Entrevista a Jaume Vidal i Jordi Garcia - 19/07/2022

M'agradaria parlar amb la Jouma Vidal de l'Associació de Salud Mental del Bas Llobragat, que aproximadament un cop cada tres setmanes tenim la visita radiofònica. A més avui ve molt ben acompanyat tenim el Jordi Culler, ara el presentarem. Jouma, bon dia! Bon dia, Jouma, ben tornat. Em fa il·lusió tornar-te a veure, espero que estiguis bé, que tot vagi bé. Sí, que no estava gaire bé fa una setmana, no? El bitxo, eh? El bitxo, aquest que vol, em va agafar bé. I escolta, ben acompanyat avui. Sobretot molt alt. Ja l'he vist. És de categoria. El Jordi. M'ha agradat el basc, que sempre m'ha agradat més el futbol. A veure, explica'ns-ho una mica, o tu mateix, o el Jouma, amb la visita que tenim avui. Jo penso que el Jordi és una de les persones clàssiques que normalment no podem afugir els que treballem, perquè la Salud Mental deixi de tenir l'estigma, deixi d'estar mal contemplada. Vull dir, que tingui tota aquesta boira tan afasta que moltes vegades dones diferents mitjans provoquen. I llavors, com que jo no soc d'aquesta mena, doncs la veritat és que el Jordi sempre és una persona molt agradable de pensar, de presentar. I precisament pel que pensa. Ell és correcte en tot el que, per exemple, s'ha de fer per tenir una integració social a partir d'alguna problemàtica mental. Jo crec que això està dit tot amb això. Doncs Jordi, ara es toca parlar amb tu també. No sé què et dius, Garcia, però et fas dir Jordi Coler. Això, això, a les xarxes. A les xarxes Jordi Coler. Sí, sí. I llavors ja entenc que el Barça és adena. Ha sigut la meva vida. Sí, sí, sí. Ho ha estat, des de la patida. De fet, ha escrit aquest llibre, una membra urana. No tracta de futbol, sinó d'autobiogràfic. Tracta de quan em van dinosticar la malaltia, fins que vaig agafar l'estabilitat, i explica tot el procés i fins que vaig agafar l'estabilitat. I com ho has viscut, tot plegat? És a dir, aquest llibret que recull? Bueno, jo feia temps que el volia escriure, perquè bé, m'he sabiat perquè se vegi sempre, perquè totes les malalties se poden superar. Llavors és qüestió de seguir les pautes del psiquiatre, cuidar-se molt i fer sobretot les coses bé. I veig que tu ho has fet bé, eh? I tant, i tant, sí, sí. M'ha costat molt. Però al final, pensa que porto des de... em van dinosticar la malaltia als 21 anys poder. Vaig estar molt malament des dels 21 fins als 30, i a partir dels 30 vaig agafar l'estabilitat fins avui en dia. No he tingut cap ingrés, ni cap recaiguda, ni... pensa que tinc ara 55 anys. Vull dir que molts anys d'estabilitat. I tant, el jo me va dir que sí amb el cap, també. Sí, doncs per això t'havia resumit amb quatre paraules, sí. És que és això, no? Vull dir, serveix per dir... Vosaltres teniu dubtes que la problemàtica mental és difícil superar-la? Doncs escolteu el Jordi, que ell sap molt bé com ho ha fet. I llavors, perquè ell ho ha fet i ho ha aconseguit, evidentment. I tant, i tant, com ha estat el procés, Jordi? Bueno, jo vaig tenir el primer brot púdals 21 anys. Jo estava a casa i vaig tenir un brot psicòtic bastant fort. Em van ingressar al Benitomeni. Em va portar una patrulla de la policia, em va portar cap al Benitomeni. Ostres, patrulla de policia? Sí, sí, sí. Abans era diferent al protocol d'ingrés, i va ser un ingrés involuntari, em van portar al Benitomeni. I llavors, quan vaig arribar allà, doncs, bueno, estava en ple brot psicòtic, llavors, al veure'm allà que em tancaven, doncs, vas direccionar molt malament, vas començar a destrossar-ho tot, el que no t'ho... O sigui, el que vas notar és que em clavaven una inyecció a l'esquena, llavors em van portar a l'habitació, em van lligar, vaig tenir contencions, com es