Entrevista a Carles Sànchez i Ricard Serrano - 19/9/2022

I lent perquè quan veient la nawet demòria que heu tingut els seus fills... que tenien més malréalits si s'estan orientedent de la neusparada amb瓜t. Doncs bé, les persones que sé que tenim avui aquí a la misora i que no ens fallen mai, un d'ells sempre és el Carles Sánchez, el coordinador d'en Vici Sense Dat, aquí al nostre municipi, Carles, bon dia. Molt bon dia. Tinc que no falla mai, a més, com sempre amb aquest somriure, amb aquesta il·lusió i ganes, i a més avui ben s'ha acompanyat, si no tinc mal apuntat per aquí, del Ricard. És així? Sí. Bon dia, Ricard. Bon dia. Ricard Serrano. Sí. A més, en el cas dels dies, no sé si prefereixes que parlem amb castellà o t'he sentit a fora. A nivell d'oïda sóc bilingüe. Pots unes respostes amb castellà, per això cap problema. I, a més, el vocabulari és molt més ric en castellà i vull més còmodo. Cap problema, doncs vinga. I tant. I tant. Carles, com estem? Bé, bé, bé, molt bé. Hem descansat i molt tranquil·lets per això. Hem agafat forces per seguir pedalant, no? Sí, sí, sí. I hem començat a topejar. Sí, oi, sí. Estic veient una de les notícies de fet que ens en fèiem ressò a principis de setembre. És que aquests mes de setembre s'han incorporat nous voluntaris, no? Si no, tinc mal encaminat. Es va fer la sessió que està teòrica, també la pràctica, el mes de juliol, així que segueu creixent. Suposo que també hi ha gent que surt i altres que entren, no? Ah, anem així. I aquest mes, també, és un mes històric com hi ha temes de mobilitat a molts municipis i ens demanen també visibilitat. I també hi vam fer una trobada de voluntariat, com la que vam fer aquí a Sant Just Soliari, ara la vam fer ja a Castel de Fels. I va estar molt maca. Com una festa nou, una trobada. Sí, vam anar als de Sant Just, un grupet de 10 amb els tricicles, fins a Castel de Fels. Fins allà, eh? Sí, sí, sí. Amb el tricicle. Sí, sí. Van venir de Barcelona, també, de Terrassa, de Sant Cogat, i va estar molt xulo. Allà vam fer primer, hi havia una pedalada de Castel de Fels que es va aprofitar perquè el capítol d'allà també busqués més voluntariat i després vam fer una queda de nosaltres amb algunes activitats i, per conèixer, ens intercanvia experiències. Doncs això, els de Sant Just, els de Barcelona, els de 8 capítols que... I bé, bé, i amb novetats, també, perquè començan nous capítols, sembla ser, i molt, sí, sí. A nous municipis, també. Sí, a Cornellà, també hi vam presentar, i la veritat és que... contents, contents molt. I crec que també venies content per portar avui el Ricard. Home, això... Que jo sí que crec que és el més baterà. Sí, de... Perdó, del sociosanitario... Sí, de Sant Joan de Déu, no? De Sant Joan de Déu. Ja llevo 10 anys. 10 anys? 10 anys. Empecé... nada, de forma muy sencilla, más con mucho miedo, porque yo ese mundillo no lo conocía y me impresionó un poco. Y dije, probemos. Y la verdad es que ese probar fue ir asumiendo más competencias, más actividades, y hecho allí de todo. Lo único que con la pandemia, la pandemia anuló todas las actividades. Y cuando se empezó otra vez a desconvocar todo el problema, atendí otra problemática diferente que no eran actividades urbares. Pero poco a poco me fui quedando sin trabajo. Hasta que le comente a la coordinadora, digo, bueno, qué hago. Dice, mira, nos están haciendo un servicio de triciclos. Y dice, yo voy bastante desbordada. Si quieres coordinarlo, y dije, ningún problema. ¿Por qué? Porque en el sociosanitario hay tres actividades. Lo que es hospital de día, lo que es un hallar de enfermes mentales, con total autonomía, no están cautivos, o sea, pueden salir perfectamente. Y luego lo que es propiamente el sociosanitario. Son tres actividades muy