Entrevista a Xavi Ruiz Ribes - 28/7/2022

Bé, entrem a fer aquesta entrevista que us teníem comentada, que havíem presentat al principi del programa i és que tenim el telèfon al Xavi Ruiz Arribas i és Sant Justenc, i a part també responsable de l'àrea d'Amèrica Latina, en el fons català de cooperació. Fins fa ben poc es trobava Nicaragua amb aquesta ajuda, els Nicarawens, però ara ha hagut de la situació política i també per secució podríem dir, s'ha hagut de traslladar cap a Costa Rica on ara hi és i, de fet, la trucada l'estem fent, doncs, Sant Just Costa Rica, saludem al Xavi. Xavi, bon dia. Hola, molt bon dia. Què tal? Bon dia. Xavi, gràcies per atendre'ns. Primer de res, i després preguntar-te també com estàs ara que t'has hagut de traslladar de Nicaragua gairebé corrents fins a Costa Rica. Bé, doncs, diria que ara estic molt millor que fa un mes, però, evidentment, des d'un punt de vista emocional encara aprocego algunes seqüeles en el sentit de que, bueno, jo vaig ser expulsat, com el pare explicarem una mica, no?, de Nicaragua d'una manera tan contundent, i això ens fa que qualsevol persona, en aquestes circumstàncies, visqui la situació com una crisi personal, però això ja ha passat a més d'un mes i, lògicament, ser suport mèdic, en aquests moments em trobo bastant millor i fent el procés una mica de dol de deixar enrere un país el qual he dedicat 18 anys a la meva vida de manera molt directa, perquè vivia allà, en Nicaragua. Anem a parlar per això abans d'ubicar-los, diguéssim, en l'actualitat, una mica tirem enrere en el temps per entendre una mica també la situació que és el que t'ha hagut d'haver de marxar o fugir o directament sortir de Nicaragua i haver d'anar a Costa Rica, que és on el punt on estàs ara, i també des del punt des del qual estàs també ajudant aquests Nicaragüents refugiats que estan sortint també del país, com ha estat aquest procés que crec que va ser fa un mes i escatx, que vas dur a terme? Sí, mira, nosaltres tenim una oficina, dic nosaltres, com a fons català de cooperació, que és un organisme que l'última més ha traslladat als ajuntaments a Catalunya, entre ells en just, doncs tenim una oficina, o teníem una oficina permanent amb en Agua, que durava servei a tots els ajuntaments per fer seguiment de projectes que es financen, doncs a diferents alcaldies, amb monegers, etcètera. Aleshores aquesta oficina, de la qual jo n'era responsable des de l'any 2004, tenia aquesta ubicació justament perquè ni que ara ho tenen molts ajornaments, és probablement el país de Centra Amèrica, que ara ve diria d'Amèrica Latina amb més vincles amb Catalunya, històricament, i per tant tenia tot el sentit del món posar allà a l'oficina. Jo de feia 18 anys que era el responsable d'aquesta oficina, inicialment de Centra Amèrica, ara sóc responsable per a tota Amèrica Latina, i en general sempre hem tingut una bona relació amb tots els governs que hi ha hagut durant tot aquest temps. Era part de la nostra emissió, és a dir, establir un contacte a nivell de governs, tant locals com nacional, per poder fer la nostra feina, simplement, això no volia dir cap tipus d'incidència partinària ni res, simplement és una qüestió prògica i diplomàtica per a dir-ho així. De cooperació, sí. Bé, doncs, com sabeu, ja fa més d'una dècada que el començant dinista per rebre el poder a Nicaraua. El president actual, Daniel Ortega, va agafar una línia cada vegada més dura de persecució contra tot allò que fos oposició o tot allò que anés en contra de la seva doctrina particular i de la doctrina del partit de govern. I això ha acabat rebotant sobre tota la cooperació. Ja fa molt de temps que la cooperació, en general, l'està fent per seguida. Hi ha moltíssimes entitats que han estat il·legalitzades al país. I, malgrat tot, nosaltres pensàvem que el fet de tenir una bona relació amb el govern ens implicava que, com a mínim, podríem seguir treballant. Bé, tot això es va trencar el dia 2 de juny, exactament, que és un dia que ja tinc mercat en el meu calendari personal, perquè aquell dia nosaltres vam fer una reunió on explicàvem que faríem uns canvis operatius. Nosaltres ha fet la nostra oficina