció ho pugui agafar, si vol. Per protegir-se, també. Sí, però sobretot si vol, vull dir que aquest és l'element del canvi sustancial. Exacte. Passem-s'hi, també, per algunes de les pàgines del butlletí, d'aquest mes d'abril, perquè fa un parell de dies que el tenim per aquí, i un dels temes del mes, de fet, el tema del mes, és aquesta estudi estadística, aquesta enquesta, que s'ha fet a bona part de la població, que volia preguntar, més o menys, de quina manera s'ha fet aquestes preguntes, és a dir, a quina mostra de la població s'ha fet, per entendre una mica els resultats, perquè el titular, així ho diu també el butlletí, diu que 9 de cada 10 persones estan satisfetes de viure, s'han justesvert. Sí, això habitualment l'Ajuntament fa, diguem-ne, en cada mandat, no al final, perquè, diguem-ne, per no barrejar-lo amb els temes electorals, sinó, des del punt de vista de gestió municipal, fa una enquesta, una enquesta que la fa amb una empresa, hablada, en aquest cas, com és Jéssop, que la coneixem en molts casos, perquè també és la que fa en aquestes de tot tipus, a algun mitjà de comunicació important a Catalunya, com és el periódicó, i llavors és aquesta empresa en què ha fet, ho ha fet sobre una mostra de 400 persones, que és un element que, diguem-ne, estadísticament, és representatiu per una població de prop de 20.000 persones, jo, normalment, la mostra ha de tenir-ne. Vull dir, hem de veure que, per exemple, les enquestes electorals a Catalunya es fan sobre una mostra de 1.000, i en alguns casos, quan es fan molt grans, són 2.000 persones per una població de 7 milions de persones. Aquí hem fet una enquesta de 400 persones sobre de 20.000, per posar-nos rodons, i la mostra d'aquestes 400 persones respon, diguem-ne, per franges d'edat, més o menys, i gènere, està ajustada a el que és el senz que aquest sí que és una dada d'objectiva, el que és el senz de senjos. Hi ha una proporció de persones d'una determinada edat, per franges d'edat, per nivell d'estudis, es va buscant que sigui una mostra representativa, és a dir, però tant allò avalada des del punt de vista de l'estadística. Vull dir que, amb aquest tema, els resultats són prou interessants, i repeteixo, com això ho fem, o es fa, no s'ha vingut fent, de manera retrada, les preguntes són quasi... quasi no, en molts casos són les mateixes que es van fer fa 4 anys, i fa 8 anys, i no sé si 12. Per poder tenir una secuencia històrica, preguntant més i més el mateix, veure com anem, si anem millor, si anem pitjor, que evidentment les valoracions són d'alguna manera molt del moment, però també s'ha de veure una mica la... No la foto fixa, sinó la sequència que es produeix. I com anem en aquesta fotografia més amplia? Bé, bé, bé, bé, bé, bé, bé, que d'alguna manera, el que deia mare, 90% de la gent allò considera que està contenta, bastant o molt, de viure senjos, però, tant, és un resultat molt important, amb la gestió municipal de les estadístiques i l'enquesta va disseccionant cada un dels serveis més importants que hi ha, parcs, transport, atenció a les persones, etcètera, etcètera, i llavors, amb aquestes, o es manté o es millora, no hi ha masses baixes, la valoració global del govern o de l'acció del govern municipal és d'un 6,5, que és un resultat important, amb alguns punts més amunt i nosaltres més avall, curiosament, algun dels més avall, dir, després, quan ho mires, si estem més avall i estem baixant o estem pujant, quan ho compares amb una altra estadística, amb una valoració, veus que va pujant, vull dir que anem millorant, i, per tant, des del punt de vista del equip del govern, estem molt satisfets amb aquest tema. I, sobretot, un factor que ens sembla molt important. Quan, a més a més, se li demana i la gent que contesta, diu quina és la seva opció política, els resultats