diferenciadas. Y había que coordinar con triciclos, con la disensidad, coordinar todo ese manejo. Y de paso me dice, y si quieres... Pedaleas también, ¿no? Pedaleas. Y yo como nunca tengo un no por respuesta. Simplemente probemos y a ver qué sale. Me he convertido en agente doble. Soy voluntario. Soy voluntario de triciclos. Lo único que le puse una condición a Carlos es que cuando hiciese de voluntario de triciclos fue un servicio prestado al sociosanitario. ¿Por qué? Porque si surgía algún problema ya estaba yo para poder... Como responsable, ¿no? Entonces, por un lado, me miro los deberes de la semana. Aviso a los distintos sitios de qué día. Normalmente son siempre los mismos. De qué día van a ir los triciclos y cuatro triciclos. Y según cómo funciona cada una de estas tres actividades, por ejemplo, hospital de día, simplemente con decir que van a ir el miércoles por la mañana ya me desentiendan. Ya está gestionado. Con la YAD tengo que insistir, porque ya hay cambios de turno y normalmente se presta el fin de semana, en sábado. Así que tengo que estar un poco más pendiente. Oye, que van a venir dos triciclos y tener preparado a alguien. Y en el socio, que es mucho más complejo, ya digo que voy a ir yo. Y ya me encargo de buscar a la gente y bajarlo. ¿Eres como un monitor del grupo, no? Sí. El final, això és l'ideal. T'he vist interna, dins i fora. És que tenim un voluntari que coneix tot aquest equipament que hi ha en aquests tres, amb persones amb diferents necessitats. I ens dona tranquil·litat i ens facilita, però tu pots arribar a imaginar. Si hagués un Ricardo a cada equipament, està molt bé. El Ricardo també ho ha dit. Quan vam estar parlant abans de l'entrevista, em deia que hi havia una persona que ens agradaria tenir aquesta visió que té. Una visió molt perifèrica dins de l'equipament, de fora, de ser responsable de les persones que estàs passejant. Sí, amb la ventaja no només del funcionament, sinó que conozco a les persones. Las auxiliares y las enfermeras también me conocen. Por lo tanto, nos pasamos información. Oye, que voy a venir esta tarde, a quién me dejáis, a tal, tal. Y si no, pregunta por alguien más. Eso es lo que es sociosanitario, que es la parte más delicada. Más delicada porque la problemática es muy distinta. Y sí que hay mucho cambio de turnos. En el hospital de día, lo único que le he dicho a Carles es que si algún día falla algún voluntario, que ya cojo yo, es de ciclos. Ara entenc per què deia... És una persona extraordinària, em deia. Mi mujer no piensa en lo mismo, pero bueno. No sé, però el Carles també... Y también el CIFA marcha... O sigui, el CIFA li fa monitoratge, com a voluntari de marxa, o sigui... De marxa, de marxa. De caminables i marxa nòrdica, sí. Marxa nòrdica, el que passa és que també ho he deixat. La marxa nòrdica es posa com una prova per allà a residència, per comprovar com afectava l'activitat física a pacients mentals. Porque el confinamiento les descompensó a todos. Entonces se hizo la prueba y se comprobó que el ejercicio de una hora, aunque fuese a la semana, se les hizo una analítica al principio y otra analítica al final y se comprobó que algo había mejorado. Aquest beneficio, eh? Sí, de l'esforç. Imagino que també anaven amb aquests tricycles. També és beneficiós, per ells. Sí, entonces yo me apunté voluntariamente a la persona que hacía de monitor de la marxa nòrdica a acompañarle porque él desconocía, claro, eran unos 15 o 16, desconocía. Pero ahora ya todo funciona, normalmente, y he dicho, yo quiero ir al gimnasio, salir del gimnasio, entrar a las 6 y media, salvo a las 9 y media, desayunar en casa tranquil·lamente, leer las noticias, y luego me pongo en marcha. No sé si està correcte a fer-ho, però volia preguntar-te