regional, perquè l'oficina de Marau és per tot Amèrica i Ítina, el que volia mena passar-la ja amb l'altre país per no costar per a mena operativa, per facilitats administratives, burocràtiques, de migració, etcètera. I la nostra intenció ja era precisament venir a Costa Rica. Bé, doncs, inicialment vam fer una reunió amb el govern, explicant això, jo crec que es va entendre bé, la reunió va anar molt bé, de fet, i parlo de reunions a nivell ministerial, però aquell dia, 2 de juny, a la tarda, suposo que la nostra decisió va arribar al de tot, i en algun moment arriba una ordre, per la qual nosaltres, si marxem del país, no podríem seguir treballant a Nècara, i de fet, m'avisen que si jo surto del país tampoc podria tornar a entrar, i durant totes les trucades i totes les gestions que jo faig aquella tarda, amb l'embaixada, amb els meus caps aquí a Catalunya, etcètera, expliquen la situació, tot això deriva en què, al vespre, jo rebo una trucada des d'un ministeri, i ets plena d'un donal càrrec, on em donen 72 hores per marxar del país, és a dir, s'expulsa directament del país. Amb excuses falses, de fet, perquè em veien que estava en una situació migratòria i regular, el qual no era cert, i, per tant, era una decisió purament política. A partir d'aquell moment, inicieu un procés de 72 hores, de fet, menys, per intentar sortir del país amb condicions de seguretat, perquè, a mínim, ho garantien, en aquell moment, que aquesta ordre fos efectiva o que es pogués fer efectiva, i que jo pogués sortir amb seguretat per la sortida. Doncs, la veritat és que són 72 hores, diríem, de pel·lícula, perquè tot el que ha passat, a partir d'aquell moment, va ser posar-me en contacte amb l'ambaixada, perquè em donessin aquesta seguretat i puguem muntar un operatiu de sortida, i salvar totes les coses que jo tenia a Nicaragua, vents personals, vents del Fons Català, salvar el personal que teníem contractat a Nicaragua, perquè a nosaltres, evidentment, el fet que m'expulsessin a mi, podia suposar també conseqüències per altres persones. Bé, tot això és en boca, que el dia 5 de juny, ja, amb tot un operatiu que hem muntat per fer-ho efectiu, doncs, surto de Nicaragua, acompanyat de personal de l'ambaixada, de membres de seguretat també de l'ambaixada, guardia civil, i per sort, passant totes les dificultats que jo vaig tenir aquell dia, vaig poder creuar a la frontera per Costa Rica, per terra, i ara estic aquí a Costa Rica. En aquest viatge trajecte, explicaves una mica com a pel·lícula, clar, en el camí, comentaves aquests companys de feina o persones també que estaven treballant o conjuntament amb tu, amb el Fons Català de Cooperació, en aquestes persones no els ja ha passat el mateix, no han hagut de marxar, o de moment no sé si tens contacte amb ells, per si també han patit, diguéssim, la mateixa situació que tu, i es troben amb la mateixa tesitura d'haver de marxar, o s'estan en contacte per les melles i elles? Sí, sí, seguim en contacte. De fet, el personal del Fons, i persones que estaven d'una altra manera vinculades als projectes, doncs, de moment, no han tingut cap conseqüència directa. Nosaltres vam tenir, des del moment que vaig marxar jo, l'oficina del Fons va estar sota el seguiment policial, això és el que doncs m'explicaven ja, des de la distància, teníem un cotxe de policia pràcticament tot el dia davant de l'oficina, i hi havia un cert seguiment de les persones que entraven i sortien, però nosaltres el que hem fet és anar tancant aquesta oficina, perquè com que el representant, en aquest cas jo, havia estat explosat i ja no tenia sentit, doncs, mantenir-la allà. Però, per sort, en aquests moments, i amb tots els mecanismes que hem pogut també fer i contemplar, per mantenir aquesta seguretat d'aquesta gent, doncs, per ara, no hi ha hagut represàlies directes contra aquestes persones. Has passat por, Xavi, en aquests moments, perquè sí que és cert que hi ha aquesta política d'extermini, podríem dir, d'Ortega, no, i en presos polítics també hi ha, en fi, surten vídeos o imatges de persones també perseguides, o mateixos polítics, i d'altres que segurament no ens arriben i tan sols, però realment no ho