Entrevista a Oriol Sàlvia Jr., Campió de la Copa d'Espanya d'esquaix sots 17 - 29/9/2022

La setmana de passada ens en fèiem resò, precisament aquí a la misora, i és que de nou, dos senjustangs esportistes, en aquest cas, en l'àmbit de les cuaixes, tornaven a proclamar campions, respectivament són L'Oriol, Sàlvia, Júnior, que és qui tenim aquí amb nosaltres avui, i també la Rnau Puiggrós, que es van proclamar els dos campions de la Copa d'Espanya, un dels sots 17 i l'altre dels sots 13, respectivament, així que, com deia, tenim avui amb nosaltres l'Oriol Sàlvia, Júnior, perquè també tenim el seu pare, l'Oriol Sàlvia. Bon dia, els dos. Molt bon dia. Hola. Bon dia, Oriol... Oriols, bon dia, els dos. Benvinguts de nou a la misora, sé que en alguna ocasió hi havíeu passat per aquí, ja, no sé si va ser tu, Oriol, pare. Ja ben venia els dos, de fet. Sí, els dos. Sí, ell hauria de tenir... Fa 4 anys. Fa 4 anys. Per què? Perquè en llavors t'havies proclamat campió d'un campió internacional a la República Checa. Déu-n'hi-do. I segueixes acumulant aquests títols i ara has arribat a ser campió d'Espanya, sots 17, si no ets mal encaminada. La veritat és que sí, va ser un molt bon títol perquè vaig guanyar de categòria superior, perquè jo ara soc sots 15 i avui guanyar de sots 17, doncs és un molt bon títol. És a dir, clar, per edat no tu que hi està, de sots 17? Tu, ara ja, sots 15. Sots 15. I com pots fer el pas aquest de passar a una altra categoria d'altra edat? Sí, bueno... Això pot passar? Sí. Jo volo les dues categories, perquè estan diferents cap de setmana. Estan els dues, eh? De fet, aquesta notícia va sortir fa 10 dies, però justament després de proclamar-se campió de la Copa d'Espanya sots 17, aquest passat cap de setmana va estar a Galícia i va guanyar la sots 15. És a dir, tu pots participar en una categoria superior, però el que no és tan normal és aconseguir el títol a la teva i a la següent. Per tant, canvia d'Espanya de sots 17 i sots 15. Sí, perquè ell té 14 anys. I de quina manera pots arribar a competir amb altres categories superiors d'edat? És a dir, que és per la tècnica, pel nivell? Jo crec que també per entrenar sempre amb qualitat i, doncs, competir bé. Sí, és a dir, no els propis, no sé si entren a dos dels que ajuden o acompanyen el noi a pujar de categoria. Exacte. De fet, en les quals, al ser un esport individual, no hi ha limitacions mentre no passis de l'edat. És a dir, qualsevol nano que tingui menys de 17 anys pot participar en la categoria sots 17. Llavors, evidentment, els nanos que estan a primera posició a la sots 15, doncs participen moltes vegades en la categoria superior, però ja et deia que el resultat important és el fet de no aconseguir una bona classificació, sinó que endur-se el primer lloc que això és un resultat molt destacable. Home, totalment. A més, d'endur-se aquestes dues copes no m'ho manté, no? En una diferència de 10 dies, no? Vaig ser, sí. Gairebé, no sé, de cop i volta tens dues copes d'Espanya a casa. Això no es diu cada dia. En un cap de setmana i el següent l'altre. Escolta, Oriol, jove, de quina manera vas arribar a contactar amb el desqüaix, perquè crec que és un esport no minoritari, però sí que és cert que coneixem més tenis, potser, rubia molts altres esports, que es coneixen, són més populars, també, perquè es televisen, però l'esqüaix no tant. Dona't bé de família, entenc, eh? Sí, sobretot ve el meu pare a jugar i fins que ho vaig provar i em va enganxar i ara estic viciada a jugar. Ara vol. O sigui que a part de culpa, culpa bona, Oriol, és teva, de portar-lo potser a veure partits o que t'acompanyés o inclús jugar. Sí, jo crec que ve per aquí. De fet, ell des de petit ja va començar a les escoles del Mèlic, i la veritat és que va ser ell. Jo, evidentment, en el moment que ell va decidir que volia prendre-s'ho més en sèrio i volia competir, doncs jo el vaig ajudar, o l'estic ajudant tot el que puc, però sí que és veritat que va ser ell el que segurament posa al veure-ho a casa, el tenir pistes molt a prop de casa, que aquí ja s'han just posat en el Mèlic, que