Entrevista a Miquel Ardèvol, director del documental 'Just Graff It' - 14/10/2022

Hey, you're welcome, you know where we're at, the island, baby. It's gay and feeling, having a good time, you're welcome to join us. Oh, it's gay and... Doncs bé, ara entendreu una mica el significat del perquè estem escoltant aquesta cançó. Es diu, qui se hi ha en feeling, és de Zuwey. I entendrem una mica aquest projecte, acabar una mica també, potser de la mà o acompanya o és paral·lel, però en tot cas, n'és de la mateixa mà, que és Miquel Ardevol, que el tenim aquí amb nosaltres. Miquel, bon dia. Bon dia. Bon dia, ben vingut a la misura. Moltes gràcies. Tants anys parlant de que hauries de venir, al final està passant. No m'ho crec, no m'ho crec. S'alineen els astres. Ostres, sí, sí, però fa molts anys que ho comentem. Sí, sí, ja tenia ganes, ja tenia ganes. Escolta, estava comentant això de la cançó, del tema de musical que està sonant, perquè no sé si directament té alguna relació estreta amb el tema del Jus Grafit, que és el documental que parlarem, però igualment, ja que som en promo. La relació que tenim... M'heu sabut de l'Arde tu llibre, no? La relació més directa és que també és un projecte documental, és un projecte que va més allà, que no és un projecte documental, no? És un tema de cooperació entre Haití i República Dominicana, doncs per tirar terra, certes estigmes i certes coses que no estan molt fixades allà, d'acord? Sí, aleshores s'ha format un grup de música, ara fa set anys va iniciar aquest projecte, i tot de creatius al voltant d'aquest grup, que són també grafiters, per exemple, que també seria un altre punt de connexió, però són dos projectes totalment separats, que en tot cas després ja m'allargaré més i fa falta. I tant, són en aquestes cançons també donant el documental, es poden escoltar la peça del Jus Grafit? No, no, no. Però en aquest pròxim documental que hi haurà sobre aquest grup de música i aquest projecte sí que sonaran, evidentment. Produtora Cric Crac, és una mica l'encarregada, pot ser d'aquest documental Jus Grafit? Sí, sí. Diguem que sí, no? Sí, sí, totalment. I al capdavant d'aquest projecte del Jus Grafit, una història real, esteu tu mateix, Miqui, Miquel, perdó. Les confiança. I Éric de Gispert, també. També tens el meu soci de l'alma, podríem dir, que portem anys i anys pic amb pedra junts. Sí, escolta, això del grafiti també ho he sentit, perquè ens coneixem també fora de la misura, i aquest plus de saber més coses que la gent que ens està escoltant, però sí que fa molt de temps que anem al darrere. Tu tenies com una obsessió per trobar... Bé, obsessió bona, eh? De trobar els autors dels grafitis, per exemple, el de Carre Badó, famós, cotxet, cacau avall, i altres. I altres, i altres que recordava, però ja no hi són, no? Perquè el grafiti té això a filmar, no? Com dius tant, i a l'altre dia desapareixen. O s'han pintat a sobre, o altres d'aquestes. Llavors, una mica, la història neix el 2019, nosaltres ens canviem del local, passem dels locals que hi havia al costat de l'esperia, al Carre Badó. Justament al costat del cotxet. Al costat del cotxet. I molta gent, quan li deia això que canviavem del local, deia, i on esteu ara? Al Carre Badó. Hòstia, el Carre Badó saps gent que... No m'ubicaven? Vull dir que hi ha gent que no està familiaritzada amb els noms del carrer de Sant Just, no? No són Sant Just enxbons, llavors. Bueno, podríem dir que... que estan per altres coses o coneixen altres carrers. Podríem dir que la gent que no viu al centre i tal potser se li fa més difícil reconeixer. I amb el grafiti el recordaven? I llavors veies aquell carrer que puja tant al costat del