no són massa diferents, independentment de l'opció política que hi hagi, els resultats són bastant transversals. Aquest és el factor més difícil de controlar amb la mostra, però surt bastant representatiu, i, en aquest sentit, ara que es porta tant a dir la transversalitat, els resultats són molt transversals, en totes les forces polítiques o les persones que hem opinat que tenen una certa orientació política, donen un resultat que no hi ha un factor que diguis això, té un sesgo de partidari ideològic que els que estan amb l'equip de govern, que els ho veuen molt bé, i els altres ho veuen molt malament. No, no, hi ha una visió global, i, sobretot, el que més ens esperon és aquesta idea que, al 90% tot i que la percentatge de gent, diguem-ne, nascuda, històrica de Sant Just, ha anat canviant, i això també es reflecteix en la mostra, hi ha un sentiment molt majoritari de pertinència i de satisfacció en relació al Sant Just. Les qüestions que menys... Que hi ha una prova just, perquè ara té un 5,3, una puntuació de 5,3, 6,5 i 6,3, és en qüestió de parcament, habitatge públic i trànsit. Sí, sí, sí. La valoració més baixa no sospès, però és sospès. Aquests són, precisament, un... Són les que més preocupen, o les que més... Sí, però després, quan li encomanen tasques al govern, li encomanen unes altres. Aquest preocupa, però se li diu al govern. Miri el tema de l'habitatge, que no apareix com a preocupació, perquè la gent és conscient d'alguna manera d'aquells elements, diu, treballa amb el tema de l'habitatge, treballa amb altres aspectes. I en aquest sentit sí, és veritat, que amb el tema de mobilitat que agrupa moltes coses, perquè sota el paraigües de mobilitat que t'apareixen diferents elements. Per exemple, apareix, poliosament, el tema del transport públic, que està inclòs dintre. Però després, quan es pregunta amb relació al transport públic, la valoració va bugjant. És a dir, estem millors que fa 4 anys, no? Això no apareix amb el budgetís, sinó que entra dintre de... És com a cinc, li toca el transport públic. Sí, però després la valoració que es fa és superior a la que hi havia fa un determinat temps. I com ens valora la gestió municipal en aquest tema? Llavors, jo crec que aquestes són aquelles coses. Per tim de déficits, que són, per exemple, el transport públic, és un clàssic de senyors. Perquè la gent encara, almenys la gent que hem estat allò, tota la vida aquí, encara ens en recordem, que teníem l'SLJ i l'EJ, que eren les dues línies d'autobús que hi havia que hi havia a la plaça Espanya, i passaven cada hora. I feies quasi nit el parador per agafar-lo. I és un clàssic. En aquest moment hem anat millorant, i jo crec que encara tenim recorregut que abans, però heu de córrer. Tot i així, jo crec que en molt de seny, el conjunt dels que han contestat, quan posen les tasques, plantegen jo les obligacions, les prudents que ha de subir el govern, li diuen, escolti, vigileu molt aquests temes, perquè tot i que ara estem bé, el missatge que nosaltres entenem és que perceben que per aquí pot venir algun dels problemes. I, per exemple, posen molt d'emfesis amb el tema de l'habitatge, que és una de les línies bàsiques que l'Ajuntament vol continuar treballant, amb el tema de mantenir la seguretat ciutadana, amb el tema de, en aquest cas, la mobilitat dintre del poble, que la diferencien del transport públic. Aquests elements són els que, d'alguna manera, ens posen com a tasques. I aquest govern o el que vingui, perquè aquestes són coses de llarg recorregut, són d'un calat molt prim, que costa molt de teixir i poc de trencar. És en les que, d'alguna manera, l'Ajuntament amb el seu programa d'acció municipal també tenia, i, en aquest sentit, trobem reconfortats que anem amb la mateixa direcció. No veiem discrepàncies profundes amb el