compta amb bons entrenadors i amb bones instal·lacions, doncs això va ser com va, ell va començar i de fet no m'ha deixat. Com funciona el tema dels entrenaments? Tens un entrenador personal, no sé si dius coach o també entrenador, és a dir, que et segueix, setmana per setmana, teniu planings, com t'organitzes? Sí, bueno, jo a la pista m'entraré amb el meu pare, i fora de pista fa dos, tres dies a setmana amb el meu preparador físic, i això. Per tant, dins de la pista, l'Oriol és l'encarregat, eh? Sí, sí, jo he encarregat, és a dir, tècnica, moviments, tot el vocabulari que us ho deixo, i la resta, la part més física, la part de tenir un físic una mica més preparat per córrer, respiracions, etcètera, queda fora de la pista. Estava llegint, per recuperar-ho també, que en aquest partit que et vas endur, aquesta Copa d'Espanya, la primera de solts 17, que et vas llogar fa uns dies, vas arribar a la final amb un resultat de 3 jocs de 0. Sí, sí. Si volia dir que ho vas guanyar tot un any, gairebé tot el partit, no? Estàs imposat gairebé la primera sortida. Sí, el vaig jugar còmode. La veritat, el semi-final vaig jugar amb un madrileny, que l'última vegada havia guanyat 3-2, molt ajustat, i aquesta vegada em vaig aconseguir guanyar el 3-0, bastant bé. Suposo que hi ha alguns jugadors que ja us aneu trobant, imagino que passa com a tp de tenis, que saps qui és aquest, l'altre, us aneu seguint la pista... Sí, sí, a la vegada que van passant rondes i anem arribant a les semifinals, la final, que hi sempre juguen els mateixos, perquè... Sí, i teniu bona sintonia entre vosaltres, que al final compatiu és a dir, algú guanyarà i l'altre perdrà, no? Teniu bona sintonia, entre un altre... Sí, ens portem tots molt bé, som amics, quan juguem per Europa amb Espanya també anem junts, sí, ens portem molt bé. Sí, teniu bona sintonia. I fora d'aquest equip d'escoaix, no sé si tens altres amistats amb les quals també hi jugues, o no sé si en el teu grup d'amistats més properes, també l'escoaix es porta. La veritat és que no. No massa. Potser el pa del triomfemés. Sí, l'escoaix no tant. El pa del lo tenis. Per tant, podríem dir que del teu grup d'amics ets l'únic, gairebé que toca arraquetar l'escoaix. Sí, sí, sí. Directament, eh? Ara ja està bé campionat d'Europa, no? Escomentat, o quan aneu a fer a Europa. Sí, sí. Bé, no vaig jugar al campionat d'Europa per seleccions aquest maig, que hem quedat quarts, a punt de la tercera plaça, i bueno, això. Déu n'hi do. I a partir d'aquí és a dir, clar, ets jove, no? En fons, Oriol... Sí, sí, el que passa és que a nivell internacional, de fet, ell ha comentat les competicions per seleccions, però també està fent el circuit europeu, inclús mundial, de la seva categoria. Evidentment, quan estem parlant de nivell europeu mundial, aquí sí que ens referim sempre, en aquest cas, a aquesta any, a subquince, a menors de 15 anys. Aquí sí que és molt complicat donar-se el que ell està aconseguint aquí a Espanya, i sí que és veritat que està jugant per tot Europa, i inclús alguna vegada està sortint a fora d'Europa a competir. També, això inclou viatges i moure't, no sé si també perdes algun dia d'estudi, de classe. Això no sé si dificulta una mica seguir el curs, o que tens el doble de feina, gairebé. Sí, però després hi ha més unes meus amics i tal, i guapo ràpid. Els professors ja, nosaltres, quan comença el curs, ja ho expliquem, perquè, realment, sobretot, falta bastant els divendres, quan són competicions aquí a l'Estat espanyol, i després, quan estem parlant de competicions internacionals, doncs a vegades per 3 o 4 dies, i inclús entrenaments, a vegades s'ha de fer un entrenament, o se'l crida per la selecció i ha d'anar a un horari d'escola, doncs se'ls posen antecedents, i la veritat és que de moment ho porta bé, l'escola també ho entén, i ell també ho va, de moment, funciona bé. Sí, que us presenteu el setembre, gairebé amb el calendari, l'esportiu i l'escolar, i heu de fer una mica de puddle, a veure com encaixen. La qüestió és que ho vagis tirant davant, també, no només l'esforç, això ho