mercat que té aquell grafiti de... Pam, la gent... Ostres, el grafiti... Ja l'ubicava. Ja l'ubicava, no? Llavors, allò, pam, ens va despertar com un... l'alarma de dir, hòstia, això, ja fa molts anys que està aquí, no? Potser hauríem de fer alguna cosa. La idea, també, era que... hòstia, perquè no ho calquem, com es va fer amb la peça del Kate Harring a Barcelona als anys 90, que era el maco de la recuperat i la telll i l'entrada, doncs dir, hòstia, estaria bé, no? Com calcar-ho i representar-ho en una altra... No, i tenir-ho al arxiu. Per si algun dia desapareix o per si algun dia es vol repintar, doncs tenia aquell arxiu, no? Tant d'anys real, que és com una plantilla, és com un calc. Sí, això va ser la llavor. Sí, són aquelles idees que se't passa pel capital i llavors, bueno, el que va començar com un divertimento, la bola de neu es va començar a fer gran, i aquí estem avui una mica per anunciar-vos això, no? Sí. El 4 de novembre, el divendres 4 de novembre, dos quarts d'avui, t'esfarà el passe d'aquest documental. La projecció, sé que hi ha gent que hi ha la vista en primícia. I parlàvem allà amb el baric i dic, no val, això. No val, perquè és que són la gent del Casal i llavors hem de posar el vistou. Imagina't que hi hagués fet un documental sobre... Em fa bé, que no? T'han de fer filtre, no entenc. Jo també podia haver vingut a fer filtre. És que si no, no hi haurà ningú el 4 de novembre. No, viurem, viurem. I tant, i tant. Són 3 anys per tant treballant amb això. No són 3 anys, amb això el que passa amb els documentals... Hi ha pandèmia, pandèmia, permís, també, no ho viurem. Clar, el 2009 ens vam canviar. Doncs això, potser el 2020 va començar a sorgir. I el 21 l'hem estat gravant. Perquè el tema dels documentals és que des que sorgeix la idea, fins que poses el punt final, podríem dir, o el presentes o fas difusió, passen temps. Els temps es dilaten, també estàs treballant amb altres projectes paral·lelament. I les coses s'allarguen, vulguis o no. Potser et passes més temps investigant o buscant negatius o fotos, que al final fent el rodatge en sí. Això t'han de preguntar. És a dir, la tasca, és a dir, la importància d'aquest documental, crec que és la feina de buscar. Com a tot documental, però en aquest cas... Ha sigut bastant ingent el treball de... Això és formiguetes. Ho heu fet tu i l'Èric, o heu tingut ajuda? No, hem tingut ajuda. El que passa és que hem hagut d'insistir molt. El que passa també és que ara la realitat és que tothom té una càmera sobre. Sí, un mòbil, bàsicament. Als anys 80 i a inicis dels 90, la fotografia digital encara no havia... I l'analògica tampoc no tenia a tothom. I l'analògica, evidentment. I clar, imagina't l'analògic dels anys 90 on ho tens. On tens els negatius si ho tens. En quina carpeta, en quina capsa, en quina casa de l'àvia i en quina estat. I llavors és com... I ha costat molt perquè la gent que ha col·laborat i que ens ha passat tota aquesta informació gràfica podríem dir... Clar, fan altres coses. Tenen la seva vida. I tenen un pesat cada setmana trobant-los. I dient, segur que no tens les fotos, que tal, d'allò... Coses molt concretes, no? I al final ho hem aconseguit també. Hem tardat temps perquè fins que no teníem les imatges doncs no valia la pena. Clar, primer vieu d'investigar, però després també muntar i gravar. Sense això original no podeu fer massa cosa. I és el que et comentava. Va començar com un divertiment. I clar, vas descobrint coses a mesura que el vas fent i la cosa et pren força, però també treball darrere. Quantes hores li deveu... No ho hem puntat, no ho hem puntat, perquè realment és un documental que sí que hem buscat