Entrevista a Noemí Morcillo i Sívlia Granollers, del CAP Sant Just - 6/10/2022

En tremen aquesta segona hora, era que passa un minutet d'un quart de 12, 11 i 16, que marca el rellotge, i ho fem parlant de qüestions de salut mental, perquè ens anticipem una mica el dia 10 d'octubre, que és el dia mundial de la salut mental, i en parlem i ens en fem ressò en dues dones. Molt importants al cap de Sant Just, ella són la Sílvia Gran, uller, infermera i la noa Mí Morcillo, i és psicòloga aquí al cap de Sant Just, i també està en el servei de benestar emocional. Per això les volem saludar també, òbviament. Bon dia, les dues, noemí i Sílvia. Bon dia. Bon dia. Bon dia. Sílvia, ben tornada i noemí. Crec que benvinguda, primera vegada que véns per aquí per la misora, no? També es poden veure a través del canal de YouTube de Radio Desben, si ho volen, així que es poden veure en directe, també hi escoltar. I hem de parlar, com deia, ens anticipem una mica aquest pròxim dilluns, dia 10 d'octubre, que és quan es commemorarà, celebrarà, podíem dir, aquest dia mundial de la salut mental. I per entendre una mica també l'emplicació que hi té a Sant Just, noemí volíem conèixer una mica el que ofereix al cap de Sant Just, i també a través teu, com a psicòloga del cap, que és el que hi oferiu... Quines són les teves tasques, en definitiva, al cap? Doncs mira, explico una mica. El meu rol es diu referent de benestar emocional comunitària. Jo soc psicòloga general sanitària i fa relativament poc que m'he incorporat aquí al cap de Sant Just des de març d'aquest any concretament. Llavors el meu rol té un enfoc, com el seu nom indica, més comunitari, més grupal, no es centra tant en la tensió individual, com potser coneixem, altres psicòlegs o altres figures. Si no que ens encarreguem de fer grups, ara mateix tenim diversos grups actius, un de gestió emocional i un altre d'obesitat i de diabetes, que aquests dos últims els faig amb la nutricionista, que també es va incorporar al gener d'aquest any. I són grups que són jargues, menys de llavets que potser és més curtet, i ens enfoquem sobretot en la psicodocació, en explicar en què consisteix en el cas de la gestió emocional, com podem fer aquesta gestió, què són les emocions, sobretot estar enfocat per persones que pateixen ansietat, angoixa, canvis a la seva vida, que potser les dificulten aquesta gestió, etc. Aquests són nous sessions, tenim una mica els pacients allà enganxats, i el d'obesitat també són 8 sessions, i la Belen, que és la nutricionista, fa una part de la sessió explicant habits saludables, plat saludable, etc. I jo em sento més en les característiques que porten a una persona a veure el menjar, com una via d'evitació, que el menjar és un plaer, però sempre s'ha de mirar que no sigui per fugir d'altres coses. Aquests són les grups que tenim ara mateix, el de diabetes són només 3 sessions, i també faig amb la nutricionista i una infermera del cap, que en aquest cas és l'assumpció en Rodríguez, i també la infermera fa més la part de farmacologia i educació sobre la malaltia en sí, la Belen, com a nutricionista, fa més enfocament d'hàbits saludables, i jo també... Dic de dieta, no? De marcar una mica pautes? Sí, sí, això ho explicaria millor ella, però sí que hábits saludables. Com de guia, no tan allò de marcar una dieta. Exactament, perquè ja diu que això no funciona. Llavors hem de canviar la nostra manera de com mengem i com veiem la relació amb el nostre menjar. Llavors totes aquestes trobades són en grup, però entenc que la persona ve de forma individual, és a dir, es recorre vosaltres, ve una persona X, escolti, em plantejo aquestes situacions i no em veig capaç, potser, d'enfrontar-ho, i a nivell emocional em costa la gestió. Llavors, a partir d'aquí, li inclueu, imagino, en un grup o s'hi proposa d'entrar en un grup. Sí, el circuit per si dir-ho, per arribar fins al grup, és primer que aquesta persona és captada des de la consulta del metge o la infermera. En aquest cas, el metge infermera ens deriva