tenim clar, no? Exacte. A casa, suposo que t'ho recorden, també. Sí, sí. Parlàvem també d'aquests campionats de fora, que també treuen hores, i també per l'edat jove que tens, una cosa és viatjar per oci, unes vacances, l'altre és viatjar per una competició, no sé com ho vius, amb la teva jove edat, també, com vius això d'anar a competir fora. Eh, viatjar ara a l'Europa i per món per jugar campionats és un somni, poder fer-ho, i estic molt content de fer-ho, i de jugar, i d'ajudar. Sí, no tens bé el punt del nervi, aquest, d'ostres com anirà, o en fi, el viatge, el país on et toqui, no? Sí, sempre estàs nerviós, però després, quan ja va passant, ja estàs com... Sí, com si res, eh? Sembla que li treu molt de problema l'assumpte, eh? Relativitzes molt, m'agrada. Jo crec que el tema de viatjar el porta molt bé, perquè li agrada, i el tema de competir, en el seu cas, jo crec que ell és una motivació, ell li agrada competir, li agrada poder-se enfrentar, inclús quan anem a fora, són jugadors que ja no coneixem tant, i llavors d'altres països, i llavors jo crec que la sort és que ell això ell ho viu com una oportunitat per veure com està jugant, per demostrar, a més, el bé que entrena i el que pot aconseguir, i sí que té aquests nervis que diu, però realment és com un repte que ell se li presenta com una cosa bona, vull dir que en aquest cas és bo que sigui així, perquè jo crec que això també es fa competir millor, i disfrutar-ho, disfrutar-ho. I dins la pista, en qüestió de nervis o de contenció en algun moment, ets tu qui li ensenyes també a seguir una miqueta de paltes per estar concentrat? Sí, de fet, l'únic que li podria faltar, segurament més endavant, jo ho estic dient aquí però ell no ho sap, és el fet de poder tenir algun preparador psicològic o el que sigui per afrontar les competicions. Això seria potser perquè jo crec que el nivell tècnic, de moment, és el fet que sigui jo parafil, doncs de moment està funcionant bé. Que el mantenim un vincle afegit, no? Sí, té les seves coses bones, les seves coses dolentes, però fins al dia d'avui ha funcionat molt bé. El tema de preparador físic que comentava, la veritat és un noi que ja porta molts anys amb ell i està funcionant més que bé, diria jo, vull dir, que ell ha millorat molt en aquest aspecte i està treballant molt bé. I el tema psicològic, doncs no l'ha treballat, jo crec que és el que et comentava abans que ell ho té al fet de competir i és un nano que li agrada que és un repte molt bo per ell, però sí que és veritat que quan ja avances més i busques més allà i vols fer-ho tot de la manera més professional, un psicòleg millora també el tema de l'alimentació, tot i que ell també aquest tema també porta molt bé, però sí que llavors quan ja busques l'excel·lència has d'anar ajustant tots els detalls per ser, si realment vols ser, el millor dels millors. Clar, clar, perquè aquesta carrera Oriol fins on arribes, és a dir, en el món de l'esqüaix fins a quin nivell es pot arribar, a nivell de competició? Jo espero poder arribar a aconseguir gran a ser dels millors del món. Té un objectiu clar, eh? Sí, jo espero ser el millor del món. Perquè en quan a competicions, altres viatges que has de fer per competir, Oriol, Oriol, el pare, quina és el límit o el, diguéssim, bueno, el límit no se'n posa ningú, però diguéssim, on seria l'espiració, però, clar, ens haurien d'anar complint aquests engrenatges que comentaves, una mica, la part psicològica, la part de potser un coach... En fi, anar a complir l'equip perquè ells pugui seguir sent adult i dedicar-se a això, si vol. Jo, a veure, ell potser sí que té, bé, té aquesta idea, ja de fa un cert temps, tot i que és molt petit, de voler jugar al màxim nivell i poder jugar, per exemple, el que és la PCA, que seria l'equivalent a l'ATP, que seria quan ja es fa professional i juga, però jo crec que encara és massa petit. I ara, jo el que veig és que, realment, ell té un nivell d'esqüest molt alt, ho està disfrutant, li agrada, o pot compaginar bé amb els estudis, li aporta, doncs, això, poder viatjar, poder tenir, conèixer, altres