finançament, però és un pressupost molt baix que m'he invertit moltes hores, podríem dir, però és un treball propi, en certa manera, que encara no està acabat de financiar, perquè dins del documental hi ha imatges també de televisió espanyola, de TV3, que si jo vull publicar algun dia en obert les he de pagar. I també per això organitzem una mica el show el dia 4, perquè la gent pugui col·laborar a les entitats de Sant Just o a empreses sanjustenques, puguin col·laborar en el finançament del documental, perquè aquest pugui ser compartit, distribuït i en obert, que en el fons és el que em faria gràcia. O anar a concursos. O anar a concursos que hi ha anat a dos festivals, per cert. Perquè vam fer un test, una mica de, si això pot interessar més enllà de Sant Just. I el que és guapo és que a Roma i a Grenoble ens el vam pillar a dos festivals, dedicats al tema. Carai, escolta, és el món. Sí, sí, és molt curiós, no? Perquè de cop i volta crees connexions més enllà del que és el poble i la gent li agrada i li interessa el documental. Interessa més enllà de Sant Just també. Sí, sí, és curiós. Perquè en el fons toquem el tema internacional. En el fons no us explicaré el documental, però al principi dels 90, Sant Just va tenir una importància, va ser important dins del món del grafiti europeu. Això m'imagino que ho explica el documental. És que ahir vam parlar amb Guillem Albaric, per saber una mica l'actualitat del casal de joves, i sobre aquest documental ens comentava això, és que no sabeu on no som conscients de la bas que va tenir en el seu moment, anys 90, el grafiti Sant Just, a nivell nacional i internacional. Sí, sí, podríem dir, sí. Dic, no sabíem potser que estàvem en aquest circuit. Doncs hi érem. I segurament la gent de Sant Just, en aquell moment, no era conscients, la gent que no estava dins del món del grafiti, no era conscients, i fins i tot la gent que estava al grafiti, no ho feien com... No va ser com predestinat. Ja està buscant-ho, no? Sí, sí, exacte. Clar, és que al final, també, quan dius grafiti, segurament encara és dit que pensen... No es que regalessin els preis de Sant Just per vida. No és verat, aquest material. Que segurament molta gent, quan té el grafiti al cap, s'imagina, o pot arribar a imaginar-se, la part lletja. És a dir, quan pinten una porta d'una casa, quan pinten una paret que no toca, l'embrutament de parets urbanes i mobiliari urbà. Però, realment, el grafiti és un art, urbà. Sí, es considera, sí. A principis dels 80, Nova York va començar entre els museus d'art, i des d'aquell moment, doncs, una mica, el mercat de l'art se l'ha anat fent seu, no? Podríem dir, Banksy és un dels galaristes que més es cotitzen, no? Podríem dir... Tot i així, doncs, hi ha el grafiti subversiu, el de la firma, el de... El que han brut entre cometes, no sé, no? Una cosa no podria existir, jo crec, sense l'altra, no? Sí. I el tema d'embrutar, doncs, sí, et pot agradar més o menys, però també em bruta... Em bruta a vegades on es fa, eh? Sí, però visualment, a mi potser molesta més un cartell publicitari de qualsevol empresa multinacional que... Que un grafiti. Que un grafiti o la firma d'un xaval que... que l'ha posat allà, perquè hi ha tota una cultura darrere d'això que és deixar-se veure, no? Clar, clar. Bé, són temes. Serà teva petjada, una mica, no? Perquè la gent et vegi, en definitiva. Abans parlava d'aquest grafiti del carribador, que és dels més famosos en quant a... en circulació de gent que vagi cap al centre del poble, segurament l'haurà vist, no? Sí. I és dels més emblemàtics. I hi ha molta gent que es fa fotos amb un cotxet, també. També? També podríem buscar, fer una cerca