l'edat. No hay problema porque... Vull dir, a veure, que padelles. Porque así hay gente de mi edad que se pueden animar. Exacte, exacte. Yo tengo 75, 75. I tirar endavant aquests tricicles, que són elèctrics, però vaja, que no sé si és la teva forma. Bueno, he tenido que pedir a Carles que cuando yo lleve el triciclo, solo llevaré una persona. Porque tengo algún problemilla, porque con dos subiendo es complicado. Y la verdad es que disfruto mucho, y como además también conozco a los que van, es satisfacción doble. Ja et vaig dir que és una passada, i ens passava això al soci, que la Laura, que és la coordinadora, que és una professional, però és una apassionada, però va molt, molt, molt, molt. No arriba a tot. Fins que va entrar Ricardo, era bastant... A vegades anàvem, ens costava... No ens esperàvem, perquè havia hagut un canvi de torn, patíem una mica. I des d'aquesta ell, això ja és una altra cosa. I molt contents, i el que comentava, un exemple que tothom pot ser voluntari. Sí, no hi ha ni d'edat, ni... No hi ha cap impediment. Perquè ja ho coneixies abans, abans que t'ho proposéssim des del soci sanitàri, coneixies o havies vist aquests tricicles pel municipi? No sé si... És cert que, uns mesos antes, sí que algun dia havia vist els tricicles, però hacía poco, o sea, no era un tema... Hacía poco, porque también con el tema del confinamiento... Sí, van estaturats. O sea, cuando se empezó a relajar todas las medidas de confinamiento, fue cuando empecé a verles. Y, por lo menos, visualmente... Però coneixies el projecte o no... No entendía... No. Unos que iban ahí en unos triciclos... Quines són, no? Y... Y bien, termina también haciéndolo. Hasta el cuello. I com veus? Vull dir, implicat, eh? Com veus la... Com defineixes l'entitat, com hi treballen, la implicació del Carles, com funciona aquí? Perquè és cert que cada capítol, com diu el Carles, és diferent, a cada poble, hi ha persones diferents, voluntaris diferents, i funciona de manera diferent. Bueno, primero, yo, Carles, no sé cómo... No he ingresado todavía. ¿Dónde? ¿Por qué tiene que ingresar? No, no. ¿Para debir a tres? No, gestionar... a los voluntarios. Con todas las incidencias que supone cada uno de los voluntarios. Porque todos tenemos algún problema en un momento determinado. Por lo tanto, tiene que gestionar todo el colectivo de voluntarios. Tiene que gestionar todo el colectivo de servicios que se prestan. Se tienen que prestar servicios a particulares. Ahí lo tiene que hacer él. Sí, a residencias, ¿no? Tiene que gestionar residencias, que si tienen la suerte de que hay alguien en la residencia... ¿Un Ricardo? Con que pueda contestar. Entonces, claro, gestionar todo eso, que es de hoy para mañana, que me falla alguien. Es muy complejo. Yo le admiro. Y yo lo único que hago es un granito de arena. Sí, pero amb todas las grandes arenas, es como sustituen las cosas. Y la verdad es que me sorprendió que los usuarios, cuando los llevas, me han comentado, sobre todo, en el hospital de día. Ah, mira, por aquí está tal sitio. Por aquí está tal otro. Se les ve, que empiezan a disfrutar, porque empiezan a ver cosas que ahora no pueden ver. Claro. Y disfrutan. O gente que no les sirve visualizar cosas que no han visto. Pero eso de salir y llamar la forma como tienen los triciclos que ellos van delante, que les van del aire. La verdad es que ellos están encantados. Y en algunos, sobre todo, en la llar... Oye, que yo... Yo el sábado quiero ir. ¿Dónde me tengo que apuntar? Hi ha força de persones que volen. Hay de todo. Pero es que, además, no es un tema que un usuario diga que quiere ir. Es un tema, además, de que el centro considere que esa persona le puede servir como terapia. Sí, que es una doble decisión. Claro. Se envía a