Entrevista a Pol Avinyó, divulgador musical - 10/10/2022

M'he amagat, m'he amagat, ni el bon conteniment. Aquesta setmana, el 13 d'octubre, les 5 de la tarda de sala Isidor Cónsul, aquí a Can Girasta. Saludem el Pòl Lavinyó, divulgador musical, músicòleg. Pòl, bon dia. Molt bon dia. Molt bon dia, Pòl. Gràcies per tornar a passar per aquí per la misora, perquè les vegades que s'ha organitzat, de fet, aquesta trobada entre l'Iceu i biblioteques, sempre hem comptat amb la teva participació, així que gràcies també per oferir-te, i volguer-nos explicar una mica més, sobretot això que te'n saps, i que bé expliques sempre, Pòl. Bé, no, gràcies a vosaltres per el vostre interès i per fer divulgació d'aquesta activitat, i d'aquest projecte tan xul, que és el l'Iceu VIP, que va d'Alamany, al Departament de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, i el l'Iceu, i que el gran objectiu que pretén és apropar les òperes que fem a l'Iceu, demà de les biblioteques, a tota la ciutadania del país. I a més, consta també per un preu que normalment pot costar, o és menys assequible, tot i que hi ha diferents preus per anar a l'Iceu, però va a cricar més ajuda, que les persones per un preu una mica més baix de lo habitual puguin assistir, tenint bona localització dins el teatre, que això també imagino que és de valorar. I el Trobatore de Verdi és la protagonista en aquest cas, deia ara que estàvem obrint amb dues filles del primer acte, però anava a dir la primera òpera, però no em sortia, Pòl, ajuda amb aquesta explicació d'aquests actes, com es distribueix aquesta òpera, si no vaig mal encamirada, té quatre actes. Primer de tot m'haig de deixar explicar una cosa. Just un dia com avui, un 10 d'octubre de 1813, Verdi n'aixia a l'erroncole, un petit poblet al costat de Posit o al costat de Parma. Per tant, és molt important avui parlar de Verdi, conmemorar-lo, escoltar-lo, com sempre, i parlar del Trobatore, que és aquesta grandíssima òpera. El Trobatore de Verdi és una de les cinc òperes espanyoles que va compondre Verdi. Verdi tenia una gran estima pels libretos que passaven a Espanya, els títols conegudíssims, com l'Ernani o la Força del Destino, són títols molt importants a la seva trajectòria. El Trobatore és una òpera que està dividida amb quatre actes, i que és una de les òperes més rodones que ha escrit May Verdi. Sobretot, sobretot, sobretot per les àrees. El Trobatore està farcit de les millors àrees mai escrites per Verdi. Tu has posat ara, sentíem, un petit fragment de l'acte primer, que possiblement no sigui un fragment més reconegut de l'Òper, perquè és el fragment que canta el Baix, que és un personatge gairebé secundari, on explica una mica els antecedents de la història. Un moment molt important, però musicalment pot ser no tant. Però, a partir d'aquí, la Soprano té dues àrees grandioses, maravilloses. El Tenor té un dels moments més espectaculars de la història de l'Òpera, que és el final de l'acte tercer, quan canta el Dico en la Pira, que acaba amb el famós do de pit, aquell que tothom està esperant. Al Bariton també té un àrea importantíssima. Vull dir que és una opera que, si hi ha alguna cosa a fer, són àrees. De les millors que mai ha escrit Verdi. Ha d'estacar alguna d'aquestes... Suposo que es pregunta difícil, però d'estacar-ne una o la més emblemàtica podríem dir d'aquesta obra? Mira, t'en destacaré una de cada personatge. El trobadó, que és el Man Rico, hi ha tot el final de l'acte tercer, i té tota una escena on no hi és el protagonista, que hi ha la gran àrea, a Síben Mio, i immediatament hi ha la cabaleta de l'àrea, que és el Dico en la Pira, que acaba amb aquests famós do de pit, que és el nostre script, que jo ho explicaré al dia de la conferència, perquè és molt interessant. Vull dir, tot el final de l'acte tercer és del tenori, i és molt important. I llavors, per exemple, de la Soprano, la Leonora, l'àrea de l'acte primer, t'atxe la nota plàgida. És una