de... Sí, jo, per la xarxa socials i tal, a vegades... Amb hashtag. Es pot arribar a trobar? No sé si ho han... Com es diu, li han posat el hashtag i tal, però jo recordo dos o tres de fotos així, de dir, hòstia, mira. D'acord, és famós, famós, eh? Sí, és conegut. És conegut. Forma part del patrimoni, no? Podríem dir, del poble. Són justents, culturals, sí, sí, tant. És un bé cultural. Clar, no sé si podem fer massa spoiler, però t'anarà a preguntar una mica la història d'aquest, en concret, o per cobreixar una mica, fer un pisco a la vida, aquesta... Un pisco a la vida. Bé, hi havia una... O almenys a veure de qui és? Una colla d'amics. No us diré aquí qui sou, en realitat. Ja ho descobrirem, però hi havia una colla d'amics que... 16, 14, 16, 17 anys. Sí. Els hi van encomanar una pintura moral, la gent de la Vall d'Avers, que també és un grafític, que va estar com 4 i 5 anys al costat del Superalena, d'acord? Aquest del cotxet? No, el que els hi van encomanar a la Vall d'Avers, pel d'UVN i Barceri de la Vall d'Avers, els hi van encomanar de fer un moral. Però aquest dius que està al costat del Supermercat Alena? Sí, ja també el podrem recuperar. En el documental també ens ha costat, però hem recuperat les fotos d'aquest gran moral. Era tota la façana de l'antiga casa difícil que hi havia allà. Quan es va tirar el terra, el 94, una cosa així va desaparèixer el grafític. Llavors, què et deia? Ah, sí, això, la colla d'amics... Aquesta colla d'amics, que se'ls hi encomana una feina... Se'ls encomana una feina i suposo que els hi sobrava la pintura i tal, i es van dedicar a fer grafítics. És així, de coincidència, de casual? Més o menys. Ja ho desenvoluparem més al tema, però sí, més o menys. Això és el que m'han explicat ells i coincideix bastant, doncs, amb les dades i aquestes coses. Clar, qui te n'has enfiat el que t'explica la gent? Sí, més o menys. És a dir, jo sé que en aquella època el meu avi m'havia explicat o jo havia vist... Bueno, tu ho expliquen de primera mà. A part, a la Vall d'Avers també, quan vaig començar la investigació... Van ajudar força també. A Vall d'Avers està tot escanejada i els arxius de la Generalitat de Catalunya, em sembla. I llavors, buscant, grafític i llengardaig, em van sortir aquestes notícies a... Grafític i llengardaig. Era un llengardaig, el del... És que a la colla aquesta firmava amb un llengardaig. Aquest de forma entera, tan famós. Més o menys, sí. I llavors, a partir d'allà també us va ajudar a trobar informació a partir de la maroteca del Vall d'Avers. Clar, la maroteca de la Vall d'Avers és qui em situa amb dades, no? Perquè la gent és d'això, també. La memòria és volàtil. No, sí, clar. I això que era el 87, el 88... Saps? No donen dades concretes mai. És difícil. Però, bueno, escodrinyant podríem dir que hem trobat certa informació relevant i bastant... Per tant, l'Arxiu Municipal també us ha ajudat, d'alguna manera? Sí, sí, sí. A l'Arxiu també... Perquè aquí ha d'haver-hi molt de material. Jordi i la Patricia també els he tingut alli molestant. Un bon temps, sí. Qui truca el Miquel? Digue-li que no estic. Exacte. I hi havia material suficient, com per també arribar a investigar o trobar noms, trobar gent, trobar... A nivell fotografia d'Arxiu hi havia força material que us hagi ajudat. Ens fa falta, perquè també... Sí? Sí, el Jordi, quan entra a l'Arxiu, em sembla que és el 89, 90, i tot això és com una miqueta abans. És en Val, és anterior. I llavors, per exemple, aquesta gent, aquesta colla d'amics, van fer una exposició aquí, a la sala de Can Ginestar, de tots els seus grafitis. Una cosa que feien de manera clandestina. Després van fer una exposició. Vam fer una