sentit de que, primer, que no hi ha un problema greu a Sant Just, d'aquells que et diuen, que el 50% de la gent està preocupada per aquest tema. D'aquests no en tenim un, tenim diversos amb un mateix rang, el qual vol dir que les diferents sensibilitats donen diferents problemes. I, com a prioritats, curiosament, les prioritats que es diuen no són els problemes, el llevat d'aquest tema, les més importants que apareixen són seguretat i habitatge, que no són la preocupació o el problema que la gent diu que hi ha Sant Just. El primer problema de la preocupació és el tema de la mobilitat, i algun element d'aquests que vol dir... Per públics, sí. Són d'aquests elements que dius que la gent està demanant una millora de la qualitat de vida amb elements de segon ordre, sinó que no són de primeríssima necessitat, però sí que, en canvi, es diuen, això no funciona o això és el que menys funciona, però la preocupació de la ciutadania va per aquests temes que el programa d'acció municipal de l'Ajuntament ja tenia present, com en el tema de l'habitatge, el tema de la seguretat, que estem continuament, i fa poc vam tenir l'Ajuntament de Seguretat, i amb les dades objectives, estem, diguem-ne, llevat del batge, de la baixada de la zona bai, que va ser, en quant a temes de seguretat, al moment de la pandèmia, estem una mica millor que amb el 21, estem una mica millor que el 19, vull dir que hem baixat, però més o menys estem amb la mateixa circunstancia per tant. Bueno, seguim mantenint aquesta idea, treballant amb aquest aspecte, i la enquesta, repeteixo, que és una enquesta de govern, no és una enquesta de partits, ni és una enquesta electoral, és una enquesta que, diguem-ne, es reflecteix aquest primer element de dir que la gent a Sant Just està contenta de viure, de saber quins són els problemes que veu, i quines són les prioritats, i en aquest sentit, jo crec que la valoració global és un apobat mig, quasi inodable, que sempre hi ha la possibilitat que hi hagi coses que ningú, que és perfecte, tot és millorable, però ens sentim bastant satisfets. Per acabar amb aquesta qüestió, et volia preguntar si hi ha algun aspecte que us ha sorprès, és a dir, que no encaixi o que no coagui a la opinió pública amb el que s'està fent des de l'Ajuntament? Jo crec que és bastant, no? És bastant coherent. És bastant coherent. I, inclús, amb la percepció que tenim d'aquelles coses, que hem d'anar millorant. Hi ha algunes que pots córrer una mica més ràpid, hi ha altra que menys, per exemple, tot el tema i una cosa que tinc la responsabilitat, com és el tema del transport públic, en la mesura en què una part important d'aquest element té una dimensió metropolitana, que es pot córrer menys que aquelles coses que són de decisió més local, no? I hi ha coses que dius del aparcament, no? Per exemple, estem treballant, portem allò tres mesos, quatre mesos, amb un canvi introduint la zona verda, l'anem seguint, anem veient que funciona, anem fent canvis, el tema de la recollidescombraries, que apareixia en un determinat moment, també ara hem posat en marxa, a la part dura dels dos contenidors, el del rebutx i l'orgànica a tres barris, el anem seguint, anem treballant-los, i jo crec que anem a un procés d'implementació d'aquells elements que amb alguns surten recollits, com a que és necessària la millora, i anem avançant. No hem tingut per sort, no hem tingut una sorpresa, dir que d'això no ens havíem assabentat. Aquesta situació no s'ha produït, som conscients dels problemes que hi havia, i que estem treballant amb ell, i l'enquesta de que una manera ho vei a ratificar. Ara que has comentat el tema dels contenidors, s'han tancat, de fet, va ser aquest dilluns, el dilluns 4 de dill, que es van tancar els contenidors de rebutx i orgànica a Vell Solets, i també a Torre Blanca. No