Entrevista a Helena Moragas, triatleta santjustenca - 13/10/2022

I ara que passa un minutet d'aquest primer quart de 12 del migdia, del matí, quina mania, dir migdia, 11 i 16, entrem a fer aquesta entrevista del dia amb l'Elena Amoragues, que després d'avui mesos ens tornem a veure qui era més hora. Elena, bon dia. Molt bon dia. Bon dia, gràcies per tornar a venir. Estàvem mirant, de fet l'altre dia, 4 de febrer ens vam veure. Ostres, que no sembla que fa tant. Sembla que fos ahir. Sembla que no faci tants mesos, i déu-n'hi do als mesos que han passat, perquè és que has recollit medalles, ha solit reptes, t'has proclamat campiona de campionats, és a dir, amb tots aquests mesos comentàvem la Lua, si t'haguéssim d'haver trucat, cada vegada que venies un premi t'havíem hagut de fer fixe al programa, col·laborador de fixe. Com ho has fet per solit tot això? Elena, que ara farem una mica del repàs, però tots aquests premis... Em puc repassar alguns, però campiona d'Espanya, de Triad 2, Prince Junior, que va ser a Cartagena, el setembre també campiona d'Europa, el 2 d'octubre, a Romania, i si tenim una mica enrere al març, també, a la Copa Europea Junior, a Portugal, i també a la Copa Europea Junior, del 2 d'octubre, a Melilla. Podia seguir, però més o menys he tirat una mica enrere, i me n'hauria de ser, potser, alguns, però déu-n'hi do, Helena. Com es paeix tot això? La veritat és que l'última competició vaig fer tard a Espanya, però ha sigut una temporada molt complicada, he estat lesionada, porto lesionada des del maig, i aquesta lesió m'ha produït molts altivaixos al llarg de tot l'any, que han sigut molt difícils de portar, tan física com mentalment, hi havia moments de la temporada que se'n permetia entrenar, i llavors em començava a posar forta, i de cop i volta, si tornava a sentir dolor, havia d'una altra vegada tornar a parar, perquè he tingut, bueno, encara tinc, de fet, estic acabant de recuperar, ara estic en unes setmanes de descans, perquè ja he tancat la temporada, i tinc un edema de estrès, o sigui, a la cadera, i aquesta lesió és bastant complicada, perquè l'única manera de curar-la és parant i fent bondat, i és una cosa que els triatletes ens costa molt, això d'estar parat, i llavors l'Ena Tarrosa hagan com he pogut, he intentat cuidar-me el màxim possible, i fer les coses tan bé com he pogut, i llavors he anat competint les coses que se m'han permès, perquè sí que és veritat que m'hauria agradat fer més competicions, jo pensava que seria una temporada... bueno, tenia moltes ganes de gaudir aquesta temporada, era el meu últim any com a júnior, l'any que veia passo a sub-23, i sento que no l'he pogut gaudir del tot com tenia pensat, tenia moltíssimes ganes, però bueno, dins de tot, encara veig que he tingut sort de poder competir algunes carreres, i dintre de tot, doncs, les que he fet, m'han anat molt bé, la veritat. Clar, és a dir, que estem contant que aquestes que he comentat, estaves lesionada? Sí, des de... Has acudit aquests premis, competint, però amb aquesta lesió que comentaves de cadena d'estrès, has comentat? És una edema d'estrès, sí, sí, sí, sí, ha estat, bueno, ha estat complicat, com he dit, però des del maig tot el que he fet ha estat lesionada, sí, sí. D'un i dos, però llavors com has arribat a aconseguir, doncs, campiona d'Europa, tot tot plegat? És a dir, et suposa un dolor a l'hora de practicar l'esport amb aquesta lesió? Bueno, sí que és veritat que hi ha... a mi el que se'm demanava era que si estava entrenant i sentia dolor, havia de parar, perquè també és veritat que si aquesta lesió evoluciona, doncs pot acabar fent-se crònico. I llavors això és una cosa que a nosaltres no ens interessa, perquè en teoria jo he de tenir una progressió com a atleta. La veritat és que només soc júnior i no ens interessa que