la persona, mira, tinc aquesta persona, té aquesta problemàtica, jo què sé, m'hanig de la diabetes, mira, té uns indicadors que estan elevats i sembla que no està portant tot el bé que es podria fer. Llavors nosaltres visitem la persona individual, en cas de si passem a un test per veure-ne, tenir també unes mesures objectives i poder comparar pre i post de la intervenció. Llavors, arreu d'això, potser que hi hagi persones que, depèn del grup, el digestiu emocional, potser sí que es dediquen a unes entrevistes més per vincular la persona, perquè no es parlen coses fàcils. Sí, primer títol personal i després hi ha per incloure'n el grup. Exactament, sí. La finalitat és incloure'n el grup, o bé, si tenim alguna visita individual, fer una pauta de prescripció social, vincular-ne a algun equipament de l'Ajuntament o a algun recurs d'aquí del municipi de Sant Just. I actualment, en aquests 3 grups que comentaves, quin número de persones hi teniu? Doncs mira, al digestiu emocional tenim 10 persones, el faig amb la referenda benestar emocional comunitària de Sant Joan d'Espi del cap de Verdaguer, i ella ha portat 5 pacients i aquí de Sant Just hem portat 5 pacients també. Té lloc aquí al cap de Sant Just? El centre cívic Salvador Espriu, l'estem fent. Sí, el dubesitat són 8 persones, que aquests sí que són tots de Sant Just, i l'estem fent a l'auditori de la vacuneta. I en la diabetes tenim 4 persones, sí que sembla que no ha tingut massa... o sigui que no ha arribat massa resò. Però esperem que la gent s'animi i vingui, o sigui, la demteoria serien com a màxim 10 persones, o sigui que encara voldria participar més gent. I amb la Silvia, Silvia, que no ens hem oblidat de tu. Amb la Silvia també feu, no sé si també formes part o ajudes d'alguna manera en aquests grups o també que treballeu juntes. Sí, sí, a més és un plaer treballar amb la Noemi, de veritat ho dic. Estic el mateix. Anava a dir, crec que també el deuen dir de tu. Però és un plaer, i a més és una prenentatge. Tu saps que aquí a Sant Just hem estat fent durant molts anys grupar els fens relaxacions, en tècniques de relaxació, a les persones que... Doncs pensava que es podrien beneficiar de prendre a deixar anar al seu cos, però des que tenim amb nosaltres en l'equip, la Noemi, aquesta activitat l'estem fent. Ara en aquests moments no hi ha cap grup de relaxació, però sí que començarem ben aviat. També començarem un altre grup de dolor crònic. Per tant, sí, hi ha projectes per treballar conjuntament amb aquests dos teràpies, amb aquestes dues dinàmiques grupals. I en quan el tema de la gestió emocional, perquè això ho volem relacionar una mica, doncs amb el 10 d'octubre, que és el dia mundial de la salut mental, clar, el benestar emocional, tothom sap que és el benestar emocional. És a dir, sentim, l'escoltem, la llegim, però tothom sap, que jo és conscient del que deu comportar tenir arribar a tenir un benestar emocional. Jo crec, no ho sé, perquè tampoc aquí tinc la veritat absoluta, però jo crec que la majoria de gent no ho sap. T'endim a viure amb una pilota automàtica, una mica jo sempre dic que la vida ens arrossega, o sigui, arribem a un lloc que no sé ni com ha arribat, perquè anava jo que sé pensant en meves coses. Llavors, jo crec que no és... ni es coneix, ni es dona de suficient importància, perquè amb un benestar emocional tenim més energia, es poden afrontar les coses d'una forma diferent, que si no la tenim... Clar, tenim més eines, definitiva. Exactament, i al final és un... el benestar emocional repercuteix en molts àmbits, no solamente a nivell de salut mental, sinó... si jo potser no estic bé, no tinc un benestar emocional, doncs... pagaré potser a mal menjar, o jo que sé, no?, també amb temes d'addiccions, que repercuteixen en molts àmbits, i jo crec que no se li dona ni la importància ni es coneix suficient. I què es pot fer? Perquè les persones estiguin cura d'aquest benestar, hi ha títol individual, cadascun de les seves circumstàncies, però que sigui conscient de