sé si heu tingut primeres impressions, consultes de veïns, o queixes, com han anat aquests cinc primers dies. Estem molt a la guai, ho dic, esperant. No... jo crec que l'experiència de la Miranda ens ha anat bé, perquè hem vist quines coses es produïen. Un dels elements que, diguem-ne, costa més, perquè tens que lligar-lo amb els àvits de vida i de relació de les persones amb el seu funcionament, és l'entrega de les targes, però tot i així ja hem assolit uns nivells importants, amb el que l'última dada era el 75 o el 80% de la gent que viu ja tenia les seves targes, que es havien entregat, i teníem previst, diguem-ne, adoptar un posicionament, diria, passiu, d'espera que vinguessin, però hem decidit modificar amb el llarg de la setmana el tema de tornar a fer una segona passada, intentant veure si trobem la gent a casa per entregar-li les targes, però, en tot cas, mantenim els punts, diguem-ne, de control, de que la gent pugui accedir, de que se li pugui donar, mantenim totes les vies obertes, perquè és element fonamental. No hi ha creus, o no hi ha hagut, diguem-ne, situacions fortes, tot i que les anem mirant i les anem insistint, fins que puguem ja donar-lo per tancar. Jo em imagino que el més deixarem passar aquest mes, i el que ve per considerar que la cosa ja està plenament definitiva, però de moment no hem trobat. O sigui, si que hi ha algun tuit, algun veïns, que, per exemple, es queixen de cons altres en lloc d'obrir-lo, ho deixen penjades, o a terra. Aquest és un element. Però, inclús, jo crec que per aquesta vegada, o en aquest cas, el grau de coneixement del que es busca, que no és una altra cosa que recicla millor, més i millor, comença a estar més assumit, i, per tant, la gent ja no es queixa que l'Ajuntament hagi produït un sistema, o hagi implantat un sistema per reciclar millor, sinó que es queixa de la gent que no fa l'esforç de reciclar o d'adaptar-se, o d'anar a buscar aquest tema i de solucionar-lo. És una complicitat que nosaltres valorarem molt positivament, ho dic en tota sinceritat, perquè mai es pot aconseguir que una cosa que ha de fer les ciutadans es faci només perquè humana te recometes-lo demanar. Perquè ho estableix el govern municipal, sinó que ha de comptar amb la complicitat de la gent, i el fet que hi hagi gent que fa gènfasis amb la necessitat de plegar les caixes de cartró per ficar-les dintre, o de cobrir ni tànquing perquè és un element d'aquest tipus, i ho faci des de la pròpia ciutadania, a nosaltres ens esperen molt perquè creiem que és un element molt positiu. Tothom té que faltar en alguns punts d'educació i ambiental, i que, si això es veu com molt imposició, pot generar un rebuig, però si això ho entoma i ho tira endavant i ho defensa com un element positiu a altres ciutadans, a altres veïns del mateix barri, doncs aquest és un aspecte molt positiu, perquè pensem que això entrarà com un canyó. N'irà molt més ràpid la introducció d'aquest tema, que al final el que busca no és una altra cosa, que a Sant Just, que també tenim uns bons resultats de recullida selectiva, assolim el més ràpid possible els objectius europeus del 65%. Si arribem al 65 col·lectivament, aleshores ens haurem salvat de multes, de crits o de sancions, aquests elements que acabarà imposant la Unió Europea dintre uns anys, i ara nosaltres comencem a fer-lo en temps, perquè quan arribi un moment de fer-ho, no tinguem cap recàrrec els costos, perquè els municipis que no reciclin prou i prou bé, hauran de pagar més pel tractament dels seus regidors. Sant Just estem amb el 58, hem d'arribar al 65% de reciclatge selectiu, i la veritat és que, per exemple, la primera valoració que hem fet de l'experiència de la Miranda ens ha permès pujar uns 10 punts al reciclatge selectiu. I, per tant, si això es pot mantenir, si això funciona