em quedi lesionada per sempre. Llavors sí que hem anat amb molt de compte amb metges, fícios, etcètera, que m'han estat ajudant molt a regular una mica el que serien les carregues d'entreno. I sí que és veritat que no he pogut arribar al 100% de totes les competicions, perquè hi havia com t'he dit abans moments que entrenava i moments que no, però a més a l'acaba moltes carreres, sí que és veritat que sentia dolor, i llavors la setmana següent no podia entrenar. Però sí, sí, he anat fent com he pogut, sempre tenint en compte que estava lesionada i que no havíem de forçar més del compte, i a partir d'aquí, doncs, cada setmana ens hi posàvem i anàvem mirant. Era més que res, no podíem plenajar res, sinó que vivíem el dia a dia. Clar, clar, però torno a dir que tot i això, Helena, ha recollit molts solits reptes, com per exemple el setembre, campiona d'Europa de Dúal de Júnior. La veritat és que estic molt i molt satisfeta. Què més hauries pogut fer si no estiguéssim lesionada, què haguéssis aconseguit? No ho sabrem, però sí que és veritat que tot i haver estat lesionada, estic molt satisfeta de com he acabat traient la temporada. Jo crec que és per estar-ho, i jo crec que sí, Helena. Si no t'ho han comentat ja t'ho comentem aquí a la visora, que són molt fans teves. En el teu Instagram, si algú també et vol seguir o vol saber una mica les curses, les fotografies, els entrenaments, Helena i jo vaig Muraques, també explicades això que estàs treballant una mica la recuperació de cada nova temporada, per tant, tampoc és ja temporada que començarà, entenc, al principi d'any? Sí, bueno, nosaltres sempre intentem fer cross, que també es coneix com a camp de través. Bàsicament és atlatisme, però a l'exterior, així com per camps i tot això, però no ho considero com una competició, sinó com un entrenament, per tenir aquest punt, per a l'hora de competir en el que em partoca, doncs no sigui un canvi tan gran pel cos, sinó mantenir aquesta xispa, que li diem nosaltres. I llavors la temporada, en teoria, hauria de començar, suposo que cap al febrer, ja començarem a fer els primers duats l'ons tot i això, encara no puc asseure res, perquè encara no han sortit els calendaris. Clar, i també en funció de l'evolució de la lesió, veure com respon. La veritat és que hem millorat molt amb la lesió, i ara he tancat la temporada, porto una setmana de descans, i esperem que amb una setmana més ja pugui començar a entrenar amb normalitat. O sigui, portes dues setmanes de parada, diguéssim, física, en quan a l'entrenament. Correcte. Que continues anar al car, al centre de l'endiment? No, perquè, com que allà només hi vaig entrenar, perquè ara ja estic a la universitat, més molt més còmode per un tema d'horaris, doncs durant el matí que d'armar a casa estudiant, i després a la tarda he de dedicar-me anar a la universitat. Per tant, ja no ho vas al car? No, durant aquestes setmanes de descans no... Però després repren, eh? Sí, tant i tant. Mentre estan quin tipus de moviments pots fer, o què et permet fer tant el cos com l'entrenador que no hagis de patir, que el cos més o menys es vagi mantinguent en forma? Bueno, la veritat és que... Nosaltres mirem més que res que el cos baixi una mica de forma, quan estem descansant, sobretot perquè el portem molt al límit durant tot l'any, i és veritat que fa falta que el múscul descansi, i que la ment també descansi, i llavors nosaltres ara mateix tenim molta llibertat per fer el que vulguem, podem fer qualsevol tipus de treball sempre, i quan no sigui un treball excessiu per al nostre cos, doncs és important com et comentava el tema de... de què descansem. Sí que és veritat que jo soc una persona que necessito moure'm, perquè el meu cos està molt acostumat a cremar molt i fer molt d'esport durant tot el dia, i no puc estar-me completament