vius, és a dir, ho has viscut en por, és petit, per la teva pròpia integritat en algun moment. Sí, sí, se'n subta. Pogó em va sentir, especialment les 72 hores d'aquestes, que van ser les més importants, els ha dit que des de l'expulsió, fins que jo surto del país, doncs, bueno, s'havien de fer moltes i moltes coses, pràcticament sense dormir, per aconseguir salvar-ho tot, i sobretot salvar la meva integritat. Jo, potser el que va més de mi era que s'inventessin algun delicte específic, i que, per tant, m'acusessin d'alguna cosa, doncs que suposés s'anys a presó o el que fos. És a dir, en aquestes circumstàncies, com que tot havia estat per telèfon i no tinguava encara avui cap paper on hi hagi una exposició formal, doncs, bueno, s'hauria pogut inventar qualsevol cosa i acusar-me, no ho sé, a saber, des d'algun tràfic fins a qualsevol altra cosa. Les condicions d'allà, evidentment, de les presons, com ve sabem i també vosaltres sabeu, però la relació que hi ha, doncs, en feixots amb periodistes, amb ràdio camuà, etcètera, doncs és més realment penosa. És cert que el fet de ser estranger em donava a mi una certa protecció, molt entre cometes, perquè han passat també coses contra estrangers que no és gaire normal en qualsevol país, que vagin per un estranger, quan tenen certes proteccions consolars, però tot i així pensem que l'ambaixadora d'Espanya ha estat un any sense poder entrar ni caràgua. És a dir, si l'ambaixadora ja no la deixen entrar, què em podia passar a mi, no? Tot això tu arribes a pensar durant 72 hores fins que tu creus la frontera, poses un peu altra banda i, aleshores, t'arriba una sensació de cop emocional, de dir, ara sí, em sento segur, em sento segur amb l'exposició de Costa Rica, que estan submersos a la llei i, per tant, estàs en un país democràtic amb aquestes coses i ja no et poden passar. I de quina manera, des d'aquí, des de Costa Rica pots ajudar aquests ni caràguaengs refugiats que estan intentant també sortir del país? Tens alguna manera, via també, a través del Fons Català de Cooperació o en la teva situació, temps, una mica, és a dir, temps de tèmar, alguna mica, diguéssim, que puguis tenir certes represàlies en un futur per la teva insistència en aquesta feina? Ara estem fora del país i, per tant, l'Institució de Seguretat canvia molt. És cert que aquí a Costa Rica ja estem parlant d'uns 150.000 solicitants de refugi, molts més que estan també aquí a Costa Rica i que no han demanat refugi, però que d'alguna altra manera treballen o intenten treballar aquí al país. I, per tant, hi ha un cúmul de gent que necessita suport, des de tots els punts de vista, legal, de salud mental, de formació, etcètera, perquè puguin desenvolupar una vida digna, no? Ni caràguaengs que han sigut expulsats o han hagut de fugir per la repressió o perquè ens se senten perseguits o perquè siguin. Aleshores, nosaltres, amb això encara no puc ser molt explícit, però sí que és un tema que hem estat parlant amb molts ajuntaments, entre ells també els senjors, per veure d'aquí de manera podem seguir recolzant ni caràgua a través de la seva gent, en aquest cas, dels ni caràguengs, ni caràguengs que estan vivint o que es troben refugiats a Costa Rica. Sé que senjors solidaris han iniciat un procés de treball en aquesta línia, que em sembla molt interessant, el que hem de fer és coordinar tot aquestes accions, perquè també hi ha altres ajuntaments que volen seguir línies similars. Jo, de fet, he intentat reunir-me amb entitats diverses que estan aquí al país i agències de cooperació per veure de quina manera podem seguir recolzant la gent de ni caràgua, però haurà de ser per aquesta via, perquè les altres ens les han tallat, és a dir, l'esviar oficial, les vies de col·laboració amb els alcaldies i amb el govern de ni caràgua, pràcticament, ens estan impedint de poder-hi treballar per tant nosaltres busquem vies alternatives. La salut digues si ens els ni caràguens i de les persones de ni caràgua, tu que hi has passat també tants anys i que has vist també una evolució, la pèrdua de la democràcia, com podries dir quina és la salut que té el país o almenys la capital? La situació econòmica, realment, és