nanos de la seva edat que fan el mateix que ell. També jo crec que és una experiència que es quedarà amb ell de per vida, perquè ha fet d'haver-se d'espadilar, d'entrenar, de sacrificar-se i de lluitar per, en el fons és un somni, és a dir, potser un gran esportista, en aquest cas. Doncs crec que això ja s'ho endurà i ja ho tindrà, i més endavant, jo crec que encara és petit, vull dir, que jo, jo inclús com a pare, doncs, ara, actualment, per exemple, a les universitats d'Estats Units, l'Esquwaix, quasi totes les universitats grans tenen equips d'Esquwaix, amb el qual, jo també penso que, bueno, que si segueixem a aquest nivell, també, se li obre una porta, poder anar a estudiar una universitat als Estats Units i cursar uns bons estudis allà i a la vegada no deixar l'esport de l'Esquwaix. Seguint trenant a la universitat i competint, vull dir que jo crec que més endavant ja es veurà, també és veritat que els esports competitius siguin de masses o no siguin de masses, realment, crec que s'han de donar moltes circumstàncies per poder-t'hi dedicar, vull dir, esportistes bons, n'hi ha molts, i que puguin dedicar-se i viure de l'esport professional, doncs, no és tan fàcil. No n'hi ha tants, anava a preguntar també, clar, és un esport, entenc que també hi ha parelles, que jo no estic molt posada en el món de l'Esquwaix, n'havia practicat fa molts anys també a Camp Mèlic, l'Antic, però fa molts anys, no hi ha parelles en aquest cas, no hi ha competició de parelles. És només individual. Sí, sempre és, sempre competiràs en un individual. Individual, sí. I en quan, tornant a aquest tema que comentava el teu pare, els nervis tu directament a pista deies que com si res, però no sé si tu també utilitzes algunes tècniques o maneres, perquè quan allò d'arribes a pista dius ara, em toca jugar. Molt bé, jo intento sempre centrar-me en el meu partit i estar al màxim concentrat i focalitzat en el partit. Sí, no et deixes allò de... I no s'ha tant balcat pel dia a dia i ara amb el cap no sé qualsevol cosa que t'ha passat o... No, no, s'està jugant, 100%. 100% a la pista. A pròximes competicions que tingueu en el calendari? Ara així la pròxima competició més gran és el US Open, que aniré al 15 de desembre, i ara estic entrenant fort per arribar amb les meves condicions. I el US Open de categoria que seria...? Sub-15. Val, el sub-15, i de nivell de competició, diguéssim, que és a nivell mundial, és a nivell mundial. Sí, a nivell mundial. Això és els canvis més importants de la meva categoria que puc jugar. I és primera vegada que hi vas, o que hi aneu? Sí, també. Vem pencar també d'acompanyes, Oriol? Sí, sí, anirem els dos. De fet, ell ara té... el novembre té una competició a Polònia, després té un torneig a Suïssa, que aquests dos canvis no estan dintre del circuit europeu, i després, a nivell mundial, no existeix pròpiament un campionat del món de la seva categoria. Però sí que hi ha dos campionats que són els més importants, que és el US Open, que celebra la Filadèlfia, el desembre, i el British Open, que celebra l'Anglaterra, el Gener. Llavors ell, bàsicament, ha nombrat el US Open i després suposo que està pensant en l'Open britànic, perquè són els campionats més importants de la seva categoria, i de fet, hi anem una mica també, perquè s'ho ha guanyat, t'ha aconseguit els bons resultats últimament, i llavors fa ja... Una mica el premi. Una mica el premi, exacte, exacte. Mou tanta gent, com per exemple el tenis, les cuaix, vol dir que es mou bé aquestes competicions, les pistes estan igual de plenes que quan juguen. Ara no competem amb Nadal, amb Rafa Nadal, però amb qualsevol altre tenista, no mou tanta massa. No, la veritat és que no. De totes maneres, també per a la gent que ens estigui escoltant, hem de ser conscients que la gran majoria de gent doncs coneixem el futbol, coneixem el tenis, coneixem el bàsquet, però, bueno, hi ha molts altres esports, i desgraciadament no són tan coneguts, però les cuaix, realment, també la gent a vegades parla molt del... Evidentment el tenis és un esport molt, molt gran, però a vegades aquí