quieta, llavors poder doncs... vaig envir-s'hi un oreta suau, coses d'aquestes que em permeten estar activa durant el dia, però sense cansar-me, i així d'aquesta manera després puc anar a la universitat i tot, i em puc concentrar, perquè també és un camí molt radical el fet d'estar... portant la vida que porto normalment, i de cop i volta, per al cos... És una frenada total. Exacte. I mentalment, que també deies afecte, mentalment com et dius tu mateixa, espera, tranquil·la, paciència, no? Sí, és complicat, sobretot pel fet que clar, jo he acabat la temporada, l'he hagut de tancar abans del que m'hagués agradat, però hi ha gent que segueix competint, i llavors tu veus i penses, ostres, m'agradaria estar en aquella competició, i et donen més ganes d'entrenar. Però, bueno, tu has de saber què és el que et toca, quin és el teu punt i on estàs tu. D'altra banda també m'ajuda mentalment el fet de saber que estic en una classe tots els dies, cosa que no em passa quan estic entrenant. I llavors, això m'ajuda molt en els estudis, perquè puc portar les classes al dia, ara d'aquí poc vindran els primers examens, llavors aprofito i estic començant a estudiar ara. I per una banda sí que és veritat que pot ser una mica estressant, però per una altra banda la veritat és que ajuda a tenir aquestes dues setmanes. Estava mirant també una de les fotografies que tens publicades al teu perfil Instagram, que és aquest reconeixement que se't va fer també en l'acte de l'11 de setembre, aquí al Jardins de Can Ginnestà que des de fa un parell d'anys s'ajunta el dia de la Diada de Catalunya amb aquest reconeixement a diverses persones, entitats del poble, que per algun motiu des del que el dia de l'Ajuntament volen reconeixer i ho manejar en certa manera. En el teu cas també per la teva jova carrera, jova però potent i esperançadora carrera. No sé si n'havia rebut algun altre similar aquí a Sant Just o com el reconeixement de la teva feina, de la teva tasca. La veritat és que abans de res els estic molt i molt agraïda, perquè sempre és important que es reconegui la feina que fem com a atletes i que sobretot es doni molta visibilitat a l'esport, i no només a l'esport femenís sinó a l'esport en general, i llavors estic molt agraïda per part de l'Ajuntament per haver-me donat aquest reconeixement, però també per part de totes les entitats i totes les empreses de Sant Just en general que m'apollen, perquè al final és molt necessari tenir gent al darrere, perquè un atleta no ho pot treure sol i menja al nivell en el que estic jo. I sí que és veritat que havia tingut altres reconeixements d'aquests, sobretot per part del Club d'Atletisme Sant Just, sí que m'havien donat reconeixements per la meva temporada a nivell de... bueno, com a atleta. Aquest era potser no sé si una mica més sentit, però en definitiva era un acte que era per això, llavors que hi havia molta gent mirant, en fi va passar força gent a recollir aquests reconeixements, aquests petits premis, o com petits detalls, per tant tenia un simbolisme una mica més... Exacte, sí, sí, completament. Era emocionant també, recordo que estava força emocionada també a l'hora de recollir-ho. Sí, va ser molt maco i al final que se't reconegui la feina i l'esforç, doncs sempre està bé. I tant, segueix estudiant per tant biomedicina. Correcte. Potser segueix estudiant la carrera potser una mica més centrada per tenir més temps, no? Sí, ara... Per contra de no tenir temps de... És el que deia el Fabre, de posar les coses en una balança. Me'n recordo que ho parlàvem i et vaig dir, hi ha moments de temporada que pesa més l'esport i altres que pesen més els estudis. Doncs en aquest moment sí que ens estem trobant que ara pesen més els estudis i aquestes dues setmanes m'hi estic dedicant més, sobretot per... Bueno, per això que