diu, en contencions mecàniques, em vaig aixecar el de matí, i bueno, a partir d'aquí, els meus pares van vint a l'hospital, es van fer càrrec de mi, a partir d'aquí em van portar un psiquiatre molt reconegut privat de Barcelona, que es deia Dr. Josep Ubiols, eren dos germans, Josep Ubiols i Jordi Ubiols. I llavors em van posar un tractament, vaig estar un temps en tractament, però quan ja vaig agafar l'estabilitat, el psiquiatre em va retirar la medicació, error, perquè al cap d'un temps vaig tornar a recaure. Llavors, clar, els meus pares van perdre la confiança amb aquest psiquiatre, llavors, a partir d'aquí em van derivar a la seguretat social, fins al 27 anys, vaig estar amb molts ingressos, moltes recaigudes, i al 27 anys vaig estar 3 anys amb depressió, però depressió greu, llavors als 30 vaig començar una noia, que em va ajudar força. S'emociona, no passa res. I bueno, a partir d'aquí... Que t'ajuda molt, entenc, aquesta persona. A partir d'aquí, vaig començar a agafar l'estabilitat fins avui en dia, i no tinc cap recaiguda, ni cap ingrés, ni res de res. Des dels 30, avui en dia, que tinc 55. Això se'n diu ser un llotador. Sí, sí, sí. Hi ha una paraula d'una cançó del barrio, que la cançó es diu Crònica de una loca, que diu una vida feta amb un parell de collons. És l'exemple, no? Això se pot resumir, sí, sí. Estàs a veure si l'escoltem. És tot un exemple, Jordi, perquè suposo que també el recolzament familiar ha ajudat tant. Això sí, molt important. Vull dir, sempre la meva família, els meus pares, sempre m'han donat suport, la família, els amics, tot l'entorn, que això és primordial amb una persona que té una patologia, de, vull dir, tindre el suport de tothom, de la família, amics... I de la societat. La societat, també. I com vas contactar directament? O com vas arribar a conèixer el germà viral? El vaig conèixer a la ràdio Samboy. El programa sempre és massa. Perquè tu també anaves a la ràdio? Sí, sí, sí. Sí, no és la primera vegada. El veig molt tranquil. Sí, sí, sí. Llavors el lleu em va introduir a un obertament, que jo el lleu me li deia moltes coses. Entre altres, vaig estar obertament, vaig fer el curs de formació, i em vas fer activista en salut mental. Sí, és a dir, la teva, diguéssim, professió o la teva activitat? O més per ajudar els nens. Això mateix. Vaig començar a fer la formació obertament, va fer moltes xerrades amb universitats, a la universitat de llei, de moltes universitats. Després també faig moltes altes activitats. Soc president de la penya Blaurena de Gavà. Això, adena, eh? Ja m'ha quedat claríssim. Sí, després també faig els marcials, faig keep boxing. Per estar preparat, eh? Sí, sí, sí. Com per dir que no estàs d'acord amb ells. No, no, no, jo diré que sí a tot Jordi. Fa 5 o 6 anys que faig els marcials. He arribat a Sinturo Obert. I ara al setembre, bueno, la intenció és pujar a Sinturo, a Sinturo Obert amb Raya Negra. I abans deies que ara has trobat, fa uns anys que ja has trobat com a l'estabilitat. Entenc que a l'estabilitat també hi ha una part de fàrmacs i hi ha una altra part de treball. Això mateix, això mateix. Tot és important, vull dir, tant la medicació, vull dir, tot amb el seu tant per cent d'importància. De ficàcia també. Tal com ho expliques, sembla que hi ha hagut una abans i un després, de la teva evolució amb aquesta malaltia, de poder-la tractar, gestionar i tu pugues viure. Durant les crisis vas prendre molta medicació. Vull dir, sí que sí. Jo entenc que hi ha molta gent que tan contra... Bueno, que no és que estiguin contra, que ningú ens agrada prendre molta medicació. Prendre medicació. Però hi ha vegades que és necessària. Llavors, quan tenia les crisis, vas prendre moltes tranquil·litzant, per