molt dolenta. Clar, en aquests moments el món, la situació també és difícil per temes inflació, cosa de la vida en general i com ha fet això sobretot a les classes més baixes. En el cas de ni caràgua, el fet de no tenir un govern democràtic i per tant que hi hagi unes limitacions també en tot tipus de llibertats, en públiques comprivades, fa que la gent també se sentin que era més cohibida per poder desenvolupar-se i poder treballar alliorament o poder fer el que li agrada. Estaven parlant abans del cas dels periodistes. El cas de ni caràgua és un risc i és un risc també ser de moltes altes professions. Per tant, tot això influeix, la qualitat de vida de la gent i, globalment, ni caràgua pateix una crisi a tots els nivells, molt, molt gran. El que passa és que tampoc hi ha una capacitat de resposta per la població perquè la repressió fa que sigui impossible fer-ho des de dins, no hi ha manera de protestar, ni de sortir al carrer ni de fer res en contra del govern i que, a fora, és molt difícil perquè també hi ha molta desunió a nivell de l'oposició i, per tant, creiem que això pot durar molts anys i que la situació de ni caràgua no té perspectiva de solucionar-se a curte al mínim. Per tant, nosaltres hem de ser realistes també, seguir fent el que puguem fer a favor de la gent de ni caràgua però des d'allà on ens deixen treballar, des de l'exili. A Sant Jordi Solidari també coneixíem el cas de fa uns mesos, doncs també sabíem que els havíem frenat, inclús els ingressos o els diners que ja enviaven, quedaven frenats, passaven pel govern, després no sortien i, segons tinc entès, els va ser molt dificultor seguir treballant amb els projectes que ell tenia. No sé, en aquest punt, que comentaves que també tenies pròximes reunions o que estaves amb contacte, no sé si en veis també tens contacte amb l'entitat de Sant Jordi Solidari i en quina situació estan si, més o menys, entenc que amb aquesta privadesa de poder accedir realment a ajudar el país. Sí, sí, amb Sant Jordi Solidari, doncs, tinc contacte directament amb el seu president, amb en Lluís Casals i amb altres persones també de l'entitat i anem valorant una mica sempre i nosaltres, a la mesura que podem, repulsant-nos per trobar sortides, en depenent d'aquesta situació. De fet, nosaltres, com a fons catalàbem, està a les mateixes, durant molt de temps hem tingut molts problemes en rebre transferències, les nostres fins i tot eren per temes operatius a l'oficina i hi ha hagut, a vegades, que no he pogut ni pagar el salari del personal que jo tenia a l'oficina, perquè no ens arribaven les transferències, el govern es bloquejava, ens demanava informació duplicada, que mai podríem acabar de respondre, i doncs tota aquesta situació ets afectat a tota la cooperació en general. Per tant, ara, el que s'ha de fer és buscar alternatives, com deia, ser imaginatiu, ja no podem seguir fent cooperació en Nicaragua com històricament s'havia fet, i, per tant, ara s'ha de buscar noves fórmules. Com deia, també, l'avió oficial està tancada. Llavors, jo crec que sí que ara, si les diferents organegers catalanes i els ajuntaments de Catalunya ens unim i podem fer projectes a favor de la població refugiada, aquesta és una línia de treball que té molt de futur, perquè aquesta població probablement seguirà molt de temps, molts anys aquí en Nicaragua, allà a Perdoa Costa Rica, i per tant, hem de buscar alternatives de vida per aquesta gent. Inicialment, aquestes persones estaven dormint al carrer. Actualment, la situació és una mica millor, però hi ha gent que encara no pot ni estudiar ni treballar, perquè legalment encara no està reconeguda ni com a refugiada, ni com a resident, com a res. Per tant, hem de trobar solucions per aquestes persones. I això és un repte molt gran, i crec que aquí siguem de subesforços des de la cooperació catalana per poder tirar endavant aquesta línia. Xavi, un parell de qüestions abans d'acabar, comentaves això, és de tenir una visió, o s'ha de tenir, hem de tenir imaginació, deies, per poder ajudar o per cooperar tots des de fora, perquè no es pot fer des de dins, o cooperant directament amb el govern, està clar. Tens una