Entrevista a Maria Quintana, presidenta del Centre d'Estudis Santjustencs - 21/7/2022

Escolta'm una mica d'Andrea Mottis, canvi radical de música per parlar, per seguir parlant de festa major, Maria. Hola. Maria Quintana, bon dia. Hola, hola. Hola, hola, ben tornada la visora. Hem de seguir parlant de festa major. Molt bé. Ben tornada, per cert. Sí, jo també ben trobada. Ben trobada, exacte, que ja estàs de vacances. Sí, sí, sí. Però treballa molt, també. Sí, la veritat és que no parlem. Però bé, és el que es tracta, que passa que una miqueta menys de calor ens n'hi haia molt bé. Ens n'hi haia estupor. I una mica més d'aigua, també, de pluja, eh? Sí, tot plegat, sí. Tot plegat, sí, sí. Tot per tot Catalunya, la veritat. A Catalunya ja em sembla que el món sencer té aigua, eh? I el món sencer també té aigua, eh? I tant. Escolta'm, Maria, organitzeu de nou des del centre d'estudis en llocs d'aquesta passejada literària. Quantes edicions ja emporteu? Ui, moltíssimes. Tantes confestes majors, imagina't bé. No, no, que va. Nosaltres podem portar unes, si fa 35 anys, de la nostra inauguració, posa, sí, que emportem unes 20 picos. Oh, de unidor? 20 picos, sí, sí, sí. Ara hauria... ara tindria la necessitat de trobar el meu secretari meravellós, que ell em miraria i mirés per el moment que t'ho miro i em diria exacte l'any que vam començar. Però com que no tinc el meu secretari meravellós aquí al costat, la meva mamò. Més, més. Més de 20 anys. Més de 20, sí. Sí, sí. Però bé, nosaltres estem molt contents de poder-la tornar a fer, l'any passat la vam fer tancats a la Teneu, perquè havia plogut a Vots i a Barrals per sort, i llavors ho vam fer dins la sala del cincut d'Aràriques d'any. Em sembla que els per... Ojalà ens diessin que plourà. Llavors tornaríem a posar-nos a sotexo Pluc, però com que ens sembla que la previsió no és aquesta, ens sembla que sí que podrem fer-ho pels carrers, en tot aquest any començarem a dos quarts de nou del vespre, que la Caló ja no preta tant. Això és el mateix dia 3 d'agost. Sí, perquè com que al set ja el prego, després hi ha la passejada de les entitats, la presentació de les entitats, tot això vam creure. Ho porto de passar-ho a dos quarts de nou per comptes de les 8, i a més a més així també no fa tanta calor. Llavors el lloc de convocar a la gent és a la plaça dels Estudis Vells, perquè aquest any fem la passejada, fem els carrers que són els veïns de l'Ajuntament del Carrer Carles Marquader, el carrer mossèn Antoni Notenes, el carrer d'Alexandra Fleming, el carrer Josep Pedrosa, el carrer Miquel Reverter, la masia i el passeig de Can Cardona, i el passeig de Pons, que és el més desconegut, que és el més petit que hi ha, pujant pel carrer Carles Marquader a l'esquerra, que va a la caseta, a la torreta del Senyor Pons, i és molt interessant també l'història que espera que et diré com es deia, el Fabià, Fabià Pons. I bé, fem aquesta i llavors acabem d'enginestar, que sempre amb l'Ajuntament ens convida a prendre una copa de caves segudes, amb taules, molt bé, vull dir que si deu vol aquest any serà normalitzat, esperem. Esperem que vingui molta gent, esperem que sigui un... Doncs que la gent tingui la curiositat, com nosaltres hem tingut, de saber per què es diuen aquests noms, aquests carrers, i bé, això és la nostra portació a la festa major, i estem molt contents, perquè doncs, normalment sempre és un acte que ens ve molta gent, i que val molt la pena de fer-lo perquè la gent surt molt contenta. Perquè doncs coneixen més senyors, encara que són fills d'aquí, però molta gent li preguntes qui era aquest i no t'ho dirà, no ho sabrà, i jo tampoc vull dir fins que no li llegeixes que ens ho ha escrit el Julio Choa. Ens ha fet totes les biografies així. Hi ha coses curioses que dius, veus? Això no ho sabia. Per exemple, que en Josep Pedrosa es posava mel a la cara perquè les avelles hi anessin i després li vestin les roses. Vull dir, coses d'aquestes tan curioses. I la fotografia que hi ha al llibret està ell amb la cara plena de mel, amb les avelles, vull dir, que són coses molt curioses. No ho he dit mai, això. Doncs el nostre senyor ho feia, saps? Perquè per aquells que no coneixen massa la passejada o que no hi han participat mai, per exemple, que ara ens escoltin, que és el que es fa realment a la passejada, és a dir, aneu a punt per punt, i llavors aneu a explicar en la biografia d'aquella persona que és un món de carrer. Ens trobem, per exemple, com que començarem a la plaça dels estudis vellis, des de la cruïlla entre mossèn Antoní Notenes i Carles Mercader i després mossèn Antoní Notenes. Llavors anirem caminant per la Vinguda Indúcia