delícia, és una àrea meravellosa, que és d'una grandíssima dificultat per a la Soprano, altra més. Llavors, el baritón, el comte d'allun, el rival de Manrico i de Leonora, el que es fica pel mig, sempre són els baritons, doncs aquí, l'acte segon, té una àrea importantíssima, i el valent del suor sorriso, una de les àrees per baritón més maques que s'han escrit mai a la història de l'Òteraps, i després la Susena, la Bruixa, la Mar del Manrico, just després del famós cor de Gitanus, que segur que podràs posar algun fragment, que inicia l'acte segon, ja es tride la vampa quan la Gitanus Susena li parla del foc, del que li diu el foc. Vull dir que és un opera on cada personatge té, com a mínim, un gran moment d'alluïment. Tot plegat amb una opera que quina duració té? És corteta, el trobadó només de música són dues hores i deu. I el que fem a l'Iceu és fer acte primer i acte segon junts, una pausa de mitjora i tercer i quart. Vull dir que amb dues hores 40 s'ha acabat la funció, des que entres fins que acabes. En aquesta xerrada pol explicaràs precisament una miqueta més del que desgranem aquí, per començar perquè aquí no tenim tant de temps, i per acabar perquè segurament les persones que vinguin en aquesta xerrada introductoria també seran les que aniran a veure l'òpera. No sé si també està obera persones que no vagin per algun motiu, però que puguin també. La idea és que vingui tothom, que vingui tothom que vingui a l'òpera, però que vingui tothom qui vulgui conèixer l'òpera, perquè a la millor hi ha algú que ve indisposat i acaba sortint amb una entrada a sota el braç. La idea és explicar l'òpera, sobretot que la gent conegui tots aquests secrets del trobador. Jo sempre que faig una conferència, no explico reto el que hi ha a la Wikipedia, per exemple. Perquè clar, si jo explico el que la gent pot trobar a internet, no té cap gràcia, no? Per tant, explico totes aquelles anècdotes o tot el que hi ha al revés de la partitura d'una manera molt pedagògica, molt fàcil, sobretot posant molts fragments perquè gent pugui conèixer la música amb versions extraordinàries, i explicant les anècdotes que hi ha al revés del trobador. O, per exemple, veurem un fragment d'una pel·lícula que tothom coneix, que és una de les pel·lícules més extraordinàries mai fetes, que és una nita lòpera dels germans Marx, que l'últim quart d'hora de la pel·lícula passa tot durant una funció del trobador, i és d'una genialitat absorvidant, una genialitat que des dels anys 30 fins ara és molt actual, vull dir, que veurem moltes coses que tenen amagades al trobador que hem de conèixer per gaudir molt més de l'òpera. I què fa? Què té aquesta lòpera? Que no deixa de ser mai, sempre serà temporal, sempre es podrà escoltar, sempre es podrà representar, reinterpretar, què és el que té aquesta lòpera? Aquesta lòpera el que té és que té la millor música mai feta per ve. El trobador és una lòpera que... totes aquestes àrees dels quals he parlat, el cor, els cors del trobador, que són també monumentals, tenir del de l'escenari 100 choristes entre homes i dones, sopranos i tenors i verítons, que canten les melodies de Verdi, a ple pulmó, això és una satisfacció, que no es paguen diners. Per tant, el dia d'aquesta òpera, que possiblement sigui un dels títols més populars de Verdi, és que no ha caigut mai del repartori. El trobador s'està anant a la 1853 i fins ara ha tingut una popularitat extraordinària. Per tant, estem parlant que un òpera que està a punt de fer, que està més a prop dels 200 anys, i que està sempre, sempre present, perquè la gent l'agaudeix, li encanta, i després, una altra cosa que haig d'acogir, el diceu per preparar aquest trobatore, ha contractat els millors cantants del món per fer-la. Estem parlant de què sentireu les millors veus que podriu sentir, el metropolitain de Nova York, a l'escala d'Anilà o a l'Òpera de Viena, estaran al diceu per fer el trobatore. I això és un luxe. I tant, totalment, en quan