exposició. I no hem trobat registre d'aquesta exposició. Simplement, a la Vall d'Avers surt anunciat exposició de la colla, del llangardaig i tal. La colla del llangardaig, és ella? Sí, la colla del llangardaig o... Li anaven canviant, a vegades li deien Sargantana, i la colla del llangardaig. I aquesta gent encara existeix, per entendre'ns. I seran el dia de la projecció... M'han confirmat que alguns que hi serien, els altres encara em fa falta confirmació, però espero que sí. Com tota la gent que ha col·laborat. Vull dir, abans et parlava de fotos a l'Aina Ramírez, també, finalment, amb un dels meus avisos de xarxes de Facebook. Jo n'he trobat unes, i hi havia un davant de l'institut, que era una cantandòpera amb un piano, també. Ostres, sí, ara m'ha dit una mica... Que era lluny, però sí. Va estar fins al 94, segur, perquè jo anava a l'institut i el recordo veure. I els del part de la Ramla? Actualment el nom del part de la Ramla Ramla amb major? Clar, però aquells són molt més posteriors a la història que explico. Que per cert, també us vull comentar, el documental no el considero complet, encara. No s'ha acabat? No s'ha acabat. Jo crec que fa falta una píleg, que també ho parlaré el dia 4 de novembre. Una píleg amb tot el que ha comportat els anys posteriors el del grafítia s'enjust, perquè realment sí que s'han fet moltes activitats i el casal de joves, per exemple, és un centre del... És un exemple visual. De fet, el mateix dia 4 de novembre faran unes pintades, un dibuixos o grafitis. Referent a alguns murals o pintant a alguns altres. Sí, tot plegat. Just grafit, una història real. És el nom que ho has ferit. És un joc de parables. Ja has grafit. A més, és com una falta d'ortografia, perquè seria peac, grafit. Graf, sí. Però juguem amb això una mica de... Una història real, perquè és una història real. La història local. És una història real aquí. Perquè també tenim algun títol, que és Iglo Glick a Real Tale. Alguna història real. És un conte real. No sé per què. És una història local. Al final acabem fent sempre les mateixes pel·lícules. És les dues coses. És local i real. Sí, és local, però també és universal en aquest sentit. Però m'agrada que juguem amb això, amb el tema de... de centrar-ho molt, com si fos una història molt local, en temes que en un francès, en un belga o en un italià també... Tu pots ressonar, també, no? Esclar, clar. Havies dit abans xarxes socials, que imagino que ja anaves i... Hola, estic buscant la fotografia... Tampoc és que em passés molt, vull dir. Però vull dir que has sondejat també, t'han ajudat a través de les xarxes, has tingut una eina de... El que és divertit de les xarxes és que tu... O grups, de la senyora. El mural, aquest del Superalena. O algú pot tenir fotos d'aquest mural. I llavors ell crea com... debats paral·lels de si, aquella edifici era de la sabateria, de la Conxi, de no sé qui, saps? I dius, no, però us estic preguntant... No m'interessa el mural, no? Te'n vas a rescar la història del poble, també. Sí, sí, sí. I acabes d'anar a parar. Vaig anar al taller de Can Mata, també. No us en recordeu? No tindré una foto del vostre establiment, i justament que ha sortit el grafic i el darrere. Aquelles coses que a vegades passen, no? I... i no. I no. De fet, la primera foto que vaig trobar d'aquesta façana va ser... no sé si me la van viure el Jordi. El Jordi Amigo. El Jordi Amigo, que és d'una persona que treballava a la ràdio, abans de... al principi dels 90, i estava fent com una connexió al Superalena. I va fer fotografia? Sí, va fer una foto a ell i el darrere surar al moral. Així que ràdio d'Esvern? Sí, sí. Hem contribuït a la història local del jazz grafit. Sí, sí, sí. Que bé, ens agrada saber-ho. M'aclar, aquesta mesura té uns quants anys. Molta part de la història s'han justat, que també ha passat una mica per aquí. 4 de novembre, la 6 de la tarda... 