Entrevista a Pere Cano i Josep Lluís Rabassa, l’Aula d’Extensió Universitària - 27/9/2022

... Doncs vera, que passa un minutet d'un quart de 12 del migdia, del matí, encara 11 i 16, que Mercat Rallots entreem a fer aquesta primera entrevista del dia. Tenim amb nosaltres el Josep Lluís Barrassa, secretari hiperacàno, vocal, respectivament, espero veure't bé, de l'Aula d'Extensió Universitària per a gent gran. El vas llobregat. Bon dia, els dos. Espera, Josep Lluís. Bon dia. Bon dia. He dit bé els càrrecs, eh, respectivament? Sí, sí, sí. Sí, correcte. Vinc tornats a la misura, que fa feia un temps que no ens veiem, que de tant en quant passeu per aquí, no? Sovint passeu per aquí per la misura. Ens actualitzeu una mica sobre aquestes qüestions, tant en conferències com socis, si és que en busqueu, també l'inici de curs, i precisament esteu aquí avui també per fer una mica aquest recordatori, no? Que comença el curs a l'octubre, no sé si també esteu en busca de socis i socies, presenteu una mica el curs, tot el que teniu preparat, així que comencem dient quan comença el curs, no? Aquí és l'inici del vostre curs. El curs habitualment comença a mitjans d'octubre, i aquest any, el dijous 13 d'octubre, farem la primera conferència. Tenim un trimestre forçit d'esquitors i periodistes, perquè el primer dia ens ve el Vicenç Villatoro, que ens parlarà de la gent, és si donen ovella, el procés de creació d'una obra literària. Aquell dia inaugurem i, per tant, hem demanat l'assistència d'alcalde de Sant Jurs, que molt gentilment l'assistirà, el Joan. Quan vam tancar el curs passat va venir l'alcalde de Sant Jurs, doncs aquest any per obrir bé l'alcalde de Sant Jurs, que tot el que estigui content. Per aquells que no saben, permetem presentar una mica aquesta associació de gent gran, que el que voleu és oferir aquesta formació continuada, la qualitat, també, i per tocar diversos aspectes de l'actualitat, i no només estar obert a qualsevol persona, sinó que pot venir i dir, tothom qui vulgui, no? Digues. Jo faria un incís i em permets, perquè has dit dues vegades, i em serve molt bé i és correcte, el que és una aula universitària per gent gran. Jo volia fer un incís del sentit de què les coses en aquests moments de fa molts anys estan com bastant diluïdes sobre quan comença un a considerar-se que pertany a la gent gran. Ja no sabem quan acaba la joventut i quan comença la senictut. Parlem de joves de 60 anys i parlem de grans de 50. Llavors dic això perquè l'aula universitària que funciona a la Mallola és un centre cultural que està obert a tothom, tothom. Tens la restricció d'edat. No és nega l'entrada a ningú, no només no és nega, sinó que volem que vingui gent de tota mena que se sentin atreuts per això que diem la cultura, i la cultura actualitzada, de cultura de qualitat, de nivell universitari. Per això perdona que hagi fet aquest incís sobre el comentari. És i volem ser un aula d'extensió universitària. Diem d'extensió perquè no és una aula de la universitat, però sí que està emparada per la universitat. Els possessors que venen són tots ells de nivell universitari. Per tant, allò que transmeten és el saber actualitzat i edic i de qualitat. I oberta tothom. Això ho parlarem. No cal tenir cap tipus d'edat, no? Noérience, ajornar l' millimeter més sobre la cultura, dins el laboratoriés per drunk. No calk uncomfortable. Bé, està surta a vegades a vacions de l'aula i ho usando també a l'escola. És un visió prestigiària. Sense les flock es deixar les recone prisoneri. El primer mes ve molt marcat per periodistes escriptors. Per exemple, la segona jornada, que serà el dia 20, ens vindrà el David Rebella Soriano, que és com hem dit abans, escriptor i periodista, que ens parlarà de desxifrant la Barcelona Amasònica. Serà un recorregut per Barcelona per veure les restes o les marques que la masoneria ha deixat a la ciutat. La següent setmana, el 27, el Julio Carmona Fernández, ens parlarà de la manipulació. Com ens manipulen, què podem fer per evitar que ens manipulen. Següent mes, el 3 de novembre, per exemple, tenim el Carles Bonacasa, que és un historiador que ens ha parlat en