què vol dir quan està en una situació de benestar emocional bé i quan no està tan bé, que potser demana ajuda. I que no passa res, també, per fer-ho, que potser a vegades això és un hàndic amb no? Sí, jo crec que hi ha també molt de tabú estigma, amb el tema de... quan es parla de sol mental, a més, és que sempre parlem de patologia, no?, que són una pesada, la paraula, que en sí, és una cosa que pesa, una patologia, clar. Sí, i per això jo crec que l'enfocament del benestar emocional és com una altra cosa, l'envelliment saludable, dietes saludables, i com enfocar-ho des de la part bona, per positiva. Llavors, jo el que diria és que si alguna persona no s'està trobant bé, com sigui per motiu que sigui, perquè no ha de ser l'amor d'un familiar, per exemple, o sigui, pot ser un canvi de feina, la feina que estic estressat als fills, moltes coses, sobretot que demani ajuda, que s'adreci en aquest cas al cap, que els metges infermeres l'informaran, i jo crec que també per tenir una bona benestar emocional és molt important el que deia, sí, bé, tècniques de relaxació i de cuidar-se, si un no està bé, no pot cuidar altres persones, que de vegades se'ns oblidem de nosaltres mateixos, i som amb qui convivint tot el dia. Mirem més cap en fora que cap en dins. Exactament. Grat això al final que de dia, no? Estem tot el dia amb nosaltres mateixos, tota la vida. Més en val portar-nos bé, no? Exactament. Allà de dir, vamos a llevar-nos bien. Les persones que passen per aquests cursos comentaves, que es fa com un test previ i un test pos, per veure una mica l'evolució, no? Per veure la part que ha guanyat la persona, que ha sortit amb una situació millor personal. Quines, ja sé que potser no són estadístiques com a tal, són persones, però quines el promitge o el percentatge d'èxit, diguéssim, d'aquestes persones que passen per aquests cursos, ja sigui el de gestió emocional, bueno, cursos, els grups, perdó, el d'obesitat, de diabetes... Doncs no tenim encara dades, perquè, com m'he comentat, jo em vaig incorporar al març, i, clar, fer protocols, dissenys dels grups, sessions, etcètera, no és una cosa que es faci en un dia, no? Si porta la recaptació de participants, o sigui, encara no tenim dades, em sap greu, tant de bo les tinguessin, però sí que et diré que les persones es fareixen, ja només saber que ve el grup, molts cops, ja sentir-se millor, o començar a fer canvis, no? Petits, encara que sí, exactament. I jo, si dic sempre, també és un moment per a tu, perquè estàs aquí al grup, estàs amb unes altres persones que tenen la mateixa problemàtica per així dir-ho, i això ja et diuen, que és que sento bé, perquè primer, aquí no em sento jutjat, perquè la gent te'n diu, no? Estàs tristes, no estàs tristes, o sigui... No fa ploris, no? Però sí, llavors crec que és important estar entreiguals, i que això ja, pel que diuen ells, ja es veuen millor, o més, que ja es troben millor, i realment, solament, ha vingut al grup, solament, amb el que implica, va bé, o sigui... Jo sempre els dic, us agraeixo molt que esteu aquí, perquè per vosaltres, i perquè jo crec que és un gran pas. I l'empatia ajuda entre, és a dir, en grups? Sí, perquè és això, veure que l'altra persona, perquè jo que sé, penso en el gestiu emocional. Hi ha persones que venen per moltes coses, o sigui, unes persones per feina, unes altres per temes familiars, però al final, entre ells, s'ajuden, perquè és com... Ai, mira, jo he provat això, o jo he provat allò, o mira, t'entenc, perquè a mi, potser amb la família no em passa, però a la feina em passa el mateix, i els veus com, de vegades, has d'allà una mica, perquè comencen a parlar, i és com, bueno, hem de fer continguts, però és com molt maco, no el que surgeix, o els tècnics de relaxació, que potser no parlen tant, perquè no s'hi diuen, però sí que entre ells... dic ells, perquè normalment... Són més dones? Sí. És a dir, no sé si també per números, però hi ha més volum de dones que dones. Probablement és que les dones ens animem més a participar