fins al carrer del Dutto Fleming i després farem Josep Pedrosa, també anirem al carrer de Josep Pedrosa, després farem el de Miquel Reberté, pujarem per la Versa dels Dolors, anirem a la masia de Can Cardona, i d'allà anirem pel passatge Can Preciós, que és aquell trosset que queda entre Carles Mercader i plaça Can Preciós, i anirem al passatge Pons, però no entrarem, també ho farem des d'allà, i després cap a Can Ginestar. Això ho hem fet sempre, i a més a més, és clar, ara per què portem dues edicions que fem als carrers amb noms de persones? Però pensa que hem fet les botigues que ja no hi són, i ens en vam deixar un món, ens en vam deixar, però vam fer 3 edicions de les botigues que ja no hi són. Clar, hi havia molts records, hi havia molta gent que, com jo, que de petits ja recordàvem aquestes botigues que no hi eren ara, i doncs era molt bonic. Després, doncs, també vam fer... La primera que vam fer de tot es va ser la cantata del Joan Margarit, de Sant Just. Això va ser la primera passejada que vam fer, i per això et dic, doncs, deu fer 20 anys, 20 anys ja de fer perquè em sembla que era pels 50 anys de l'Orfeu que es va fer la cantata, posa que, que si va ser la primera ara, recordant-ho així, a Grosso Modó, jo diria que si va ser la primera li feia molt poc que es havia fet això. Jo el que trobo a faltar, Maria, són noms de... També que res, amb noms de dones. Perquè no els van posar. Perquè no, però perquè no n'hi ha masses al bar. Perquè no n'hi ha any. No n'hi ha, no n'hi ha. No n'hi ha, és llui, n'hi ha moltíssimes. Això ja es farà, això ja és un altre dia. Però, per exemple, de Sant Lluís l'any passat quan vam fer la banda de Can Freixes, hi havia la Dolors Modolell. Però si no em posaven, no els podem inventar. Clar, clar, i que n'hi ha pocs al bar recentre. Hi ha molt pocs carrers amb noms de dones. Molt pocs, molt pocs, molt pocs, no es posaven. Bueno, hi ha Dolors Modolell perquè ho va demanar la mestreça. Des del Pilar, però... No, però són mares de Déus. Però, bueno, almenys des del Pilar, a la mare dels Dolors, o que era Montserrat, saps el que vull dir. Però no són de personatges, o de persones vives. Sí, així com Cardona, o com pot ser, qualsevol altre. Clar, el Modolell, o d'altres. No hi hagi això, ni el doctor Rivalta, veia tot això. Clar, això no hi és, i llavors nosaltres, la nostra fita, que jo la tinc molt present, molt present, amb això que deies els noms de dones, demà és Lluís, estem fent una actuació amb això. Com a centre d'estudis, però encara l'estem estructurant. I hem de parlar amb la socia de veïns d'allà dalt, i tot plegat, però ho tenim present, ho tenim molt present. A més, nosaltres ja vam anar a presentar en la socia de veïns fa uns anys, quan es van crear els carrers, que encara no estaven ni fets. Només hi havia fet un tros de la Carolina, que a Tassus i la Ceta Sinteta, en sembla, i ja vam anar a explicar quina era aquestes dones, perquè es deien aquests carrers els noms de dones. Però ara l'acció que volem fer des del centre d'estudis és més complerta, és més complerta. És una idea que em va ballar pel cap molt de temps, fins que no vaig posar-la en solfe, que diríem, i la voldré explicar quan la tinguem molt més ligada, però pot ser una cosa molt maca. Llavors ja la tenim bastant avançada, només ens falta com fer-la. L'execució del projecte està fet. Ara és com el portem a terme. I això és el que hem de treballar bé amb la socia de veïns allà dalt, i una sèrie de requisits que sense això no ho podríem fer. Però tot això s'ha de treballar, però això ho farem a partir del setembre. De treballar-ho, que si sortís bé ho podríem fer abans d'acabar l'any, de portar-lo a terme, però s'ha de treballar molt bé per veure que l'esforç que farem val la pena. Que entenc que va lligat, en tema de noms de carrer, d'aquestes dones. De Maria Sinta Amigo, Carolina Catesús, Francesca Cortés i Emilia Guardia. Aquesta és perquè la gent que viu ja sàpiga per què es diuen, perquè molta gent que ha anat a viure allà no coneix ni sa lliure. No saben ni sa lliure. Perquè sàpiguen qui eren aquestes dones. I això val la pena. Això t'obrem de preguntar el setembre, octubre o novembre, oi? Ja us ho diré. Us avenceré de dir, ara ja m'ho pots preguntar, diré. Ara de moment tenim això. Queda preguntar-te també si, clar, sense restriccions de Covid, entenc que no, però si algú s'hi vol apuntar simplement ha d'anar a la plaça als Estudis Vells, a les quarts de nou, al dia 3 d'agost, oi? Sí, no ha de fer res més que presentar-se allà. I sumar-se al grup. I seguir la passejada. I que la canjina està amb la copeta. Llavors, el que també estem treballant, que