dormir, tot això. Després, als 30 anys, o sigui, a l'altre del Belviche, em va donar la... Pindo la màgica, que em va donar l'estabilitat. Llavors vaig estar uns 15 anys prenent aquella pastilla, que només em prenia una pastilla al dematí. Però, bueno, al cap d'uns anys me la van tindre que canvia, els efectes secundaris que em feien, me perjudicaven amb algun aspecte. I llavors em van canviar amb un altre, que aquesta em va perfecte. Així que has trobat aquest terme mig, no? Sí, això mateix. Jaume, digues que te'l mires amb cara d'il·lusió també. No, la veritat és que és un exemple molt clar. A dir que te l'agrada molt, eh? Sí, sí, sí. I jo amb ell vull dir que això és... que treballes amb aquestes constants, doncs lògicament, una favoreix a l'altra i una ajuda a l'altra, està clar. Ell va estar uns quants anys, va estar per allà a Sant Boi. Va començar també un altre programa de musical, que també li agrada molt. Ah, presentaves tu també, directament, eh? Ah, carà, llavors això ja... Això no és re, no? Fes una entrevista, és com si re. I llavors, bueno, ja va quedar sol i ho va fer, fins que va venir un altre, que també... En fi, vull dir que ens hem conegut, hem anat, doncs, caminant per aquests camins, per dir-ho d'una manera, de la problemàtica mental, amb una lluita directa contra el que és l'estigma. Nosaltres això és el que tenim clar. Ara em demanava a fa una estona, perquè no en poses a la junta d'aquí a... que tenim... Aquí les escoles. Bueno, a les escoles tenim una activitat, sí. I llavors, doncs, dic, pues sí, que estaria com una cosa molt bé, perquè aquesta és com una pretensió que tenim, els que treballem per l'enul·lació de l'estigma, sobretot, eh? Que això vol dir, ni més ni menys, que tractar-los bé, sense mirar i sense d'allò. Ell va passar malament, evidentment, però com que el van tractar bé, fins i tot el van lligar, que això ja, avui, hi ha molta gent que no hi està gens d'acord. És una praxis que sobta, no? Jo també, aquí, entro en dubte, no? Bueno, jo... Bueno, no és que estigui d'acord ni no estic d'acord. Penso que, en el moment que em va donar el brot, vull dir, quan te donen el brot, et posen el tranquil·litzant, el brot, el tranquil·litzant per de l'efecte segueix el brot. Llavors, clar, si no... Jo no he dit que aquesta praxis, amb els mitjans que ja ara avui ha avançat, se'n podia fer d'altra manera. Però jo trobo que és necessària. Quan te passa l'efecte del brot, segueix el brot. I si no... No, vull dir, no, te contenen d'alguna manera, pues seguir fent... Podia passar coses... Bueno, va a dir que des que ell li va passar això, estem parlant, les anys 80, més o menys. Llavors, en aquella època, el plantejament que es va fer des dels llocs on hi havia el tracte, la psiquiatria i tot això, doncs vam decidir que probablement on testaríem més bé, i no pas allà, tancats des amb la família, i que arribessin a fer una vida bastant normalitzada. I això ha estat cert en un percentatge molt alt. Vull dir, va a dir-ho, que és així, ha estat ben bé cert. Hi ha casos que són més complexes, i llavors això ja costa més, no? I avui hem arribat a un punt que fins i tot hi ha tractaments que es fan directament a la llar. O sigui, allà on viuen, amb els pares, amb la tolerància que cal, perquè vinguin els infermers i vinguin els psiquiatres, a visitar-te, precisament perquè això genera una situació de confiança que ens ha sortit. Clar, l'entorn és el més proper de tots. És un projecte que el part sanitària de Taulí, de Sabadell, ho estan posant en marxa de gestionar els brots i les crisis que ha vingut un professional a la casa. Ja, però... Bueno, jo aquí... No t'acaba de quadrar? Jo, com he viscut tot, vull dir, penso que quan tens un