2 quarts d'avui. 2 quarts d'avui. 1930. Posa la 6. La genda del Casal de Gior, pot ser que... No, el que passa és que a les 6 es reparteixen com uns premis, em sembla, i a... I una mica més tard... I a les 4 es comença a pintar la façana. I llavors, després de l'entrega d'aquests trufeus, o no són uns dels premis... Sí, a les 6 es fa com un acte de reconeixement, si t'entén rebut, teníem la punta jo. A mi em van trucar l'altre dia un dels personatges que surt el... el documental. Diuen, un guardo el divendres 4 de novembre i dic no, no, que el 4 de novembre és dissabte. No, no, és divendres. És divendres. És clar, com veia veure que feien activitats tot el dia, ja vaig relacionar directament que era dissabte, però se me'n van a la olla, és divendres. No vingueu dissabte, perquè no... Jo també vaig donar per suposar que era tot un dissabte, perquè a més celebren el... bueno, el client dels 25 anys del casal, i li vaig preguntar a Marguilla del Barí, que em va dir, no, no, és divendres. Dic, bueno, anirem a la tarda, és l'hora que haurem d'anar. Què més, ens queden 3 minutets, Miquel, però no voldria marxar sense... que no vull que et deixi res per dir d'aquest jazz grafit. I ara també potser amb boca de l'Àlex Desgisper, que també ha estat el director. Sí, no reus, us esperem allà, atindrem samarretes, estem fent... la manera que els particulars puguin col·laborar d'alguna manera. I allà ja us fotrem és la xapa, veurem el documental aquest que dura 25 minuts, actualment, d'acord? I després doncs podrem parlar, xerrar... O pintar. O pintar, sí. Escolta, hi haurà teaser, trailer, previa, jo... Alguna cosa posarem també a les xarxes. Per preparar-nos per... No, és que no tenim una sota de rubis, perquè... Sí, ara mateix, no sé quan ho podrem fer, perquè com et comentava abans, ens anem cap a... Clar, clar. Creuem el toll. Cap aquí, cap aquí aneu, no? Cap aquí anem, anem a Quisqueya, que és la espanyola, com es coneix una mica per aquí, però la illa, el seu nom original, ho podríem dir a l'originari, abans que els europeus arribéssim allà, era Quisqueya. Quisqueya. Escolta, ens quedem escoltant, doncs, amb una altra cançó que volies que sonés, que es diu Art i bonito. Doncs marxem amb aquest tema, si algú vol escoltar-lo, a través d'Espotifa hi poden trobar-ho, Artway, del qual sona, no? Amzeta. És un llac de la illa, una mica, que queda a la part fronterera entre Haití i República Dominicana. I amb aquest Art i bonito, que suposo que és art i bonic, no? És un riu. Si algú volia jugar amb les dues paraules. Sí, Art i bonito. Art i bonito. Doncs que vagi amb aquest projecte, aquesta estança, que jo també us acompanyaria. No ho sé, cap un foradet. Tenim moltes solicituds. Tenim moltes solicituds, en una altra ocasió. En una altra ocasió. El que sí que segur és que ens veurem, Miquel és el 4 de novembre, a dos quarts d'avui, una mica abans també, per després hi haurà Xerinola, concert en Boira, DJ i de més, però tenim moltes ganes de fer aquest jazz grafit, una història local i molt real. Moltes gràcies, Miquel. S'ha fet realitat la nostra entrevista i hem enfocat en una tranquil·la cap de setmana. Podrem fer alguna col·laboració més, no? Sí, mai tant. I a veure si també vebem amb l'Èreg de Gispert. Podem fer una mica més de tàndem. A veure quan estem més tranquil. Com vulgueu, aquí ja ho sabeu. Bon cap de setmana, Miquel, gràcies per venir. I llarga vida al grafiti. I al documental. Bona tarda, setmana.