et deia per anar al dia al final és una carrera complicada i costa bastant de treure, m'està costant esforç, però bueno, mentre s'ho pugui anar fent, poc a poc, està molt bé. Que me'n recordo quan s'havia explicat que va ser la teva cuina, crec, que va iniciar en el món del triatló que ens explicaves al Fabre. Sí, sí, sí. Imagina't que també estaràs eternament agraïda, no? Bueno, sí, al final... Tot i a tots els ibaixos, no?, del que comporta. Sí, i tant, i tant, això sempre. Comenteu-vos que ara, clar, la temporada queda parada, però segueix, no?, a principis d'any, havies comentat. Sí, ara començaré la nova pretemporada a partir de la setmana que ve, però, bueno, quan arribes del descans sempre es fa tot amb molta calma, tornar a agafar una altra vegada els ritmes... És progressiu. Exacte. Sí, sí. Al final, el cos s'ha d'anar adaptant una altra vegada. Per tant, clar, no tens allò visualitzat a la primera competició, o allò de dir, mira, tenim aquesta marca de febrer del 2023? No, perquè tal com et deia, encara no han sortit els calendaris de l'any que ve. Llavors, a mi el que em marca sobretot la temporada serien els criteris que treu l'espanyola per poder anar a les competicions més importants. I, llavors, amb aquests criteris encara no han sortit, i, per tant, tampoc m'he assegut amb l'entrenador a parlar de com anirà la temporada que ve. Primer hem de veure si torno a estar bé de la lesió i tot, i una vegada que hem vist que estic 100% recuperada, començarem a veure què és el que fem l'any que ve. I et comporta, és a dir, una penalització entre cometes, el fet d'estar parada ara, a l'hora de tornar-te a enganxar per veure on pots competir, no sé si a nivell de punts o a nivell de... et juguen contra. La veritat és que sí, perquè nosaltres, a nivell internacional, tenim una mena de rànquing, que s'anomena el rànquing de l'AITU, i, llavors, funciona amb puntuació. A mesura que tu vas a les carreres et donen uns punts, i, a més a més, si, com millor que et diguis, més punts t'estan donant. I si no vas a les carreres, no puntues. Llavors, m'he trobat amb la casuística de que aquest any, les competicions que he fet, que són competicions junior majoritàriament, no puntuen per aquest rànquing, ja que és un rànquing elite, de manera que jo no he puntuat i les meves companyes de la selecció sí que han sumat, per tant, m'han passat per davant. Llavors, tu, per entrar a les competicions de l'any que ve, necessites un sponsor rànquing, perquè si hi ha 100 places per la competició, per la línia sortida, però hi ha 200 persones que es volen apuntar, necessites estar entre les 100 primeres dins d'aquell rànquing, si no, no pots entrar. I això sí que és veritat que em suposarà un problema l'any que ve. De fet, jo crec que l'any que ve em tocarà, sobretot, intentar més muntar una estratègia per tornar a guanyar una altra vegada els punts i tornar-me a ficar en posicions bones del rànquing internacional. És curiós, Pai. També ho parles com si fos... És a dir, ho enfoces com si fos... no una empresa, però, no? Allò, dic, clar, unes tot junts, estem treballant, i el nostre objectiu és aquest, i hem d'arribar això, hem de solir aquest repte, no? És una mica la mentalitat que tens, també, per enfocar-ho, no? Sí, bueno, al final, qui corre és l'atleta i qui dona la cara és l'atleta, però jo no podria fer res del que faig si no fos pels meus pares, que sempre m'estan ajudant, muntant la majoria dels viatges, sense els meus entrenadors, amb els quals muntem les estratègies de quines competicions vaig i a quines no, les càrregues d'entrenament, els plans d'entrenament, i llavors, al final, sóc jo la que corro, però darrere tinc tot un equip i les decisions es prenen conjuntament i tot es fa de manera conjunta per assegurar-nos que les coses funcionen i perquè tothom