bé, voldrà dir que s'ajust quan entri en vigor les restriccions de la Unió Europea i l'element de, diguem-ne, penalització econòmica, doncs amb aquest tema ja estarem entrenats i amb els deures fets, però no tindrem aquest plantejament. Jo crec que com a l'objectiu és aquest, a més de reciclar i de poder fer un element medi ambiental, jo crec que anem per bon camí i ara hem de seguir estabilitzant els tres barris, veient-los, vigilant-los, bonititzant-los, i comprovar que el que està funcionant fins ara no s'esguerri en aquest temps. Hi ha una altra qüestió, una mica similar a la categoria ambiental, que és aquesta fotolinera, que és una paraula que tampoc no havíem utilitzat massa, però vam començar a fer-ho la setmana passada i vam tractar el tema amb el regidor Jusfo Salva, també. La fotolinera, en concret, va o anirà ubicada just al davant o al costat, al final no sé com va quedar, per això t'ho volia preguntar de l'escola Montserrat. Finalment, de quina manera us heu posat d'acord amb l'AFA Montserrat per ubicar-ho en un lloc on els diners ve, també, i la fotolinera tingui sentit, perquè estic ubicat en un lloc on el sol sigui l'energia que rebella aquesta estació. Bàsicament aquestes són... És un programa que... Van llegar ja fa un temps l'àrea metropolitana, que és qui paga la instal·lació. La fotolinera, perquè la gent ens entenem, és una pèrgola d'aquestes que tenim per aparcar cotxes. A un lloc que hi ha un parking de cotxes, tens una pèrgola i la part superior és plaques solars, fotoelèctriques, que generen electricitat. Una de les funcions és que els cotxes... Això comporta que els cotxes elèctrics puguin ubicar-se allà i carregar les seves bateries mentre estan a sota. Diguem-ne, són unes fotolineres d'un voltatge baix, per això et triga molt a carregar. No són ràpides d'aquestes que són com les que tenim, per exemple, aquí davant de Can Ginestar, que són per la policia local, i pels cotxes més baixos. Que són com les torres, i que aquestes són molt més ràpides, aquestes de carregar lenta, perquè és de poc voltatge. I, a més a més, l'àrea metropolitana amb bon criteri estableix que... Això m'ho posi al costat d'un equipament públic, a fer efecte que, si no hi ha cotxes que estiguin utilitzant l'electricitat que produeixen les cèl·lules fotolèctriques, aquesta electricitat l'aprofiti al centre públic, diguem-ne, estalviant el consum elèctric de la xarxa. És a dir, que per tant s'ha de col·locar aquí a prop. Inicialment, aquesta és una fotolinera que l'àrea metropolitana considera que la podíem col·locar aquí davant de Can Ginestar, on hi ha un pàrquing de cotxes, però això, amb la modificació de llocs juvenibles, etcètera, definitivament serà un parc, és una zona verda, i almenys el tros, diguem-ne, que queda més enllà del carrer, que permet entrar als veïns d'aquí de Can Ginestar. I, des d'aquestes perspectives, va tenir que modificar. El lloc que requeria i donava unes millors prestacions en quan la captació de l'energia solar era un dels llocs bàsics, i que més a més estava a prop d'un equipament, era el del col·legi Montserrat, l'escola Montserrat, i es va plantejar la seva ubicació. Es va col·locar amb un dels extrems d'una zona de parcament que hi ha al davant, amb un dels extrems havia de fer efecte de no molestar, diguem-ne, i de deixar uns espais més grans, perquè si quan els nens i les nenes han d'agafar l'autocar per anar amb alguna activitat fora del municipi, els autocards puguin aparcar-se i tinguin més espai. L'afa i l'escola es van dir que hi havia alguns pares que consideraven que, com a llora, instal·lació elèctrica... Ben bé, no és això. No és una instal·lació elèctrica, en aquest sentit, però era un element de perill i que s'havia d'allunyar. No els era pràctic, també, pel fet d'estar ubicat just a la