aquella gente primero que quiere ir, no se esfuerza a nadie. Y, segundo, que le puede resultar, al sector de terapia, le puede resultar interesante. Por ejemplo, hay gente de sociosanitario que me dicen que ni se me ocurra llevarles. El tipo de patología o la... El tipo de patología. Entonces, no es solamente prestar un servicio de... Yo quiero ir, sino que es el centro, el que determina si esa persona es idónea o noidónea. Y que pudiera tener beneficio. Por lo tanto, también en ese aspecto, yo también hago de comunicación interna, ¿a quién podemos llevar? Pues, mira, llévate a este tal... Si vienes tú, llévate a este. Si no, ya buscaremos todos. Tens la part positiva de que, el nam tu, que tu ets una persona que els coneixes, que treballes amb ells o que estàs amb ells, és com anar amb el pare o la mare. A la teva documentada, que com a la resta de capítols, normalment van gent gran, ja no sé què aquestes persones, doncs, poden tenir algun tipus que comencen a fallar la memòria, o tenir de menys, o potser estan menys actives, que si tothom és molt, molt agraïnt. I, com a senjús, també anem amb altres perfils que potser et pot semblar que no notes aquest agraïment, o sembla que igual no ho estiguin gaudint, però realment ho gaudeixen, o és molt beneficiós per ells. I també amb les persones amb alguna diversitat funcional. Anem a l'esproceat, que és l'ocupacional, però a poc a poc, i al CAE, que és detenció especialitzada, són persones que recreixen molta assistència, i es van comentar de fer sortidetes, quan anéssim de mitjaureta, d'anar provant, sempre amb una professional. I amb un acompanyant. Un acompanyant sempre, i hem vist uns avenços que ahir els comentava, un company que es emocionava, un nen que volia pujar, però es baixava, no podia, i cada cop que anàvem provàvem uns minuts, i els dos mesos va seure, i va sortir. Deien les professionals que no es pudeu imaginar el que representa això. O un ossori particular que tenim, que al principi també no aguantava els sorolls, ni els sods, anava molt neguitós, i ahir va venir a castellafes amb nosaltres. O sigui, i feliç, i llavors, clar, si hi ha persones que coneixen a qui estem portant, i són terepeutes, o tens un interlocutor, que poden ells decidir la part de com el projecte, si pot ajudar, doncs clar, amb carinyo i amb paciència, s'obtenen uns beneficis molt bèsties, a nivell d'autostima, o de poder estar. Clar, ara aquest nano, amb els seus pares, es pot fer més coses, perquè s'ha acostumat. També ha estat, en aquest cas, la mare molt valenta, de com insistir, no oblidar-lo, però veure que és igual, però no, no. Veure que podia i ajudar-lo. Sí, que nosaltres també hi anàvem. Ostres, però que no t'ho preocupis, que ha passat el temps, i ahir és el que et dic, que passaria el dia, i va tornar, i... I clar, veus això, i dius, tia, ho és. Home, tio, dona, si són globals, no només per la persona, hi ha per la família, és a dir, per el seu entorn més immediat. Però en aquest cas, que hi hagi un Ricardo, és ideal que sigui on és, perquè potser és l'equipament, que no és l'has procedut, però sí que té com aquests tres equipaments a dins, amb diferents tipus de persona, i va genial. Clar, diguéssim que té una particularitat diferent, a la resta dels quals, amb entitats particulars, o residències, que teniu un perfil una mica més... més mercat, més conegut, potser. Exacte. Ja sabeu... No, la veritat és que... que molt bé, molt bé. Està content el Ricard, jo crec que, no?, valoració general, diguéssim, d'ensar que vas començar a pedalar i a involucrar-te. Sí, perquè, a més, el mundo del voluntariado és un mundo muy especial. Yo he descubierto habilidades que no sabía que tenía. Tu i els seus? Sí, sí. O sigui, habilidades en poder-me relacionar... O