Ival. concretament la conferència es diu en Ival, l'enemic que va fer brillar la República Romana. I després ens ve la Micsa Escorramos, molt conegut aquí i s'ha dius també. Sí, i aquí ens ve la Misora també, perquè té un programa de cinema. Sí, que ens ve a parlar de la Escultura de Michelangelo. La Vilònia es diu el programa. Exacte. Volies dir alguna cosa? Digues sí. Completant el que diu en Pere, ha de dir que en aquests moments estem... aquest programa ja està pràcticament tancat, però estem en permanent elaboració del programa. Jo penso que una de les característiques de l'aula universitària, de la Mallola, és que no oferta un menú ja tancat, sinó que el que fa la funció de la Junta Directiva és interpretar continuament els desitjos, els interessos dels socis i socis, dels assistents que venen a les conferències, per veure quin tipus de temàtica i quin tipus de professorat volen. Per tant, el programa es va fent, però sempre queda obert, de tal manera que qualsevol, ja dic, soci o soci, pot fer un sugeriment. Això necessaria tractar aquest tema, o aquest tipus de temes, o que vingués aquesta personalitat, aquest intelectual, aquest periodista, aquesta persona que està influenciant en la forma de pensar. Per tant, és un programa sempre obert. No és ja una cosa tancada, que diu aquest curs farem tot el curs això. Sí, que esculteu també una mica les paticions dels usuaris de l'aula, diguéssim. Exacte, i això té que veure amb aquesta demanda, que en Pere potser s'emparlarà més, que volem veure. Hem passat una època de pandèmia, uns anys molt durs, que molta gent ha patit molt, tant per la pèrdua de familiars com per el que ha suposat de tancament. I d'alguna manera, jo penso que és un comentari que sentim des de moltes institucions. La gent hem perdut una miqueta del desig de juntar-nos amb llocs tancats, amb grups més o menys estables. Tenim una mica de recansa, això. Sortosament hem superat aquesta fase de por, sortosament, i de moltíssima prudència. I el que volem, i fem des d'aquí, hi ha una primera crida. Si us plau, la gent que estigui interessada per la cultura, que s'apunti. Necessitem gent nova, gent de qualsevol edat, que vulguin sentir intel·lectuals, persones, professors, i temes que realment no s'interessin. T'ha tornat la pandèmia, també us veu actualitzar i veu emetre aquestes conferències a través del canal de YouTube. Vam fer un canal de YouTube, va funcionar força bé, de la temporada de passada a mitjans, vam poder tornar a casa nostra, a la residència, però, com diu ell, la pandèmia passa factura, qüestions biològiques, evidentment els socis s'han reduint, i el que volem fer ara és iniciar una campanya per captar-los. Concretament, us hem passat un cartell fa uns dies, que volem distribuir a dojo per les dues poblacions, perquè la gent s'animi. També proposarem als socis que quan algun d'ells tingui un amic, que cregui que pugui estar interessat en suporti, per fer-se a socis, i aconseguirà exacte que farem una miqueta de canalet, de rebaixar una mica la quota, tant de l'anti com el nou, però exacte és que puguem arribar molta més gent, i no cobrim les baixes. Volem que tinguin l'aula universitària quan funciona bé, és als dijous a la tarda, a partir de les 6 del vespre. Volem que tingui realment aquest aire universitari, aquest aire de contacte entre la gent d'intercanvi d'idees, no només amb els professors que venen, sinó també entre els socis i els socis que hi assistim. Llavors no només hi ha conferències cada dijous del curs. Cada dijous a les 6 de la tarda sobre el teló, com aquell que diu, per una conferència, però només hi ha conferències. Si comencem el curs aquest 13 d'octubre, com ha dit en Pere, el dia 20 es farà una exposició d'art a les parets de l'aula universitària. En Carles Collazos, un pintor d'esplugues força conegut, farà una exposició dels seus quadres i parlarà de què és el que ell fa, quan fa art. No només s'han fet exposicions d'esculptures de la Montserrat-Sarça, o de ceràmica de la Quima, o quan es van fer l'any passat. No només exposicions, conferències i exposicions, un altre capítol important són les sortides culturals. A