Entrevista a Marta Malaret i Ricard Segura, membres de la Junta de l'Ateneu

I a punt de tocar 3 quarts de 12 del migdia, ens queden encara dos minutets per les 11.45, i tenim amb nosaltres la Marta Malaret, vicepresidenta de la Teneu, i Ricard Segura, vocal, també de la Junta de la Teneu. Bon dia als dos, Ricard, Marta. Bon dia. Bon dia. Espera, Marta, crec que no tensés el micròfon, a veure. Bon dia. Ara sí que et sé tu. Bon dia als dos, gràcies per venir fins aquí. Marta, ben tornada, que fes l'anterior temporada, que no et veia per aquí per la misura, amb l'estiu pel mig i tot plegat. Però, escolta, comença la temporada des de la Teneu amb força, amb molta força, i moltes activitats. Sí, és el que vam plantejar a la nova junta, que hi haurien noves activitats, i que volíem obrir aquesta perspectiva de que la Teneu és un fart de la cultura del poble. Total, carai, que heu vingut a quedar-te. Organitzeu aquesta primera trobada de grups corals senjustents i col·laboren a l'Ajuntament, entre d'altres, que hi cal celler de camata també, el Xavata i el Supermarcatalena. Són els col·laboradors d'aquest acte? Sí, sí, sí. Són els propers, no? Sí. I com deies, la primera trobada de grups corals senjustents no s'ha fet mai abans, o Ricard, no sé si et consta si s'havia fet abans. Almenys que tinguem record. Però aprova't una miqueta al micròfon, aprova't el cap a tu. No s'havia fet mai abans. I per tant, això va ser una idea d'un dels components actuals de la junta, fa ja molt de temps, el Joan González, que va pensar que seria molt bo que els grups corals que hi ha a Sant Just es coneixessin els uns als altres, perquè és molt probable que algun grup no hagi sentit mai cantar algun altre grup. És possible. I aquesta és una ocasió, en la que fem, hem fes-hi sobretot amb l'especte social de socialitzant de la trobada. És a dir, que el que volem sobretot és disfrutar cantant, com sempre, però al mateix temps coneixen els uns als altres i veure quina mena de música fem, entre tots. Les forces variades són 8 corals en total. Són tan variades com la Casa Extremadura o el Corlopom de Flors. Musicalment sonarà diferent i quedes com les seves veus, els seus estils musicals. Sí, nosaltres estem convençuts que tindrà una riquesa cultural molt maca, perquè, com dius tu, hi ha la Casa d'Estrema dura, hi ha el grup d'Araja, hi ha Gotspel, hi ha l'acoral infantil de l'escola de música, hi ha Coraggio, hi ha l'Opom de Flors, l'Orfeo, l'Armonia, que són els més veterans, podríem dir, per edat. Per tant, sí que comptem que hi haurà dones de 98 picodans i nenes de 6 anys. De un ídol vantall, de edat. No té límit ni inici, de edat, això de cantar en cor. És que no en té. No en té. Realment, mentre tens capacitat de poder parlar, tens capacitat en general de poder cantar, i per tant, doncs el límit per dalt és el que et deu el teu propi cor, i el de baix és, a partir dels 2 o 3 anys, els nens poden cantar, sense dubte. Quantes persones, més o menys, creieu que hi passaran? És a dir, són 8, no? Sí, 8 agrupacions, però en total, quantes persones passaran per l'escenari? Hem pensat, hem calculat que serem sobre les entre 140 i 150 cantaires. Déu n'hi do. 150 de 6 en 90 anys. En 90 picodans, no? Sí, a més a més, acompanyades dins aquesta diversitat, doncs hi ha grups que van acompanyats per una sèrie d'instruments, com guitarres, bandúries, bombos, altres de piano, altres de guitarra acústica. O sigui que serà molt entretenidor, tot i que durarà dos hores, però serà molt, molt amè. Aquest diu menja, de 5 a 7, més o menys, de la tarda, a la Placentònima