brot, la família pateix molt, llavors la família, l'entorn, tot, està tu mateix, pateixes. Llavors penso que el millor és estar ingressat i que te cuidin, i vull dir, perquè jo he vist casos, precisament allà que va, tinc un davant a casa meva, que el noi sempre està brots, i llavors pateix la família, pateix l'entorn, pateix... Pateixes tu? Això mateix, pateix tothom, i jo penso que la millor forma és estar ingressat. Sí? Sí, sí. Tot i això funciona? Jaume? Sí, però no, però s'han de provar altres coses. Vull dir, això està claríssim. Sí, sí, sí. S'estan provant. Arriba un punt que diu que anem a experimentar, de quina manera podem millorar la situació de les problemàtiques mentals, en general, i anem a experimentar. Farem una d'això pilot, que em diuen, una activitat pilot, i llavors allò funciona i diuen, llavors es fa un estudi, es estiu, no? I diuen, doncs sí, però hem de millorar en algun aspecte, no? I llavors diguem-ne que no s'acaba mai, perquè és clar, quan es tracta de persones que tenen una gravetat molt més alta, les coses es posen bastant dures. T'explicaré un cas. Hi ha una família que jo conec molt bé, i aquesta família té el seu fill situat a casa seva. No vols saber res amb ningú, només amb ell mateix. No fa cap mal, ni fa cap del lloc, no es relaciona i tal. I vam sortir el fet que anéssim a casa seva a visitar-lo. I llavors allò va arribar a produir-se, i llavors diu sí, però és clar, llavors diu que cada sorties de l'habitació que està, per exemple, no? I això no s'ha produït, no? No, això no s'ha produït. O sigui, s'ha aconseguit que aquest noi ha tractat com està. Doncs està a casa seva, però aquesta és la situació. Conformitat, no, segur, perquè això no és una vida com cal. Però hem de treballar perquè tot això arribi a ser com el Jordi. Vull dir que va per aquí, va per allà, viatja tot i tal. Hi ha moltes coses que s'endrà millorant. Tu també hi ajudes en certa manera, Jordi? Sí, el temps que vaig estar obertament, que em vas fer activista amb salut mental, sí que vaig explicar la història de vida per a moltes universitats, per a tot arreu, i va ser una experiència per a mi bastant gratificant, perquè a través de la teva història de vida fas donar-se exemple a molta gent. Això vol dir que s'emociona, això vol dir que afecta. Vull dir, això és el que cal transmetre també. Tenim emocions, tenim pensaments. I tant, sí, sí. Imagino que també sentir-te que estàs ajudant, o almenys que hi ha una persona que potser a tu també t'hagués agradat escoltar, que segurament que fas un bé pels altres. Porto 5 o 6 anys o 6 o 7 anys implicat en temes de salut mental, i m'agrada tot el que sigui col·laborar, i col·laboro en tot el que puc, i més. Perdona. La teva vida, el dia a dia, tu notes que ja estic més social, allò de... o alguns comentaris... Amb el meu cas, com porto des dels 30 anys estabilitzat, vull dir, sí, amb algun puntual, amb algun amistat, allò que... Bueno, ja saps tu que hi ha la tota, la vida. Sempre hi ha algú que... Bueno, però, per la regla general, no he tingut cap problema. Tinc moltes amistats, i la veritat és que tinc molt content de les amistats que tinc. I viatjar, i tot, eh? He anat a moltes finals del Barça, vull dir. Ah, bueno, clar, seguir l'equip, imagino. Sí, sí, sí. Vaig estar la primera que va haver-hi a Wembley, amb el Goldalcuma, i després he estat a 4 finals de Copa del Rey. Carai, Carai, això suposo que també ha estat un motorda. I tot es guanyadoras, oi? No, bueno, vaig estar a dos finals de Copa del Rey, que va en Pedra. Bueno, no sempre es fa guanyar, el Barça no sempre guanya tot. Ens hem oblidat d'una coseta. També hi ha Ràdio Sanboy fa un programa que parla amb d'esport, i ell hi participa. Tu parles del