en temes grupals, no? I per això, però... Potser estem més pendents, també, d'aquests temes més interiors. Potser anem més a demanar ajuda. Potser tenim més càrregues, també, molts cops, no? Potser ha d'esmarejar les alçones. Potser és, no? Potser és. L'empatia ajuda està clar, però clar, amb grup, potser algú està pensant, ostres, els meus problemes, o les meves circumstàncies, les vull compartir amb algú, però no amb més gent. Això pot significar un no tirar endavant aquest procés pel fet de dir, ostres, no sé si vull explicar-ho davant de tanta gent. Segur que tu volies comentar alguna cosa més, però ara, el primer que se'm ha vingut al cap és la confidencialitat. Quan tu vols participar en un grup, també tens uns deures, ja que aquests deures són normes que has de complir. El primer és que allò que es parli dins del grup ha de quedar dins del grup. Hi ha aquesta primera norma i enorme, que és la confidencialitat. Després també està la voluntarietat, per exemple. És voluntari. Tu pots parlar o pots no parlar? Ningú, voluntarietat d'envenir el grup o no venir? Hi ha altres normes, com puntualitat, assistència, participació, no? Perdó? No adjudici. No adjudici, no? Respecte. Per tant, un grup és un espai de seguretat. De seguretat on has d'estar còmode i on has de també tu respectar els altres, però sabem que sempre respectaran a tu. No sé si volia dir alguna cosa més la norma. Sí, en Janssana em vol que deia diverses coses. Si fem signar un compromís de confidencialitat, o sigui que realment, jo els explico sempre, és que això realment a nivell negal, és com quan fas un contracte a lloguer. O sigui, és si tu te'ls saltes, hi ha repercussions, que és veritat que és molt difícil controlar-ho, però sí que si fem signar per aquest compromís, no es pot parlar res, o sigui, ni dir qui ve. O sigui, no, perquè... És que he vist una vegada al final del quinto. Exacte, una mica em referia a dir, clar, al final, això és un poble, imagino que la gent saps, al final saps totes les circumstàncies personals d'una altra persona que també s'està obrint en aquell grup, i tu no has d'anar per allà explicant. Per això jo crec que molts cops el que deies, hi ha gent que no s'atreveix a venir a un grup. Jo crec que sí que hi ha aquesta part individual que fem un treball per persones que potser els costa més obrir-se o no obrir-se, sinó venir a un grup. Però sí que crec que l'aprenentatge que es fa al grup, molts cops en individual, no és igual. O sigui, jo crec que tenia iguals que tu diuen, que t'ho expliquen. I al final crec que aquest tema de... Ai, és que no sé, la por, o és que no m'entendran, o és que jo prefereixo treballar individual. Molts cops, les primeres sessions, sí que es veuen, però ja, a mesura que va passant, és que després et diuen, jo me'n recordo ara del grup, aquest psicoducatiu de psiconeutrició, de obesitat, és que, bueno, podríem quedar per fer, per caminar, o podríem, o sigui, com que guai, que es pot, això en individual, no ho tens. Clar, no es dona, no es pot donar. És que no pot anar a tomar el teu terepeuta, no? No la relació d'aquesta. Exacte, no és aquesta la relació. Normalment, clar, aquesta pregunta no sé si es pot fer, però és a dir, tenir un... o conèixer una mica el per què acudeixen a vosaltres, normalment, és a dir, arrasques generalíssims, normalment venen per aquests motius, i la ciència d'atangoixa, problemes laborals, estrès, com dient en alguns, d'exemple, però teniu una mica d'espectre dibuixat de diòstres, normalment venen per aquest tipus de motius, o més o menys, per algunes circumstàncies, o són totalment diferents, cada persona, clar, i cada grup. Quina pregunta us estic fent, eh? Passem-ho a un altre pregunta. Passa la paraula. Per acompanyar una mica la situació. Jo voldria dir que qualsevol motiu és un bon motiu per venir, i almenys, jo sempre penso, conèixer. Conèixer, jo en el meu cas, conèixer amb mi també veurà com et sents, perquè potser hi ha persones que tenen reticències, és que clar, aniré allà, o el que