Laret, i comentava al Ricard que va ser una mica una idea del Joan González, que va néixer amb ell, una mica, aquesta llavor. Això t'ho pot explicar millor la Marta, que va ser la que van començar amb el Joan González. Sí, bueno, en aquell moment el Joan cantava el grup de Góspel, de Qui s'enjust, i un dia em va trucar i em va dir Marta, he tingut una idea, perquè el Joan té unes idees genials. Però tu ho hauries d'executar, ho vols fer, i m'ho vas explicar, i sí, sí, juntament amb el fill de la meva cosina, de la Carme, vam organitzar-ho tot, ho teníem tot a punt, teníem el dia, tots els grups els hi anava bé, però va venir la Covid. Ah, per tant, això ja ve de 2.000 diners. El 19 ja ho teníem engegat. Uau, heu hagut d'esperar una mica, eh? Una mica, sí. Una mica bastant. Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do. I ho vau llançar perquè, no sé, suposo que entre altres, perquè no s'havia fet mai, no? Va organitzar, dius, com és que encara no s'ha organitzat mai, el municipi, una trobada de totes les corals? Sí, les agrupacions. Hi ha vegades que les idees genials són molt simples. I va ser així, perquè quan m'ho vaig dir dic, ostres, i sé que hi ha hagut intents, però en aquell moment no hi havia tanta... no sé, hi havia alguna historieta entre algun grup, i llavors era... no va ser possible. No fluia la... Sí, no va fluir en aquell moment. Però a nosaltres, quan ho vam engegar el 2019, és que tothom ens va dir que sí. Va ser molt engrescador. I ho han mantingut fins ara. Totes les que hi participen són les que els va proposar llavors del 2019. Els mateixos, perquè, bueno, sabem que l'altre dia em vas dir tu que hi havia un grup, però... Un grup que té domicili social a Sant Just, però que no canten a Sant Just, ni són de Sant Just, i en principi aquest no l'hem invitat. Però no en sabem d'altre. A lo millor n'hi ha algun altre. A lo millor ja resulta que hi ha una agrupació de veïns del barri de No Sé On, que també té una coral, però que no ho sabem. Amb el qual doncs els invitem a posar-se en contacte quan vulguin, perquè si aquest any no pot ser, perquè és impossible, perquè ja està tot organitzat, doncs l'any que ve puguin participar, algun altre grup que pugui existir. Clar, clar, i tant, que es donin paraludits. Això vol dir que hi haurà una... pot haver-hi una segona edició, no? Us heu marcat també com... que pugui ser anual, potser, una trobada anual. Sembla que sí. Fins i tot a l'Ajuntament els va semblar una idea genial, també sorprenent, no?, de dir, ostres, no se'ns ho havia acudit, no? I també ens vam fer aquest comentari. Evidentment, el lloc més ideal i doni per fer una trobada d'aquesta magnitud, doncs seria la sala gran de municipal. Que ara la tenim una mica empantanagada, eh. Ara està, sí. Està foradada. Està foradada, que es diu. Ara està foradada. I el Joan en Vesa Ganyes va comentar això l'any que ve. Però ja veurem com esperar la sala. Les obres de vegades valen. És una mica optimista, però és molt bona disposició per part del Joan. I tant. En tot cas, és una experiència que ens portarà prenentatge, segur, i la propera segurament incorporarem detalls o grans idees. Ja es veurà. Aquestes petites grans idees, no? El repertori és lliure, és a dir, que de cura els organitza i cadascú porta el seu tamari al seu repertori o ho intenta fer un fil conductor que els junti d'alguna manera? No, donat que una part fonamental d'aquesta trobada és la varietat, hem deixat absolutament lliure el repertori que vulgui cantar cada cura. L'única condició és que tingui una durada determinada, que no