a Espanya el comparen amb el padre el que sigui, i jo sempre els he dit que, per exemple, a nivell mundial, les cuaix és un esport que es juga als 5 continents, que té més practicants a nivell mundial. Més que el padre, l'heu de dir? Més que el padre, el nivell mundial, per això, eh? I que, per exemple, ens fem totes aquestes competicions al circuit europeu, doncs, bueno, ja la tenen ombrat Polònia, Suïssa, però tenen campionats a Itàlia, Alemanya, Dinamarca, a tot arreu. Vull dir que és un esport que, globalment, és molt, molt conegut. Podríem dir que l'estat espanyol va créixer molt ràpid als anys 80, principis dels 90, i ara diria que està molt estabilitzat, podríem dir, amb el nombre de practicants i de competicions, però, bueno, estem parlant amb unes porus que, evidentment, té una federació catalana que funciona molt bé, una federació espanyola que funciona bé, i hi ha un circuit mundial. Per exemple, ara aquesta setmana estaven jugant amb una pista... Les cuaix juguen amb quatre parets, que, normalment, són tres parets de paret i la darrere és de vidre. Doncs ara, aquesta setmana, estan jugant al Cairo, a Egipte, i han col·locat una pista de quatre parets de vidre davant de les piràmides. I aquí, potser, estem parlant de... Un espectacle. Aquí potser estem parlant, no ho sé, potser estem parlant de espectadors 4.000, 5.000, però, clar, evidentment, no... Tothom es dona cada dia, no? No, ni es dona cada dia, i estem parlant, doncs, de volums que, evidentment, són grans, però no són comparables a esports com el futbol, perquè a futbol n'hi ha un, però, en aquest cas, diríem que les cuaixes practiquen tot el món, i és un esport que, a nivell de federacions mundiales i europees, doncs funciona molt bé. Ara que ara ha passat una mica d'història, i per anar acabant, et hauríeu de preguntar quant anys fa que jugues a les cuaixes? Bueno, jo vaig començar als vuit anys. Els vuit anys, ja fa uns quants anys. Fa molt, fa molt. Per tant, requetes de fusta. No? Havies tocat requetes de fusta? Clar, has vist una mica també l'evolució, no?, quan ja no sé si tècnica, però sí materials, no?, i suposo que ha facilitat molt, també, el joc. Sí. És a dir, que l'Oriol... Sí. Agafat una bona època... Jo, de fet, tinc alguna requeta a guarda de casa, que ho has d'ensenyar també, i ell... Seria capaç de jugar-me a aquesta? Al·lucina una mica, perquè diu, Tapa, com podíeu? Com podies? Vull dir que l'esport ha evolucionat molt. Per això, també, inclús que jo he viscut l'etapa de Júnior, l'etapa de... Jo vaig jugar professional, i després, ara, l'etapa d'entrenador. Mm-hm. Llavors, també, inclús, jo... Bueno, no, estic convençut. A la seva edat, amb 14 anys, jo anava al club, entrenava les escoles del club, tenia sort, que aquí, s'han just posat, hi havia una tradició d'esquadra, i que se'n va poder ajudar molt per anar jugant. Però, bueno, el de tenir un preparat físic, o el de viatjar, porall, o sigui... També les tecnologies han ajudat molt. Jo me'n recordo que fins que no vaig tenir 18, 19 anys, no sabia que hi havien canviats pare Europa i tal, perquè... Sí, potser no tenies l'accés, no? No, hi havia l'accés, i aquí, doncs, no arribava, no? Llavors, tot això que està fent i tal, doncs, també, és de l'evolució, en general, de tot, i també de l'esport. I tant. Oriol Jove, que vagi molt i molt bé aquest US Open, així es diu, també, igual que el de tècnics que augmentàveu, molts èxits, a veure si quan tornis haurem de tornar a entrevistar-te per veure com ha anat i que has recollit de nou premis, tot i que imagino que també el teu pare també et va inculcant que no només és guanyar, no? Vull dir que sí, guanyar sempre està bé, però, guades, no es guanya. I no passa res. Sí, s'ha de prendre. Exacte, molt bé, sí, m'agrada. I Oriol, pare, gràcies també per venir a acompanyar-nos i explicar-nos una mica més d'aquesta passió que compartiu, pare i fill, i que de nou espero que recollis molts premis. Oriol, que vagi molt bé i fins molt aviat. Moltes gràcies. Gràcies. M'agrada molt. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies.