Entrevista a Carles Sánchez, Astrid Cortez i Josep Mª del Hogar - 17/10/2022

I estic com a part del comandant. Ultimate com considero que no sé a qu��. Últims, gairebé 15 minuts, una mica més de 15 minuts abans de lesholder目, per parlar d'en vice i sense edad i és que aquests capítol,這一 capítol Special sen 2001 compareix molt o res. En aquest curs, com vés a veure, hem iniciat aquesta col·laboració mensual amb el Carles Sánchez, coordinador d'envisi sense edat, que, a més, ens porta diverses persones que tenen alguna vinculació tècnica o d'organització o personal directament amb l'entitat. Així que servem per començar el Carles. Carles, bon dia. Molt bon dia. Bon dia, Carles. A més, has sonat la promo, avui, eh? Sí, sí. Just abans d'entrar, a veure si després te'n pots anar. Ja sé el que ve. Fa molt taip. Ens agrada, eh? Jo m'emociono sempre. Perquè et veig a tu, i llavors ja, en fi. I véns a acompanyar-te avui, a més, a veure si et ve de l'Àstrit Cortet Simón, sí? Sí. Sí, Æstrit, bon dia, bon dia. Hola, bon dia. Bon dia. I també ve el Josep Maria del Hogar, que també el tenim aquí. Sí. Bon dia, Josep Maria. Bon dia. Bon dia, gràcies per venir als dos. Catalan, bien? Àstrit? Sí, bueno, jo prefiero en castellà, no? Hablo el catalán, però... Però l'entens, el català, eh? Sí, tant, sí. Jo podria anar a un català. Ah, sí, perfecte. Perfecte. Perfecte. Doncs gràcies a tots tres, gràcies per venir, Josep Maria, Àstrit i Carles, a tu també. Escolta, per què els portes amb ells? Abans he fet una mica de resum, doncs venen, però explica'ns-ho tu també. Perquè són importants, a l'entitat. Bé, perquè ajuden a poder coordinar les passejades, des de dins, però és que, a més a més, fan un plus d'humanitat i de carinyo i d'implicació, que és espectacular, no? Perquè nosaltres tres ens hem organitzat, ells tenen com una intranet, però sí que tenim un grup de WhatsApp els tres. I bé, a vegades em sap greu, perquè escric a hores que no toquen, però jo vam parlar amb l'Àstrit i, ostres, ella, és una passada estar sempre allà i està ocupada perquè té tres criatures, saps? És una de les valentes. Déu-n'hi-do. Per ubicar-nos, Carles, que no hem comentat, estem parlant de la residència. La residència, exacte, la nostra senyora de l'úrder per ubicar-nos. Ella és tècnica allà i és la que s'encarrega de les activitats, no? I després tenim el Josep Maria, que és una... Que està molt sèrio, eh? Bueno, però és molt divertit, o aparenta, però és molt divertit i molt enginyós. I he viu allà a la ciència. I a ell ens ajuda molt amb la logística d'animar les persones a sortir, de buscar potser qui més ho necessita, però sobretot perquè entrar a la residència és complicat per un tema d'horografia i, aleshores, hem buscat un sistema que ens obren per un altre lloc i arribem i sempre està tot preparat. Si no és fàcil que hi ha rampa que gira, no? No, no, evitem. Però, a més a més, els companys voluntaris i voluntàries flipen en vei, no? Perquè els fem... Sempre fem fotos, ja ho sabeu, no? I tot i que les tenen aixem una intranet per si les han de passar els familiars. Mentre es fan el passeig, el Josep Maria se'n va, les fotos que ha fet ell les revelen quan venen les persones grans els hi dona. Carai, Josep Maria. I, a pòster, és quan... Ostres! La veritat és molt chulo, perquè a part també, quan reciben les fotos, les poden compartir, no? Con las compañeras, mira, hoy fui de paseo con los familiares, también es una forma de recordar, no?, los paseos. Y les gusta muchísimo, fue una muy buena idea, y la verdad que... O sea, en el tiempo, es en el tiempo que está haciendo el paseo que el Lidon aténs a imprimir-los, i quan arriben ja els hi dona. Sí, sí, la tràdia ens va fer una entrevista i també... I també ni més d'or, i jo sé, Maria, no m'ho he donat temps a fer les fotos. Oh! Doncs veu que és aquesta passió per la fotografia Josep Maria o per fer-ho als seus companys. Bueno, mira, a mi la fotografia és sempre meredat. Incluso he fet xus, xus i he tingut màquines de tot tipus. Però ara, amb la facilitat que és fer una fotografia amb el telèfon, i que et surti més bonica i més ben feta i més clara que amb la màquina, en quedo al·lucinant. Allà veuràs més molt senzill fer-li la foto, i mentre ells corren per a ell, ja me'n vaig a donar una voltet amb un passeig a la imprenta, me les imprimeixen, torno, em prengueu una cerveseta i vaig a la posició. Això té tot preparadíssim. És que vull dir, és la forma de buscar una mica també... ...a emplear el temps. No, no, totalment. Totalment. Però utilitzes el temps ajudant-hi fent felicitats als altres. I tant, sí. I a part la seva cerveseta, que també el fa feliç amb ell. Això no oblidem, no oblidem. Això sempre m'ha ajudat i tinc moltes participacions en coses i tal, i aquesta em va semblar terapèutica pels avis, perquè els avis es belluguen pels jardins dintre del que cap, perquè el problema és la poca mobilitat que tenen, la majoria. Quan venen la família, algun el treuen al carrer, a la granja o el que sigui. Però la majoria es queden a dintre, com la qual, amb la bicicleta, què aconseguim? Que els que tenen poca mobilitat puguin donar una volta pel Parque Cervantes, pel Parlau de Pedralbes, i pel Corte Inglés i per tot el que vulguin. I això jo crec que és molt positiu per a aquestes persones, molt. Totalment, jo crec que no queda res. I a més a més venen contentes, felices, que sembla que vulguin conquistar els biciclistes que van. Vull dir, perquè es tornen boixes, donant-se patterns. I a més arriba, i els dones la fotografia, Josep Maria, això ja és... És un heroi allà dins. Mira, ha sigut tot improvisat, tot ha vingut bé, i ja està. Per mi, encantat de la vida, mentre es pugui fer-ho, m'agrada de Déu. Faig un bon acte, Josep Maria. I este i tu tenen carregues? No, jo sóc la taula. I junto con el oficio realizamos las actividades del día a día. Hacemos pintura, talleres de memoria, organizamos fiestas. Ahora, por ejemplo, estamos organizando para ser panallets. La castañada Halloween. Y celebramos los cumpleaños. Hacemos un poco... Trabajamos tanto el área cognitiva como el área física. El fisioterapeuta también trabajamos bastante en conjunto. El trabaja la parte más física. Cada dia hi ha gimnàs, hi ha diferents activitats. Totes amb el cap de millorar la qualitat de vida, la integració, la socialització. I la veritat és que disfruten de les activitats. I aquesta activitat de les bicicletes també ha estat molt positiva. Per a ells, el poder sortir, el poder recordar. Molts recorden de petit i ben bici. Ells li diuen, mira, por esta calle pasaba con mi marido. O no sé, mira, esta señora me atendía. O aquí trabajaba, no sé, todo les va bien para el recuerdo. Estimular, también recuerdo. Sí, sí, sí. El Josep Maria, quería preguntar, el Josep Maria també fas bicicletes. Tu també fas passejos o simplement fas aquest punt de... Bueno, simplement no, però et dediques més a la part de fotografia. Tu has fet alguna pedalada tan portat? No, no, no. Aquí he de portar. Justament, mira, el viernes, se podría apuntar con otra residente que tampoco ha ido, que son de los que son más activos y tal. Y digo, pues, tenéis que probarlo vosotros. És més, potser han portat el mòbil i ja fas fotos d'aquesta. I tant, i tant. Avui l'he utilitzat de conillets d'Índia. Per què? Perquè tenim un tricycle de parts. Demà per a tu és Fira Gran. I a les dues a l'associació anirem, no? Fira Gran. Sí, és com el sol del ensenyament, però pel món de les persones grans, la Fira Gran. Ah, la Fira Gran, sí. Aleshores anirem des de l'associació i per un tema logístic, on aquí tenim el pàrquing, jo ja d'anava i dius, tis, porteu-me un tricycle des de... des del capítol de Barcelona, així no utilitzem els de Sant Just per anar cap allà i porto, pues, els flyers i tots els trastos. I m'havien dit, quan vam començar aquí, el tricycle de Barcelona el vam venir a provar. I les pujades ja tu us va explicar que no... No tiraven. No tiraven, no, per això tenim els que tenim. I llavors em van dir que havíem variat algunes modificacions i dius, com que el tinc aquí, llavors dius, venim a la ràbia amb el tricycle. Ah, sí, us ha portat. Sí, però no pujava. No pujava. Em van dir que venia caminant. Va, sí, a l'usagant. El dia que ho ha pogut provar el Josep Maria... Sí, no ha tingut bona experiència. Una mica de por. Els ho sap Maria. No, però... He gravat un vídeo allà una mica. Diues, no els tens o millors. Diues, són diferents, clar, però perquè estan més... Bueno, estan preparats per aquesta orografia. Algú millor, sí, però ha de sortir. Ells ho sent Maria. Però t'ha agradat l'experiència almenys, encara que hagis caminat? Sí, sí, les experiències sempre són bones. Però aquesta sigui el regular. Mira, ui, crític, molt bé, molt bé. Clar, clar. Això és el que interessa. Clar, clar. Clar, clar. Has de provar, llavors, el tricycle, el seu, exacte, el que tenim aquí, de solidari i ambicis sense edat, i tant. Tenim un bon trinòmic al davant, eh, Carles? No, no. M'agrada molt la presència. Però és que és el que deia d'aquests encaixos, no? Ostres, o sigui, tenim una persona que viu allà, i tenim una professional que... I clar, no es dediquen a fer-ho per... Si no, s'impliquen, i això fa que sigui tant... Si no és la gestió per la gestió, no? Exacte. I també han participat familiars de persones més dependents i així, que, bueno, que ha anat molt bé, també. Perquè facin aquestes passejades, també? Sí, amb els seus familiars, residents a l'hògat. Pots per on que estigui tranquil·lament, eh? Sí, sí, sí, sí, que problemes, i jo se'n dono molt malament, la veritat. Digues, Carles, què té d'allò? No, pues això, que, clar, que aquesta transversalitat, i això, clar, ajuda molt a la gestió, sobretot la qualitat de vida que fan millorar les persones d'allà, no? Volia preguntar-li al Josep Maria, també, Josep Maria, amb les persones que els teus companys i companyes de residència que saps que han anat fent aquestes passejades, què t'han explicat, també? A part de rebre la fotografia, què t'han explicat? Ostres, m'agraden, m'ho he passat bé... Mira, amb totes les sortides que recordo, que ja en portem bastantes, moltes, el tornar, dir què, què t'han anat? Mira, totes han parlat extraordinari, fantàstic. Oi, hem anat a tal lloc on es van portar el Corte Inglés, imagina't a comprar. En Maria Cristina, no? Sí, a comprar, està bé, això. Vam vindre que vam, no que havien anat per la porta. I a la Margarita, va sortir la Margarita, a la Margarita ja el passa a Maragall, va sortir la Margarita amb la rogueta, perquè se la miréssim. Ah, sí, també? Sí, sí. A la Margarita la botiga de roba, eh? Sí, sí, sí. O sigui que tothom arriba contentíssim. Estan contents, contentíssims. I volen repetir, i volen repetir, i volen repetir. I jo som més partidari d'anar posant gent que no ha anat abans que els que es repeteixin, i quan no entens que no ha anat, pos poses les que hi han anat ja més d'una vegada. Però vull dir, tenim que, per tant, s'ha de posar gent que no hi hagi anat. Clar, clar, perquè... Que n'hi ha bastants. Això com ho organitzeu, és a dir, entiendo estrit, que també en coordines tu, però el que ell també té a dir, mira, les persones, no? Sí. No, la idea és un poc això. O sigui, preguntem qui vol anar. Bueno, sempre pregunto a la gent que no ha anat, els que volen anar, no? Perquè repetir seran tots els que volen repetir, no? Sí, els de repetir volen sempre. Clar. I hi ha dies que, bueno, o que s'ha apuntat algun voluntari o última hora, i dius, bueno, mira, ens falta dos i repiten. I també intentem, per exemple, també que s'apunten familiars, no? De persones amb més deterioro cognitiu, així són acompanyats, o també un resident que esteu bé, que és una persona més autònoma, una persona amb deterioro cognitiu, i així també combinem un poc... Clar. I que, bueno, que poden disfrutar tots, no? De los paseos. Clar. Clar, clar. No he vist cap persona que hagi posat una queixa o ha dit, oi, que mal, no. Ah, sí? Tu has estat el primer avui a posar una pega, perquè no anava al ciclista. Però té raó, perquè és curta. Ha sigut una prova personal. El carrer Malaret, i per què no pugem? M'heu comiat a pujar el carrer Freixes per entrar pel Nou Parcs de Freixes, que és molt mago, perquè és un truquillo, perquè entres al Parbàs a la Masia, a l'Alona. Però jo és una pujadeta, eh? Clar, però testes-hi, és la pujar al Malaret, i hi ha dones aquí dalt, però... No, eh? No, no, no. No tirava, no tirava les cames del Carles, no. No tirava. Perquè és elèctric, aquest, també, el de Barcelona. Sí, és elèctric, però per tecnologies... Sí, la potència elèctrica és la mateixa, perquè per tecnologia el tipus de motor dona més moment de força a un que a l'altre, no? I aleshores, doncs, bueno, però mira, ja ho sabem, o sigui, hem de continuar amb els nostres truquillos, perquè ja està bé. Estan, sincerament, encantats tots, tots. De veritat que tots, perquè no he rebut cap... queixen i de dir, ah, no sé què, al contrari, amb els voluntaris, ja ni t'explico. Hi ha històries d'amor, eh, sentit abans. Sí, sí. Sí, sí, sí, sí. La senyora que té 102 anys, que és... La Conchita. La Conchita, sí. És que és espectacular, és que jo em faig creure. La conec personalment, però... És la bomba, la bomba, eh. També ha fet l'estat usuari. I, bueno, ja havies repetit 14 vegades, ja. Sí, sí, sí, és una... A més, està guai, perquè amb l'Ajuntament fa temps que teníem com una idea, perquè saps que quan una persona fa 100 anys, doncs va a l'alcalde, o algun representant de l'equip de l'Ajuntament, a felicitar-li, portar-li... Sí, això és com un acte reconeixement, no? No, i llavors van dir, ostres, perquè no fem a l'hora que li regalem una passejada, no? No només si és a residències, sinó si és a casa seva, i si li va bé amb la família. I aleshores hem dissenyat com una targeta, i ara té el Departament de Comunicació, i aleshores aquesta serà la idea. Ah, per regalar-ho també, no? Clar, si una persona al poble que fa 100 anys, i, doncs, a l'Ajuntament, anirà a fer-li aquest homenatge, i també li portarà un seguit, que quan ells vulguin ens truquin, amb un familiar, o sigui, a la resia, i puguin sortir. No, el requisit és que celebrin els 100 anys. Sí, bueno, és com un detallet més. Però que al final d'un moment aquí s'enjust qualsevol persona que ho pugui necessitar, el propi ho mirem de fer, no? Ho saben, ho saben. N'hem justets, perquè ho fem els cas de setmana, però bueno, anem justets, però a vegades vas trucant, i un po, i una altra tampoc, i ens costa, eh, imagina, i a vegades... Ai, que fa molt que no surto, ja, hem trucat dues vegades, però, bueno, hi ha coses a fer, que és el que interessa, al final, és això. Al final, quan et diuen, no, no puc sortir, perquè és que ve la meva filla, no?, és igual, això és una bona notícia, pases la tarda amb ell, ja sortiré una altra dia. Clar, clar. persones particulars, que els inclou. I a l'Hogar, ells van veient quan hi ha passeig amb la intranet, però sí que amb el grup i jo ens anem dient, perquè a vegades no l'anul·lem, tenim un voluntari, és el que deia l'Àstrid, que estem fins al darrer moment i pel grup dient, però qui pot, i diu, folenit, l'apuntem i ja els arriben un correu, però sí que pel grup diuen que al final demà hi ha dos trícicles o que hi ha tres, i llavors ja es posa en marxa aquí la logística i vinga a aprofitar-lo. Sí, sí, sí, teniu una bona... sou bona equip, eh? No, no, és una passada. Bueno, totes les persones que vas portant, Carles, no sé com tu ho fas, que acabes trobant... Sí, bueno, perquè al final veig la humana, hi ha gent molt bona i hi ha molta gana, sí, i molt bé, doncs que seria impossible coordinar-ho, això sense dir que en sèrio, ja és molta feina, ja dediques moltes hores, però és que no podríem, llavors no faríem, no podríem ajudar tanta gent, si no fos amb persones com veis, és així de clar. I després, per agrair-ho d'aquesta manera, abans de marxa que ens queda un minutet, Josep Maria, breuament et volia preguntar també què t'ha semblat la iniciativa, és a dir, el dia que la vas conèixer, què et vas semblar? Ostres, què fa aquesta gent que em treuen bicicleta? No, em va semblar molt bé, sincerament, el que no em vaig encaixar en aquell moment és que pogués repercutir en la nostra residència, però a mi de què es va començar i tot això és fantàstic, fantàstic, i hi ha una cosa molt curiosa, i és que totes les lleis, quan arriben, els volen durar diners, els fiquen la mà al bolso i... És una mica comantes, no? Té nen, té agafa, té els dos duros. Que són voluntaris, que són voluntaris i la seva satisfacció és la gratitud, no? És bé, això, però la majoria, totes, eh? Com el monadaret, eh? No, nada. És molt curiós. Josep Maria, Àstrid i Carles, gràcies per venir als tres. Àstrid, quan ho vulguis venir també eres benvenida i Josep Maria també, sempre que vulguis tornar aquí a la misura, les portes les tens obertes i els micròfons també, i Carles ens veiem d'aquí un mes per seguir parlant d'actualitat amb altres persones que ens portis d'aquest col·lectiu, que us ajuden i que ho fan tirar endavant, hem de marxar corrents, que ens queden cinc segons. Un abraçada als tres i bon dia. Bon dia. Adéu.