duri més de uns minuts, 10 minuts d'actuació real, de manera que es puguin fer, amb els temps que estan previstos, les 8 actuacions. Però el repertori és lliure, i en aquest aspecte et creiem que també té part de la riquesa que pot tenir, que pot tenir a veure cantar el grup de Raj, que canta cançons endeluses, a seguida, a continuació, o dos corals més endallà, la coral infantil de l'escola de música de la Taneu, que són 8 nenes, de les quals algunes deuen tenir 8 anys, la més petita, o menys, i que fa 3 o 4 anys que canten i altres que han començat a cantar ara. El qual té el seu mèrit, preparar-se 2 o 3 peces per actuar el diumenge que ve. Sí que fem un cant comú, el final. Totes les 150 persones. I el públic. I el públic també. Com que la coneixeran és sorpresa. Com que la coneixeran suposo que s'hi afegiran, i pensem que serà molt bonica, aquest final. Carai, tothom canta en el Pla Sant Toni Malaret. Les 150 persones ja faran suro, i diguéssim, del bo, però sobretot si el públic s'hi suma, a veure qui queda. A veure quin resultat. Si segur que també s'anima, imagino que una de les voluntats també, o dels objectius, a part d'ensenyar el poble, imagino que és mostrar-ho per si algú també, en algun moment té l'interès, d'afegir-se en aquestes corals, és a dir, que descobreix... Ostres, hi ha una coral que aquesta, en concret, doncs m'hi trobaria a fer i puc anar-hi. No m'he de posar en contacte. Hi ha gent que li ressonarà això, de dir, això és per mi, i s'hi apunta. Doncs mira, endavant. I imagino que les corals també estaran contentes a l'hora d'això, de poder sumar-hi més persones, perquè no sé si hi ha moltes entitats al municipi que tenen aquest problema del relleu generacional, i passen moltes entitats. La Teneu n'ha estat una d'elles. De fet, tenim una junta més rejuvenida de la història, crec, en aquesta etapa, i sí que és cert que hi ha moltes entitats, no sé si els hi passa el mateix als cors que els falta aquest relleu de generacional. És a dir, persones que entrin, algunes que ja marxen, per voluntat o per edat, el que sigui, és a dir, que segueixin vives aquestes corals, aquestes organitzacions. Hi ha dos aspectes importants aquí, que són aquesta, la coral infantil de l'escola de música de la Teneu, que són 8 nenes molt joves, molt joves, i després el cor coratge, que són també, no sé si són 7 o 8, que són noies plena joventut com unes ganes, i un èxit considerable, perquè se les demana a totes les activitats del poble que vulguin col·laborar-hi i col·laboren de molt bon gust. Són les dues, diguem-ne, aspectes més importants de rejuveniment del camp coral. Sí, sí que hi ha, per exemple, el cor, el lupom de flors, que sí que cada vegada ens ho recorda, i així fem propaganda aviam si s'apunta més o més el cor. Per exemple, l'orfeo últimament s'ha apuntat bastanta gent nova. Sí, sí, des del setembre de l'any passat s'han sumat bastantes cantaires, i suposo que és una cosa cíclica, que també si un cor sona bé i anima, sempre hi haurà algo que digui, ostres, m'agradaria fer això. Hi ha un per això que a mi personalment no el conec tant, que és el cor o d'aratge, o d'araja. No sé, són recentment nous, o també tenen la seva trajectòria al municipi. Durant la Covid es van quedar sense lloc per assajar, i la Casa d'Extremadura els va acollir i assajen al seu espai. I també es coneixen molt, entre ells, perquè viuen per allà tots, no? I és el que deia el Ricard, que canten més cançons endeluses, de rocieres i així, van vestides amb els seus trajes llars i tal, i són superxules. Estem escoltant ara de fons la cançó