sigui, jo crec que per demanar ajuda, que no estigui, o sigui que nosaltres aquí ja decidirem si és pot o no, però no tanca la porta. Si penses, vina, perfecte. Si dubtes, vina. Exacte, està bé això. Bé, és un slogan. Ara el posaré de moda. Com el de Sant Just, encara fumes, que abans havia sonat la falca. Sí, m'agradava, m'agradava moltíssim. Estic pensant que no ho sé, aquesta misora, crec. Estem parlant de fa 30. De 30? La campanya. Potser no, però bueno, 22, 23. Escolteu, el dia 10 d'octubre, com deia, aquest dia, a Múdia de la Salut Mental, imagino que s'enjust també s'hi sumarà d'alguna manera, no sé si trobes activitats, no sé si vosaltres també ho feu des del cap, per promoure una mica el dia, també aquestes sessions. Per donar-vos el coneixe. Sí, sí, de fet, el dia mundial de la Salut Mental, és igualar el dret que tenim a tenir la nostra Salut Mental, té el mateix dret que la Salut Física, entesa com m'he trencat una cama, té la mateixa importància, i que, de més, una no funciona sense l'altra. I això és el que el dia mundial de la Salut Mental vol transmetre aquesta igualitat, i que hem de ser una persona que ens trobem bé, a nivell físic, a nivell psiqui, a nivell social. De fet, aquest any, a més, insisteix molt amb els joves. Els joves tenen dret a tenir també un bon benestar emocional, i sabem que potser són persones que venen menys, i demanen menys ajuda, però la seva tenen dret, i això és el que volem apropar. Tot i així, nosaltres, des del cap, el que farem aquest any per facilitar aquesta transmissió d'aquest missatge, és arribar a les persones que viuen, o en el milenari, o que participen de les activitats en el milenari, les persones que estan a les residències, la Senyora de l'Urdes i a l'Itàlia, i també les persones que estan al centre pilot, per oferir-los un taller de relaxació, que durarà 3 quarts d'hora, i ensenyant tècniques per relaxar-se, i inclús, potser tindrem fins i tot un moment de meditació. Com una de les moltes que hi ha en estratègies, per tenir una bona salut mental, o un bon... van estar emocionats, això. Segur que ens enfina més amb les paraules l'anòemi. Però la idea és, hi ha moltes maneres de viure bé, viure feliç, amb aquesta plenitud, i una pot ser la relaxació, com altres podrien ser activitat física, o bona alimentació, alimentació saludable. És una de les portes per les quals entrar, aquest estadi de benestar emocional, et podríem dir. Anava a preguntar també, que ho tenia apuntat i m'ho ha saltat, i ara has comentat la gent jove i m'ha vingut el cap, per anar acabant, us preguntaré la mitjana d'edat d'aquests grups, de les persones que hi acudeixen, més o menys per comentar ara la Sílvia, el tema dels joves, que vaja, d'ansar de la pandèmia també han sortit. Ostres, nosaltres també necessitem, no? I ho necessitem molt, perquè fins ara no ho hem demanat, quina és més o menys la mitjana d'edat, o més o menys allò de forquilla d'edat? Jo crec que ara mateix també és veritat que estem enfocats en grups d'adults, que això s'ha de tenir en compte, no? Jo crec que la mitjana d'edat serà... 50 anys? Sí, més o menys. No he fet un calcul estadístic, però jo crec que sí. Sí que és cert que volem fer, ara ja, més de novembre també, que potser m'estic ficant aquí, en un jardí que és el més de la salut, aquí, a Sant Just, també volem fer escoles, actuacions, per exemple, el que sigui, tallers o píldures, per així dir-ho de gestió emocional, i com enfocar-nos més en joves, no? Perquè la realitat és que venia un grup... Tu has d'anar a buscar la gent, no? Perquè és una cosa que costa, no? Llavors, quina millor forma d'arribar a la gent jove, que anar on estan cada dia, no? Si facilites ja de per si, no? Ja no has de fer que vinguin, perquè això ja és igual si queden pel camí. Exactament. Que després, si volen venir, s'ho oferirà la possibilitat de fer, o sigui, tenim en ment, fer grups destinats a joves, de tan adolescents, com de 20, 30 anys, perquè, al final, les problemàtiques existeixen igualment. Sí, que