Entrevista a Carles Sànchez, coordinador d'En Bici Sense Edat - 20/7/2022

Les àvies i els avis són sàvies i sàvies. No deixis que ells ni les seves històries caiguin en l'oblit. Festa de vici sense edat. En vici sense edat és una iniciativa solidària que busca combatre la soledat entre els més grans. La soledat és el major problema amb el que s'han d'enfrontar les persones d'edat avançada. I depèn de tu, que ho facin sols, sortides amb bicicleta per al municipi amb la gent gran. Acompanya-los a veure el poble on es van criar, que són els vides que et tornin a sentir el vent a la cara. Et necessiten, i tu a ells també. Des de vici sense edat et necessitem festa voluntària. Més informació al portal JustSolidari.cat o en vici sense edat.cat amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Just d'Esvern. Ràdio d'Esvern. Ens agrades tant tu. Ens queden uns 15 minutets abans de les 12 del migdia i, com veu, heu escoltat una de les promes que sona més aquí a la misora, aquesta promó d'en vici sense edat. Ens ha anat rodó per rebre el Carles Sánchez. Carles, bon dia. Que sé que més t'agrada escoltar la falca aquí en directe, quan arribes, i és com la presentació de l'entrevista. Sí, ja us vaig dir la il·lusió que ens va fer el regal. És maca de més, eh? És molt maca. I el text, una mica... Està molt bé. I és molt pro, també. O sigui, que... Sí, eh? Sí, sí. És que tot el que feu és molt guai, Carles. I vosaltres també, no? Perquè la veu... la veu dissenya vosaltres la falca. Fins i tot. O sigui, que és molt guai. Dic que també és molt guai el que feu. De fet, ahir, mira, precisament et vaig veure que just entraves a Can Gine, estava un tricicle, amb tu de la calorassa que aquella, ara és doble mèrit, estar pedalant aquests tricicles. Bé, bueno, hem tingut molts dubtes amb el tema de la calor, perquè, clar, són persones que, segons la persona, doncs... és potser més delicada o no, no? Però, realment, aquí al poble, si busquem... Clar, si t'estàs aturat al sol... No, no, clar. Te'n xixarra. Sí, amb infants, adults i qui sigui. Exacte. A més, sobretot, ens hem de donar molt el tema de la irradiació. Del terra, eh? Del terra. Sí, jo ara mateix he vingut aquí a la ràdio a un avici, i ja només entra al passeig de la muntanya. Hi havia arbres, però és que ho notes a la cara, i tot un canvi de temperatura molt bèstia, no? Llavors, el que n'hem fet és buscar, no estar-nos molt aturats al sol, i anar a buscar, no? És veritat que tenim els toldos, però córrer més el vent si no el posem. Clar, no es veus pitjor, no quedes amb una mica de tancadets. I llavors, mira, l'altre dia vaig sortir, perquè com que puc sortir poquet, i m'agrada molt, i aquest juliol estem justets de voluntariat, perquè crec que moltes companyes i companys marxen fora, o estan mig de vacances, o família. I estem més justets, aquest mes. Estem fent menys sortides, no? I a la que puc, doncs, m'hi ha fet llege, perquè m'agrada molt, i també així no perds el contacte, i tots els beneficis que té. I ens vam anar als jardins de Peralbes. Ostres, com que hi ha el festival, el matí et parlo, és tot ombra, però igual, hi havia 4 o 5 graus menys, i vam estar de conya. Molt bé, molt bé. Llavors sí, però ho hem valorat. Per exemple, a Castell de Fells, que es fa tot el front marítim... Hi ha poca ombra, no? És que, en clar, no n'hi ha. Allà s'ha naturat. En totes les passejades. Avui comencen i només de matí. Han estat 10 dies, perquè realment, ostres, tot i que és el mar i tot i que tens, és el que comentes tu, no hi ha ombra, i és molt fort. Però aquí al poble, a veure si qui pateix més, és el voluntari. Clar, perquè... És que s'ha d'anar hidratant, no? Sí, sí. Però estan sortint molt bé. Ens havíem plantejat fer-les més d'hora i més tard, però, clar, els equipaments les persones s'open. I cap a les setes d'estalla, no? Però bé, bé, estan en força bé. Aquest matí han sortit al... a la llar Residencia de Sòcio Sanitari, i a la tarda van amasjuir el... amb un centre de persones amb discapacitat. Tenia pont de per aquí també, que durant el mes de juny s'han incorporat nous voluntaris voluntàries. Exacte, van fer el curs al maig, i sí, sí, ja s'han incorporat, i, bueno, superbé, una passada. I, a més, coincideix moltes vegades que les primeres incorporacions és perquè les persones que han decidit fer-ho en aquell moment, pel que sigui, han tingut una mica de temps, i les primeres mesos a vegades són bastant intensos, de participació d'ells, no?, perquè igual han decidit, mira, doncs veia fer voluntària ara, aquest intent per feina, per família, pel que sigui, no?, i la veritat és que és superbé. Bueno, cracks, cracks, totes. Quan sou, ara, amb aquestes noves voluntaris voluntaris? Clar, també fem... anem tenint baixes, no?, perquè sí que