m'agrada avançar-ho, és en els Premis de Reconeixement Cultural del Baix Llobregat. Aquest any han canviat una mica les bases, els formats, els apartats, les diferents disciplines que hi havia, i n'hi ha un que es diu social, de socials i així. Llavors, el centre d'estudis presentarà les bicis per totes les edats. Bicis de bicicletes? L'ú de les bicicletes de Sant Jordi. Ah, amb bicis sense edat. Ja hem parlat, ja hem tingut un reunió amb el Sant Jordi Solidari, i ens hem posat d'acord. Ells també els sumaran d'alguna manera en aquesta iniciativa. I perquè creiem que és una acció molt maca, que és el més especial, perquè és l'únic poble, tal com em va dir el Carles, que és el seu president, el coordinador, vaja. Ah, me'n recordo que aquesta conversa també la vaig tenir a la ràdio d'aquell que ell també era, que em va comentar que era l'únic poble que fa això, que hi ha molts cofants i ciutats, però que està obert a la societat, o sigui, al poble. O sigui que no és només a residències o ciutats, que és obert a tot el poble. Sí, ho farem en particular. Sí, sí, sí. Tu mateixa volguessis, Maria. Per exemple, hi ha més, perquè hi ha més persones a Minusvalia, nens, doncs també amb discapacitat i tot això, val molt la pena que aquesta acció sigui reconeguda. Nosaltres la presentarem. Sí, presentareu la candidatura, diguéssim-la, no? Sí, sí, sí. Com a candidat optia a optar. Que entri a la terra, que hi entri. A veure què ens diuen. Sí, perquè és així. Llavors hi ha una tria, no sé com ho faran aquest any. Jo hi havia participat algun any amb aquesta tria primera, que es fa que llavors ens passa amb un altre nivell, fins que arriba en el jurat. Però vull dir que nosaltres la presentarem amb moltes ganes i amb molta il·lusió, i que espero, almenys, que arribi a la final. T'anava a preguntar quan és, saps si? El novembre. El novembre és quan anuncien els finals. El novembre es fa l'acte. El novembre és quan ha de ser finalista. Això sí. Si ha quedat finalista diuen la persona o l'entitat que tu has presentat, és finalista de l'apartat en què ho presentem, no? Llavors tu ja hi vas, com a finalista, i hi vas en l'acte, que aquest any és el Prat de Llobregat. Llavors allà espires que diguin si has guanyat o no has guanyat. El premi és el reconeixement, entenc? Sí, sí. És premis cultural. No, no, és el reconeixement. El reconeixement. Vull dir que val molt la pena que ell em fa molta il·lusió i espero que hi arribin, perquè de veritat que és una... A mi m'encanta, vull dir, quan els veus que van a portar la gent, i van somrient, i van contents els portadors de les bicicletes, i a més diem voluntaris de 70 i pico d'anys, que porten les bicicletes. Ara veu 80 persones voluntàries. Sí, sí, no, no, si tot això estarà... És clar, en el currículum que hem de presentar, i doncs vull dir que nosaltres això ho estem treballant, s'han de presentar el primer dia o el segon d'octubre, i hem d'estar presentats, i esperem que si alguna cosa... ja ho tenim molt present de dir, escolta, si alguna cosa que falta de presentar dieu-nos, si no, vull dir, vaja, i ha de dir que això ens fa molta il·lusió, i com que no ens veurem fins al setembre, però com que jo... A festa major sé que ens veurem. Sí, no, vull dir per explicar tot això. Clar, clar. Doncs que segurament quan vingui, i la cosa ja estarà, que a la millor edat sí que són finalistes, no són finalistes, no ho sé si ens ho dirà. No, perquè ho hem de presentar fins a l'octubre, i llavors no ens ho diran. Però jo, com que me n'aniré de vacances a mig setembre, no ens veurem. Oh, això no ho sabia, Maria. Llavors, ens hem de comiar d'ara... No, però quan començaríem? Crec que és a mitjans de setembre que tornem a fer programa... El 13, per exemple, o sigui. Doncs no, el 13 me'n vaig a Lisboa. Perfecte. Doncs, Maria, em falta dir que vagi bé, que vagi bé? No, esperem que ens veurem per la festa major. Sí, aquí hi ha de guanyar els blaus o els grocs, Maria. Jo sóc de grocs. Ai, mira que no et feia. Sí, no, perquè els gegants són grocs. I quan jo, amb la pelmira i tot plegat, ens veiem... Sí, jo feia colla, ja sou grogues. Si és groc, un any vaig ser jurat i anava amb un vestit groc i blau. Ben fet. Nosaltres aquest any creiem que anirem amb samarretes de la ràdio, que és blava, com veu, veus? Ah, sí, és veritat? És tota blava. Sí, sí, sí. Bé, no, haig de recorzar blaus, també, però el meu cor és de grocs. Molt bé, doncs que guanyi el millor. Que guanyi el millor, o que empatin. O que empatin, també. Escolta, Maria, hem de deixar aquí l'espai, amb Catalunya Ràdio. Bon estiu, bona festa major, fins al setembre. Nosaltres... Adéu, Maria. Adeu-siau.