de Pascua del cor Lopom de Flors, per si algú que diu com sonen, sonen més o menys així. Recordem que aquest cor en concret s'està format per homes només. Sí, íntegrament. I té, si no me'n recordo malament, que hi ha 40 anys d'existència, o 140 i pico, i han el celebrat els 140 anys. I aleshores, doncs, accepta els dos la tapa de la dictadura de Primo de Rivera i la tapa de la guerra, i alguns anys primers del franquisme, ha anat cantant de tota la vida cançons, bàsicament, d'enclever, però també populars catalanes. L'Urfeo Enric Moreira, perdó, Moreira, també va celebrar els seus, ara no... 70 anys, no fa massa, van fer també una exposició que ens hi n'està, van fer diverses trobades, un concert, també, no? Per tant, Déu n'hi do, la trajectòria històrica d'alguns dels corns, Enric Moreira, el cor Lopom de Flors, i hi ha una mica, trobo, que hi ha molta varietat en quant ha anat, estil, música veus i participació ciutadana. Tenim aquesta varietat que trobo que tothom agrairà. Una mica, suposo que és el que espareu vosaltres, no? Aquest és l'objectiu, que ho deixi, que canti, no, Marta? Que hauran de cantar. Està encarregada de vigilar que la gent canti, no? Jo crec que sí que cantareu, perquè és coneguda. Sí, no ho sé. Semblis res més, no? Que el tipus de pista, eh? Serà l'aire lliure, per això. El temps acompanyarà, de moment, els mapes això indiquen, per tant, com a molt, una xacateta i poca cosa més, no hauran de patir per res. A la mateixa zona on tenim aquest mural de l'esca i l'aim de Sant Jos, imagino, o que hi ha les grades? Allà hi haurà l'escenari, o sigui, que mirarem, el públic mirarà la direcció a la paret de la Teneu. Val. És darrere de lliure. Per recordar. Clar, clar. I és perquè també a nivell de so, és molt millor pel so. Si l'acostica és millor. L'acostica és millor. I és un espai obert que la gent hi podrà anar a seure's o quedar-se de peu, escoltant, és a dir, és totalment... Totalment. Totalment. Ens disposarem de 300 cadires, que creiem el màxim que hi pot caure amb aquell espai, i, si no, hi ha els murts, els morets aquells per seure, si hi ha les grades, que també hi pot caure força gent. No ho sé, nosaltres creiem que vindrà d'una idea de gent. Ens quedem escoltant una de les cançons de l'urfeu, de l'urfeu Enric Moreira, això es diu Biscaltirol, és una cançó de fa uns quants anys, crec que és del 1966 que podeu trobar al YouTube, i ens acomiadem a Ricard i Marta Madaret, Ricard, segur, i Marta Madaret, ens acomiadem de vosaltres, escoltant aquest trosset per anar fent allò de... Que la gent vegi agafar les... Sí, que vagi salivejant, perquè tinc ganes de venir, fer molt recordatori, breuament, aquest augment ja dia 9 d'octubre, les 5 de la tarda, duració un parell d'uretes, més o menys, comentava la Marta, l'Aret i Amigo, entre de gratuïta, primera trobada de grups corals, Sant Justencs, amb aquest cartell Glock i Blau, també dels colors de la Teneu, Sant Just canta, i Sant Just canta també canterà Sant Just, no només els cors, que ha dit la Marta. Esperem. I vosaltres també ja us buscaré per veure si canteu, eh? Oi, tant, que cantarem, i amb moltes ganes. Soltaria més. Ricard, Marta, moltes gràcies, que vagi bé, aquesta primera edició, la primera trobada, i si em feu una segona, doncs també us trucarem, perquè vingueu a comentar-ho per aquí. Moltes gràcies, Mati, i bon dia. Bona tarda, Anna, i que vagi molt bé aquest acte. L'armallant dels pèrins, ni suèixer al gran polo, part del xau si ve el xau del món, no la faria jo. Gràbia! Gràbia! Gràbia! Gràbia! Gràbia! Gràbia! Gràbia! Gràbia! Gràbia!