demanda de les socis i socis, per què veiem que és interessant la Junta Directiva, fem aquest any, ja tenim algunes programades, fem sortides culturals, ve amb autobús per passar la jornada, o si hi ha alguna exposició d'interès a Barcelona, o alguna localitat de la comarca, anem amb un professor que ens acompanya amb una visita guiada d'un tema d'interès. La primera sortida cultural que farem, segurament, i ben aviat, ja s'anunciarà, serà una sortida cultural a Vic i Sant Pere de Caserres, és una sortida que ja estava programada, i que es va haver d'interrompre quan ja la gent s'havia apuntat abans de la pandèmia. Serà segurament la primera sortida que farem, però ni gran més, i són els socis i socis, que s'han d'innovar quins tipus de visites volien fer. És possible, o sigui, idees n'hi ha moltes, com és propi d'un nivell universitari. S'ha parlat, a més a més de conferències, no sé si els uents saben, que de tant en tant, a demanda de les socis i els socis, fem cursos intencions d'una matèria específica, com un monotema sobre art, per exemple, o sobre monogràfics, o sobre música, o sobre pintura, o sobre literatura, fins i tot. O sigui, que és un centre, realment, obert a les iniciatives i desitjos dels assistents. Té una bona oferta, tot plegat, que comporta força feina. Com es gestiona, tot clar. Mira, concretament, aquest any tenim 33 conferències, amb tot el que això implica, a més a més de tot l'altre, 33 conferències, que això implica buscar el conferencià, contactar, marcar l'agenda, que no hi hagi problemes d'última hora, i la Junta Directiva són 8 persones, el que passa és que, en realitat, qui està treballant no són tantes. I sempre demanem el mateix que així relleu, que així relleu, perquè la gent el som grans, i un dia o altra, ho haurem de deixar. I si no hi ha relleu, no sé què passarà. No m'esperem que sí, no, que tard o d'hora, perquè no sé si els mateixos socis i socis també poden arribar a accedir a ajudar-vos. Saps què passa, que costa. I això és un tema que passa a totes les entitats, les juntes. Hi ha hagut un procés de renovació magnífic, però també ha costat. I amb unes edats molt joves, de fer criques de les juntes amb gent més jove de la història. Però també ha costat. Això dic que intentem que passi això, i volem que passi això. Un punt important que em sembla que tots hem de ser conscients del valor que té, és que la gent de Sant Just i desplugues, i de l'Obregat, poden tenir, com aquell que diu, una universitat a la carta. Els desits de cada un o de cada grup de socis i socis. Jo estic més interessat per la literatura, jo estic més interessat per la música, o m'agrada més la pintura, la filosofia, els temes educatius. És que els socis i socis poden demanar el tipus d'informació universitària que volguessin. Aquest sentit de dir, jo puc gestionar la meva formació continuada. Allò que potser em va interessar de jove o quan treballava, i que ara que tinc més temps, ara puc profunditzar més, i que no m'agrada més. Aquests temes, això s'exposa, es parla amb la Junta Directiva, i intenta fer el possible per portar-los a la pràctica. A la universitat de la carta m'ha agradat això. Així també ho saben els socis. Aquestes persones que puguin arribar entre la Junta, Pere, com ho podrien arribar a fer? Contactar indirectament amb vosaltres, a prop a l'auditori? Sí. Sí. Els telèfons i correus que hi ha a la publicitat li han encantatíssims. Fins i tot gent que no sigui ara sòcia que vulgui participar, la convidem de Franya, que la primera conferència sigui disponible, ens vingui a veure, i ens portem a tirar endavant aquesta tasca i agafar una mica els relleus. La que ens porta més feina és el contacte amb els conferencians. Intentar no repetir massa. Sí que hi ha personatges estrelles que ens agrada que vinguin sovint, però també hem de buscar noves persones, noves veus, i això és una tasca i és un tema que ens ajudaria. La gent que no s'ha de fer el seu contacte no ha de fer una imatge de la informació i de la comunitat d'enafèn. Envien correus, en buscar telèfons, contactant, la gent té la seva feina, tampoc et truca i t'hi contesten el dia segon de enviar el correu. I, bàsicament, ens ajudaríem amb això. Ens ajudàvem a fer un procés de la comunitat d'enafèn. I això seria un punt que ens podrien ajudar. La controlitat, amb ganes, trobarem coses a fer. Ja feina per tothom. Tothom que vulgui afegir-s'hi, ja feina per tothom, i en funció de les seves habilitats, de la comunitat d'enafèn. Penseu que només, per exemple, la planificació i tot el que suposa, tot el que representa de feina, muntar una sortida cultural. Aquesta sortida de Vic Sant Pere de Caserres, que està a punt d'anunciar-se, imagina-t'ho el que suposa moure visites a museus, restaurants, restaurants, restaurants... Això sembla que no, però és fer la publicitat corresponent, programar tot que vagi en bordre. És una feina. I un cop s'acaba aquesta visita, ja s'ha de pensar en el seu vent, perquè el paper trimestre podien tenir un altre. Qui digui a mi m'agrada aquest tema del turisme cultural, es fa com un recordatori resum de la conferència que hi haurà el dijous següent. Els dilluns, els socis i socis reben informació de quin serà el tema que es tractarà i quins són els punts que es desenvoluparan. Qui tingui habilitats, o cregui que pot aportar aquesta feina de comunicació amb els socis i socis, feina tindrà també assegurat. Ara estava pensant a qui s'enjusta. Tenim l'associació de gent gran de Sant Just, que està presidit per Pep Quintana, i crec que d'alguna manera podíeu fer bones migues. Un tema que tenim pendents és amb les diferents associacions establibles a l'inglès. Ni que sigui a nivell informatiu de poder transpar la informació de socis i socis. Els socis de l'associació de gent gran saben que sempre pot ser un plus. No es tracta de fer la competència a ningú, sinó de col·laborar i repartir assorços per poder tenir un rendiment superior. I socis i socis. I penso amb ells o amb el centre d'estudis, o amb la Teneu, que l'any passat ens va ajudar moltíssim quan vam fer les gravacions a la sala Piquet. Tenim en cardera, sí. Pensa que portar aquest tipus d'activitat comporta una despesa que tothom sabem que hi ha. S'ha de pagar els conferenciants, la mateixa sala que utilitzem, els pitjants audiovisuals que utilitzem, la quota. L'aula universitària porta funcionant, sempre que són 12 anys, 12 o 13 anys, la quota no s'ha augmentat ni un cèntim. L'associació no té cap ànim de lucre. La Junta Directiva treballa voluntàriament. No hi ha cap mena de despesa en aquest sentit. I la quota són 40 euros tot l'any, el curs. 40 euros, que si ve la parella, a la parella se li redueix 15 euros. I la parella paga 15 euros. I amb això cada 10 euros a les 6 de la tarda tenen... Aquest contacte amb la cultura. I penso que és molt valorable el fet de poder contactar amb persones, amb professionals que s'han distingit per el seu treball i que s'ha d'aconseguir. Això és el que fa aquest caire universitari de l'aula. El poder compartir abans o després, o durant la conferència, debatre. O esposar el seu pensament amb els professors i professors. Quina és la pregunta? El seu grau de satisfacció, davant de conferències, sortides... Hi ha un mètode que no és científic, que és veure la gent si s'aixeca 10 minuts abans d'aconseguir la conferència. I difícilment la gent se'n va. Això ho marca, el saber com ha anat. També veus si després hi ha diàlegs si s'enfeliran preguntes al conferenciant, no ho ha baixat la prova. Per mi és el Bassi són les set no se'ns aixeca ningú. Training ara venen bastants professors i professors a més aviat joves. La joventut que no té fronteres, però joves de 40, 50 anys venen. Però molts dels bastants també del professorat que ve són professors emèrits de la universitat, alguns amb moltíssima experiència didàctica i pedagògica i que quan venen ens manifesten que venen molt contents. Perquè diuen moltes vegades a la facultat, per exemple quan venen professors d'història, a la facultat els alumnes no sempre estan per el que s'està dient i molts noms que mencionem, algú per exemple deia que amb cinquè cus de la facultat d'història de la Unitat de Barcelona, quan alguna vegada havia mencionat per exemple a Carrero Blanco per dir un personatge que tots coneixem, molts alumnes es quedaven molt frets davant d'aquest nom. I alguns no sabien si era un jugador de l'Atlètic de Madrid o de l'Atlètic de Bilbao. Estaven com dubtoses. No l'ubicaven, els païtems. En canvi els professors diuen que quan venim aquí i es menciona algun nom, un nom que sigui, veiem com la gent respon amb moviments de cap o d'acceptació que sí, que sí que aquests noms els hi sonen. I això és molt agraït. El fet de que t'escoltin i el fet de que vegis que allò que estàs parlant, transmetent, interessa la gent. Responent allò com sabem que algun té m'interessa. El reu de satisfacció. Probablement també és per una qüestió d'edat. És a dir, en una certa edat ja tens un vegatge històric o en funció dels anys i com els hasis dedicat a la cultura pots tenir un vegatge més alt que per exemple sense es mereix a joves de 20 anys. És probable que també hi hagi una mica aquesta diferència, però en tot cas, interessant, sempre ho és. Ara, ha mencionat el Pere Abans, que la primera conferència que farem el dia 3 d'octubre, que la farà en Villatoro, Vicenç Villatoro, ja sabem que és un escritor, doncs, força interessant, a veure, tractarà de com néix una novel·la. D'alguna manera, ell parlarà, suposo, suposem, de la seva experiència, però d'alguna manera és una invitació a que els ullens comenci a escriure la seva pròpia novel·la. Sí, us senten clar. De manera que, bueno, i això ve lligat a la Junta Directiva, vam estar parlant de la possibilitat d'engegar aquest curs, algun concurs públic o de poesia o de relat. D'això, ja dic, és una idea que està ara mateix al braçol. Està naixent. Seria interessant, també, posar-hi un aspecte... Però per dir que el tema de com néix una novel·la, doncs és una invitació a que la gent que hi vagi, si posi a fer feina. Si té la inquietud novel·lística, encara més, poden sortir amb algunes pautes per tirar endavant la seva novel·la, el seu llibre, doncs estarem pendents. No em voldria deixar res abans de marxar l'entrevista, abans de plegar, així que us deixo, si voleu, un parell de minutets, si volguéssiu afegir, o fer aquesta crida definitiva cap a socis, cap a gent que vulgui formar part de la Junta, o que d'alguna manera els puguin ajudar. És reiterar el que hem dit abans. Busquem socis, necessitem socis, necessitem companys de junta, animem a tothom que s'estigui escoltant i que tingui interès cultural per veure-los a veure, els convirem. Si li atregem de posar cadires suplementaris, no passarà res. Qualsevol que vulgui venir, fem les conferències cada dijous a les 6 de la tarda, a l'auditori de la recidència a la Mayorla. Està aquí a Esplugues, però molt a tocar de Sant Just. I els convidem a tots. I tant, convidats queden. Incloent també l'alcalde de Junts Vassaganyes que hi anirà aquest dia, de inauguració, comentàveu? Jo suposo aprofito aquesta oportunitat per dir que una associació com l'aula universitària no podria subsistir només amb l'equota que aporten els socis i les socis. I que sort que algunes institucions, per exemple els ajuntaments de Sant Just i d'Esplugues, aporten una quantitat que fa possible el que puguem tenir, ja dic, professors de la qualitat que tenim. Estan formades en pensions, no? Estic entenent, en citats. Doncs escolteu Pere Cano, vocal i Josep Lluís Rabassa, secretari d'aquesta aula d'extensió universitària del Vas Llobregat amb ubicació a l'auditori de la Mayorla. Suposo que tothom la Mayorla ja l'ubica. I sap on és. Comença aquest curs el 13 d'octubre. Si hi ha persones interessades, ja siguin informats socis o informats d'ajuda a la Junta seran més que benvingudes. En seguim veient per aquí la misura, sempre que vulgueu tornar. Ja sabeu, teniu les portes i els micròfons oberts i mentre estan, que vagi molt bé amb aquestes conferències, activitats xerrades i a veure si s'acabes també alguna qüestió amb l'associació de gent gran d'aquí de Sant Just, que segur que podeu fer alguna taranjina conjunta, algú podeu fer alguna cosa. Perfecte. Molt bé. Gràcies, Pere. Gràcies a vosaltres. Teniu algun bon dia. Gràcies a vosaltres. Bon dia. Gràcies a vosaltres. Gràcies a vosaltres. Gràcies a vosaltres.