Barça, en concret, eh? Clar, clar, clar. I després, a Ràdio Gavà em van donar l'oportunitat que vaig crear un programa que es diu La ment pot ser meravellosa. El faig una vegada al mes a Ràdio Gavà. Sí, i allà de quines temàtiques treteu? Sí, salud mental, eh? Sí, salud mental, sí, sí. I parles tu de la teva pròpia experiència o... Això mateix, convidem a les associacions. Bueno, parlem... Cada dia parlem d'un tema, de l'esquizofrènia, de la bipolaritat, del toc, cada mes parlem d'un tema. I el llibre, com va surgir la idea d'escriure? És a dir, que tu vulgui publicar la teva història personal. Sí, perquè ja feia temps que ho teníem en ment, i un dia em vaig dir, mira, vaig escriure, va haver amistats que em van ajudar, emprimir-ho, llavors és un llibre que li tinc molt de carinyo, perquè explica una mica tot el procés de la malaltia, i... Va la dir una cosa, amistats i entitats. Això mateix, sí. Amb aquestes entitats que la van ajudar. Sí, i tant, i tant, sí, sí. Jo vaig assistir a diferents punts que... Va, jo te'l repasso, no? Que n'empenta, no? Vinga, va. Sí, la veritat és que estic molt agraïta de tothom que va col·laborar amb el llibre. No tothom té un llibre publicat. El que passa és que el vas tenir una època que començava el confinament, o sigui, començava la pandèmia, i llavors no el vas poder promocionar tot el que jo vas voler. O no, aprofitem ara aquí, també. I aquí som. És el llibre d'Espanya, que és cert que també vull dir... L'altre dia vaig estar parlant amb una amiga que tinc que ser escriptora, i m'ajudarà a escriure una segona part, amb més profunditat, amb més coses. Vull dir... Hi haurà segona part. Hi haurà segona part, sí, sí. I es pot trobar llibre? De moment el tinc a la papeleria Pellegrí de Gavà. I a la llibreria Isard de San Boi. Aquest dos puestos. Això no es diu cada dia, eh, torno a dir. Això de publicar un llibre i vendre la llibreria. Sí, la veritat és que em va costar molt, a l'imprimir-ho tot, va ser un procés que em va costar, però al final... Hi ha molta gent que l'ha llegit, que li han cantat el llibre. Però el trobaves i jo el llibre, i jo el llibre, i ell hi vinc, és clar, va arribar, doncs que va començar tothom. Això està clar. És una persona per imitar-la. Sí, oi? Sí, sí. Sempre amb aquella voluntat, no em forçar. Aquí està, a vegades, la programàtica, que creiem, o sigui, que creiem situacions d'obligacions i del que cal és d'evolució, que no és el mateix. És molt diferent. I ell sempre ha estat amb aquesta dinòmica, que és molt important. Ens queda un minut i mig, nois, si Jordi vols comentar alguna cosa, ja m'ho abans de marxar. Encantat que m'hagués convidat, és un plaer haver vingut aquí, i sempre que vulgueu, aquí em teniu. I tant, micròfons oberts et trobaràs. Ja saps què hem de fer, el dia que jo no em pugui haver-hi. I tant, i tant, i tant, en representant, en representació. I pot ser, a més a més, serà representant de la Junta. Segur, ja, o sigui, que tenim. Moltes gràcies per la teva atenció i ens veiem així. El setembre, ja serà el setembre. Per tant, gairebé bona estiu, no sé si teniu molts plans, una miqueta de platgeta o muntanya, una miqueta, no? Sí, anar a la platja i més connectar una mica de tot. Això mateix. Jo la veritat és que el meu plaia és una mica escriure alguna coseta que m'agrada molt, no per elaborar un llibre. Coses més pensaments, de persones que saben i que tenen, i sobretot si s'intonitzen amb una ideologia escaranosa, més aviat, m'agrada molt, i ja estarà agaudint a fer-ho. Agaudir-ho. Jaume, bona estiu, els dos, Jordi, Jordi Culey, Jordi Culey, Jaume Vidal, president de l'Associació de Salvantal del Vas Llobregat. Bona estiu, gràcies a tots per passar per aquí. Moltes gràcies.