també hem viscut una situació de pandèmia que... Si ens ha transbalçat a tots, que és del 0 al 100, no? Exactament, llavors... I a tots igual. S'ha de cuidar, això, no? I al final, sí, hem viscut una situació de pandèmia, però hi ha moltes coses que no han canviat, no? Per exemple, el sistema educatiu. M'ho invento, no? Clar, si aquests joves de 12 a 15 anys, que han sigut com la transició, no són iguals que quan jo, per exemple, estudiava, no? És que no tenim el mateix bagatge, no? Llavors... Sí, crec que estic divagant una mica. Sí, que tindran aquests tallers, no? El que a mi també ara recordaves, que, de tota manera, des de fa molts anys, tan madre sacrament o com l'institut, té la figura de l'enfermera de Salut i Escola, que en aquest cas és la Natàlia Resté, una companya nostra, hi ha un espai de privacitat, on els joves poden acudir per parlar d'aquells problemes que potser no tenen un altre lloc on fer-ho, inclús algunes vegades, no, moltes, és difícil demanar cita pel centre de Salut amb la teva infermera. En canvi, si tu pots tenir aquest espai, que per això es va integrar dintre l'escola, un espai per tu poder adreçar-te amb un professional de la salut que et rebrà i et sabrà acompanyar, dirigir, dirigir cap a un altre servei. Això també ja s'està fent, el que passa és que, probablement, vosaltres també ara la vostra participació amb Salut i Escola farà molt més potent. Sí, la idea és que en aquesta consulta oberta que és completament confidencial, això s'ha de tenir en compte, perquè al final els menors, volis que no, sempre hi ha pel mig. I, llavors, tenia aquest espai, pareixi, per parlar amb la Natàlia, que és infermera, però jo amb molts cops també vaig a aquesta consulta, i llavors tenim aquest enfocament més... molt disciplinar. És veritat. Ara que ho has dit, no? Sí, i això que és una feina que estàs fent. Molta informació, molta informació. A mi, Morcillo i Silvia Granullers, moltes gràcies per passar per aquí. Sí, i junts també ens en farem resoldre alguna manera d'aquest dia mundial de la salut, però també de la salut mental. Volia dir, però també volia em saber una mica el que es feia al cap. Si volen més informació, directament que acudeixin, al cap allà, els hi resulteu qualsevol dubte, o els derivareu a la persona, el sanitari, corresponent. Moltes gràcies també per la tasca que feu. I Silvia, segurament, ens tornem a veure, no hem vist segurament també, però pel tema de fumar, ja ho saps, que aquí venim segur. I tant, moltes gràcies. I si dubtes, vina. Això mateix, no és l'on del cap. Que és aquesta la mà. Sí, totalment, estem d'acord. Silvia, no he vist moltes gràcies, que vagi molt bé. Bona setmana, el que queda d'ella. Gràcies, Mireia. Penseu que tot el Clayo ja ha grandpa hoo. I look in my own head, like this. Cause so my demons keep chasing They run my tail each night They got me thinking in circles Yeah, you know what I like And always find me when I'm breaking down I'd be lost without your love Cause some days I'm barely even holding on And some days I feel like all my hope is gone But you get me through, don't know what I do without you Some days, some days, some days Cause you're the one that I turn to When I'm miles from home The sweet voice of reason at the end of the phone I never knew that somebody could love the worst in me Now I never knew that somebody could be all I need, oh Cause some days I'm barely even holding on And some days I feel like all my hope is gone But you get me through, don't know what I do without you Some days, some days, some days Some days, some days, some days Some days, some days, some days Some days, some days And you always find me when I'm breaking down I'd be lost without your love Cause some days I'm barely even holding on And some days I feel like all my hope is gone But you get me through, don't know what I do without you Some days, some days, some days Some days, some days, some days Cause you get me through, don't know what I do without you Some days, some days, some days