pugui donar el seu punt de vista en cada moment. Clar, clar. Em confusi un equip de futbol, no?, però amb representació teva individual. Ara que parles de viatges, tenia apuntat per aquí també. Carta, gent, has estat a Romania, has estat a Portugal, també amb una quarteira, i altres, molts mesos, però en els últims mesos, clar, tot això ara d'aquestes dues setmanes, s'ha parat també. Sí, bueno, no he viatjat tant com hauria d'haver viatjat aquest any, em vaig saltar l'europeu, em vaig haver de saltar el mundial, perquè justament em va agafar quan m'acaba de lesionar, he estat alguna copa d'Europa, per exemple, un altre Portugal, m'he saltat molt d'àvia, tot això ha hagut a la meva lesió, eren competicions que teníem planificades, però al final per la situació no s'han pogut fer. Sí que és veritat que ara queda parat, però també està bé tenir una època de descans després de tots els viatges i tot per relaxar el cos i la ment, perquè al final anar i competir cansa, però els viatges jo considero que són una de les coses més cans en el fet de viatjar cada setmana, agafar avions cada setmana, hotels, portar la vici aquí, allà, al final són coses que de les quals també acabes necessitant un descans. Clar, la logística comporta també cansa. Sí, tant i tant. Portar el material no dorms a casa, no dorms igual, no és el teu llit. A més, bueno, això sí que t'acabes acostumant, perquè a vegades en èpoques que estic acompatint molt i que viatjo molt, que arribo a casa i dic, bueno, és un llit més, ja no m'assem l'enllaçament de casa. Ja no és allò de dir que has dormit el meu llit, no? És que al final, bueno, suposo que cadascú li sembla d'una manera diferent, però jo al final m'acabo adaptant a dormir a qualsevol... I quin remei, no? Perquè si no, no es cansaria per competir el dia següent, o la pròxima que et toqui. Helena, ha estat un gust tornar-te a veure, no sé si volia repassar o comentar algun altre aspecte de la teva carrera que m'hagi deixat i que no vull que quedin el tintero, però anava a dir, ens enplaçem, quan tornis a estar més recuperada, que tenim ganes també de saber pròxims campionats que vagi sumant premis, o que sigui trufeus, copes, i per seguir la teva trajectòria, que saps que des d'aquí, des de la misura, la seguim força i t'empanyem a que segueixis. Sí, doncs, jo estic molt agraïda. Bueno, tant jo com tot el meu equip, us estem molt agraïts que doneu sempre visibilitat de la meva feina, que al final costa molt, i del meu esport en general, és important també que la gent sigui conscient, sobretot perquè si des d'aquí es pot animar algú a què faci esport, no cal que sigui del rendiment com és el meu cas, doncs sempre està bé, i també espero que la gent gaudeixi a escoltar de l'entrevista, i bueno, passi una mica l'estona també coneixent com és el que seria aquest estil de vida, que és tan diferent d'una persona normal. I tant. I bueno, aquesta temporada ha estat com he dit una mica complicada, estem treballant perquè la següent pugui ser millor, i us pugui portar nous resultats, i puguem seguir venint i parlant d'èxits, si és possible, tot i que sí que és veritat que la temporada que ve és més complicada perquè seré la petita a la categoria una altra vegada, correm a nivell èl·lit, i llavors la veritat és que no tinc expectatives per la temporada que ve, simplement això serà un any de transició, un any per aprendre i gaudir de les millors atletes del món, i ja està, al final. No ho reptes, no ho reptes, i me'l ha dit que pots venir encara que no hagi guanyat que premi, no cal que hagi guanyat perquè vinguis aquí a la visura, que igualment et rebrem. Així que, Helena, molts èxits, sempre diem, i fins ben aviat que et milloris molt i recupera aquesta lesió. Moltíssimes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Moltes gràcies.