porta. Vam comentar una mica el dels membres de l'afa, el Jordi. Això és una pèrgola que, si no hi ha cotxes aparcats, i si hi ha cotxes aparcats és el mateix, no hi ha cap problema. És a dir, no està a l'alçada de la gent, a l'alçada que hi ha des del terra fins a dalt, és molt superior, pots passar per sota, és cobrir un tros de l'aparquament. Si no fos tancar, si no fos així, i si no necessitessin per què vinguessin els autocars, podríem acabar posant el mateix que ara és una zona d'aparquament, podríem posar tota la pèrgola, i no passaria absolutament res, en quan ha perjudici. Però, des d'aquesta respectiva, com aquí no és un problema de defensar aquest tros o monatre, vam estudiar que hi havia l'apositat de centrar-la molt més, i donant jo que a banda i banda poguessin funcionar els autocars, separar-lo una mica més, que és el que volien de l'entrada, tot i que no produïa cap perjudici ni cap perill, col·locar-lo, i per tant, allò és una mica el que els vam plantejar, i el que vam venir a acceptar, o a considerar que havíem fet un cert moviment amb aquest sentit, perquè, inclús, allà, col·loqueu-lo a l'altra banda, a l'altra cera. Però, aleshores, allò quedava amb una orientació... de sol, no? Clar, perquè, com tens que tenir una certa inclinació, la inclinació era contrària, i no recollia també aquest imatge. Per tant, quedarà instal·lat la porta una mica més al costat, que va ser el punt que vau acordar. Quan un mira des d'havingut a la Generalitat, al col·legi de l'escola Montserrat, a la banda esquerra hi ha tota una banda de parcament molt llar, que va des de l'entrada fins al Ginnards, fins a la curva, que quedarà al mig per donar espai a que a banda i banda, si ho necessita a l'escola, pel matí puguin aparcar els cotxes, que descarreguen, quan van les pares i les mares a deixar els nens, puguin ocupar-lo per allà, i durant el dia, com a jo és un element que volem sempre, que acabi funcionant com a aparellament escolar, o d'ús escolar, o per l'escola, deixa prou espai com perquè els autocars, quan hagin de recollir els nens i les nenes, ho puguin fer. Crec que és una mica compaginar aquesta demanda que ens havíem fet, no canviant el projecte i aprofitant-lo, perquè creiem que és un element important que puguem incrementar, ja ho hem fet amb alguns altres taulades, i amb unes altres espais públiques, la generació elèctrica d'origen renovable, com és, diguem-ne, la solar, i en aquest cas, les fotolineres. Aquesta és la paraula, perquè és jo energia fotovoltaica, però per cotxes, en primera instància. Ara, si no hi ha cotxes, el que no volem és tenir que enterrar l'electricitat a terra, sinó que la pugui utilitzar un equipament públic, i per tant, la factura de l'electricitat pública també es pugui reduir, perquè no tira del consum, no ha de comprar l'electricitat. Josep Maria, si et sembla, deixem aquí l'entrevista d'avui, no sé que m'has llançat algun tema que sigui de vital importància, que no l'haguem comentat o que no sigui d'activitat. L'única cosa, l'única cosa és senyalar, senyalar que, amb el plaer, vam aprovar el conveni en Promúncia, i per posar en marxa ja uns habitatges de protecció social de risc, i que ara ja han sortit les dues primeres convocatòries per anar-los onplins. Jo crec que, amb aquelles coses que la gent demana, la majoritària, l'accés a l'habitatge i, sobretot, amb els col·lectius de risc d'exclusió social, aquest és un tema important que continuem fent, a més a més, dels altres, que són més massius. Doncs, Josep Maria, t'acomiadem, que tinguis molt cap de setmana. Igualment. Ens en plaçem a la pròxima, que ens veiem aquí, a Rajoy d'Esber, que va ser tot molt bé. Molt bé, i si sortiu de vacances o teniu vacances, bona setmana santa. Aquí teniu dos dies, dos dies. Sí, sí, sí. Molt bé, perfecte. Gràcies.