veus, aquesta presència vocal i musical, també de l'orquesta, en quan el ha decorat, perquè potser que el trobatore s'ha interpretat i ha presentat moltes vegades, per tant, també s'ha... En definitiva, ha anat variant una mica, la sanografia, què hi trobaran els que hi vagin a veure en aquest moment i el trobatore, el diceu? La producció del trobatore que fem al diceu és una producció del nostre artistes resident, de l'Àlex Uyer. És una producció que ja s'ha vist a Amsterdam i a l'Òpera Bastilla de París, amb un grandíssim èxit. I l'Àlex Uyer s'endins en aquest món dels dos germans, que això és una cosa que no hauria d'explicar, perquè s'està pel final, que el conte de Iuna i el Madrid ho són germans, però durant tota l'Òpera no ho sabem, per tant, si algú m'ha sentit, faci veure que no m'ha escoltat. Llavors, aquí explica la tristesa d'aquesta guerra entre germans, llavors veig la trasllada a la primera guerra mundial d'una forma intel·ligentíssima i donant, doncs, transportant l'argument de l'Òpera Verdi, de l'època, a un moment tan important de la nostra història més recent, com va ser la primera guerra mundial, i on es veu claríssimament la relació entre tots els personatges i tota la grandiositat de la música de Verdi. Per tant, trobarem la producció molt fidel a l'hora. Acompanyarà la veu, acompanyarà l'orquesta, acompanyar aquesta producció amb la sanografia, només falta que la persona que hi vagi, en aquest cas, les persones que hi vagin amb la biblioteca Joan Margarit, doncs ho gaudeixin i es sentin acollits, per tot plegat, que jo crec que és indiscutible que la resposta serà que sí que ho aconseguiran. Jo estic convençut que tothom que hi hagi vingut a l'Òpera va venir a veure aquest trobatori que veurà entusiasmat. Però jo faig una crida a tota aquella gent que no hagin anat mai a l'Òpera. Aquesta és l'oportunitat per venir al primer cop al dissego. Sí? És de les millors maneres contrari? Sí. Ho dic per diferents motius. Mira, primer de tots, l'Òpera és molt popular. No hi haurà cap moment que hi hagi algú que pugui dir que m'avorreixo. No. El trobator és una Òpera plena de moments molt popular, molt coneguts, i que potser si no ho són, se'ls faran ràpidament. Després és una producció molt agradable de veure, molt fàcil d'entendre. És una Òpera que, com he dit, no és jarga, estem parlant, només de música, ja en dues hores deu. Per tant, es fa fàcil. I després, ostres, podent anar al dissego per primer cop amb una gran producció, amb una gran Òpera, i amb les millors veus del món, això no passa cada dia. Per tant, s'exduta que és un molt bon moment per anar per primer cop, per portar els nets, per exemple, o per venir amb aquella persona que no s'ha treballat mai. Ostres, és que no hem anat mai al dissego. La biblioteca granteix unes entrades boníssimes, amb per cent per cent de visibilitat, que hi ha un desconto molt important. Per tant, un altre motiu importantíssim, de dir, no has de pensar en res. Et donarem unes entrades molt bones, amb visibilitat, 100%, i amb un desconto importantíssim. Per tant, hi ha tots els ingredients per venir per primer cop al dissego. Per tant, no n'hi excusa per no venir. I tant, aquí he de dir. Paul, hem de deixar aquí l'entrevista, i mentre ens quedem escoltant en aquest minutet que ens falta abans de connectar amb Catalunya Ràdio, una part del primer acte es diu Ditalé Amor. No sé si volia estar aquí. L'àrea de l'Honora. Per ubicar-la dins de... Aquesta és la primera part, de presentació de l'Òpera. Moltíssimes gràcies. Moltes gràcies. I ens veiem, doncs, això. Jo us dia 13 d'octubre a les 5 de la tarda, a la sala Isidor Consol, amb aquesta xerrada introductoria, que espero que no es perdin, tant els que hi vagin, com també els que no, gràcies de nou també per aquesta tasca divulgativa. I fins aviat, Paul. Fins aviat Mireia, gràcies. Fins aviat Mireia, gràcies. Fins aviat Mireia, gràcies. Fins aviat Mireia, gràcies. Fins aviat Mireia, gràcies.