demanem una... o sigui, no obligatoriamente cada mes, però sí que si durant un any o molts mesos, clar, clar. Llavors, el que fem és que parlem amb les companyes i diem, escolteu, si viu que no podeu, també patem assegurants, infraestructura, donem de baixa, i sempre està la porta oberta, ja esteu formades, ja ho heu fet passejades, i aleshores, molt al contracor, perquè hi ha 4 o 5 companyes que no poden per situacions famílies, hòstia, que em fa molta pena, no passa res. Aquí estem sempre obert. És on davant ja podràs tornar. Clar, llavors, doncs, va fent balanç, no?, clar, ja estem 79 conductores, dos que acompanyen, perquè no poden conduir encara, que són menors d'edat, i després tenim, clar, un de mecànica, bueno, de mecànica són 4, que tots conduint també, però hi ha un que no conduixi, que fa mecànica, i després una companya que es desplugues, que ens ha començat a ajudar una mica també amb xarxa i amb tema d'ajudar-nos a emendre-se les fotos, a logística, perquè va demanar que ja volia ajudar, que volia participar, volia fer el voluntari, però que no volia conduir. Tot i que ara ho ha vist, igual, amb la seva parella, igual s'animarà. Igual també s'animarà. Déu-n'hi-do, perquè una buitantena de conductors, conductores es diu ràpid, però... No, no, està superbé. Per molt que puguin també són sortides, es tradueixen sortides. Està clar, sí que és veritat que, per aquesta manera de fer molta flexibilitat, sense acomodir-me una mica amb el sentit que... Demanem el compromís on més vista, quasi. Ostres, per exemple, aquí la Núria de la Ràdio, la teva companya, ella és voluntària, i clar, posa'm el que has de dir. Li envio el dia 22 un formulari, perquè del mes que ve, igual, s'apunta el dia 29 del mes vinent. Llavors, que passa moltes coses amb un mes, no? I quan algú no pot, perquè sigui, s'ha d'ajudar pel grup, no? Fem una cosa, els semàfors, li diem, com els cars, com que són molts dels cars també, diuen, atenció al semàfor, que cal un... Això que passa, que s'ha traduït en que, quan, com aquí s'enjuus, cada dia, intentem anar a un lloc diferent, em sap com de greu que dos o tres setmanes, para o per vent, no podia haver passejades. Aleshores ho hem fet d'una manera que, quan programem, si no som dos, no hi ha passejada. Però què fem? Si s'apunta la Núria, la Núria, i un voluntari virtual. I pel grup anem demanant, a veure, per aquesta setmana falta, tal, tal, no és que s'hagi donat de baixa ningú, és que ja ho hem programat així. Això que ha d'haver arribat, això està bé, perquè aprofites el màxim la disponibilitat de les persones, les companyes de Barcelona em diuen, que ets molt llaminé i vols agafar fins a la darrera gota del pot de l'hotel. No pots deixar res, eh? És veritat. I dona algú més de feina de gestió, però a ajudar a que, pues, ostres, un que no podia o que no... Això és la part positiva. La negativa quina és? Que ens trobem també, que clar, com que t'estic demanant un mes i és complicat, tu dius, mira, saps què? No em comprometo aquest mes i estic atent al semàfor. I després durant la marxa, no? Llavors, què ens està passant, doncs, que aquesta mitja de quasi 80 conductores, un 50% al mes et diuen, ho sento, no em puc comprometre, però estaré a tenir el semàfor. Llavors, és un arma de... Un supleixen els altres, no? Si s'acaben duent a terme, que és l'objectiu. El que passa és que hi ha un nucli dur, que són els que més com repeteixen. La teva parlava amb un, que és el Toni, que també ajuda mecànica, i dius, ostres, que em sap greu veure que s'anula algú i si tinc disponibilitat hi vaig. Jo m'apunto, no? Toni crec que va ser qui ens va visitar, també. Sí, sí, sí. Bueno, el Toni... El Toni és una... M'ha apassionat, també. És un nucli dur, però també els hi dic, hosti, però que no cal, no ho sàpiga greu. Jo és que volem aprofitar tot, però si no, ja farem. El tema és no cremar-se, perquè també t'hi pots cremar. I això no interessa, no? Amb altres capítols que passa, que com que estan x-dies a cada equipament, llavors no et sap tan greu, perquè dius, mira, estic 15 dies aquí, o estic un mes aquí. Bueno, ho fan diferent, altres indrets, de dir, som una mica un cas particular, aquí, senjús, no? Sí, però a persones per logística, per exemple, estan gran, al capítol de Barcelona, la intenció seria, l'ideal és que hi haguessin diversos tricicles, a part de barri... Clar, com a parcats fixes a diferents barris, no? Exacte, i associats amb associacions de veïns, o casals, i que l'associació organitza les passejades però tingués aquesta logística. Ara què s'estan fent? S'estan fent com dos a l'hora, doncs estem al barri de Sants, doncs anem a cada residència tal. Això, allà, a Castell de Fels hi ha un tricicle, i és el primer any, i s'estan anant x-dies a cada residència. I