sigui, socials. Exacte. Ese mundo social de personas que te necesitan. Y, claro, los que venimos de una actividad muy limpia, muy sana, encontrarte con personas que te necesitan, pues al principio es un choque, es decir, ui, cómo voy a asimilar esto. Entonces, descubres, como voluntario, unas actividades... unas habilidades y dices, si soy capaz de relacionarme con gente que no está como yo, pero que les trato igual. Yo, por ejemplo, nunca he querido saber qué enfermedades tenían. Porque entonces, si sé la enfermedad, les voy a tratar como un enfermo. Luego, en sí, con el transcurso del tiempo de algunos. Pero nunca lo quiero saber. ¿Por qué? Porque lo que estoy viendo es una persona. Y he descubierto esa habilidad de ver gente con ciertas deficiencias que los tratas de igual e igual. Deixeu-nos tractar d'endormalitzar-lo. Més d'allà de les necessitats que puguin tenir. Em refereixo a si algú que coneix que té brots o que té una certa... Sí, suposo clar, el mínim nivell de... El nivell mèdic, diguéssim, no? Això sí. Ens queden 3 minutets. Tinc a punt de per aquí, Carles, també. A més, van parlar l'altre dia, també, a muntar els organitzadors. Hi ha cursa de càrrecs amb data. Hi ha 12 i 13 de novembre. No sé si el Ricard ho sap, això que heu fet alguna baixada a les bicicletes, és coneixedor. Bueno, em vaig trobar, a més a més, a l'incansable organitzador. I baixareu, sí, sí, baixarem. Sí, hi haurà baixada de bicicletes. Sí, sí, perquè hi ha molta gent del poble. I donem, com sempre, visibilitat. I tant. I ja... És un bon aparador. És molt bon aparador. I el primer de vegades ens va ajudar molt, perquè des d'aquella baixada ja es va apuntar gent al voluntariat i ho farem. Jo no participaré, perquè estaré... estaré participant a la cursa. Ah, val, aquest any baixes prou car, no? Sí, bueno, l'any... L'hi he passat, també. Més del primer any. Perquè, però jo tinc ja la parella... Categoria? Categoria senyors, no? Jo... Jo els veig, jo els senyors. Senyors, no és, la categoria, crec que és. Sí, però bé, aquí és passar-ho bé i... I tant. Llavors potser veiem el Ricard, baixant la... o no. O caminant, potser. Eh... També en procuro... Es pot anar caminant, també. També en procuro... regular les activitats. Clar. Tampoc es pot arribar tot, no? Clar. Però algú del grup, ja dic jo, que... que se'n carregaran, com l'any passat, se'n van encargar i fa dos. No, fa dos que no va haver-hi cursa. El 19. Exacte. El 2019, després el 21. Sí, sí, sí, sí, sí que farem. I el dia 30 tenim també cursa voluntariat, tenim algun... 30 de setembre, eh? La 30 de setembre hi ha curts, també, hi ha uns quants escris també de Sant Just, a veure, també, i... i bé, i no... I no parar. Abans de marxa, que ens creu un minut, on troba informació si algú que ens està escoltant i vol contacte amb vosaltres, vol ser voluntari, vol saber com funciona... O se'n va a Sant Just Solidari, no?, al JustSolidari.cat, i allà sempre la pàgina principal, o si hi ha un curs per apuntar-se, o informació per fer-se voluntari, o a la web de l'associació www.visitsensidad.cat, i allà també Twitter, Instagram... Sí, i també les xarxes, però sí, sí. Doncs molts d'èxits, Carles, inaugurem aquesta temporada, ens veurem sovint. Potser un cop al mes, una cosa així, veurem, però... Sí, ja ho vam dir, i mirarem... Ens anàvem veient molt aviat... ...en personatges il·lustres... I tant. Ricard, moltes gràcies per passar per aquí. I gràcies per ajudar també aquesta entitat, ens veiem aviat, i Carles, el mateix, ja ho saps. M'agradariaíssima de que passis per aquí, ens expliquis tot plegat. I que vagi molt bé, molts èxits, amb la bicicleta, i amb les persones que ajudeu. Moltes gràcies, i que vagi molt bé, programa. I un merci. I moltes gràcies.