visió positiva o tens una mentalitat positiva o una actitud positiva davant d'aquests mesos o anys pròxims que poden venir davant d'aquesta situació en Nicaragua? Bé, costa tenir una visió positiva davant d'una situació tan dramàtica, com la que tenim i hem tingut aquests últims anys, però sí, amb això crec que aquesta part des de la cooperació, o els que ens dediquem a la cooperació, no ens ha de faltar mai. Nosaltres estem acostumats a treballar de situacions molt difícils, davant crisis molt fortes, de les emergències, que moltes vegades succeixen, que ens agraïm tot això, ha de ser positiu i ha de pensar que la teva feina suposarà un canvi de vida per a algunes persones. Clar, nosaltres no podem resoldre la pobresa al món ni podem resoldre els grans temes globals des de l'ambi local, quan nosaltres treballem. Però sí que podem fer experiències concretes en un municipi, en una comunitat, en un grup de persones, en un grup de víctimes de violència de gènere, per exemple. Nosaltres hem estat fent durant molts anys. I jo crec que encara que ens posin totes les barreres possibles, obstacles i dificultats, sempre hem de trobar la manera per seguir treballant i col·laborant amb la gent competència, que ho passa millor, pitjor. I aleshores, jo crec que des de Costa Rica, ara s'ha de fer aquesta feina i s'ha de ser positiu i optimista. I ara sí, Xavi, per anar acabant, què és el que tu o t'empeny directament atirant davant tot i tot aquest periple que has passat que vas ser expulsat per dir una manera de Nicaragua i estàs a Costa Rica? Què és el que internament dins teu encara et deixa... Doncs aquestes ganes de seguir lluitant i aquestes ganes de posar-hi il·lusió? És bàsicament la gent. És a dir, les persones que jo poso, clar, de tothom molt cara, ulls, perquè són la gent amb la que jo he treballat durant molts i molts anys. De fet, ara aquí he vingut a Costa Rica m'he retrobat amb moltes persones de Nicaragua de feia anys que no veia, perquè havien vingut aquí abans que jo, o havien fugit o estat expulsades. I a final, nosaltres ens veiem a la gent. A mi m'agrada molt la meva feina, perquè és una feina molt real. És a dir, cada dia estic parlant amb gent i cada dia estic veient problemes concrets. I, per tant, la meva emissió és veure de quina manera podem ajudar-nos a aquests problemes. Llavors això no s'acaba mai. I, malgrat les dificultats que es posen als governs, nosaltres hem de seguir treballant per aconseguir aquests petits eventsos, que jo crec que sí que s'aconsegueixen, perquè jo miro enrere, 10, 15 anys, 20 anys enrere, i dic, com a Déu, ni jo tot el que he aconseguit, no? No haurem acabat amb la pobresa, no. Però sí que m'ha aconseguit que uns quants milers de persones, en aquests moments, visquin molt millor que havíem fa 20 anys. I aquesta és la dinàmica que hem de portar des de la cooperació. Jo crec que això ara ho farem aquí, a Costa Rica, que hi haurà persones que, potser, aquí dels 3 anys, diran que estan en una situació molt millor de la que estaven actualment. I, per tant, això és la que nosaltres ens mou, i ja ens fa seguir treballant. Doncs Xavi Ruiz Rivas, com deia, amb l'inici responsable de l'àrea d'Amèrica Latina, del Fons Català de Cooperació. Moltíssimes gràcies per atendre'ns, per explicar-nos la teva experiència, que de ben segur que tampoc no és fàcil. També amb molts ànims des d'aquí de Sant Just, esperant que tot evolucione una manera més positiva, i que tampoc no deixis anar a aquest positivisme que t'ajuda també a empènyer i a tirar endavant aquests projectes. Com deies, que cada projecte i cada persona té ulls i cara i noms, i que suposo que això també és el que ho empenyeu i ajudeu a la resta de gent. Moltes gràcies, Xavi, i molts ànims. Molt bé, a vosaltres. I molt d'agost de poder parlar amb la gent de Sant Just d'Esvern, que és el final molt poble, i és allò que en sempre torno cada any. Una abraçada, que vagi bé. Gràcies i la vieta. Gràcies i la vieta. Gràcies i la vieta. Gràcies i la vieta. Gràcies i la vieta. Gràcies i la vieta. Gràcies i la vieta. Gràcies i la vieta. Gràcies i la vieta. Gràcies i la vieta. Gràcies i la vieta. Gràcies i la vieta.