aquí senjús, com que tenim la sort que disponem d'un pàrquing de conya, el pàrquing que ens va deixar l'Ajuntament, al mig del poble, o sigui, ho tenim tot, ho tenim tot tan comod i tan bé, que això ens permet que sigui un centre noràgic i dividir. El dilluns pel matí anem a l'Itàlia, per la tarda anem a la nostra senyora Lourdes, al dimarts a l'esproceat, i cada dia anem a un lloc diferent, i al cap de setmana intentem par les persones particulars. Carai, Déu n'hi do. Escolta, abans de que marxis, perquè ens queden uns cinc minutets, també volia parlar d'aquest vincle o d'aquesta associació que heu fet, no sé si directament, o col·laboració, si es diu així, amb càrites, i tot far-les persones refugiades de l'Ukraine, que tenim aquí senjús. L'Ajuntament va demanar a totes les entitats que poguéssim oferir al col·lectiu de persones refugiades ukraïneses, que estan al nostre municipi, doncs dins de cada entitat les activitats que puguin fer oferir, aleshores, des de Sant Josep Lidari, van dir, bé, nosaltres podríem participar en el tema de les passejades. Ho van oferir, es van posar en contacte amb nosaltres, i ho van muntar, i els vam afegir alguns caps de setmana amb els particulars, d'acord? Això és un tema, i ja anem sortint amb ells. Però, paral·lelament, amb càrites, que tenim molta relació, ens van comentar que ells els oferien els dilluns a la tarda, li deien el brenà del Juliol. Va al brenà del Juliol? I a la tarda anaven, aquí al costat vostre, aquí amb una... amb una sala de la parròquia que els hi deixaven, i càrites hi preparaven una mica un brenà, així, més festiu, i aleshores es van comentar, ostres, doncs podríem les persones, perquè està lluny, és tan a l'hotel de baix, tocan a l'hotel Sant Just, tocan al consell comarcal, no? Sí. I hi ha persones que són la passejada amb la calor, i van dir la manera de que poguessin transportar-les, acompanyar-les fins aquí. Normalment no fem servei de taxi, diguem-ne, per la dificultat de tenir un compromís x-dia i x-hora, però resulta que era un horari, que era les 4 i mitja, i després a les 5 mitja hi havia passejades. Aleshores van parar amb el voluntariat afectat, van dir, escolta'm, podríeu allargar i després acabar una mica abans amb la passejada que toqui, que pot ser la residencia acral, o la senyora Lourdes, i com que estem acostats, i baixar-los. I si ho van fer, ho van fer superbé. El que passa és que ja vam parlar per continuar fent-lo, però ens ha dit l'associació que ho porta, que és la Diàcona, que el govern ha canviat ara tota la gestió de les persones refugiades a tot el país, a tot Espanya, i aleshores estaven malauradament per elles, perquè crec que igual hem fet aquí vincle i potser se separen. Reubicant-les a centres de... no m'ho van explicar, però no ho controlo molt. Com centres de collida, però que igual és que estan aquí, si poden anar àvila o a Zamora, o a Girona, i estaven amb tot aquest enrenou, i el desdijons es va aturar, en contacte amb ells ho faran. Doncs mira, aquest diumenge tenim un tricycle a la tarda. I l'experiència, per part seva, l'experiència molt bona, el feedback és brutal. Sí que hem comentat el voluntariat la grandíssima dificultat de l'idioma. Perquè en anglès no hauria de ser, tampoc. Algú sí, però el voluntari normalment en anglès potser... Anem parlant, però bastant dificultors. Però amb somriures, i un idioma universal, que són les senyals, els ulls, i el somriure. I sí que han sortit persones grans, però han sortit també molt nens petits amb les mares. Han sortit també mares joves, perquè podien fer i gaudir. No hi ha les hores, sí que han anat igual amb un estil pedral. Ves, han visitat el poble, que és un estil de pedral. Una mica recorreguts. Un dia, clar, hi havia alguns que eren bastant colers i van baixar al Camp Nou. És una llàstima que els hagin de moure, o que els hagin de reubicar, o que els hagin de canviar de lloc. De moment, nosaltres, les poquetes passejades que estem fent, el cinem oferint. I ara a l'agost farem aturades, segurament, perquè... Una mica de vacances també, no? Sí. També la festa major. I vam fer una consulta al voluntariat. Si tu sortiries la primera quinzena, o la segona, o no podria. I que han contestat 4 o 5 a la primera, 4 o 5 a la segona i la resta, que no. És complicat. Per vacances també la gent marxa. Però igual de faré això. Es comentaré per la primera setmana alguna festa major si no intentarem veure'ls per aquí al poble, i que sigui voltant... El setembre a tope. Doncs, Carles, hem de deixar aquí, que s'apropa les 12 del migdia, però el setembre hi tornem, que ja saps que un cop que dos o tres mesos et citem aquí a la misura, per saber una mica l'actualitat de l'entitat. Gràcies, com sempre, que vagi molt bé, i bona festa major. Gràcies.